Projectes

001P Però on és el material? Carlos Belmonte

Perú. Si alguna cosa he après és que a la vida del cooperant no pots donar res per segur. Saps on vas però mai què et trobaràs. Durant la construcció d’un assecador solar de cafè vam patir algun problema logístic. Al no trobar on eren els materials ens van assenyalar una forta pendent que es perdia llunyana. Sí, les fustes eren totes a la vall i vam haver de pujar els taulers un per un per aquelles pujades que treien l’alè.

002P Curta classe de Fitoremediació. Carlos Belmonte

Perú. La finca on he realitzat el projecte pertany a una família de petits productors i transformadors de cacau. Un dia treballant en el meu projecte va arribar un autobús ple d’estudiants d’Enginyeria Alimentària de la Universidad Nacional de Jaén a veure la planta processadora de cacau. No m’hi vaig poder estar i aprofitant la seva visita els vaig explicar la part teòrica i pràctica del meu projecte. Em sembla que algun va sortir interessat!

003P Ja creus que això aguantarà? Carlos Belomonte

Perú. La construcció de la fossa sèptica és el que més mals de cap ens ha donat. Al fer-la sencera de ciment havíem de deixar quadrat primer un bon encofrat. Taulers corbats, corcats i de diferents mides no ens ho van posar gens fàcil. Amb claus, martell i molta paciència vam anar posant fusta darrere fusta per tal que aguantés l’estructura a l’hora d’abocar-hi el ciment. Anàvem ben tapats pel sol i per la quantitat de mosquits presents a la zona.

007P Charlando entre cafetales. Daniela Avila García

Colòmbia. Entrevista con cafeticultores, residentes de la Vereda “La Estrella. Reconociendo la importancia del trabajo transdisciplinario, entablamos una interesante charla. en la cual, compartimos conocimiento, experiencia y perspectiva del contexto socio-ambiental.

008P Filtro artesanal. Daniela Avila García

Colòmbia. Los residentes de la Vereda “La Estrella”, crearon este filtro para recolectar el agua que emerge unos metros más arriba; la cual, utilizan directamente para todas sus actividades. Durante la época de sequía, la escasez y mala calidad del agua es uno de los principales problemas de la zona.

009P Buscando bichos. Daniela Avila García

Colòmbia. Los macroinvertebrados acuáticos son excelentes indicadores de la calidad del agua de un ecosistema. La alteración de las condiciones del medio tiene efecto en la presencia o ausencia de estos organismos, por lo que su monitoreo es importante para la evaluación y análisis de posibles perturbaciones.

013P. Moments abans. Elena Blanco Romero

Equador. Aquesta fotografia va ser presa moments abans de la posta en funcionament de la màquina trituradora. Darrera es veu la pila de canyes i residus agrícoles que van preparar els agricultors per triturar, també esperant veure funcionar la màquina.

014P El funcionament. Elena Blanco Romero

Equador. Aquests són els primers moments de funcionament de la màquina trituradora dissenyada per nosaltres. Moments emocionants per nosaltres on vam veure que la màquina funcionava correctament, obteníem el producte desitjat i vèiem les cares d’interès dels agricultors. Un goig!

015P El resultat. Elena Blanco Romero

Equador. Aquest és el producte que s’obté amb la màquina que vam dissenyar. Un producte adequat pels agricultors per fer adob o, fins i tot, pinso per animals. Per nosaltres, tot un èxit i pels agricultors un avanç.

016P Doble satisfacció. Sergio de la Cruz Álvarez

Ghana. Tantes hores davant de els teus llibres, dels teus apunts, davant de la pissarra escoltant al mestre mentre passa diapositives al projector finalment es tradueixen en això, en posar en pràctica allà on estiguis tot el que has après. En el nostre cas a més per ajudar als demés. Doble satisfacció.

017P No té preu. Sergio de la Cruz Álvarez

Ghana. El resultat d'una bona feina es sinònim de felicitat, de satisfacció amb tu mateix i amb la gent que t'envolta. Veure com finalment s'asoleixen els objectius d'equip i veure el goig de la gent agraint la teua feina no té preu.

024P Intersecció del passat i el futur. Quim Nadal Bargués

Etiòpia. Després de vàries tutories de com utilitzar un smartphone i, en especial, de com utilitzar l’Open MRS; metges, infermers i un membre del nostre equip cooperen per recollir les dades mèdiques dels dos pacients d’esquenes a la càmera. Sobre la taula, unes carpetes blaves que seran història quan les milers d’aquestes quedin substituïdes per l’ús de l’smartphone i una base de dades dins un servidor.

031P Purnima, la que ens espera..., Hector Escudero Leiva

Nepal. Arribada la temporada seca, el blat de moro de l'hort de Balmandir s'ha assecat, i ens toca collir-lo! La Purnima tot just arriba, però en Santa, ja s'ho mira, ho ha fet d'altres vegades i sap la que ens espera... Però d'aquí a unes setmanes tindrem crispetes!

032P Didi! Yo ke ho? Hector Escudero Leiva

Nepal. Es tractava de descriure l'agricultura local, li vam fer desenes de preguntes i en acabar... Didi! Yo ke ho? (Germana gran! Això què és?) Yo tori ho, bhai! (Això és mostassa, germà petit!). Gent oberta, que sempre et rebrà amb un bon té negre, amb sucre, cardamom i un somriure.

033P Truqueu els bous! Hector Escudero Leiva

Nepal. En Love, un dels grans de la casa d’acollida Balmandir, el temple dels nens, no va dubtar a agafar les regnes dels dos bous, per començar a preparar la plantada de patates!

037P Naixement. Brenda García Reyes

Senegal. Aquesta fotografia vol mostrar com mica en mica va agafant forma una realitat i com neix i creix aquest projecte que és la Maternitat a Thiobon

038P La boira. Brenda García Reyes

Senegal. Aquesta fotografia vol mostrar com es realitza la construcció a un lloc amb dificultats. A part mostra una realitat de tota aquesta zona i és la quantitat de pols que hi ha a l'ambient, tots els terres són de terra i és molt fàcil no veure res quan passa una mica de vent o un vehicle.

042P Tot per fer. Jordi Voltas Aguilar

Gàmbia. Nosaltres portàvem idees, teories, plànols, conceptes. L’Ainou el seus enormes braços i un gran coneixement del material. Les noies aprenien. Nosaltres també. Tot estava per fer.

043P Molta calor. Jordi Voltas Aguilar

Gàmbia. Mentre a casa la temperatura era de 2º, allà ens acostàvem als 40º. A dins l’assecador de fruita, la nostra aportació feta amb una simple nevera i un petit col·lector solar, havien d’assolir-se 55º per poder funcionar sense problemes.

044P Gairebé llest. Jordi Voltas Aguilar

Gàmbia. Les peces anaven encaixant: la nevera, l’estructura, el col·lector, el vidre. Un palet vell i trencant era tot l’espai de treball que teníem. Ni tant sols teníem ombra. Havia de ser suficient. En tres dies va estar tot fet.

048P Arquitectura viva. Lucia Olavarro Casado

Senegal. Arquitectura viva, arquitectura para las personas. Los muros ya tenían forma, el espacio se iba creando y el edificio empezaba a ser habitable. La sombra en los retranqueos, el sol en la cima. En este nuevo espacio cada uno encuentra su lugar.

049P Chef du chantier. Lucia Olavarro Casado

Senegal. Chef du chantier retrata la satisfacción después del trabajo bien hecho, el orgullo de liderar una obra importante para el pueblo y el momento de reflexión del día. La biblioteca no estaba terminada pero ya servía de lugar de encuentro, un espacio para pensar.

050P ¿Hormigonar? Lucia Olavarro Casado

Senegal. ¿Hormigonar? ¿Qué significa hormigonar en Senegal? Significa hacer la mezcla con sus propias manos y palas y transportarla en cubos. Esta tarea no era nada agradable debido a la dureza del material y de la actividad.

054P Sorpresa davant la novetat. Ariadna Alonso

Ghana. En la següent imatge, es mostra el primer contacte que vàrem tenir amb els infants abans de començar amb el procés de la barca el primer dia. Ells es mostraven molt feliços, curiosos i impressionats davant de totes les coses com ara les càmeres digitals, el color de la pell, i per conseqüent, la nostre presencia en el que és el seu entorn.

055P Fusta sobre roca. Ariadna Alonso

Ghana. En aquesta imatge, es mostra el conjunt dels llistons de fusta que vàrem anar a buscar prèviament a un serrador que es trobava a les afores de Kasseh, un poblat molt conegut pel seu exòtic mercat amb infinitat de productes que els propis venedors elaboraven. Tot i aconseguir el material, va ser una tasca molt complexa pel fet del transport. A Ghana, el medi de transport més utilitzat és la moto, el cotxe o la furgoneta (Tro-Tró), això suposa que el material no es pugui transportar tan fàcilment ja que la furgoneta o (Tro-Tró) ha de ser compartida amb més ciutadans dels poblats, i la moto no ens era gens útil per poder moure les fustes. Per tant, finalment vàrem optar per agafar un taxi i transportar-les fins al embarcador d’Ada Foah sobre la baca del vehicle. Degut a que aquestes fustes, havien de ser transportades fins a la illa d’Azizakpe on es trobava la barca, mentre esperàvem al patró de la llanxa que ens portaria fins allà, les vam recolzar sobre la gran roca de la fotografia. Posteriorment, aquestes un cop a la illa, les utilitzaríem per acabar amb l’estructura de la barca i per tant, acabant amb la realització de la coberta d’aquesta.

059P Mà solidària. Carlos Fresno Cañada

Senegal. La població d’aquesta rodalia de Dakar és una de les més pobres de la ciutat. No tenen accés a revisions mediques i presenten una alta taxa de natalitat. Després de moltes hores de treball en aquest hospital, sents la dificultat i la força d’aquesta gent per poder progressar a on et trobes en situacions a on són capaços de vendre el seu ull de porcellana, per sobreviure.

060P Sense presses. Carlos Fresno Cañada

Senegal. A la sala d’espera improvisada entre passadissos de la Poste de Santé de Rufisque fan cua desenes de criatures esperant a ser atesos per la comissió d’optometristes d’Ocularis.

061P Decadència. Carlos Fresno Cañada

Senegal. Just al costat de l’òptica solidària de BOOP, establiment d’òptica amb taller que porta funcionant durant 70 anys trobem el centre oftalmològic de BOOP. En aquest centre es graduen i s’operen pacients amb poc recursos. És un centre que destaca per la seva manca d’infraestructures, precarietat i falta d’higiene.

065P Aplicació de coneixement. Abdelhafid Kharbouch

Benin. Moltes vegades la gran majoria de coses que aprenem al llarg de la carrera no tenen utilitat practica, o això pensem, no es fins quan hem d’aplicar aquests coneixements quan descobrim que sabem molt més del que creiem. Aquesta imatge exemplifica la sublimació de tots aquells coneixements adquirits, al acabar d’installar el sistema de monitoratge, un regust a orgull i a feina ben feta va recórrer els nostres cossos.

066P It works! Abdelhafid Kharbouch

Benin. Una de les complicacions del treball de camp es la de que si una cosa no funciona a la primera, el esforç necessari per salvar el projecte incrementa exponencialment degut a la falta de recursos, es per això que al veure com el projecte funciona com la seda es una de les sensacions més tranquillitzadores que existeixen.

067P Improvisa, improvisa, improvisa. Abdelhafid Kharbouch

Benin. No tenir material suficient es una cosa, no tenir temps suficient es una altra i tenir que fer una barreja de les dues es un altre nivell, per això durant gran part del projecte hem tingut que fer gala de la nostra improvisació i construir-nos les ales mentre caiem.

071 Radia y su sandía. David del Campo Sud

Turquia. Radia llegó al campo de refugiados de Batman (Kurdistan turco) hace dos años, huyendo del genocidio del ISIS contra el pueblo yazidi. La vida en el campo es monótona para estos niños ya que carecen de escuela. Esta región es famosa por sus riquísimas sandías, que nunca faltan en el campo.

072P En la peluquería de Saed. David del Campo Sud

Turquia. Saed llegó al campo de refugiados de Diyarbakir (Kurdistan turco) hace dos años, huyendo del genocidio del ISIS contra el pueblo yazidi. Antes del genocidio estudiaba ingeniería química. Para vencer el aburrimiento, decidió montar una peluquería en el campo. Cuando Saed no está en su peluquería, los niños la aprovechan para jugar.

073P Dani y su patinete. David del Campo Sud

Turquia. Dani llegó al campo de refugiados de Diyarbakir (Kurdistan turco) hace dos años, huyendo del genocidio del ISIS contra el pueblo yazidi. La vida en el campo es monótona para estos niños ya que carecen de escuela, y apenas llegan juguetes al campo. Esto incentiva su creatividad y podemos encontrar juguetes hechos con todo tipo de objetos.

080P Pesa la pieza. Gabriela Lavorente Bordin

Índia. El trabajo de carga, aquel que requiere mayor fuerza física, en grande parte de la India, paradoxalmente al que la anatomía humana supone, es llevado a cabo por las mujeres. En el proyecto para el Centro Educativo de Koilakuntla, mientras que los hombres se reservan a las tareas menos arduas, las obreras ejecutan la parte más espinosa del labor. Contradictoriamente a delicadeza de sus Saris, la fuerza femenina es la que mueve las mayores piezas del rompecabezas constructivo

081P Identificación. Gabriela Lavorente Bordin

Índia. Como es de praxis en grande parte de la India, las mujeres representan la fuerza de trabajo bruta en la construcción civil. Es más, para ejecutar el mismo trabajo, suelen recibir mitad del valor pago a los hombres. La identificación con la condición de mujer, en el proyecto para el Centro Educativo de Koilakuntla, aproxima dos realidades, voluntaria y obrera, en prol de un solo objetivo.

082P Sizigia. Gabriela Lavorente Bordin

Índia. Sizigia (del griego clásico) es el término utilizado en la astronomía para designar el alineamiento de tres cuerpos celestes pertenecientes al mismo sistema gravitacional, formando una configuración rectilínea. Del mismo modo, precisamente por un instante, lugar, personas y objeto se alinearan para quitar de la sombra un instante geométrico en el proyecto para el Centro Educativo en Koilakuntla.

086P Hanka. Maria Dalda Bosch

Senegal. Hanka, al idioma local, Gusilai, vol dir força. No força física sinó força espiritual, la que ens impulsa a fer les coses, ens anima i fa que puguis realizar quansevol repte que et proponguis. Es el que diuen els traballadors cada dia al entrar a l’obra. Hanka. Bon dia, ànims i continua.

087P Uyol Fucho! Maria Dalda Bosch

Senegal. Uyol Fucho, al idioma local, Gusilai, vol dir vina a menjar. Com a costum local, sempre menjen tots junts al voltant d’un plat. Compartint el poc menjar que tingin amb la familia i amics, tant és, que si pases pel devant d’algú menjant sempre t’oferirá assentar-te amb ells i compartirán el poc que tenen. A l’obra no és menys.

088P Amb l'aigua fins al coll. Maria Dalda Bosch

Senegal. Una de les primeres coses que es van construir a l’escola va ser un pou d’aigua. Des de llavors, tot i que en un principi abastia les necesitats de l’escola, pasen cada día famílies senceres per poder suplir les seves necesitats diaries. Poble i obra passen a ser un, molt abans de la finalitazació de l’escola.

092P La palla arriba a l'obra. Josep Soler Carreras

Senegal. Sent mesclada amb terra i aigua, podrem construir els murs amb la tècnica del banqô, la manera tradicional com construeixen els murs d’obra al sud del Senegal. La palla arriba de les plantacions d’arròs més properes, que durant l’estació seca només requereixen paciència, en atesa de les plujes que arribaràn.

093P La delicadesa de l’Ahmala. Josep Soler Carreras

Senegal. L’Ahmala arrebossa amb dedicació i delicadesa l’arrebossat d’argil·la en els murs de la Biblioteca. Tot i no ser un àvid defensor dels arrebossats naturals amb argil·la (si existeix el ciment, per què no l’hauriem de fer servir?), confia en nosaltres i ho fa tan bé com pot perquè el resultat sigui impecable.

094P What is his parents’ job? Josep Soler Carreras

Senegal. La llum es filtra entre les fulles de palmera que fan de parets en aquesta aula provisional del C.E.M de M’lomp. A l’espera d’una aula nova, aquests alumnes seguiràn cursant les classes d’anglès amb el professor Malik durant un temps en aquestes condicions, fins que algú decideixi invertir en la construcció d’unes aules més decents, on es filtri el so de l’exterior i on no hi entri l’aigua durant l’estació plujosa.

098P Celebració espontània. Gemma Navarro Sola

Senegal. És el dia del reconeixement de l’esforç dels darrers 12 mesos. Han dedicat cada tarda a la cuina tot aprenent diversos mètodes, receptes i nocions de nutrició que els donarà una empenta cap al món professional i tenir la possibilitat d’obrir un petit establiment al barri per guanyar-se la vida. L’apoderament i l’autonomia són els dos principals objectius en un barri on la discriminació de gènere és més que palpable.

099P Immersió. Gemma Navarro Sola

Senegal. Avui, és divendres i toca vestir-se amb les millors gales. El barri i el centre s’omplen del colors, colors en els difícils dies del Ramadà. Les classes s’escurcen, les noies han de tornar a casa per ajudar a preparar els grans àpats que els esperen quan el sol marxi. Van cansades i, a les classes, es nota. Algunes s’adormen. Tot i portar tot el dia sense menjar, assisteixen i s’esforcen a fer uns passos més per aprendre a llegir i escriure.

100P Porta al món. Gemma Navarro Sola

Senegal. Aquestes classes acullen, cada tarda, setanta noies majors de 14 anys que no han pogut accedir a l’escolarització oficial. Se’ls ofereix una formació bàsica amb l’objectiu de combatre l’exclusió de gènere que s’evidencia a la zona. Els dóna l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure l’idioma oficial – el francès -, tenir nocions bàsiques de càlcul, sanitat i informàtica.

104P Fes que tot valgui la pena. Victoria Solina Llibre

Nepal. En la temporada d’estiu, les escoles tanquen i els nens aprofiten per jugar, divertir-se i fer profit de les pujades de nivell dels rius per anar a nedar. En la finalització de l’habitatge d’una de les Didis (cuidadores) de l’orfenat, dos dels joves del mateix van voler col·laborar. En aquestes jornades el que es va intentar és que aprenguessin al màxim l’ofici i que poguessin passar-s’ho el més bé possible, compartint moments i aprofitant l’intercanvi de coneixements d’ells i nostres. És a dir, es va intentar que l’experiència els hi valgués la pena. Com es veu en la imatge amb la dona seguda, la petita comunitat de veïns va estar molt present en tot el desenvolupament, oferint-nos té i blat de moro cuinat.

105P “Dhunga Mato”, Victoria Solina Llibre

Nepal. Dhunga vol dir pedra i mato vol dir fang. Fotografia feta durant el procés del muntatge de les bigues per a la posterior col·locació de la coberta. Els treballadors just havent dinat preparant-se per posar-se a treballar.

106P Rambro cam, rambro cam, Victoria Solina Llibre

Nepal. “Rambro cam” és una de les primeres expressions que aprens en arribar a Bhimphedi, ja que s’utilitza per dir bon treball o bona feina. Amb la construcció i desenvolupament de l’escala d’entrada al pis superior a causa de la complexitat i pes d’aquesta, tots vam col·laborar i ajudar. Cada final de dia els treballadors ens felicitaven a nosaltres amb aquesta expressió. La imatge és un moment de col·laboració dels treballadors i voluntaris. La composició em recorda una mica a L’alçada de la Bandera de Iwo Jima.

110P De generación en generación, Irene Vidal Gúdel

Nepal. Ghana Nath ayudando con la técnica del “dhunga-mato” (piedra y barro) en la cimentación de la que será su futura casa. Las técnicas constructivas tradicionales del Nepal más rural, se mantienen vivas gracias al traspaso generacional.

111P La luz del monzón. Irene Vidal Gúdel

Nepal. Finalizada la época lluviosa que baña Nepal en los meses de verano, el prototipo de “dhunga-mato” (piedra y barro) también llega a su fin. Dejando atrás muchas mañanas de trabajo bajo la agradable luz que se filtra por la ventana del que será el próximo vestuario de la pista de deportes de Bhimphedi.

112P Costumbres que no cambian. Irene Vidal Gúdel

Nepal. A pesar de la incidencia de los proyectos de mejora de la vivienda en el país, hay cosas que siguen sin cambiar en las zonas rurales, como la búsqueda de algunos de los materiales. La madera sigue siendo talada en los bosques y transportada a cuestas hasta la vivienda.

116P Llaurant el futur. Vidal Conejo García

Índia. La paradoxa feta imatge. La comunitat de Devgain es troba a escassa distància de línies d'alta tensió que abasteixen d'energia segura i barata a grans indústries pesants. Mentrestant, els més vulnerables no tenen accés a un servei decent que els ajudi a millorar la seva situació.

117P Organitzant la lluita. Vidal Conejo García

Índia. Els habitants de la comunitat de Devgain decideixen vehicular les seves demandes a través de les autoritats locals. Recollint els suports de tota la comunitat mitjançant signatures, es disposen a reclamar la millora del servei elèctric, basant-se en les conclusions de l’anàlisi de la xarxa fet sobre el terreny.

118P Reticències. Vidal Conejo García

Índia. Un home mira desconfiat des de l’interior de casa seva, mentre parlem amb la mestressa de casa. El projecte requeria la visita a tantes cases com fos possible, per tal d’entrevistar als veïns i entendre els seus hàbits i necessitats energètiques. La majoria de vegades érem atesos per dones, mentre els homes restaven en segon pla.

122P Observar, analitzar, actuar. Oriol Ajenjo Puigderrajols

Colòmbia. L'anàlisis prévi de la situació com a forma de treball.

123P Colze a colze. Oriol Ajenjo Puigderrajols

Colòmbia. Descripció gràfica de la feina participativa amb la comunitat. La seva veu és la que marcava els pasos a seguir.

124P Plasmar el mapa. Oriol Ajenjo Puigderrajols

Colòmbia. El mapa com a eina de treball.

128P Sueña grande. Andrea Llanas de Cabanyes

Ghana. Antes de empezar un proyecto, hacemos un viaje e identificación para conocer el lugar donde acabaremos construyendo un edificio. Moses, Joseph y John fueron tres de los chicos que nos mostraron el pueblo y nos ayudaron a encontrar todo aquello que buscábamos. En esta fotografía empezamos a dibujar un plano de Sawla en el bloc de dibujo y acabamos hablando del mundo en uno de los tatuajes del brazo de Adri.

129P Olor a madera. Andrea Llanas de Cabanyes

Ghana. Un hombre pasa con su bicicleta por delante de distintas secciones de madera amontonadas en un desorden ordenado que emana un perfume a madera cortada muy agradable.

130P Arquitectura tradicional de més de 500 anys d'antiguitat. Andrea Llanas de Cabanyes

Ghana. La mesquita de Larabanga és la més antiga de Ghana, feta amb terra, fusta i calç, va ser construïda l'any 1421 i des de llavors, ni tan sols un dia a tancat les seves portes per acollir les pregàries dels homes del poble.

134P Fent Escola. Alejandro Cabellero Castillo

ETSAB. Es vol mostrar, enfrontat a l’Escola, l’experiència de provar allò desconegut, de tocar, d’olorar, de mirar, de compartir, de disfrutar i de construir junts. Experimentar el foc i l’arquitectura mirats d’una altra forma. En definitiva, una reivindicació d’allò que trobem a faltar dins l’Escola.

135P Qui són? Alejandro Cabellero Castillo

ETSAB. La no-vida. Qui són aquells que passegen? Aquells que veuen però que no miren? I aquests altres que semblen tan propers, qui són? Exposició de Miquel Fuster pel cicle de Slowinfo Sense sostre ni llei. Es pretèn explicar la visió en primera persona de l’experiència al carrer i expressada a travès de les imatges gràfiques, dels sentiments i de les emocions.

136P Relats d'una vida. Alejandro Cabellero Castillo

ETSAB. Què és viure al carrer? Una existència innexistent? En la inauguració de l’exposició, l’autor Miquel Fuster ens va explicar el seu transcurs de no-viure durant 15 anys. La imatge vol expressar l’atenció i l’interès dels oients en el relat, acompanyades de la mà per la distància i el desconeixement sobre la realitat del tema.

137P Submergir-se a la història de Xauen. Lidia Serrano Martínez

Marroc. Com a part del projecte “Suport tècnic a la Medina de Xauen”, part de la feina de l'equip va ser documentar-se històricament sobre les places i llocs on es proposarien intervencions futures. Per un seguit de casualitats, vam tenir la oportunitat de col·laborar amb l'artista Mohamed Hakoun, creador de la fundació que porta el seu propi nom, i que guarda sobre una de les portes de la muralla de la ciutat milers de documents de gran valor -entre fotografies, llibres, escrits, documentals, etc.- sobre la seva història. Sens dubte, tenir la oportunitat de submergir-nos en la història de Xauen de la mà de Mohamed Hakoun, va ser una de les etapes més apassionants del projecte.

138P Família del Rif rural. Lidia Serrano Martínez

Marroc. Retrat d'una de les families entrevistades al poble de Amejri, a l'entorn rural de Xauen (Rif, Marroc). En aquest poble, la majoria de families han abandonat la seva forma de vida tradicional, dedicada al cultiu de productes típics de la regió per a autoconsum i venta, alhora que a la criança d'animals, pel cultiu massiu del cannabis, que es vendrà al Marroc i també a Europa. En aquesta fotografia, la mare, de 23 anys, posa a l'entrada de casa seva, de terra i pintada de blau, amb els seus fills, de 9 i 3 anys.

139P Casa del Rif rural. Lidia Serrano Martínez

Marroc. Interior d'una casa de terra a Amejri, a l'entorn rural de Xauen.

146P Rica Mare Terra. Teresa Yubero

147P Endinsant-nos a les profunditats dels Andes. Teresa Yubero

148P Planta de tractament de mineral al mig dels Andes. Teresa Yubero

152P Rumbo al frente. Gemma Passaret Valls

Ghana. Entre palmeres, sorra i poca tecnologia va construint-se i formant-se una barca que serà en un futur pròxim, un tresor pels habitants d’una illa, que mai millor dit, estan aïllats.

153P Pels mars llunyans del sud. Gemma Passaret Valls

Ghana. La realitat del escenari ens mostra un treball fet i acabat, que fet per persones imperfectes, deixa imperfeccions en la seva construcció. El color, en els amants de la navegació mostrarà confusió, però aquesta confusió es pot donar a entendre per la falta de recursos i materials que hi ha en el país.

154P Aprendre a aprendre. Gemma Passaret Valls

Ghana. Les tècniques de construcció son diferents, les cultures són diferents, però tot i així tots iguals, som humans i tots necessitem la mateixa protecció. Les mans ens donen el poder de crear i transformar coses per tant cal tenir cura d’elles i cal donar importància a la seva forma.

158P Graduant entre porcs i gallines. Marina Sabater Rifà

Nicaragua. Un gabinet improvisat en una de les comunitats de Nandaime on vam anar per tal de aconseguir apropar la salut visual a tota la gent possible, llocs on tenen molt difícil l’accés a unes ulleres.

159P Justo. Marina Sabater Rifà

Nicaragua. A la fotografia hi podem veure en Justo, el noi que ens ajuda a l’Òptica Solidària de Granada, al taller, fent el muntatge d’unes ulleres.

160P Buscant l'ametropia. Marina Sabater Rifà

Nicaragua. Graduant a una escola d’una comunitat de Nandaime, per tal de aportar salut visual a tothom qui ho necessiti.

164P Electricitats. Inés Aquilué Junyent

Colòmbia. El treball al barri autoconstruït de Pinares de Oriente va ser una introspecció dins les vides de les seves veïnes, així vam conèixer les seves problemàtiques urbanes.

165P Intercanvis: anàlisis al tròpic. Inés Aquilué Junyent

Colòmbia. El projecte va requerir una feina d’anàlisis i entrevistes on els participants vam ser guiats per la comunitat. Així ens van mostrar les seves condicions de vida urbana i agrícola.

166P Esfondrament. Inés Aquilué Junyent

Colòmbia. Durant el projecte, les condicions i materialitat de les construccions dels habitatges de Pinares de Oriente van ser analitzades pels participants, guiats sempre per la comunitat.

170P Integració. Laura Sunyer Bernaus

Colòmbia. La imatge exemplifica una de les reunions que es duien a terme al barri on es va realitzar el projecte i on els membres de la comunitat explicaven les necessitats i problemàtiques que tenien per tal que el nostre grup de cooperació ho tingues en consideració en el projecte. Al mateix temps nosaltres explicàvem els avenços que anàvem fent. D’aquesta manera es fomentava la comunicació, el diàleg i el debat entre ambdues parts implicades.

171P Contemplar/Complementar. Laura Sunyer Bernaus

Colòmbia. Observar, compartir i treballar conjuntament. Elements fonamentals i necessaris en tot treball de cooperació. Els dos docents de Medellín aporten els seus coneixements locals, mentre que els dos estudiants cooperants participen amb coneixements més tècnics. El resultat, una complementació extraordinària que enriqueix a cadascun d’ells i influeix directament en la bona resolució del projecte.

172P La veu d'un barri. Laura Sunyer Bernaus

Colòmbia. La veu de tota una comunitat que, malgrat tot el que han viscut i patit, no perden l’esperança de ser escoltats i reconeguts. La veu que ens reunia cada setmana per fer una reflexió conjunta que ens animava a tots plegats a seguir lluitant per tot allò que ells desitgen.

176P Part de l'escola. Oriol Riera Gual

ETSAB. Construïm enmig del pati un referent del què busquem en l'arquitectura i no ho trobem a l'escola. Mostrem així que també forma part d'aquesta un projecte que surt des dels alumnes, que aposta per uns materials, tècniques i organització alternatives a les que ens ensenyen des de l'acadèmia per fer-ne critica i ampliar el ventall de possibilitats.

177P Mans a l'obra. Oriol Riera Gual

ETSAB. Amb un objectiu pel davant, ganes i molta energia hem de començar a preparar el material, tenir tot el necessari per poder-lo dur a terme. Un cop tothom té clar el que s'ha de fer, junts i juntes ens posem mans a l'obra i iniciem el projecte comú.

178P Entre totes podem. Oriol Riera Gual

ETSAB. Si unim les nostres forces el que no pot fer una sola podem entre totes. Col·laborar en tots els àmbits és una de les bases més importants que hem de fomentar per poder construir conjuntament els models d'arquitectura que volem i defensem

179P Lluny del formigó. Sofia Vila Clavell

ETSAB. Tornem a construir amb fusta, a l’aire lliure i amb contacte amb la natura. Cremant la fusta per bioconstruir, la protegim de l’aigua i el parasits. L’estem cuidant i l’estem coneixent. Des de la natura, fem arquitectura.

180P Construïm i ens construïm. Sofia Vila Clavell

ETSAB. Veure com avança la teulada ens engresca. Estem construint junts, no només arquitectura, sinó també construïm amistats.

181P A la vegada!. Sofia Vila Clavell

ETSAB. Potser ens equivoquem, prova i error, "La biga no va aquí", "Ho hem posat al revés", "Això no encaixa"... però hi ha una cosa que tenim clara: No podem començar un projecte sense un equip. El suport és qui construeix.

182P Definint l'entorn. Eduard Rodriguez Martinez

Colòmbia. Un dels primers obstacles que ens vam trobar només arribar a la zona d'actuació, era la poca informació representada en plànols en la qual comptàvem, per aquesta raó, ens vàrem dedicar a traçar al detall tots els camins que definien l'emplaçament a intervenir.

183P Sota l'atenta mirada de l'estudiant. Eduard Rodriguez Martinez

Colòmbia. Des del primer moment que vàrem arribar a la zona d'actuació, la nostra funció era observar. Aquesta simple acció realitzada pels companys varen ser la clau per localitzar qualsevol problema i detectar oportunitats, després representats en paper.

184P Trepitjant el present, caminant cap al futur. Eduard Rodriguez Martinez

Colòmbia. Cada centímetre que mesuràvem per després representar-lo al paper significava un pas endavant, ja que partíem d'una base escassa i necessitàvem la màxima exactitud per poder plasmar la realitat, generant així una base per futures intervencions.

188P Esforç i recompensa. Marta Creus González

Ghana. La imatge descriu el dia de l’avarada de la barca, el dia en que un projecte de 3 anys de duració per fi es va poder finalitzar. A més a més, també es veu en els ulls dels habitants de l’illa, la il·lusió, satisfacció i gratitud en vers aquell projecte el qual tan havien desitjat tenir. També podem observar la satisfacció d’alguns dels voluntaris al veure tota aquella situació i, personalment, tots teníem una sensació de no poder-nos creure que amb tot el nostre esforç haguéssim pogut complir el somni de molts dels habitants d’allà, el qual era poder disposar d’una barca d’una construcció impecable que pogués funcionar amb motor.

190P Sivaram. Maria Espin Martí

Índia. La mirada sàvia i premonitòria de Sivaram lligant les cordes dels troncs pelats de l'endamiatge de la façana Oest abans que vingui el monzó.

191P Sota el cobert de l'Obles. Maria Espin Martí

Índia. Controlant l'obra sota la tranquil·liat del cobert del bar de l'Obles.

194P Les mans invisibles de la Índia. Claudia Font Marques

Índia. A la Índia les maquines en obra són casi inexistents. Treballs que aquí a Europa serien inimaginables no fer amb l’ajuda d’alguna eina mecanitzada allà es fan amb les mans, amb força física, amb enginy i amb molta perceberància. A la foto podem observar com un grup de “levers” estan fent la barreja necessària per poder fer ciment. Les castes a la Índia es van abolir per el Govern fa uns 10 anys, però malauradament aquesta diferència social encara està molt arrelada a la societat i més en aquest territori tan rural. Els levers són els treballadors que realitzen els treballs més durs, desagradables i més mal pagats. Treballen en tots els sectors: a la construcción, al camp a la industria, etc. Generalment són homes grans i dones que pertanyien a la casta dels intocables (la casta més baixa de totes). A l’obra, feien les feines que els treballadors es negaven a fer, com per exemple fer la barreja per fer ciment, descarregar pedres, sacs de ciment i omplir de terres les cimentacions. Moltes petites feines que sense ells l’obra no s’hagués pogut desenvolupar.

195P Això va de quadrats. Claudia Font Marques

Índia. A la Índia les maquines en obra són casi inexistents. Treballs que aquí a Europa serien inimaginables no fer amb l’ajuda d’alguna eina mecanitzada allà es fan amb les mans, amb força física, amb enginy i amb molta perceberància. Gairebé 300 pedres van ser necessàries per construir el paviment interior de l’escola. Totes les peces eren de diversos tamanys i formes. En Raju i el seu treballador van necesitar 2 setmanes per marcar, tallar i perfilar a la mesura de 30x30cm cadascuna d’aquestes pedres. Les tallaven només amb l’ajuda d’un martell i una piqueta. Era sorprenent la seva tècnica! Els costats els hi quedaven sempre rectes i mai se’ls hi va trencar cap pedra. Anaven a la una velocitat de peça acabada cada 3 minuts.

196P Indian style. Claudia Font Marques

Índia. A la Índia les maquines en obra són casi inexistents. Treballs que aquí a Europa serien inimaginables no fer amb l’ajuda d’alguna eina mecanitzada allà es fan amb les mans, amb força física, amb enginy i amb molta perseverància. En aquesta foto podriem parlar de moltes coses, dels sistemas precaris de seguretat, de la capacitat i facilitat de crear endamis, de la roba que utilitzen a la obra, … Però a mi m’agraderia apreciar un posat o forma de fer que es pot percebre aquí i que porten intrínseca en el seu interior per el sol fet de viure on viuen. Una forma de fer que resulta curiósa per l’estranger: 1 treballant i 3 mirant. Peró no és una cosa única de l’obra, al passejar-te per els comerços de la Índia de seguida et xoca que al demanar alguna cosa a una botiga acabes negociant amb el propietari i tens a 10 persones al voltant mirant i opinant. I quan els hi preguntes per aquest fet riuen i et diuen “INDIAN STYLE! El que no facis avui ja ho faràs demà”.

200P Materialitzant idees. Celia Díaz Blanco

ETSAB. Abans de començar qualsevol projecte, es necessita planificació. Idees, esbossos, nombres, esquemes. Posar-se a la feina, encara que ens guiï més la intuïció que la saviesa. Moltes vegades, l'aprenentatge s'aconsegueix a través de la pràctica.

201P Qui va dir vertigen. Celia Díaz Blanco

ETSAB. Mica en mica, es va fent realitat. Aixequem els taulons de fusta, travem l'estructura. S'aguanta. Les peces van encaixant i el puzle comença a adquirir forma i sentit. Allò que hem aixecat amb les nostres mans ara ens sustenta a nosaltres.

202P Arribarem al cel. Celia Díaz Blanco

ETSAB. Des d'a baix, observem el resultat. El que abans era un dibuix en un paper ara s'aixeca sobre els nostres caps. En un futur, ens reunirem sota la coberta que construïm. Ara com ara, podem grimpar per l'estructura i tocar el cel. I sentir-nos una mica més aprop dels nostres somnis.

203P Treballar o mango? Ariadna Rodriguez Suñé

Senegal. Mentre en Wawaye treballava, en Sgibril ha fet un descans per anar a buscar mangos. Quan torna es diuen coses en djolà i ens miren seriament: Fa calor, el zinc crema i tenim mangos.

204P Tradició milenària. Ariadna Rodriguez Suñé

Senegal. Cada matí, puntual a les 8, en Sgibril comença a trenar. Trenar la palla és com fer ganxet, com un mantra, una manera d’evadir la ment. Requereix paciència, concentració i ser curós amb la tècnica. En Sgibril no parla massa francés, fuma molt i prepara molt bon té. I a més a més, estima aquesta tècnica tradicional africana.

205P Palla o pluja. Ariadna Rodriguez Suñé

Senegal. Ja fa dies que ens avisen que arriben les pluges i que cal acabar la coberta abans que ho facin. Els bots de palla s’acumulen sobre el zinc mentre l’Amadou intenta organitzar-los alhora que crida: “c’est la pluie!” Si plou, la palla es mulla i pesa el doble, i per molt arròs amb peix que mengi l’Amadou, li serà molt dur moure-la.

209P Guix. Mar Sisquellas Taixés

Senegal. Última ullada a l'assignatura de matemàtiques abans d'encarar l'examen que dóna accés als estudis de batxillerat. La pressió per superar aquest repte no és banal: els exàmens oficials suposen un esdeveniment extremadament important per les escoles i l'alumnat del país.

210P Se m'enfuma la pols! Maria Giménez Grau

Senegal. Cansament i suor. Ja casi ho tenim! En les darreres hores per acabar els últims detalls de la bilioteca, en Kalilou ho dóna tot i més. “Se m’enfuma la pols! Això ho acabem ja!” I dit i fet.

211P El joc de la palla. Maria Giménez Grau

Senegal. Mans petites, mitjanes i grans, totes porten palla, un a sobre el cap, l'altre sota l'aixella, corrent o saltant, rient i ballant. Palla i més palla. Això és divertit!

212P Intercanvi de papers. Maria Giménez Grau

Senegal. Normalment tu estàs enfilat allà dalt treballant minuciosament i jo, allà sota, observant fascinada. Ara, des d'aquí dalt, ho entenc tot, anys i anys i la saviesa que desprenen els teus ulls.

216P Aprendre rient. Oriol Garcés de Senespleda

Burkina Faso. Una dona participant de la formació ensenya orgullosa els fruits del projecte dut a terme durant els dies anteriors. A Burkina Faso la producció de cacauet representa la principal font d’ingressos de moltes famílies del camp, i el preu de venda d’aquests augmenta substancialment quan el producte està pelat. La mecanització d’aquest procés millora la qualitat de vida considerablement i permet realitzar la feina manual de dues setmanes en 10 minuts.

217P Feina de (homes) dones. Oriol Garcés de Senespleda

Burkina Faso. Al mig, una dona participant del projecte explica a les altres el procés de posada en marxa del motor i el manteniment. Una a una, les seves companyes passaran pel mateix examen per tal d’assegurar que totes en coneixen les parts essencials. A Burkina Faso la producció de cacauet representa la principal font d’ingressos de moltes famílies del camp, i la mecanització del procés per treure les pellofes permet realitzar la feina manual de dues setmanes en 10 minuts.

218P Problema d'última hora. Oriol Garcés de Senespleda

Burkina Faso. A l’esquerra, el fabricant i el formador arreglen una peça que no encaixa després de desmuntar i transportar la màquina, sota l’atenta mirada del “chef de terre” i les participants del projecte. A Burkina Faso la producció de cacauet representa la principal font d’ingressos de moltes famílies del camp, i la mecanització d’aquest procés permet realitzar la feina manual de dues setmanes en 10 minuts.

222P Acuiferos sobrexplotados. Miguel Angel Orduño

Mèxic. Campos de cultivo de Alfalfa en Distrito de riego 005. Recorrido de reconocimiento del territorio.

221P Paisaje zona de estudio. Miguel Angel Orduño

Mèxic. Primera aproximació a la zona d'estudi a Delicias Chihuahua

223P Conagua instancia colaboradora. Miguel Angel Orduño

Mèxic. Punto de reunión, oficina de Comisión Nacional del Agua. El Carrizo, Sinaloa.

237P Com més mans treballen juntes més ferm és el progrés. Miquel Pou Almazora

Ghana. Passar el ribot es una feina feixuga. En aquesta imatge es poden veure fins a cinc persones treballant per aconseguir un bon acabat en el folre de babor. Era una feina crucial per poder adherir correctament el folre inferior. Tots estàvem disposats a aconseguir-ho.

236 Aprenentatge continu. Miquel Pou Almazora

Ghana. En les últimes fases del projecte ens quedavem més temps de l'habitual. Fet que permetia que els alumnes de l'escola de l'illa Azizapke aportar la seva ajuda si els venia de gust. En aquest sentit l'intercanvi de coneixements va ser transversal entre edats.

238 Ombres de treball. Miquel Pou Almazora

Ghana. Estar a una illa paradisiaca amb el sòl de sorra sembla d'allò més atractiu. Però nosaltres hi anàvem per treballar. Les taules estaven estratègicament col·locades per poder treballar a l'ombra durant les hores de més intensitat solar. Emparats davall la protecció de les palmeres ens hi trobàvem bé tots.

242 Piles de BTC. Clara Pumarega

Senegal. Dos especialistes de BTC que venen d’Abené treballant en la fabricació de BTC, per la construcció dels murs de la que será la nova maternitat de Thiobon.

243 Una maternitat per Thiobon. Clara Pumarega

Senegal. Arriben dos nous voluntaris per seguir la construcció de la futura maternitat de Thiobon. Els observo entre els murs que hem estat construïnt aquests tres mesos enrere i m’enrecordo dels meus primers dies a Senegal, quan tot és nou, quan tot és molt emocionant.

244 Cooperació invertida. Clara Pumarega

Senegal. Aquell dia tocava anar a treballar a l’obra, però la febre em va obligar a quedar-me a casa, aquell dia les nenes de la casa van ser les que em van cuidar a mi mentres feia repòs. Anar a dirigir la obra era el motiu del meu viatge, però viure amb la familia també és una part molt important dins el projecte de cooperació.

248 Ataia. Aina Alemany Armelles

Senegal. 11:37h és el moment de preparar l'ataia. És una feina d'homes, un ritual que es repeteix cada dia quan la poca ombra que hi ha a l'obra ho permet. És germanor, generositat i gratitut.

249 Andamio. Aina Alemany Armelles

Senegal. “Ici au Senegal, il n'y a pas des grues. C'est n'est pas comme a l'Europe, vousavez des machines qui font tout le travail pendant que vous regardez la chantier; maisici, ici au Senegal, ce (senyalant-se el braç) sont les grues” Ibnou Sarr, fuster deN'Dangane Sambou

250P De tal palo tal astilla. Aina Alemany Armelles

Senegal. En Khadim amb només un any i mig imita tot el que el seu tiet, el cap d'obra, fa. Aprendre, aprendre i aprendre fins que algú li diu el contrari.

254 Abans de classe. Javier Comadran Bagaria

República Dominicana. Aquell dia tocava anar a treballar a l’obra, però la febre em va obligar a quedar-me a casa, aquell dia les nenes de la casa van ser les que em van cuidar a mi mentres feia repòs. Anar a dirigir la obra era el motiu del meu viatge, però viure amb la familia també és una part molt important dins el projecte de cooperació.

255P Jocs contra el racisme. Javier Comadran Bagaria

República Dominicana. Més enllà del fet de que els nens juguen a Basket amb el que poden, el que cal destacar és el fet de que un nen dominicà (pell clara) estigui jugant amb dos haitians al pati de la casa dels últims. La societat dominicana es caracteritza, entre altres fets, per un racisme molt arrelat contra els haitians. Els nens de la fotografia han participat des de molt petits en els programes de Sonríe y Crece, el que ens porta a afirmar amb orgull que els nostres esforços per lluitar contra el racisme funcionen.

258P Treballar l'acord. David Infantes López

Colòmbia. Les reunions amb veïns i habitants del lloc formen part del treball i el dia a dia. El treball més important és escoltar les necessitats.

259P De la mà. David Infantes López

Colòmbia. Universitat Nacional de Colombia, veïns i membres de la UPC treballant sobre el terreny les problemàtiques del lloc.

260P Lloc de treball. David Infantes López

Colòmbia. El treball de camp exigeix incomoditats i recollir dades allà on calgui. Improvitzar un lloc de treball i adaptar-se als requeriments del lloc juga un paper molt important en el desenvolupament del projecte.