Les energies renovables són una opció accessible per a les comunitats pobres i impacten directament en la millora de les condicions de vida de la població

El projecte en què has participat  Promoció de sistemes micro-eòlics i solars per l'electrificació de comunitats de forma autònoma: anàlisis i desenvolupament d'eines de disseny i planificació per a diferents contextos i països és un projecte plurianual impulsat per un grup de recerca de la UPC (GRECDH). No és el primer cop que hi participes, pots descriure la problemàtica energètica de les comunitats andines peruanes i bolivianes ?

Treballem en comunitats a on no arriba l’extensió de la xarxa elèctrica del país ni es té previst que hi arribi almenys en els propers 10-15 anys. Tant al Perú com a Bolívia, es tracta de zones de la serralada amb molta dispersió entre cases i, en la majoria de casos, amb molta dificultat d’accés.

Fer arribar l’electricitat mitjançant l’extensió de xarxa resulta molt costós. Una solució cada cop més estesa són els sistemes d’electrificació aïllats basats en energies eòlica, solar fotovoltaica i hidràulica.

La manca d’electricitat suposa una barrera al desenvolupament d’aquestes regions; mitjançant l’electrificació, es millora a curt termini la qualitat de la sanitat (accés a vacunes, etc.), l’educació (noves tecnologies, més hores d’estudi, etc.) i el dia a dia (il·luminació, comunicacions) i, a mig termini, es dóna un impuls a activitats productives per generar noves fonts d’ingressos.

Cal dir que un dels principals problemes un cop instal·lat el sistema és el seu manteniment, que s’aconsegueix principalment per dues vies: 1) fent que des d’abans de la instal·lació els beneficiaris hagin de participar en els processos de capacitació i muntatge dels sistemes, si volen rebre el servei, i 2) fent que el propietari dels equips sigui la municipalitat, per tal que aquesta asseguri la reposició dels elements espatllats en cas que la tarifa mensual que paguen els beneficiaris no arribi a cobrir el cost total.

Quin ha estat l’objectiu del teu treball a Cajamarca? Des de la teva implicació en el projecte l’any 2009 fins ara, quina valoració en fas? Es poden visualitzar ja alguns resultats del treball desenvolupada?

Actualment estic fent un doctorat amb la Laia Ferrer i el Rafael Pastor.

Concretament estem desenvolupant una eina d’ajuda a la presa de decisions per al disseny de sistemes d’electrificació rural aïllada. I això què vol dir?

Sovint els coneixements de que disposen les ONG, els governs regionals o les petites empreses d’aquestes regions a l’entorn de l’electrificació rural és limitat. Apareix, per tant, la necessitat de disposar d’eines que orientin en el procés d’electrificació de les comunitats. L’eina que estem desenvolupant permet, per a cada comunitat, dissenyar el sistema d’electrificació més adequat, considerant-hi aspectes tècnics, econòmics, socials i ambientals; considerant també diferents emplaçaments per als equips de generació (aerogeneradors, panells fotovoltaics i microcentrals hidroelèctriques), diferents configuracions (sistemes individuals i microxarxes) i diferents nivells de demanda d’energia, potència i autonomia.

La meva valoració és molt positiva, si bé encara no tenim una eina acabada i, per tant, els resultats més visibles encara estan per arribar. De moment s’han fet proves de l’eina en base a projectes d’electrificació ja implementats per les contraparts amb què treballem a 3 països diferents. Al Perú, on es treballa amb Soluciones Prácticas i Enginyeria Sense Fronteres, s’ha provat a les comunitats de El Alumbre (33 famílies), Alto Perú (80 famílies) i Campo Alegre (20 famílies). A Bolívia, on es treballa amb CINER i Mosoj Causay, s’ha provat a les comunitats de Turco (13 famílies) i Challapata (14 famílies) i recentment al Nepal, on es treballa amb Practical Action, s’ha validat a la comunitat de Dhauwadi (50 famílies).

Les solucions d’electrificació trobades amb l’eina que estem desenvolupant suposen un notable avantatge, tant en relació amb la gestió tècnica i social dels sistemes com en la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric, respecte les solucions que van implementar les ONG a cada comunitat.

Per aquest motiu al Perú, on portem més temps treballant, comencen a fer servir l’eina per al disseny de nous projectes, i esperem que en breu també es comenci a aplicar a Bolívia, Nepal i qui sap si també a nous països.

Quina ha estat la teva experiència en recerca aplicada a la cooperació? Com creus que anirà evolucionant? Com et veus en un futur, continuaràs vinculat al món de la cooperació?

Vaig començar a col·laborar amb ESF l’any 2008. Més tard vaig entrar en contacte amb la Laia Ferrer per fer el PFC a Cajamarca i l’experiència em va agradar tant que vaig decidir continuar-la a través d’un doctorat.

Actualment, amb la crisi, la cooperació està patint retallades fortíssimes i no sé com evolucionarà la situació a mig termini però, personalment, m’agradaria seguir involucrat en el món de la cooperació, i en particular, en la recerca aplicada a la cooperació.

Trobo que les universitats juguen un paper fonamental en l’ajuda al desenvolupament, en tant que fonts de coneixement, i que per tant poden donar suport allà on les ONG i governs regionals trobin limitacions o debilitats i, d’altra banda, mantenir una visió a llarg termini que doni sostenibilitat als processos de desenvolupament, de manera que aquests no serveixin per “fer-se una foto i prou” sinó que s’integrin i s’adaptin a la realitat de cada regió.