Per què desaprofitar aigua? Dia Mundial de l'Aigua 2017

• Mundialment, més del 80% de les aigües residuals que generem torna als ecosistemes sense ser tractada ni reciclada.

• 1.800 milions de persones usen una font d'aigua contaminada per material fecal, posant-les en risc de contraure el còlera, la disenteria, el tifus o la poliomielitis. L'aigua no potable, i unes pobres infraestructures sanitàries, així com la falta d'higiene, causa al voltant de 842 000 morts a l'any.

• Les oportunitats d'explotar les aigües residuals com un recurs són enormes. L'aigua tractada d'una forma segura és una font sostenible i assequible d'aigua i energia, així com per obtenir nutrients i altres materials recuperables.

22 de març, Dia Mundial de l’Aigua de les Nacions Unides 

El constant creixement de la població condueix irremeiablement a un augment de la contaminació i sobreexplotació dels recursos hídrics. En conseqüència, la disponibilitat i qualitat d’aigua potable es redueix, amb impactes directes sobre la seguretat alimentaria, la salut, la supervivència i el benestar. Així doncs, cada vegada més, és necessari un ús responsable i eficient de l’aigua, així com una preservació dels recursos.

Al dia d’avui, la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 2000/60/CE, 2000), que preveia que el 2015 totes las masses d’aigua tinguessin un bon estat ecològic, només s’acompleix en aproximadament la meitat dels casos, mentre que en la resta, l’aigua residual s’aboca al medi sense tractament previ. Es necessari per tant realitzar un esforç en el sector del tractament de l’aigua mitjançant solucions tècniques y econòmicament viables que es puguin difondre en qualsevol entorn, incloent aquells amb menys recursos econòmics. 

D’altra banda, la majoria de les aigües tractades es solen abocar al medi ambient i no s’aprofiten per altres usos. Encara que en els últims anys s’ha anat promocionant cada vegada més la seva reutilització en agricultura o per a reg de parcs i jardins, en realitat només un petit percentatge de les aigües tractades es reutilitzen. Per exemple, a Catalunya, que es un dels llocs d’ Espanya i d’Europa on es reutilitza més aigua, només uns 30 dels 700 hm³ d’aigua tractada s’aprofiten cada any per reg, rentat de carrers, usos ambientals i, en menor grau, usos industrials. Certament, un percentatge molt baix pel segle XXI.

Per tant, la solució a la creixent escassetat dels recursos hídrics resideix en part en la cerca i aplicació de noves línies alternatives de tractament d’aigua residual que siguin de baix cost i alhora capaces de generar aigua d’una qualitat tal que es pugui reutilitzar.  Al mateix temps, aquests nous tractaments podrien generar nous recursos amb valor afegit com bioproductes, biogàs o biofertilitzants. D’aquesta forma, l’aigua residual seria considerada no com un residu, sinó com un recurs amb valor propi. Per tant, el futur de les plantes de tractament passa necessàriament per la reconversió d’elements clau en el sanejament actual en futures unitats productives eficients energèticament i capaces de generar bens valoritzables.

Cada any, el 22 de març les Nacions Unides promouen el Dia Mundial de l’Aigua, que en aquest 2017 s’ha dedicat a les aigües residuals amb el lema “Per què desaprofitar aigua?”, alineant aquest dia de mobilització i sensibilització amb l’objectiu 6.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, que estableix com a meta “millorar la qualitat de l'aigua, reduir la contaminació, eliminar els abocaments i minimitzar l'alliberament de productes químics i materials perillosos, reduir a la meitat el percentatge d'aigües residuals no tractades i augmentar substancialment el reciclatge i la reutilització segura de l'aigua”.

A la UPC, el grup d’investigació GEMMA es dedica a la recerca en el sector de la biotecnologia per promoure solucions innovadores i de baix cost per al tractament i la reutilització de l’aigua. Entre altres, actualment s’estan desenvolupant estudis sobre l’eficiència del tractament de l’aigua residual amb microalgues i la posterior utilització d’aquestes com a biomassa per a la producció de biogàs, així com la capacitat de certes algues de produir i emmagatzemar biopolímers d’interès econòmic com els bioplàstics o el glicogen.