Comparteix:

Projectes

001P Energies renovables d'altura andina, Alejandro López González
001P Energies renovables d'altura andina, Alejandro López González

Autor: Alejandro López González. Veneçuela. El Páramo de los Conejos presenta un paratge impressionant dels Andes veneçolans que suma la seva majestuositat a un esquema de generació elèctrica 100% renovable basat en una Microxarxa híbrida basada en energia eòlica i solar. L'harmonia entre el paisatge i les fonts d'energia pot servir d'exemple per a altres països en desenvolupament amb majestuosos paisatges i més greus necessitats d'electrificació

Visualitza
002P Turisme sostenible a la Gran Sabana Veneçolana, Alejandro López
002P Turisme sostenible a la Gran Sabana Veneçolana, Alejandro López

Autor: Alejandro López González. Veneçuela. La comunitat indígena Pemón de Jaspi ofereix als turistes cabanes construïdes amb tècniques ancestrals i alimentades amb energia solar. Un panell solar fotovoltaic instal·lat pel govern veneçolà garanteix la il·luminació de les cabanes encara a primerenques hores de les fredes matinades de la Gran Sabana, situada al sud de Veneçuela i a pocs quilòmetres de l'immens Brasil i la petita Guaiana anglesa

Visualitza
003P Energia eolica per al bon viure a Los Andes, Alejandro López
003P Energia eolica per al bon viure a Los Andes, Alejandro López

Autor: Alejandro López González. Veneçuela. Aquest petit habitatge ha estat beneficiat amb un aerogenerador de 1500 Wp instal·lat pel govern nacional en diferents habitatges rurals en diversos estats de Veneçuela. Encara que als Andes veneçolans la taxa d'electrificació supera el 98%, la comunitat rural de Les González, assentada a 3700 m.s.n.m, no tenia servei elèctric i ara se serveix dels vents i el sol per generar electricitat de manera sostenible.

Visualitza
010P Mini-assaig realitzat: feina feta, Jordi Izquierdo
010P Mini-assaig realitzat: feina feta, Jordi Izquierdo

Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. Una de les activitats realitzades va ser dur a terme un mini-assaig per veure l’eficàcia de dues matèries actives insecticides contra la llagosta, que era una plaga molt important en molts dels horts. Vàrem utilitzar material local com la tela mosquitera per protegir l’àrea tractada de l’arribada de noves llagostes, sostinguda per petites estaques que ens van fer. Al darrera es pot veure el pou d’abastament d’aigua de l’hort.

Visualitza
011P Trobada a l' hort. Jordi Izquierdo
011P Trobada a l' hort. Jordi Izquierdo

Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. Les visites als horts de les cooperatives de dones i la reunió amb elles “in situ” és una de les activitats desenvolupades durant la nostra estada. En aquetes visites, a més de veure l’estat de l’hort i el maneig que en fan, es parlava amb elles sobre problemes i possibles solucions en cadires “improvisades”.

Visualitza
012P Tertúlia improvisada tot esperant l'inici de classe. Jordi Izquierdo
012P Tertúlia improvisada tot esperant l'inici de classe. Jordi Izquierdo

Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. L’hora i la puntualitat a l’Àfrica són relatives. Els cursos els vàrem fer al matí, sense poder especificar l’hora d’inici. Les dones van arribant, es van assentant fora, fan petar la xerrada i quan hi ha un quòrum suficient comença la classe. Aquí es veu un grup de dones i un home fent tertúlia abans de la classe. La primera dona en arribar va haver d'esperar una hora! Sort que al poc van venir altres i van començar a xerrar.

Visualitza
016P Tejas. Elena Blanco
016P Tejas. Elena Blanco

Autora: Elena Blanco. Equador. Una de les nostres visites era a diferents fabricants de totxos i teules de la ciutat de Catamayo. Hi ha algunes indústries més desenvolupades però principalment petits fabricants que fabriquen aquests productes de forma artesanal. En aquest cas, les teules les feien de forma manual un pare i un fill, una a una, i les estenien al sol per assecar-les. Després al forn que tenien allà mateix, construït també amb totxos i argila i alimentat amb muntanyes de fusta. La qualitat de la foto no és una meravella però dóna idea de la feina d’aquesta gent, una a una.

Visualitza
017P Bananos. Elena Blanco
017P Bananos. Elena Blanco

Autora: Elena Blanco. Equador. Una de les nostres feines era conèixer els tipus de productes agrícoles de cada zona. El banano és un dels productes estrella de l’Equador, i n’hi ha moltes varietats que aquí no coneixem. Els mercats eren una meravella per veure multitud de productes frescos diferents als d’Espanya. Una experiència per tots els sentits que a la foto queda “només” en colors.

Visualitza
018P Patates. Elena Blanco
018P Patates. Elena Blanco

Autora: Elena Blanco. Equador. Aquesta foto podria dir-se “Diversitat patatil”... Sona per riure però era increïble la varietat de patates diferents que pot arribar a existir. I la diferència de gustos entre elles. Una de les nostres feines era conèixer els tipus de productes agrícoles de cada zona. Els mercats eren una meravella per veure multitud de productes frescos diferents als d’Espanya. La imatge em va semblar senzilla però ben gràfica per il·lustrar la varietat d’aquell país.

Visualitza
022-P Cooperació. Marcos Martínez
022-P Cooperació. Marcos Martínez

Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. Esta fotografía pretende transmitir el trabajo que realiza un cooperante, codo con codo con la población local.

Visualitza
023P Finalitzant. Marcos Martínez
023P Finalitzant. Marcos Martínez

Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. Aquesta fotografía m’inspira tot el treball realitzat plasmat en un moment. La plantada.

Visualitza
024P Esforços. Marcos Martínez
024P Esforços. Marcos Martínez

Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. La vida al camp és dura, ells ho saben bé, tot i això sempre els acompanyarà el somriure. La llum d'aquesta instantània vol expressar aquesta alegria. Alhora l'agricultura en paratges com aquests, es torna en l'expressió literal d'allò que sempre et diuen que, els esforços valen la pena.

Visualitza
028P Plantejament en sec. Héctor Escudero
028P Plantejament en sec. Héctor Escudero

Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. Arribar, com a incipients ingeniers agrícoles, i trobar-nos aquesta fotografia allà on anàvem, es va fer una muntanya. Però quin goig quan va començar a ploure!

Visualitza
029P Cultiu en sorra. Blat de moro germinant. Héctor Escudero
029P Cultiu en sorra. Blat de moro germinant. Héctor Escudero

Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. Primeres plàntules de blat de moro en aquest llenç, on any rere any i amb multitud de limitacions tècniques, són capaços de pintar hortalisses i cereals.

Visualitza
030P Primers passos. Héctor Escudero
030P Primers passos. Héctor Escudero

Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. Primera llavor germinada de moringa. Un brot d’il·lusió.

Visualitza
031P La il·lusió d'una nova llar. Adrián Álvarez
031P La il·lusió d'una nova llar. Adrián Álvarez

Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Una dona contempla les immenses i magnifiques muntanyes de Nepal, mentre és passeja sobre l’estructura del que serà la seva propera llar, símbol d’esperança després del patiment que tot el poble Nepalès va patir amb el terratrèmol de 2015.

Visualitza
032P Tots som part de la comunitat. Adrián Álvarez
032P Tots som part de la comunitat. Adrián Álvarez

Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Com en moltes de les cultures occidentals, la diferenciació de classes socials, el sexisme i les castes, són presents en la forma de vida dels seus habitants. En aquesta imatge es pot veure com la Viki (Dona arquitecte) i l’Amit ( Enginyer local i de classe alta) és descalcen per trepitja la fangosa barreja de morter, envoltats dels somriures i aplaudiments dels treballadors, res acostumats viure aquestes situacions. El progrés i el desenvolupament no arriben només amb la tecnologia, sinó també amb un canvi de mentalitat.

Visualitza
033P Treballant en silenci. Adrián Álvarez
033P Treballant en silenci. Adrián Álvarez

Autor: Adrián Álvarez. Nepal. En Suresh Sapkota, un dels treballadors locals que col·laboren amb el projecte, pica en silenci, amb les muntanyes com a testimoni de l’únic so present, el so de l’èxit de tirar un gran projecte endavant.

Visualitza
037P Tornant a ser nens. Ana Comadran
037P Tornant a ser nens. Ana Comadran

Autora: Ana Comadran. República Dominicana. Molts nens a l'edat de vuit anys comencen a treballar per ajudar a les seves famílies. Mitjançant els jocs realitzats a Sonríe y Crece, joves locals aprenen a ser monitors i a donar exemple als més petits, mentre que aquests, aprenen, juguen, mengen i recuperen la il·lusió de ser infants.

Visualitza
038P El canalito. Ana Comadran
038P El canalito. Ana Comadran

Autora: Ana Comadran. República Dominicana. El "canalito" de Sabana Yegua divideix dos barris marginals del poble. La construcció d'aquest senzill pont significa la unió dels esforços d'ambdues parts per la lluita cap a una millor qualitat de l'aigua.

Visualitza
039P L'aigua més a prop. Ana Comadran
039P L'aigua més a prop. Ana Comadran

Autora: Ana Comadran. República Dominicana. El projecte de Sonríe y Construye ha estat enfocat a millor la distribució de l'aigua, i la seva qualitat, al barri de San Francisco. Ara els seus habitants no han de caminar tant lluny per poder tenir aigua tractada.

Visualitza
046P Inicis. Xavi Jarque
046P Inicis. Xavi Jarque

Autor: Xavi Jarque. República Dominicana. És bonic veure com els més petits a base d'atenció i paciència comencen a fer primers passos per aprendre les primeres lletres o els primers números.

Visualitza
047P Equip. Xavi Jarque
047P Equip. Xavi Jarque

Autor: Xavi Jarque. República Dominicana. Des de Sonríe y Crece creiem que no hi ha col·laboració que sigui infinita. Per això basem els nostres projectes amb la idea que un dia seran els joves de República Dominicana qui portaran a terme els projectes que nosaltres hem començat.

Visualitza
050P La escuela por las manos. Gabriela Lavorente
050P La escuela por las manos. Gabriela Lavorente

Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. Más que los ojos, que la sonrisa, la fotografía encuentra en la mano un símbolo transmisor de significados personales capaces de comunicar su origen, color, oficio, costumbres. Más aún, pueden ser el todo pilar de una construcción. En la Escuela en Thionck Essyl el trabajo a mano fue el basamento para el proyecto hecho con bloques de tierra.

Visualitza
052-P Tonos de tierra. Gabriela Lavorente
052-P Tonos de tierra. Gabriela Lavorente

Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. La tradición constructiva es enseñada en el proyecto para la Escuela Secundaria de Thionck Essyl, Senegal. Manos versadas y marcadas por el tiempo son el medio de transmisión del conocimiento vernáculo. Aquí los colores de raza son nada más que transformaciones de la misma madre tierra.

Visualitza
053-P Aprendiz. Gabriela Lavorente
053-P Aprendiz. Gabriela Lavorente

Autora: Gabriela Lavorente. Senegal.AbduLai Sambou ilusiona en cursar la carrera de arquitectura en Dakar. Mientras su realidad no le permite, sigue de cerca el trabajo de su hermano como aprendiz en la construcción de la Escuela Secundaria de Thionck Essyl, Senegal.

Visualitza
057-P La distància importa. Eulàlia Sánchez
057-P La distància importa. Eulàlia Sánchez

Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En la impartición de prácticas optométricas en el ámbito de la atención a la discapacidad visual en la universidad Autónoma de Nicaragua (UNAN), los alumnos descubren como determinadas ayudas ópticas que permiten una lectura adecuada implican distancias de lectura muy próximas, en la foto se encuentra leyendo el tamaño de letra del periódico a través de unas gafas de 15 dioptrías de potencia y a una distancia de 6 cm.

Visualitza
058-P La técnica. Eulàlia Sánchez
058-P La técnica. Eulàlia Sánchez

Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En la impartición de prácticas optométricas en el ámbito de la atención a la discapacidad visual en la Universidad Autónoma de Nicaragua (UNAN), los alumnos practican el análisis y la técnica del método clínico. Esta es una buena manera de entender los conceptos.

Visualitza
059-P ¡Pruébalo tú!. Eulàlia Sánchez
059-P ¡Pruébalo tú!. Eulàlia Sánchez

Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En la impartición de prácticas optométricas en el ámbito de la atención a la discapacidad visual en la Universidad Autónoma de Nicaragua (UNAN), llevar a la práctica el componente teórico es una fase vital para que los alumnos comprendan los conceptos y desarrollen las habilidades del examen clínico.

Visualitza
063-P Un merecido decanso. Andrea Llanas
063-P Un merecido decanso. Andrea Llanas

Autora: Andrea Llanas. Índia. Un hombre descansa a la sombra del colorido tractor después de un duro día de trabajo en la obra.

Visualitza
064-P Medios manuales. Andrea Llanas
064-P Medios manuales. Andrea Llanas

Autora: Andrea Llanas. Índia. Un hombre transporta una y otra vez montones de tierra que otros de sus compañeros sacan de los pozos para hacer los cimientos de un nuevo edificio, con la única ayuda de un cesto hecho de bambú.

Visualitza
065-P La bella vellesa. Andrea Llanas
065-P La bella vellesa. Andrea Llanas

Autora: Andrea Llanas. Índia. Un home transporta al seu cap una i altra vegada la mescla d’argila i closca d'arròs que s'acabaran convertint en els maons, que un cop cuits, conformaran un nou centre per a joves al poble de Koilkuntla.

Visualitza
066-P Ciutat rural sostenible a la zona valls zoque. Dorian Francisco
066-P Ciutat rural sostenible a la zona valls zoque. Dorian Francisco

Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. Vila del Riu a Cintalapa, Chiapas, presenta una generació elèctrica 100% renovable basat en una Microxarxa híbrida de energia eòlica i solar, que l'ha convertit en una de les "ciutats rurals sostenibles" de Chiapas.

Visualitza
067-P Ciutat rural sostenible a "El Tuzal". Dorian Francisco
067-P Ciutat rural sostenible a "El Tuzal". Dorian Francisco

Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. El Tuzal a Cintalapa, Chiapas, presenta una generació elèctrica 100% renovable basat en tres Microrredes solars, que l'ha convertit en una de les "ciutats rurals sostenibles" de Chiapas.

Visualitza
068-P Llum per a Cintalapa amb energies renovables. Dorian Francisco
068-P Llum per a Cintalapa amb energies renovables. Dorian Francisco

Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. La comunitat “El Tuzal” compta amb el 100% d'energia electrica per tots els habitatges mitjançant l'energia solar, fins i tot en els habitatges més allunyades de la zona.

Visualitza
074-P Veure millor el món. Carmen Seres
074-P Veure millor el món. Carmen Seres

Autora: Carmen Seres. Grècia. La vida d'aquesta dona no ha esta fàcil. Ha vist i viscut coses que millor no recordar. Els seus ulls son clars i preciosos i si els mirem fixament hi ha un fons trist, molt trist. Amb el nostre petit garnet d'arena esperem que pugui veure amb una mica més d'alegria!

Visualitza
075-P Ajudant com es pot. Carmen Seres
075-P Ajudant com es pot. Carmen Seres

Autora: Carmen Seres. Grècia. Amb molts pocs recursos i molta il.lusió aconseguim donar ajuda a aquelles psersones que han perdut, extraviat o trencar les seves ulleres. Es tan sols un petit garnet d’arena per fer que sigui una mica més soportable la vida que, sense triar-ho, s’han trobat.

Visualitza
079-P Un dia de viatge. Harlem Acevedo
079-P Un dia de viatge. Harlem Acevedo

Autor: Harlem Acevedo. Mèxic. Mèxic posseeix una rica diversitat, tant cultural com biogeogràfica. En un sol estat es poden trobar regions semiàrides, seques i humides tropicals. A la fotografia s'observa un de tants viatges realitzats per dur a terme la investigació sobre Habitatge Social a ciutats petites a l'Estat de San Luis Potosí. En aquesta fotografia es detalla la vegetació pròpia al llarg de la carretera de l'altiplà semi-àrid mexicà, prop del municipi de Matehuala.

Visualitza
082-P Los cimientos de la tierra. Victòria Tous
082-P Los cimientos de la tierra. Victòria Tous

Autora: Victòria Tous. Nepal. Al grito de “mato” (tierra, en Nepalí), aprendimos con ellos. No solo a lanzarnos bolas de tierra que luego se utilizarían como sustancia de unión para la cimentación, sino muchas más cosas. En las largas horas que separaban la mañana de la tarde, y que pasábamos juntos bajo el sol o la lluvia, aprendimos a entender su manera de pensar, su manera de vivir y sus canciones. Mojándonos los pies, bailando sobre el barro, y sonriéndole al trabajo.

Visualitza
083-P La utopía sirve para andar. Victòria Tous
083-P La utopía sirve para andar. Victòria Tous

Autora: Victòria Tous. Nepal. Construyendo un nuevo mundo, que está al lado de mi antigua casa: grandes oportunidades, nuevos senderos que recorrer. Al lado de las chapas de su antiguo hogar, la familia de Didi Maya, levanta las paredes de un fresco y prometedor presente.

Visualitza
084-P Puedes crear, soñar, diseñar el más hermoso lugar en el mundo, pero necesitas gente para hacer tu sueño realidad. Victòria Tous
084-P Puedes crear, soñar, diseñar el más hermoso lugar en el mundo, pero necesitas gente para hacer tu sueño realidad. Victòria Tous

Autora: Victòria Tous. Nepal. Lo que se aprende viajando es que no todas las decisiones se pueden tomar delante de un ordenador. Mochila en la espalda, boligráfo en la mano, y ojos bien abiertos, los días que más enriquecen el proyecto son los que dedicamos a ir a conocer a las familias del pueblo. Después de muchas conversaciones y de muchos tes, se puede saber quienes son los que más ayuda necesitan para reconstruir su hogar.

Visualitza
088-P Descobrir camí. Marc Crespo
088-P Descobrir camí. Marc Crespo

Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge hi apareix el intercanvi de grups de treball a Bhimphedi durant el setembre de 2016. En aquest canvi de torns hi apareixia per primer cop la figura del topògraf amb la missió de obtenir mapes de la zona on es volia treballar. Aquesta imatge correspon a una expedició que va permetre identificar un camí de 6km.

Visualitza
089-P Acabar la primera. Marc Crespo
089-P Acabar la primera. Marc Crespo

Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge hi apareixen treballant conjuntament els beneficiaris del projecte amb els voluntaris del projecte a Bhimphedi durant l’octubre de 2016. Podem observar com es pavimenta el porxo de la primera casa del programa AWASUKA. Aquesta casa es ja propietat de la Maya una beneficiaria del programa que vivia des de el terratrèmol en una petita vivenda de xapa metàl·lica.

Visualitza
090-P Sense descans. Marc Crespo
090-P Sense descans. Marc Crespo

Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge hi apareixen treballant conjuntament els beneficiaris del projecte amb els voluntaris del projecte a Bhimphedi durant l’octubre de 2016. Podem observar com s’anivella el porxo de la primera casa del programa AWASUKA. Observem a l’Alba donant els tocs finals durant una jornada de treball maratoniana per tal d’acabar la vivenda abans de la festa mes important de Nepal, el Dashain.

Visualitza
094-P Obreres a l'obra. Luka Bader
094-P Obreres a l'obra. Luka Bader

Autor: Luka Bader. Senegal. Als carrers de Thionck-Essyl, els animals tenien via lliure per passejar on volguessin. Cada matí ens trobàvem animals diferents a l’obra - gallines, vaques o cabres. Un matí de juny ens vam trobar tres cabres pujades als murs i pilastres gaudint dels primers raigs de sol.

Visualitza
102-P Río arriba. Gaia Èlia
102-P Río arriba. Gaia Èlia

Autora: Gaia Èlia. Hondures. Cooperants i Junta d'Aigua local, inspeccionant el tanc d'emmagatzematge del nou sistema d'aigua que abasteix el 95% de la comunitat. Homes i dones, joves i grans, organitzades per garantir el dret a l'aigua i el sanejament de la comunitat, per un futur més sostenibles per a totes. Els turons perennement verds de la regió, emmarquen la foto.

Visualitza
103-P Dinàmiques. Gaia Èlia
103-P Dinàmiques. Gaia Èlia

Autora: Gaia Èlia. Hondures. Projecte BBQ (Bosque, Boqueron i Quebrada de Oro). Els recentment electes a integrants de les juntes d’aigua local participen de les capacitacions entre riures i aprenentatge col·lectiu. La participació i el control ciutadà, a la base d’un model sostenible de sistemes d’abastiment d’aigua potable i sanejament.

Visualitza
104-P Telèfon sense fils al BBQ. Gaia Èlia
104-P Telèfon sense fils al BBQ. Gaia Èlia

Autora: Gaia Èlia. Hondures. Els jocs com a base d’aprenentatge i formació. Com, a través del telèfon sense fils, un “joc d’infants” es pot explicitar la importància de la comunicació entre les parts implicades en un projecte. A la llum de la posta de sol, les i els participants al taller aprenen entre rialles barreja de vergonya i divertiment.

Visualitza
108-P Recorrido a traves de la historia de la comunidad Menonita. Miguel A. Orduño
108-P Recorrido a traves de la historia de la comunidad Menonita. Miguel A. Orduño

Autor: Miguel A. Orduño. Mèxic. A la fi de 1922 van arribar a Chihuahua, 36 carros de ferrocarril dels que van descendir els primers mennonites que es van instal·lar al nostre país. El Museu Menonita té com a compromís donar a conèixer la seva cultura. El Museu s'ubica en una casa, que és rèplica exacta d'una llar típic, complementat amb mobles i artefactes antics de fins a 140 anys, portats pels mennonites fins i tot des de Rússia. Aquí es duen a terme diferents esdeveniments, i en aquesta ocasió vaig ser convidat a la XII Fòrum d'Ecologia: Parlem d'Energia Alternativa. Útil al projecte en qüestió.

Visualitza
110-P Ferrocarril Chihuahua-Pacifico CH-P Recorrido por la Sierra Tarahumara. Miguel A. Orduño
110-P Ferrocarril Chihuahua-Pacifico CH-P Recorrido por la Sierra Tarahumara. Miguel A. Orduño

Mèxic.

Visualitza
117-P No al vermell. Montserrat Bosch
117-P No al vermell. Montserrat Bosch

Autora: Montserrat Bosch. Marroc. Darrerament en les intervencions per millorar l’estanquitat de les cobertes i els testers exposats a la intempèrie, s’hi estan aplicant productes impermeabilitzants de color “vermell anglès”. Tot i que la majoria d’intervencions són fruit de la iniciativa particular, l’administració hauria de regular aquestes pràctiques i vetllar per l’aspecte de la Medina de Tetuan, Patrimoni de la Humanitat i coneguda com La Blanca paloma. No al vermell!!!!!!!!

Visualitza
118-P Palimpsest. Montserrat Bosch
118-P Palimpsest. Montserrat Bosch

Autora: Montserrat Bosch. Marroc. Les ciutats són immensos palimpsests que es reescriuen sobre si mateixes. Les parets de les cases de la medina de Tetuan superposen les capes de pintura i permeten fantasiejar sobre les vicissituds i seqüencies durant 500 anys d’història. El nostre projecte està treballant per posar en valor les tècniques constructives tradicionals i els oficis que han convertit la ciutat en el que és: Patrimoni de la Humanitat.

Visualitza
119-P Policromia. Montserrat Bosch
119-P Policromia. Montserrat Bosch

Autora: Montserrat Bosch. Marroc. El projecte de Cooperació que estem duent a terme intenta posar en valor les tècniques tradicionals de producció de peces ceràmiques “zellige”, utilitzades per a revestiment de parets i paviments. La visita a l’escola d’oficis ens va permetre adquirir un coneixement imprescindible sobre el nom de les peces, la tècnica de producció, els pigments naturals per a realitzar l’esmaltat i la dimensió dels somriures dels nens aprenents. Un regal.

Visualitza
124-P Donem-li una volta. Miguel Ángel Hernández
124-P Donem-li una volta. Miguel Ángel Hernández

Autor: Miguel Ángel Hernández. Senegal. Moment de crisi a l'obra, el primer arc s'ha finalitzat i es desplaça el cindri per a la construcció del següent. Alguna cosa no va bé, el cindri pateix una petita desviació que fa que els arcs no tinguin exactament la mateixa geometria. Que fem? Parem i donem-li una volta.

Visualitza
125-P L'homme échelle. Miguel Ángel Hernández
125-P L'homme échelle. Miguel Ángel Hernández

Autor: Miguel Ángel Hernández. Senegal. L'homme échelle, el protagonista d'aquesta imatge. Un jove de Gàmbia amant de la broma i del bon humor, que rep aquest mot a l'obra a causa de la seva alçada. Una de les peces imprescindibles en el dia a dia del procés constructiu.

Visualitza
126-P Un treball d'altura. Miguel Ángel Hernández
126-P Un treball d'altura. Miguel Ángel Hernández

Autor: Miguel Ángel Hernández. Sengal. L'instant en el qual es va realitzar la fotografia va ser un moment molt important a l'obra, ja que estaven a punt de tancar el primer arc de la volta, després de dos intensos dies de feina.

Visualitza
127-P Un mar de plàstic. Salim Benadouda
127-P Un mar de plàstic. Salim Benadouda

Autor: Salim Benadouda. Ghana. Una estampa típica de la costa ghanesa, on la gent conviu amb residus plàstics provinents de l’oceà i del propi nucli urbà.

Visualitza
128-P Diumenge a l'església. Salim Benadouda
128-P Diumenge a l'església. Salim Benadouda

Autor: Salim Benadouda. Ghana. La comunitat reunida a l’esglèsia escolta les recomanacions per fer el seu propi filtre. Destaquen els colors vius de la roba típica de la zona.

Visualitza
129-P Treball en equip. Salim Benadouda
129-P Treball en equip. Salim Benadouda

Autor: Salim Benadouda. Ghana. L’Ofilia ajuda la Susana a arribar a la pissarra per completar una activitat de concienciació sobre reciclatge.

Visualitza
133-P Mirada atenta. Laura Rodríguez
133-P Mirada atenta. Laura Rodríguez

Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Els nens de kindergarden escolten atents a l’explicació del Gonzalo sobre el funcionament d’un filtre d’aigua.

Visualitza
134-P Col·locant els contenidors pels camins d'Azizakpe. Laura Rodríguez
134-P Col·locant els contenidors pels camins d'Azizakpe. Laura Rodríguez

Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Uns nens d’Azizakpe ens ajuden a transportar un contenidor a prop de les cases de l’illa on els habitants d’aquesta hi poguessin llençar els plàstics.

Visualitza
135-P Batuda. Laura Rodríguez
135-P Batuda. Laura Rodríguez

Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Una de les activitats que es van dur a terme amb els nens i nenes de l’escola d’Azizakpe la qual consistia en recollir plàstic acumulats a l’illa.

Visualitza
142P L'agricultura és de totes. Eloy Roy
142P L'agricultura és de totes. Eloy Roy

Autor: Eloy Roy. Perú. Una dona renta els grans de cafè, visibilitzant la importància de l'aigua, el treball de la dona a l'agricultura i la falta de recursos per desenvolupar la feina còmodament.

Visualitza
143P Terra de resistència. Eloy Roy
143P Terra de resistència. Eloy Roy

Autor: Eloy Roy. Perú. Cajamarca és una regió molt rica en minerals i terres, però la població no veu aquesta riquesa. Els carrers es vesteixen al crit de resistència enfront les grans explotacions mineres que amenacen la salut de la població mentre enriqueixen les butxaques estrangeres.

Visualitza
144P Cooperació familiar. Eloy Roy
144P Cooperació familiar. Eloy Roy

Autor: Eloy Roy. Perú. Tota la família s'interessa per aprendre una manera més còmoda i neta per rentar els grans de cafè al seu nou tanque-tina.

Visualitza
148P La misèria de l'or. Ramon Gisbert
148P La misèria de l'or. Ramon Gisbert

Autor: Ramon Gisbert. Bolívia. Les cares tenyides de colors foscos buscaven una prosperitat més que guanyada.

Visualitza
149P Reflex d'ànimes. Ramon Gisbert
149P Reflex d'ànimes. Ramon Gisbert

Autor: Ramon Gisbert. Bolívia. En el col·lapse de la nit, les làmpades dels miners brillaven en la foscor com els estels al cel.

Visualitza
154-P Latrines amb vistes úniques. Maialen Urbina
154-P Latrines amb vistes úniques. Maialen Urbina

Autora: Maialen Urbina. Hondures. Latrines de l’Escola del Sinar, al mig de les montanyes, construïdes per un accés al sanejament universal, on els nens i nenes i la seva educació en la higiene són protagonistes.

Visualitza
155-P Font selvàtica. Maialen Urbina
155-P Font selvàtica. Maialen Urbina

Autora: Maialen Urbina. Hondures. Fins a 3h de camí per arribar a la font d’on beuen tres comunitats de veïns i veïnes del municipi de Trojes. Aigua fresca i pura on el repte es distribuir-la: un bon manteniment del sistema és vital perquè l’aigua arribi a tothom, mantenint la qualitat.

Visualitza
159-P Transpoorts amb encant. Elisenda Planell
159-P Transpoorts amb encant. Elisenda Planell

Autora: Elisenda Planell. Índia. En aquestsa imatge es vol transmetre que els mitjans de transport no són una limitació, i que allò que des d’aquí ens pot semblar estrany allà és d’allò més normal. L’astúcia i la senzillesa són d’allò més important quan les coses no són del tot fàcils.

Visualitza
160-P Armadures cap al cel. Elisenda Planell
160-P Armadures cap al cel. Elisenda Planell

Autora: Elisenda Planell. Índia. La imatge vol transmetre el treball delicat i minuciós que desenvolupen. L’alçada és un repte però res els fa aturar. Armant cap al cel per anar construint el futur del projecte.

Visualitza
161-P Equip de colors. Elisenda Planell
161-P Equip de colors. Elisenda Planell

Autora: Elisenda Planell. Índia. La fotografía vol mostrar el treball en equip de les nenes del centre d’Haribala. La unió i el companyerisme fa que les coses espuguin dur a terme, i allò que pot semblar impossible, mica en mica, com fan les formiguetes, s’aconsegueix. També vol posar en valor la tasca de les dones i les nenes en una societat on se les discrimina i on els seus drets no sempre són garantits.

Visualitza
171-P Nena llançant una llauna (joc de reciclatge). Meritxell Puig
171-P Nena llançant una llauna (joc de reciclatge). Meritxell Puig

Autora: Meritxell Puig. Moçambic. Aquesta activitat forma part dels dissabtes ambientals que es van organitzar amb cent nens i nenes de deu escoles diferents en un dels barris més desafavorits de Maputo. Es van fer jocs, dinàmiques, teatres, danses, construcció d’instruments amb material reciclat... tot formant part de la sensibilització que Enginyeria Sense Fronteres fa als barris per l’educació ambiental.

Visualitza
172-P Campanya del SuperLixo. Meritxell Puig
172-P Campanya del SuperLixo. Meritxell Puig

Autora: Meritxell Puig. Moçambic. Una activitat més de sensibilització al barri. Vam construir un ninot gegant (el “SuperLixo”) per dinamitzar l’esdeveniment. Els veïns i veïnes del barri portaven les escombraries separades i a canvi se’ls entregava un número per participar en un sorteig amb la possibilitat de guanyar productes relacionats amb la higiene i la neteja de la casa. L’esdeveniment va ser molt festiu i animat i va haver-hi danses, teatres i cançons.

Visualitza
173-P Joc de la Llauna. Meritxell Puig
173-P Joc de la Llauna. Meritxell Puig

Autora: Meritxell Puig. Moçambic. Aquesta foto vol representar la igualtat que hi pot arribar a haver a les escoles. Els nens i nenes albins son assassinats a Moçambic per creences antigues. Aquí a l’escola, ell forma part del grup i se’l tracta com un més. De fet, ell era un dels líders del grup.

Visualitza
175-P Els petits grans de sorra. Anna Freixas
175-P Els petits grans de sorra. Anna Freixas

Autora: Anna Freixas. Bolívia. Les cooperatives funcionen gràcies a l'esforç de tota la població. Els treballs a l'interior de la mina encara els solen desenvolupar els homes.No obstant, en les plantes de processament és habitual veure dones realitzant tasques que ajuden al tractament del material per a l'alliberació i l'obtenció de l'or.

Visualitza
174-P La sagrada cura. Anna Freixas
174-P La sagrada cura. Anna Freixas

Autora: Anna Freixas. Bolívia. Cada dia abans d'entrar a la mina, els miners masteguen fulles de coca. Els serveix com a remei pel cansament, l'altura i per calmar la gana. Aquesta pràctica està molt arrelada a la cultura andina boliviana, fins al punt de convertir-se en una fulla sagrada.

Visualitza
176-P Antinòmia. Anna Freixas
176-P Antinòmia. Anna Freixas

Autora: Anna Freixas. Bolívia. En la imatge podem veure la cooperativa minera Yani situada dins la immensitat de la muntanya, la qual els proporciona indirectament la seva font d'ingressos principal, l'or. Malgrat això, la fotografia ens ensenya una realitat més fosca: un riu de fang. El mal processament del material enterboleix les aigües i contamina greument el medi ambient.

Visualitza
183-P Escuchar y confiar. Tania Gómez
183-P Escuchar y confiar. Tania Gómez

Autora: Tania Gómez. Perú. Los estudiantes prestan atención a la dinámica y se encuentran listos/as para decir lo que piensan, saben, compartiendo un poco de su conocimiento, confiando sus saberes a la gringuita (extranjera), que intenta entre risas y bromas obtener la realidad en la que viven los/as chicoas/as del sector. En estos momentos donde se compartió con los estudiantes, a través de juegos, se logró obtener toda la infrmación necesaria para realizar la diagnosis del barrio y compartir nuestros conocimientos sobre la "Nueva Cultura del Agua".

Visualitza
184-P Quiero tener gatos, quiero tener agua. Tania Gómez
184-P Quiero tener gatos, quiero tener agua. Tania Gómez

Autora: Tania Gómez. Perú. El pequeño Andrés nos muestra con orgullo el dibujo que hizo mientras su madre participaba con otras mujeres en el taller sobre la Nueva Cultura del Agua, y la diagnosis participativa que desarrollamos en Collique. En su dibujo, Andrés nos muestra que se encuentra preocupado por el agua, nos adoctrina que debemos cuidarla, pero además con su inocencia nos señala que quiere un gato, un hermano de cuatro patas para compartir la vida.

Visualitza
185-P Las ganas de participar. Tania Gómez
185-P Las ganas de participar. Tania Gómez

Autora: Tania Gómez. Perú. Tener la fortuna de encontrarse con profesores dispuestos y niños que tienen ganas de aprender, y en este caso de mostrar lo que saben sobre la nueva cultura del agua. Esta imagen transmite la motivación de estos pequeños, sorprendentemente muy informados del cuidado del agua al momento de la charla del Derecho Humano al Agua y al Saneamiento (DHAS), parte final de nuestros talleres de diagnosis.

Visualitza
186-P La matèria... la puresa del tacte, el color i l'olor. Èrika Torrents
186-P La matèria... la puresa del tacte, el color i l'olor. Èrika Torrents

Autora: Èrika Torrents. Índia. S'ha captat l'essència de les textures i els colors de les matèries primeres utilitzades en el morter de calç, a la mateixa vegada que la seva pròpia tècnica a l'hora de mesclar-lo. Natura, saviesa i coneixement, la tècnica d'ahir, d'avui i de demà!

Visualitza
187-P Garanda (perfil metàl·lic). Èrika Torrents
187-P Garanda (perfil metàl·lic). Èrika Torrents

Autora: Èrika Torrents. Índia. Moment àlgid de la construcció del forjat, capa a capa, creuament de materials i traves, equilibri i composició de formes i colors, contacte directe ànima, i cos amb la feina que s'està fent. Amb els peus a l'obra!

Visualitza
188-P Pani Bagundhi (treball ben fet). Èrika Torrents
188-P Pani Bagundhi (treball ben fet). Èrika Torrents

Autora: Èrika Torrents. Índia. Concentració, aprenentatge, i posició, mescla de cultures. Constructors de Koilakuntla fent una llosa amb bigues embegudes a l'estil europeu. Aprenen els uns dels altres a cada pas.

Visualitza
192-P Aprenent. Paula Thestrange
192-P Aprenent. Paula Thestrange

Autora: Paula Thestrange. Guatemala. Dues nenes de la ONG PRODESENH aprofiten per explicar-nos què volen ser de grans mentre practiquen mecanografia. El coneixement que tenen sobre ordinadors és mínim, així que aquest és el seu primer pas.

Visualitza
196-P Feina a l'obra. Duna Cunillera
196-P Feina a l'obra. Duna Cunillera

Autora: Duna Cunillera. Senegal. En la nostra estada vam tenir molt de contacte amb la construcció d'un centre de dones (un altre projecte becat pel CCD). Aquí les dones com a voluntàries ajuden a tamisar la terra per la futura construcció dels bricks a mà dels obrers.

Visualitza
198-P Esmorzar i diversió. Javier Comadran
198-P Esmorzar i diversió. Javier Comadran

Autor: Javier Comadran. República Dominicana. Després de les activitats de l'esplai, on treballem la formació en valors dels nens i nenes que hi assisteixen, els donem un petit esmorzar amb la finalitat de millorar la seva nutrició. Per a alguns aquest àpat és molt important, doncs només poden menjar un cop al dia.

Visualitza
199-P Sorpresa!. Javier Comadran
199-P Sorpresa!. Javier Comadran

Autor: Javier Comadran. República Dominicana. Després de l'esplai, jugant amb els nens, alguns d'ells mai havien vist un telèfon mòbil. Al veure's a la pantalla van voler-la tocar, disparant la càmera i fent aquesta instantània.

Visualitza
203-P La casa, un lloc on viure. Alba Corbella
203-P La casa, un lloc on viure. Alba Corbella

Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge és pretén mostrar el pas del temps d’on han viscut una parella. Observant part de la casa destruïda pel terratrèmol a l’esquerra, el refugi de xapa on vivien des de llavors a la dreta i la nova casa realitzada gràcies al projecte al mig. Però això sí, mai perdent l’entorn de natura i vegetació, així com l’espai de porxo on fan molta vida.

Visualitza
204-P El Dungha-mato. Alba Corbella
204-P El Dungha-mato. Alba Corbella

Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge és pretén mostrar el treball en equip realitzant el prototip de pedra i fang, tot utilitzant materials i tècniques locals, s’hi introdueixen millores antisísmiques i es forma als treballadors.

Visualitza
205-P La casa de bloc. Alba Corbella
205-P La casa de bloc. Alba Corbella

Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge es pretén mostrar la incidència d'introduir la tècnica del bloc confinat entre les cases de pedra i fang del lloc. I observar que tot aprenent a construir-ho segueixen treballant igual que sempre enfilant-se per tot arreu tranquil·lament.

Visualitza
206-P Aula d'informàtica. Laura Echevarría
206-P Aula d'informàtica. Laura Echevarría

Autora: Laura Echevarría. Nicaragua. L'ordinador és una de les eines més comuns avui en dia en el nostre món, a casa nostra com a mínim tenim un ordinador i a les escoles els nens tenen accés a un ordinador per cap. Però això està molt lluny en altres països com Nicaragua. Aquesta és la primera aula d'informàtica que tenen els nens de Bilwi, montada en un local social per garantir la seguretat i on l'accés a Internet era més fàcil.

Visualitza
207-P Antena en desús. Laura Echevarría
207-P Antena en desús. Laura Echevarría

Autora: Laura Echevarría. Nicaragua. Aquesta antena es correspon a un antic projecte que es va realitzaar per proporcionar internet a les aldees al voltant de Bilwi. Però per falta de recursos es va deixar de manenir i no s'ha pogut tornar a fer servir. Aquest és un exemple de la importància, no només de proporcionar recursos, sinó de garantir el seu manteniment i la sostenibilitat d'aquest.

Visualitza
211-P A la sortida de l'escola. Marc Riba
211-P A la sortida de l'escola. Marc Riba

Autor: Marc Riba. República Dominicana. Una part important del projecte de Sonríe y Aprende són les activitats per als nens i nenes que es duen a terme cada tarda durant 2 hores amb la finalitat de divertir-se, però també d'aprendre valors com el treball en equip o la tolerància.

Visualitza
212-P Entre lletres. Marc Riba
212-P Entre lletres. Marc Riba

Autor: Marc Riba. República Dominicana. Aquest any, com a novetat, hem iniciat les classes d'alfabetització. Aquestes classes van dirigides a nens i nenes amb dificultats especials per llegir i escriure i es donen en grups reduïts per tal que puguin rebre una atenció més personalitzada.

Visualitza
213-P Ensenya'm els dits. Marc Riba
213-P Ensenya'm els dits. Marc Riba

Autor: Marc Riba. República Dominicana. Un nen de Sabana Yegua aprenent a sumar i restar amb els dits de la mà. Una fotografia que mostra les ganes i l'entusiasme d'aquests infants durant l'escola d'estiu.

Visualitza
218-P Blanc i negre. Eduard Ballvé
218-P Blanc i negre. Eduard Ballvé

Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. Quan parlem de persones no hi ha blanc i negre. Ensenyar des de que són petits que tots som iguals i que si treballem units sempre podem anar més lluny és fonamental.

Visualitza
219-P Diversió. Eduard Ballvé
219-P Diversió. Eduard Ballvé

Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. Els nens no deixen de ser nens. Divertir-se, esforçar-se i treballar en equip han de ser les bases del creixement.

Visualitza
220-P Mariners. Eduard Ballvé
220-P Mariners. Eduard Ballvé

Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. La imaginació és molt important i és molt gratificant veure els nens i nenes divertir-se imaginant que són mariners i naveguen mar enllà.

Visualitza
223-P Nens de nou. Carlota Comellas
223-P Nens de nou. Carlota Comellas

Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. A vegades donem treva a l'escenari present, però no hi ha res millor que obrir el teló a aquell nen que vam ser, tornar a somiar i divertir-se cada cop que fem activitats amb els nens.

Visualitza
224-P Llistat de noms. Carlota Comellas
224-P Llistat de noms. Carlota Comellas

Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. Un dels programes que fa Sonríe y Aprende ajuda els nens analfabets, per això aquest llistat està fet per ells mateixos, perquè encara que sembli una obvietat que tothom sàpiga escriure el seu nom a una certa edat, això no és així a tot arreu.

Visualitza
229-P Cassussa. Carlota Comellas
229-P Cassussa. Carlota Comellas

Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. Instantània d'una bellíssima nena menjant-se àvidament un panet després de les activitats.

Visualitza
233-P Decisiones en manos de mujeres. Camila Vergara
233-P Decisiones en manos de mujeres. Camila Vergara

Autora: Camila Vergara. Perú. Trabajo de diagnosis en conjunto con las mujeres que gestionan el comedor popular del asentamiento Nueva Generación. La imagen transmite el interés y la necesidad de estas mujeres en el empoderamiento, en las ganas de elegir y priorizar las dimensiones del Derecho Humano al Agua y Saneamiento.

Visualitza
234-P Jugando en equipos. Camila Vergara
234-P Jugando en equipos. Camila Vergara

Autora: Camila Vergara. Perú. Momento de recreación del taller y el favorito de los pequeños, donde los niños nos demostraban sus conocimientos de la nueva cultura del agua, su entusiasmo por la competencia y la capacidad de trabajo en equipo para contestar a las preguntas planteadas. Parte divertida y dinámica del trabajo realizado, que posteriormente se complementaba con el ofrecimiento de una charla respecto de estos mismos temas.

Visualitza
235-P Imaginar. Camila Vergara
235-P Imaginar. Camila Vergara

Autora: Camila Vergara. Perú. Con los mas pequeños de todos en la dinámica de imaginar nuestra relación cotidiana con el agua. Con sus ojos cerrados escuchaban atentos el relato que contaba Helena, repasando poco a poco nuestro uso y necesidades con el agua, desde que despertamos hasta la hora de ir a dormir. En la imagen se visualiza a estos pequeños concentrados en nuestra propuesta, participando con esa inocencia que los caracteriza.

Visualitza
239-P Cooperació. Júlia Pedrol
239-P Cooperació. Júlia Pedrol

Autora: Júlia Pedrol. Senegal. Qualsevol feina en equip sempre arribarà més lluny

Visualitza
240-P Walking on the wild side. Júlia Pedrol
240-P Walking on the wild side. Júlia Pedrol

Autora: Júlia Pedrol. Senegal. La volta catalana ha estat exportada a Senegal per generar una escola de construcció d'una tècnica eficient i realitzable a qualsevol lloc del món. Amb aquest projecte de cooperació s'ha creat un sistema d'aprenentatge que dóna oportunitats als que participen en la construcció d'aquesta escola de secundària i en donarà moltes més als futurs estudiants.

Visualitza
241-P Ismaïla. Júlia Pedrol
241-P Ismaïla. Júlia Pedrol

Autora: Júlia Pedrol. Senegal. Un jove paleta ens ajuda a construir una escola en la qual hauria d'estar ell mateix, però en aquesta localitat no tothom pot tenir accés a una educació pública.

Visualitza
247-P Dzoda. Pere Camps
247-P Dzoda. Pere Camps

Autor: Pere Camps. Ghana. Fotografia presa en una aula d'una escola allunyada uns 3km de la ciutat de Ho, a la regió del Volta. Es mostra el procés d'autoaprenentatge i col·laboració mútua entre alumnes, al mateix temps que la descoberta de nous conceptes i habilitats.

Visualitza
248-P Llibertat. Pere Camps
248-P Llibertat. Pere Camps

Autor: Pere Camps. Ghana. L'Angelina, en una estona de lleure, es distreu dibuixant a la pissarra. En tots els dibuixos mai hi falta la bandera de país, del qual estan molt orgullosos. En aquest instant, l'Angelina se sent feliç, lliure i tranquil·la.

Visualitza
254-P Germanor a l'orfenat. David Madrid
254-P Germanor a l'orfenat. David Madrid

Autor: David Madrid. Ghana. Era molt habitual, després de classe, jugar una bona estona de la tarda al pati de l'orfenat. És un bon moment per establir vincles entre els més grans i els més petits.

Visualitza
255-P Aprenent a aprendre. David Madrid
255-P Aprenent a aprendre. David Madrid

Autor: David Madrid. Ghana. Aquesta fotografia mostra una classe habitual d’informàtica a l’escola. L’interès dels infants per les noves tecnologies és molt present a les classes i les ganes d’aprendre mai no faltaven.

Visualitza
258-P Il·luminant l'escola de la selva. Georgina Hidalgo
258-P Il·luminant l'escola de la selva. Georgina Hidalgo

Autora: Georgina Hidalgo. Equador. Moment màgic d'instal·lació dels panells fotovoltaics, després d'una setmana de feina comunitària per poder tenir la primera instal·lació elèctrica de la comunitat indígena de Chuvacocha. La llum arriba a la selva, il·luminant l'escola i la seva educació

Visualitza