Millora de les condicions de l'assentament informal a Moria, Lesbos

Lesbos és una illa del mar Egeu molt propera a la costa turca. Des de fa poc més de tres anys, amb l’inici de la crisi migratòria arrel de la guerra a Síria, s'està veient aclaparada per la gran quantitat de refugiats que hi arriben, havent passat per l'illa més d'un milió de persones des de l'inici de la crisi. Arriben des de Turquia, i després d’un temps a l’illa surten cap al continent, amb destinació a altres camps. Després de l'acord de la UE amb Turquia el març de 2016 les arribades a l'illa van baixar, però també ho van fer les sortides cap al continent, deixant atrapades a Lesbos moltes persones. Des de l’inici de 2018, 7.275 persones han arribat a l'illa, 13.717 a tota Grècia. Actualment, el nombre de refugiats a l'illa és proper a les 8.700 persones, la majoria de les quals prové de Síria, l'Iraq i Afganistan.

L'arribada d'un gran nombre de població estrangera posa de manifest les dificultats de l'illa d'assimilar-la, i ha generat diferències i tensions entre la població local i els refugiats, sent aquests últims els culpats per la gran caiguda d'una de les principals fonts d'ingressos de l'illa: el turisme. Al 2016, el primer any de la crisi migratòria, les pernoctacions a l'illa van ser un 90% inferiors a l'any precedent i l'arribada de turistes es va reduir més d'un 60% en els mesos d'estiu. Les xifres actuals mostren una recuperació de l'activitat aeroportuària que no necessàriament es tradueix en una recuperació del sector turístic, ja que inclouen els milers de voluntaris que es desplacen periòdicament a l'illa.

Igual que passa en un ecosistema en equilibri, quan s’introdueix un nou element es genera una escassetat de recursos i es trenquen els equilibris, generant tensions entre els seus partíceps.

Aquest projecte neix a partir de les múltiples experiències viscudes durant l'últim any a l'illa treballant en col·laboració amb entitats privades i públiques de governs regionals i locals de la zona, així com les ONG presents als camps. Arran de l'últim viatge realitzat a Lesbos, es planteja un projecte que pretén una comprensió global de què suposa la resposta humanitària tant per a la població refugiada com per a la població local i el foment de la col·laboració entre les dues col·lectivitats.

L'objectiu és impulsar projectes i actuacions inclusive, dirigides conjuntament al col·lectiu de refugiats i a la població local, buscant reequilibrar l'ecosistema per així mitigar les conseqüències sobre l'economia local, sense deixar de donar resposta a les necessitats presents i futures dels refugiats. Una eina perquè aquest nou ecosistema que s'ha creat espontàniament treballi conjuntament i es pugui beneficiar mútuament entre les diferents parts que ho conforma.

Es pretén portar endavant un estudi sobre com millorar i acondicionar els espais adjacents al camp oficial de Moria, que en aquests moments es converteixen en algunes èpoques en zones d’acampada quan el camp oficial no és suficient. Es pretén generar espais més amables, que quan no estan ocupats serveixin com espais de lleure, i que quan calgui puguin acollir de manera més adequada les persones que es troben amb necessitat d’instal·lar-s’hi. Aquest estudi es farà mitjançant diferents fonts de dades comunament utilitzades en entorns urbans desenvolupats que rarament són aplicades com a eina d'anàlisi en entorns rurals i assentaments informals.

Jose Carlos Sanchez és estudiant de l'ETSAV i membre de Base A.