2018-O035

Context del projecte

La iniciativa de col·laborar amb un grup de la UPC en aquest projecte sorgeix dels integrants de l’associació Dada Be que està formada per persones que ja han anat a Ambanja com a voluntaris dels sectors sanitaris i educatiu. Durant la seva estada han treballat amb el pare Stefano Scaringella que col·labora amb ONG europees i entitats locals. El pare Stefano dirigeix un orfenat: La maison des enfants que acull a 100 nens i nenes de la zona i, ha format un consorci que s’encarrega de la gestió de l’hospital públic d’Ambanja. Dins de les tasques que aquest equip gestor duu a terme a l’hospital està la de rehabilitar els edificis existents i construir mòduls nous. Actualment no compten amb l’equip amb personal de l’àmbit de la construcció i per això l’associació Dada Be va considerar interessant adreçar-se a la UPC per cercar col·laboració en aquest àmbit.

Què s'ha fet?

La visita a Ambanja ens ha permès conèixer la realitat del projecte i prendre contacte amb les necessitats de la contrapart local. La primera cosa que vam fer va ser realitzar un aixecament de plànols i una presa acurada de les mesures de la parcel·la en la que es troba l’hospital públic d’Ambanja. Creiem que això els hi serà d’utilitat per a futures ampliacions i modificacions de l’hospital, ja que actualment no comptaven amb uns plànols precisos del solar i els edificis. Posteriorment vam fer una diagnosi de l’estat actual dels diferents mòduls i un estudi del flux d’activitats de l’hospital. Això ens va permetre definir algunes propostes per optimitzar el funcionament de l'hospital sense realitzar grans canvis, i també definir la ubicació idònia per als nous mòduls requerits, el mòdul de pediatria i els laboratoris. També vam realitzar una proposta, una mica més ambiciosa en termes d'intervenció, que inclou passarel·les de connexió entre els diferents mòduls, zones de permanència per a les famílies que acompanyen als pacients durant la seva convalescència i àrees de descans per al personal sanitari de l'hospital.

Perspectives de continuïtat 

Durant el mes de setembre vam tenir una reunió amb l’associació Dada Be per avaluar el resultat del projecte i comentar possibles vies de continuïtat. Per una banda ens agradaria explorar les opcions de finançament que existeixen per aconseguir fons per dur a terme la construcció d’alguns dels mòduls nous que necessita l’hospital. Tot i que és una via molt interessant, tots els participants coincidim que el primer pas és valorar bé com hauríem d’enfocar un projecte d’aquestes característiques i si tenim la capacitat de portar-lo a terme.

D’altra banda una altra possible via de col·laboració és intentar mantenir un flux de voluntaris de l’àmbit de la construcció que s’encarreguin d’implementar alguns dels canvis de funcionament i de millora que no tenen un elevat cost econòmic. Dintre d’aquestes propostes podem trobar l’optimització d’espais, la construcció de pèrgoles a les zones d’espera dels pacients i la creació d’espais on les famílies puguin seure i els nens puguin jugar.

Valoracions dels participants

Laia Haurie 

Ha sigut una experiència molt enriquidora per a tots els participants del projecte. Ens ha permès donar-nos compte que en un projecte d’aquestes característiques, en el que treballes en un entorn i una realitat molt diferents a les que estàs habituat, has d’estar obert a modificar les teves idees inicials, a escoltar les necessitats dels usuaris i també a prioritzar els temes més importants.

A banda de l’hospital d’Ambanja hem pogut conèixer el projecte d’orfenat: La maison des enfants que està duent a terme la contrapart local sota la direcció del pare Stefano Scaringella i que és una iniciativa consolidada per acollir i formar a nens i nenes en risc d’exclusió a aquesta zona de Madagascar.

Pilar Giraldo

Al meu entendre, el treball realitzat en el marc del Projecte de reestructuració i rehabilitació de l’Hospital Públic d’Ambanja va ser, en el seu conjunt, una experiència molt enriquidora per a tot l'equip. D'una banda, ens va permetre acostar-nos a la necessitat real plantejada inicialment en el projecte i, per un altre, entendre el tipus d'ajuda que, des de la nostra situació, podíem brindar. Un projecte d'aquesta naturalesa és una petita aportació en una mar de necessitats, però sens dubte, té un valor significatiu si es té en compte que hi ha un context cultural diferent, una manera diferent de gestionar els assumptes i que les iniciatives es mouen a un altre ritme. En aquest sentit, ha estat molt important comptar amb l'ajuda del pare Stefano Scaringella com a contrapart del projecte, qui gràcies als molts anys dedicats a la comunitat d’Ambaja i de l'hospital és un pont perfecte per canalitzar tot tipus de col·laboració.

A efectes pràctics, penso que serà de gran utilitat l'aixecament general de plànols que es va realitzar, la diagnosi de l'estat actual dels diferents mòduls i l'estudi de flux d'activitats. Això ens va permetre definir algunes propostes per optimitzar el funcionament de l'hospital sense realitzar grans canvis, i també definir la ubicació idònia per als nous mòduls requerits (mòdul de pediatria i laboratoris). També es va realitzar una proposta, una mica més ambiciosa en termes d'intervenció, que inclou passarel·les de connexió entre els diferents mòduls, zones de permanència per a les famílies que acompanyen als pacients durant la seva convalescència i àrees de descans per al personal sanitari de l'hospital. Confiem que els esquemes realitzats siguin d'utilitat en la captació d'ajudes que duen a terme les ONGs que donen suport a la labor de l'hospital.

Cal destacar que, actualment, el nou mòdul de pediatria i laboratoris s'està construint en la ubicació que vam proposar, malgrat que no coincidia amb la idea que inicialment va tenir el personal responsable de l'hospital. Amb això vam aconseguir fer una petita aportació, influint positivament en el flux d'activitats de l'hospital.

Ana Sánchez Rada

En la breve estancia en la que pude estar, recabamos bastante información y datos, así como pudimos empezar a trabajar en un proyecto de propuestas con vistas a futuro para las mejoras del hospital .

Desde mi experiencia en el proyecto de ampliación y rehabilitación del hospital público de Ambanja se puede abstraer varias conclusiones, algunas de éstas son de difícil ejecución ya que dependen de una fuerte inversión económica, sin embargo, estudiamos otro tipo de propuestas que son más factibles ya que la inversión económica es mínima o no tan significativa.

Hay que contemplar también la posibilidad de que no todas las barreras son económicas, sino que también está la socio-cultural y es que no resulta fácil cambiar aspectos organizativos o de trabajo con tan poco tiempo de convivencia.

Creo que muchos cambios de mejora a nivel de reorganización y reestructuración de departamentos serán fruto de un trabajo constante y continuo ya que como en todos los proyectos se requiere de tiempo y confianza.Espero que en un futuro pueda haber un proyecto de seguimiento de éstas mejoras para poderlas llevar a cabo.

Respecto a la ejecución de los nuevos módulos, nos consta que han empezado a construirlos ubicándonos donde les habíamos sugerido, hecho que nos complace ya que significa que nuestro trabajo ha servido para ayudarles y aportarles ideas y soluciones que les permitan desenvolverse mejor con los escasos recursos de que disponen.

Espero que tanto el proyecto como mi propio PFG basado en éste, sirvan para aportar una visión más amplia de las posibilidades del hospital y puedan mejorar las condiciones actuales.

Una gran experiencia de la que repetiría sin dudarlo.

Toni Planas

Nuestra participación en el proyecto tuvo cierta reticencia inicial por parte de las personas encargadas del hospital público de Ambanja. No obstante la valoración final sería muy positiva en cuanto a la utilidad de nuestro trabajo allí.

La construcción de un nuevo edificio que albergaría pediatría era inminente y necesario. Nuestra valoración y mapeo de los espacios del hospital y su uso supuso una herramienta clave a la hora de discutir la colocación del nuevo edificio dentro del complejo de manera que se aprovecha de manera óptima el espacio existente.

Mariana Palumbo

L’objectiu de la nostra visita a Ambanja va ser fer una diagnosi de l’estat actual i dels recursos disponibles per tal de donar pautes d’actuació de cara a la successiva ampliació de l’hospital. A la nostra visita vam constatar que no existien plànols de l’hospital i que al recinte, a més dels usos hospitalaris, hi havia espais per a altres usos i serveis de l’administració.

Inicialment teníem un plantejament més ambiciós en el que incorporàvem una proposta de millora tèrmica dels pavellons, però els temps i els recursos disponibles, així com les possibilitats d’incidir en unes dinàmiques establertes, ens va fer replantejar els nostres objectius. Clarament aquesta no era una prioritat per als gestors de l’hospital i per tant vam adaptar les nostres expectatives a respondre les necessitats i interessos que tenien.

L’ampliació que s’ha realitzat finalment s’ha fet seguint el pla director que vam proposar, per la qual cosa penso que la nostra feina va ser d’utilitat per als gestors de l’hospital, tant pel que fa a la part de generació d’una planimetria actualitzada, la diagnosis i també la proposta d’intervenció.