Un canvi de vida a Seneso

La comunitat de Seneso està ubicada a la regió de Brong-Ahafo, a Ghana, a l’inici de la sabana. Assibi Alhassan és l'única veïna que disposa d'endolls amb corrent elèctric en 30 quilòmetres al voltant. Aquest tresor li permet obtenir uns ingressos que han comportat un substancial canvi en la seva vida quotidiana i en la seva economia i en la de tota la comunitat. Els endolls de la família Alhassan són part d’una de les anomenades plataformes multifuncionals, petites instal·lacions en què un motor acciona la maquinària necessària per pelar i moldre l’arròs i el blat de moro o per ratllar la mandioca. De vegades el dispositiu també integra un generador d’electricitat. Tots aquests serveis s’ofereixen al veïnat i als visitants a tarifes assequibles.

Les dones són les promotores i gestores habituals d'aquests negocis, que es concedeixen per concurs a la millor proposta presentada per una comunitat. Les plataformes van ser iniciades a Mali pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i s’han estès per diversos països de l’Àfrica occidental, sovint amb finançament de les mateixes promotores. El resultat és un binomi que integra dones i energia i que ha canviat la vida de moltes famílies.

La millora energètica per contribuir a eradicar la pobresa implica la presa de decisions concretes de polítics i mandataris, però també necessita un estat d’opinió a la societat civil que evidenciï que les promeses dels països desenvolupats no han aconseguit alterar gaire la situació dels països subsaharians en els darrers 20 anys.

Ara, en ple debat sobre l’assoliment dels objectius del mil·lenni, els experts veuen en el 2030 la data en què el servei d’energia podria arribar a tothom a l’Àfrica i acabar, per exemple, amb l’ús ineficient de combustibles —biomassa tradicional, carbó o querosè— a les llars per cuinar, escalfar-se o il·luminar. Aquesta energia de la pobresa té una repercussió directa sobre la salut de les persones —preferentment de les dones que cuinen dins de casa— i s’estima que és la causa de la mort prematura d’1,4 milions de persones cada any, una xifra similar al nombre de persones que anualment mata la malària.

En aquesta línia de treball se centra el projecte Energy for All 2030, que desenvolupen l’Institut de Sostenibilitat i el Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà (GRECDH), que treballa perquè la Unió Europea millori els fons per contribuir a aquest canvi, una tasca que rep el suport del CCD.  Enrique Velo, “l’accés universal a l’energia és la clau per precipitar un nou escenari a l’Àfrica subsahariana que redueixi la pobresa i incentivi un desenvolupament autènticament sostenible”, explica.  Enrique Velo i el seu equip col·laboren amb diverses universitats i organitzacions africanes per desenvolupar una eina de planificació integrada que serveixi als responsables de la presa de decisions sobre les infraestructures energètiques, unes infraestructures que caldrà introduir en els propers anys a partir dels principis d’equitat social, enfortiment institucional, fiabilitat tecnològica i viabilitat financera. Ara per ara aquesta eina s’està assajant en treballs sobre el terreny a Ghana i a Moçambic.

 

Missatges contra la retòrica

L’any 2012 ha estat declarat per l’ONU l’Any Internacional de l’Energia Sostenible, en l’horitzó 2030 i per fer-lo real 71 organitzacions europees i africanes han impel·lit un manifest al president de la Comissió Europea – José Manuel Durão Barroso - perquè els líders mundials que es van reunir a Oslo els dies 10 i 11 d’octubre en la conferència Energy for all: Financing access for the poor passin de la retòrica a l’acció i adoptin mesures concretes