Comparteix:

2022-A027

Cadires X Tororo

2020-A007.png

Lloc de realització: Tororo, Uganda

Soci local: Community Based Rehabilitation 

Participants de la UPC: Armand Domínguez Ribera, Patrícia Ricci Pujol, Pau Sanchez Rovira,Carlota Regales Pons

Dates de realització: 12 de juliol del 2022 al 27 de juliol del 2022

Ajut del CCD: 4.000 €

Context del projecte

Ens situem al districte pobre i rural de Tororo, Uganda, un pais en desenvolupament on l’ensenyança i l’accés a la formació escassegen. Centrant-nos en el centre a intervenir, l’escola ofereix allotjament per als nens durant tots els dies de la setmana. En aquest context social, és molt comuna la internació dels nens, mentre els pares treballen a les grans capitals allunyades del centre, o bé son morts o els han abandonat.

Es un centre enfocat en la inclusió de tota mena de discapacitats, on conviuen infants sords, muts, amb amputacions, paràlisi cerebral, síndrome de down… i altres sense cap complicació. Per oferir oportunitats laborals a tots, si no aconsegueixen passar a l’Institut, es fan classes especialitzades, o com ells diuen, “Skills Program” que serien la fusteria i panaderia. Per altre banda, situem el projecte dins d’un marc sanitari complicat, on el recursos son limitats per tractar segons quines discapacitats i malalties. La majoria de nens que hem visitat en els poblats propers, son nens tractats i acompanyats per l’hospital amb el que hem col·laborat, el Benedictine Eye Hospital.

Què s'ha fet?

Durant el període del projecte s’han realitzat diferents activitats, les quals podem destacar-ne tres d’importants. La primera i principal activitat que vam realitzar va ser construir i ensenyar a construir les cadires i els lavabos a l’escola Agururu. Això ens va suposar gran part del nostre viatge, ja que cada dia anavem a treballar entre 7 i 8 hores. Gràcies als esforços de l’escola, vam poder formar a 15 nens sord-muts a realitzar les cadires i els lavabos, gràcies a diferents plànols que vam realitzar i imprimir. Ens vam assegurar que tinguessin els materials, les eines i els coneixements per a que els nostre projecte tingues una continuïtat. Per això, vam portar eines ben equipades (amb carregadors i recanvis) i petites peces des d’Espanya, els vam fer una formació perquè sabessin fer- les anar i vam comprar fusta local per les cadires. A dia d’avui segueixen treballant. Els nens van aprendre un munt i estaven molt contents i orgullosos de la seva feina.

El segon objectiu va ser fer visites a diferents cases amb l’ajuda de l’hospital a les afores de la població de Tororo, per tal de proporcionar-los compreses i material escolar. Vam aprofitar aquests moments amb les diferents famílies, per parlar amb elles i entendre la seva situació. Majoritàriament eren nenes amb diferents discapacitats físiques i mentals, les quals rebien suport per part del hospital. Aquestes famílies també van ser les persones que van rebre gran part de les cadires realitzades per la Carlota Regales Pons fa uns anys, i vam aprofitar l’oportunitat per solucionar els diferents problemes que poguessin tenir. L’últim seria la formació TIC dels professors. Vam portar 7 ordinadors Labdoo, un per curs, tots equipats amb material educatiu molt útil, així com programes l’office, etc. Vam ensenyar des-de 0 als professors i professores, ja que era la seva primera interacció amb ordinadors. Un cop dominin una mica més, podran incorporar-los a classe i beneficiar-se dels programes. Els alumnes estan molt il·lusionats de poder treballar amb ordinadors. A part d’aquestes activitats enfocades al nostre projecte, vam voler compartir temps amb els nens de l’escola. Així doncs, després de treballar amb la formació i fabricació de les cadires i lavabos, dedicàvem el nostre temps a jugar i compartir amb els nens i nenes, jugant a vòlei i diferents activitats, creant vincles molt especials.

2020-A007. Compos.png
2020-A007. Variedades maíz.png
2020-A007. Maíz.png

Perspectives de continuïtat 

Cal destacar que el viatge en si ja era continuïtat d’un projecte de final de batxillerat que s’ha mantingut viu. Tot i així, ha evolucionat moltíssim i li hem donat un nou valor. La feina realitzada i els vincles creats ens han enriquit un munt, i creiem que nosaltres també hem sigut de gran ajuda. És per això que volem seguir endavant amb el projecte. Tenim intenció de tornar l’any que ve ja que queda molta feina per fer, però mentres no hi anem, seguim ajudant amb donacions que rebem. Per nadal i dates especials farem campanyes per ajudar amb el que es necessiti.

Valoracions dels participants

Carlota

Anar a Tororo ha sigut un somni fet realitat, després de 3 anys col·laborant en la distància, ha sigut molt especial conèixer personalment les persones amb les que hem treballat, les persones beneficiàries, el lloc i la cultura. Hem connectat amb la gent, aportat el nostre granet de sorra i sobretot hem après moltíssim de tot. Es tracta d’una experiència única i excepcional, em sento molt afortunada d’haver-la viscut, amb ganes de tornar!

Armand

Aquest projecte, ha despertat una sèrie d’emocions i vivències, que han fet obrir els ulls i descobrir un mon totalment diferent al nostre. L’estança durant dues setmanes en aquell país, han sigut suficient per adonar-se que vivim en una societat materialista on l’exigència i la necessitat de superar els demés, ve donada per tenir més que l’altre. Crec que és una experiència increïble que necessita temps per digerir i analitzar cada moment viscut. Amb moltes ganes de tornar, i trobar-se de nou amb tanta gent increïble.

Patrícia

Formar part d'aquest projecte a ha sigut una experiència increïble, un xoc de realitat en molts aspectes. Amb una cultura tan diferent de la nostra ens van acollir com un més, un projecte que és molt més gran que només nosaltres quantre, on en aquelles dues setmanes vam tenir l'oportunitar de treballar i conèixer a gent excepcional amb un altre punt de vista de la vida. Ha sigut una experiència única i estic súper agraïda per l'oportunitat i moltes ganes de contínua.

Pau

Cadires per Tororo ha estat un projecte enriquidor, que ens ha permès conèixer una altra realitat totalment desconeguda a la que estem acostumats, de la qual hem après moltíssim i sobretot ens hem donat conte que no cal tenir-ho tot per ser feliç. L’amabilitat, el respecte i l’agraïment per part de tots i totes aquelles persones amb les quals vam tractar durant la nostra estança a Tororo, ha estat el millor regal possible.