AUCOOP i la cooperació per al desenvolupament

El concepte de Cooperació per al Desenvolupament ha pres darrerament una major rellevància en un món en què les diferències entre Nord i Sud cada vegada son més accentuades. En conseqüència, sembla haver-hi també un augment de la conscienciació i la responsabilitat per part d’alguns sectors del primer món, que volen contribuir a un descens de la desigualtat, o si més no, a una desacceleració d’aquest fenomen. Fa uns quatre anys, uns estudiants de l’Escola de Telecomunicacions de Barcelona i, més tard, de Camins i Obres Públiques, juntament amb alguns representants de l’Escola, van decidir prendre part en aquesta tasca, contribuint amb la pròpia experiència i coneixements en les seves respectives àrees, per veure de quina manera aquest coneixement podia ser d’utilitat en aquells països en ple desenvolupament social i tecnològic. Així va néixer AUCOOP.

 

Inicialment, l’associació es va plantejar com una col·laboració oberta i participativa entre estudiants del Nord i del Sud, amb el recolzament de les respectives Universitats, per tal de dur a terme projectes que, mitjançant l’enginyeria civil i les telecomunicacions, poguessin satisfer les necessitats d’aquelles zones més aïllades, en les quals la falta d’infraestructura civil i de comunicacions afectava d’una manera ineludible sectors tan importants en societats en desenvolupament com són l’educació i l’atenció sanitària. En aquest sentit, la col·laboració entre estudiants de telecomunicacions i enginyeria civil ha donat a l’associació una visió més àmplia sobre les tasques que es poden abordar, i aquest plantejament s’ha anat mantenint fins aleshores, ja que un dels principals objectius, a més de contribuir al desenvolupament d’aquestes zones, és sensibilitzar la comunitat universitària, tant del Sud com del Nord, tant estudiants com professors, de que el fet d’haver pogut accedir a una educació com la que rep un enginyer, amb les eines que es posen al seu abast, comporta una major responsabilitat amb la societat que l’envolta, no només en el marc dels mercats econòmics, sinó, sobretot, en el marc de la societat de les persones de la qual formem part.

 

El fet de ser una associació constituïda per estudiants d’últims cursos suposa un handicap per la continuïtat tant de l’associació com dels projectes que s’han dut a terme. Tot i la bona voluntat dels cooperants, no sempre s’han pogut acomplir tots els objectius finals: les grans distàncies que ens separen, és a dir, la impossibilitat física de donar un suport continuat, ha sigut un problema que encara avui ens afecta, i contra el que busquem solucions any rere any. Una de les tasques més important és aconseguir contraparts sòlides amb les quals treballar, però de vegades és difícil trobar un punt de trobada que sigui adient per totes dues parts i, en molts casos, ha sigut un factor decisiu tant en l’èxit com en el fracàs del projecte. És per això que la capacitació de personal local és una altra de les activitats que ja es fan, però en les que s'hauria d'aprofundir més. Altres vegades ha sigut difícil identificar les necessitats reals d’una comunitat on no estan cobertes necessitats bàsiques d’alimentació, educació o medicaments, i més encara fer veure als seus habitants els beneficis que les tecnologies de la Informació i d'enginyeria Civil poden aportar en el desenvolupament de la seva societat. No obstant, per la part d’enginyeria Civil s’ha aconseguit unir esforços amb un organisme dintre la UPC anomenat ONGITS, formada per professors i doctorands de d’enginyeria de Camins i Obres Públiques, vincle molt important en quant a recursos, i enfocat a la participació activa dels estudiants i el professorat en projectes de cooperació.

 

Cal dir que tots els projectes que s’han anat realitzant, tant els que han sortit bé com els que no, sempre han sigut molt importants i útils per reconduir la tasca d’AUCOOP, per tal que els projectes puguin adquirir continuïtat en el temps, escalabilitat o acceptació local en el països del Sud, entre d’altres; a més de servir com a referent per estudiants i professors, com a possibles línies d'investigació a les que destinar més recursos que els actuals, per exemple, en forma de PFCs. És complicat gestionar d’una manera eficaç una organització d’aquest tipus, ja que la Cooperació pel Desenvolupament és un concepte molt ampli del que, per desgràcia, no hi ha molts referents en els que basar-se. Tot i així, els ajuts de que podem disposar, tant de la universitat com d’altres associacions i organismes similars, i la nostra pròpia experiència, contribueixen a que puguem continuar aquesta tasca d’aprofitar les nostres capacitats dintre del marc de la Cooperació pel Desenvolupament.