Ja està disponible la memòria 2012-2013

Jo podeu consultar la versió en català i en castellà de la memòria d'activitats del CCD del curs 2012-2013.

En el període que abraça aquesta memòria d’activitats la crisi econòmica ha seguit colpejant durament el sector de la cooperació al desenvolupament, fins el punt que aquesta política ha esdevingut pràcticament residual en l’agenda de moltes administracions públiques.

A la nostra universitat aquest ha estat el primer any en què la disminució dels recursos disponibles per impulsar el programa de solidaritat i de cooperació s’ha fet notar de manera substancial, en bona mesura per la caiguda sostinguda dels ingressos associats a les activitats de transferència de tecnologia i als convenis de cooperació educativa. La resta de partides associades a la campanya del 0,7% a la UPC també ha experimentat una certa davallada, a la que sens dubte hi ha contribuït l’empitjorament generalitzat de les condicions socials i laborals i, de manera particular, el fort augment de les taxes de matrícula i la reducció salarial.

Constatem que aquesta tendència s’està reforçant de manera molt significativa en aquest nou curs i res fa preveure que es pugui revertir a curt termini, tot i que no deixarem de treballar per incidir-hi. Això ens obliga de manera inevitable a revisar bona part de les activitats del CCD i a reorientar les prioritats, per exemple concentrant els esforços a consolidar les iniciatives amb millors perspectives de viabilitat i d’impacte, obrint nous espais de participació en l’entorn local i cercant altres canals de finançament. Hem de fer-ho, però, sense renunciar al que constitueix la principal senya d’identitat de les universitats com a actors de cooperació al desenvolupament: contribuir a la generació i transmissió de coneixement com a motor de progrés social.

D’altra banda reforçar el treball en sensibilització és, en temps de crisi, més urgent que mai. No poden permetre que les retallades en serveis i prestacions s’estenguin també als valors que volem que sostinguin la nostra societat. No podem restar impassibles davant de tragèdies humanitàries com les que recentment han succeït a Lampedusa o al desert del Sàhara, que són fruit de la cerca desesperada d’oportunitats. Ni tal sols la crisi que travessen les societats desenvolupades aconsegueix esvair el somni d’un improbable futur millor, davant de l’evidència quotidiana d’una misèria sense sortida. Només la convicció compartida que la desigualtat i la pobresa no tenen fronteres i el treball decidit orientat a millorar el desenvolupament dels pobles poden frenar aquest drama. No és una opció més, és l’únic camí possible.