2019-B006

Context del projecte

El projecte parteix del context d'emergència climàtica i de les creixents preocupacions sobre els nous models de variabilitat de temperatura, que suggereixen que les regions tropicals patiran més que altres àrees per l'escalfament global. Durant els últims anys, en la regió de la Mojana a Colòmbia s'han desenvolupat proiectes a partir de fons climàtics com el Green Climate Fund i l'Adaptation Fund.

Malgrat tota la informació hidrològica, climàtica, social i econòmica recollida a la regió, no hi ha projectes que hagin utilitzat les estructures hidràuliques zenús com una eina per a l'adaptació. Per això, el projecte ha analitzat de manera participativa amb les comunitats locals, la viabilitat, les barreres i les oportunintats d'implementació d'aquestes solucions multifuncionals basades en la natura per a l'adaptació, per a la seguretat alimentària, el control d'inundacions i sequeres entre d'altres.

Què s'ha fet?

A través del projecte s'ha promogut l'enfortiment dels processos d'identitat del poble Zenú, empoderant a través del rescat de coneixmenent ancestral sobre el maneig dels seus cicles de l'aigua i de l'entorn ambiental.

S'han desenvolupat una serie de tallers formatius que articulaven l'apropiació. S'ha treballat amb la comunitat de Guartinajas a La Mojana, al Departamento de Córdoba, encara que limítrod i accessible des de Sucre. Utilitzant la metodologia A-GSCE (Apropiación-Generación Social del Conocimiento Ecotecnológico), s'ha desenvolupat amb la comunitat el co-disseny d'un prototip ecotecnològic per a la revitalització del sistema hidràulic Zenú. El prototip funciona com a solució basada en la natura (NBS) per a l'adaptació a l'emergència climàtica, i especiament als problemes de control d'inundacions i sequeres. Amb això s'ha demostrat la viabilitat de les hidrotecnologies zenús co a tecnologies apropiades per a un context global d'emergència climàtica.

Perspectives de continuïtat 

El nivell d'acceptació del projecte en la comunitat va ser molt positiu, en veure's beneficiada de manera directa, però especialment perquè es va donar resposta a les seves observacions continuades de l'augment de l'escassesa del recurs hídric, i de la reducció progressiva del temps de disponibilitat d'aigua.

El projecte va comptar amb un enfocament participatiu des del primer moment, permetent que els integrants de les comunitats mantinguessin un acompanyament i lideratge constant en cada una de les activitats desenvolupades. Una de les activitats més rellevants va ser la participació de les comunitats en el co-disseny d'un prototip ecotecnològic per a la rehabilitació del sistema hidràulic Zenú. Amb aquesta acció es va treballar amb la comunitat en les següents activitats:

• Identificació i visita a llocs amb hidrotecnoligies zenús. 
• Selecció de les àrees prioritàries 
• Taller de reconeixement del medi 
• Taller d'ecotecnologies 
• Co-disseny d'un pilot en una de les àrees prioritzades 
• Càlcul dels materials i recursos necessaris 
• Desenvolupament del pre-disseny

Valoracions dels participants

Luis Díaz, Ing. Industrial - Catedra UNESCO - 

El proyecto permitió abordar y presentar una posible solución a un problema ambiental que afecta la depresión Momposina (Mojana) durante todos los años, como son las inundaciones y sequias. Al tener un enfoque participativo, permitió tener un mejor acercamiento con las comunidades y obtener mejores resultados en los objetivos planteados por el proyecto.

Angela Maria Moreno - Antropóloga, Catedra UNESCO -

El proyecto promovió el fortalecimiento los procesos de identidad del pueblo Zenú, a través del rescate del conocimiento ancestral sobre el manejo de sus ciclos del agua y del entorno ambiental. El empoderamiento de la población es una responsabilidad que involucra diferentes niveles y escalas de la sociedad. En esta medida, el proyecto comprendió, más allá del diálogo de saberes, actividades enfocadas a la acción tangible no solo sobre el patriminio inmaterial, sino también sobre el patrimonio material del espacio con camellones y otras estructuras zenúes, que se pueden aprovechar hoy en día para la adaptación y la justicia ambiental.

Eliecer Benitez - Propietario de predio en Guartinajas -

Cada vez los habitantes de la zona disponemos de menos agua durante las épocas de sequía. Las épocas secas acostumbran a empezar en enero, y terminar en abril. Este año, en enero parece abril. Las condiciones de sequedad y falta de agua en la mayoría de canales nos abocan a una emergencia por falta de recursos hídricos para nuestro ganado, y por tanto, a una situación económica crítica.

Duván Hernan López - Geólogo, Catedra UNESCO -

Los problemas son un llamado a reflexionar, y la población de la Vereda Guartinajas acudió al llamado de la Cátedra UNESCO de Sostenibilidad porque tienen problemas que significan un importante impacto en sus vidas, y ameritan su atención. Las personas estamos buscando permanentemente soluciones a nuestros problemas, y ese fue el punto de entrada escogido para hablar de resiliencia comunitaria.

Jordi Morató - Director Catedra UNESCO de Sostenibilidad de la UPC -

Desde hace más de 5 años la Cátedra UNESCO quería desarrollar un proyecto relacionado con las hidrotecnologías zenúes. Después de varios años donde las inundaciones impidieron nuestra visita, este año gracias al CCD-UPC pudimos observar y filmar con dron las increibles estructuras creadas 300-600 años aC!! Y pudimos ver que todavía funcionan como reserva de agua, en un entorno completamente afectado por la sequía de este año. Hoy que se habla en todo el mundo de soluciones basadas en la naturaleza (NBS), las hidrotecnologías zenúes son sin duda las NBS más multifuncionales nunca construidas. Deberíamos aprender.