Comparteix:

2023-A003

Sonríe y Crece

2020-A007.png

Lloc de realització: L'acció es desenvolupa a Sabana Yegua i una altra petita comunitat veïna, Km 15. Aquestes poblacions estan situades a la província d'Azua, al sud-oest de la República Dominicana.

Soci local: Parroquia Sagrada Familia

Participants de la UPC: 

  • Elena Arxer Andreu (Estudiant màster ETSEIB, participant que s’ha desplaçat)
  • Lluc Ruiz Esteve (Estudiant grau ETSAV, participant que s’ha desplaçat)
  • ImmaTrenchs Batlle (Estudiant grau ETSAV, participant que s’ha desplaçat)
  • Marta Fernandez Astorga (Estudiant grau ETSAB, participant que s’ha desplaçat)
  • Alex Lalaouna Dominguez (Estudiant grau ETSEIB, participant que s’ha desplaçat)
  • Javier Comadran Bagaria (Alumni ETSAV)
  • Pere Forner Rovira (Alumni ETSAV)
  • Joan Moreno Sanz (PDI ETSAV)

Dates de realització: 15/07/2023-19/08/2023
Ajut del CCD: 5.000 €

Context del projecte

Els nostres projectes s’han desenvolupat a prop de la frontera amb Haití, en una de les zones més pobres i abandonades del país. La majoria de les famílies a Sabana Yegua i Km15 viuen de l’agricultura, tot i que l'economia informal és la font principal d’ingressos de la major part de la població. En aquest sentit, els ingressos d’una família típica són uns 5.000 pesos mensuals (aproximadament 100 €), i el salari mitjà és de 3.000 pesos mensuals (aproximadament 60€).

A Sabana Yegua molts habitatges són de llauna, fusta o fang, pel que contínuament es generen problemes a causa de les inundacions provocades sovint per ciclons. A més moltes de les comunitats són assentaments informals, el que provoca una falta d’infraestructura i serveis públics en general. Algunes d’aquestes comunitats pateixen greus problemes socials i de seguretat provocats per la falta d’espai o la superposició amb infraestructures viàries.

Respecte a l’àmbit educatiu, l'escolarització és deficient, i el 46% dels habitants de la zona són menors de 18 anys. Encara que hi ha escoles públiques en diversos pobles, la qualitat de l'educació és molt baixa, i hi ha molts nens que no van a l'escola perquè no poden comprar-se l'uniforme (obligatori) i els estris escolars bàsics. Aproximadament el 30% dels nens en edat escolar no va a l'escola, i un 30% dels adults són analfabets.

Què s'ha fet?

Com en els últims tretze anys, “Sonríe y Crece” ha tornat a Sabana Yegua (República Dominicana) on s’hi han desplaçat un grup de voluntaris universitaris per dur a terme els seus projectes educatius, sanitaris i d’arquitectura i enginyeria. En els últims deu anys, joves de la UPC han entrat a formar part de l’associació donant continuïtat als projectes existents i proposant-ne nous de l’àmbit tecnològic.

Un cop més, aquest estiu, cinc estudiants de la UPC hem format part d’un grup de d’onze voluntaris per seguir amb les tasques i projectes de “l’escuelita” i “veranito” (Sonríe y Aprende), així com els projectes basats en el reciclatge, la sostenibilitat i la millora dels habitatges (Sonríe y Construye).

Des del punt de vista dels projectes tècnics, aquests s’han enfocat en l’arquitectura i el reciclatge. Aquest últim, ha estat un dels temes troncals els darrers anys donant suport a un projecte que funciona des de ja fa 7 anys, Recicla Plus. Pel que fa als projectes d’arquitectura, s’han realitzat, amb el suport del manual de construcció de l’any passat, “acciones a pie de calle” amb la finalitat de fer difusió de bones pràctiques constructives a la comunitat. Tanmateix, s’ha col·laborat amb una farmàcia local per millorar la distribució del mobiliari present. Pel que fa als projectes de reciclatge, s’han seguit realitzant les accions de promoció d’aquest a les escoles i institucions locals i s’ha contribuït en l'optimització dels processos de reciclatge del centre d'Acopio de Recicla +.

2020-A007. Compos.png
2020-A007. Variedades maíz.png
2020-A007. Maíz.png

Perspectives de continuïtat 

Des d’un punt de vista personal, els cinc alumnes que ens hem desplaçat (Alex, Marta, Imma, Lluc i Elena) estem compromesos amb l’associació i la feina que realitzem no es limita als projectes durant les nostres estades a República Dominicana: durant el curs cadascun de nosaltres tenim una funció dins de l’associació garantint així el funcionament i la continuïtat dels projectes. Pel que fa a la resta de l’equip, ens trobem en uns anys de traspàs on les antigues generacions estan fent un pas al costat un cop superada la COVID-19 i veient garantida la continuïtat de l’associació.

Des del punt de vista de l’associació, per una banda, poder garantir la continuïtat dels projectes que comencem és un requisit bàsic per això cada any es convida a nous voluntaris universitaris que mostrin interès a unir-se a l'associació. D’altra banda, tots els projectes involucren i formen dominicans per assegurar que l’enfocament del projecte és sempre el més adient per a la societat en què s’actua i, a la vegada, garantir una continuïtat quan no hi som allà per impulsar-lo.

Finalment, cal esmentar que els estudiants desplaçats som conscients de la importància dels agents en el terreny, no només per donar continuïtat als projectes sinó perquè són coneixedors de les realitats que la resta de l’any nosaltres no veiem. També hem vist que és molt positiu realitzar tasques concretes i específiques en el terreny fent que, aquest any, es duguessin a terme per primer cop 3 petits projectes que van tenir molt bona rebuda. Tot i així, donada la impressibilitat amb la que treballen allà, enguany s’ha hagut d’adaptar un dels projectes que teníem en ment i com a aprenentatge ens enduem que, de cara a futur, és molt positiu tenir aquest marge de maniobra. Amb tot això, confirmem la importància que té Recicla Plus i es pretén fer actuacions conjuntament amb ells l’any vinent. D’igual manera, però, després de la nostra estada a Sabana Yegua i del potent equip d’estudiants d’aquest any, plantejarem vies d’actuació fins ara no cobertes com podria ser l’urbanisme i el mapeig d’infraestructures i es consolidaran els projectes iniciats aquest any.

Valoracions dels participants

Elena Arxer Andreu 

Aquest ha estat un any ple d’experiències noves. Tiro la mirada enrere i no puc estar més contenta d’haver fet el pas de llançar-me a la piscina a per nous reptes i seguir remant amb Sonríe y Crece. Després de la meva tornada a Barcelona, he anat veient que tants els més veterans com els que acabavem d’arribar teniem moltíssimes ganes i energia de tirar endavant aquest projecte junts. Cadascú té un paper important dins de l’associació i això fa que ens mantinguem tots connectats i aportant el nostre temps durant l’any, sobretot en l’organització d’esdeveniments per recaptar fons. Enguany també m’ha fet molta il·lusió anar coneixent les noves cares que s’anaven sumant al projecte i veure com tenien les mateixes inquietuds que jo feia un any. Al arribar febrer, vaig començar un nou desafiament exercint de Tresorera de l’associació per donar continuïtat al projecte i ser la cara visible de les generacions que pugen.

Pel que fa a aquest estiu, tot i ser el segon any que em desplaço, ha tingut un munt d’inputs nous. Em segueix fascinant com ens podem sentir tan a gust tant lluny de casa i els vincles tan forts que hem creat. Al arribar a Sabana Yegua vaig sentir com si l’any no hagués passat, tot seguia igual i ens reconeixien pels carrers. Amb el pas dels dies veus com si hi ha hagut petits canvis, preocupacions deixades de banda i d’altres de noves.

Per mi, una part molt important de l'experiència són les persones, tant amb les surto de “casa” -que durant uns dies es converteixen en la meva família- com amb els monitors i les famílies del poble. Tanmateix, també destacaria el fet d’anar com a “veterana”, el qual m’ha permès veure les capacitats socials, organitzatives i afectives que duia dins meu i, amb això, he pogut veure un progrés a nivell personal que em satisfà enormement. Per últim, m’acontenta pensar que després de tants esforços a l’universitat he pogut desenvolupar durant dos anys un projecte de cooperació, amb l’ajut del CCD, que està relacionat amb els meus interessos professionals.

Finalment, desitjo que el meu camí amb Sonríe y Crece no acabi aquí i de debò espero retrobarme amb la comunitat de Sabana Yegua i tornar, novament, amb el cor ple.

Lluc Ruiz Esteve

Anar i tornar son paraules molt diferents, i me n’ha fet adonar tornar aquest estiu a Sabana Yegua. Aquest any ha estat un any més de guia que de descoberta, i el conèixer on anàvem i que anàvem a fer m’ha permès veure una realitat que l’any passat no vaig poder acabar de percebre.

Aquest any tornava a república dominicana amb un objectiu molt clar, a banda de seguir els projectes de “veranito” i “escuelita” tornava per mostrar la feina que havia feta aquest curs i donar continuïtat i resultat al projecte de millora de l’habitatge que ja fa uns anys que perseguim des de Sonrie y Construye. I la feina l’hem mostrat a partir de difondre el manual de construcció d’habitatges de bloc de formigó a la comunitat de Sabana Yegua. S’ha fet a través d’accions a
peu de carrer, posant-lo en comú amb alguns mestres d’obra de la zona i en especial els dies abans de la tempesta tropical Franklin que el vam difondre per tot el poble en format pdf. La tempesta, per sort va ser lleu i la realitat viscuda en les accions a peu de carrer ens fa veure la importància del projecte però també que queda molta feina per fer. Continuem cooperant amb recicla+ i seguim amb la difusió del reciclatge a través de formacions amb els monitors i la setmana del reciclatge a “la escuelita” amb uns nens que cada vegada en saben més.

Imma Trenchs Batlle

Quan vaig conèixer el projecte mai vaig pensar que em podria cambiar tant a nivell personal com a nivell acadèmic. Viatjar aquest estiu ha estat una experiència extraordinària, m’ha fet obrir els ulls a una realitat que els països desenvolupats no es veu i n’he après molt dels habitants de Sabana Yegua.

Ha estat un estiu ple d’emocions, els primers dies va ser difícil aclimatar-se a la vida, les costums i sobretot al seu clima. Però a mesura que passaven els dies tot va ser mes fàcil gràcies a l’ajuda de tots els companys i els nous amics dominicans que al llarg de tot l’estiu ens han mostrat casa seva i ens han acollit com si fóssim un més de la seva família. L’estada a Sabana Yegua ha estat meravellosa, els seus habitants ens esperaven amb moltes ganes i des de el primer moment ens han tractat de fàbula i ens han acollit com un més del poble.

Després d’aquest estiu tinc moltes ganes de continuar molt més anys amb l’associació de Sonríe y Crece i desplaçar-me tants anys com sigui possible.

Marta Fernandez Astorga

Quan vaig començar els meus estudis d'arquitectura, tenia molt present que en assolir uns coneixements bàsics m'agradaria poder aplicar tot el que havia après en ajudar a altres persones.

Quan em van parlar dels diferents projectes que realitzava el CCD, i vaig llegir sobre Sonrie y Crece, des d'un primer moment va cridar la meva atenció.

En el moment de la veritat, decidir endinsar-me en aquesta experiència no va ser fàcil. Marxava un mes i mig a un poble de República Dominicana, convivint amb persones que acabava de conèixer. Ara puc dir que ha estat una de les millors decisions que he pres mai. He conegut el poble de Sabana Yegua i a la seva gent, que m'han fet sentir en tot moment que estava a casa. Puc dir que he tingut el plaer de gaudir tot això amb el que considero avui una segona família.
Des del moment 1, estàs immers en tots els projectes intentant donar el màxim perquè tota la feina que fem des de Barcelona funcioni el millor possible! Em fa molt feliç veure com el projecte ha anat evolucionant al llarg dels anys i lo ben assentat que està a la comunitat de Sabana Yegua. És molt difícil descriure tots els moments viscuts, les experiències i aprenentatges que t'emportes quan tornes, però sens dubte marxes amb la certesa de què en algun moment tornaràs per poder retrobar-te amb la comunitat de Sabana Yegua.

Alex Lalaouna Dominguez

Des de l'inici de l'elecció acadèmica, vaig tenir en compte escollir una universitat com la UPC que tingués opcions per poder participar en un projecte d'aquest tipus. Així que, en assolir els conceptes bàsics de la carrera i veure'm més preparat, vaig decidir buscar alguna proposta que involucrés l'enginyeria, ja que és la direcció en la qual m'agradaria encaminar el meu futur. En trobar-me Sonríe y crece i investigar l'organització, em va cridar molt l'atenció.

Clarament, era tot un repte estar sol un mes i mig a l'altre extrem del món amb 10 persones a les quals mai havia conegut, convivint 24 hores al dia, on tenies funcions a complir cada dia que et posaven a prova. La decisió mai és fàcil, i tot i que estava confiat que era la decisió correcta, no era conscient de com enriquidora podia arribar a ser realment.

Tant l'organització com la relació amb el CCD han estat magnífiques, i la connexió amb l'equip de voluntariat ha estat perfecta. He conegut gent que formarà part de la meva vida d'ara endavant. Una experiència curta, però tan intensa, que ha forjat una confiança i esperit de grup insuperables. No podria estar més content d'haver coincidit amb els companys meravellosos amb els quals he tingut l'oportunitat de treballar.

Sento que aquesta experiència m'ha enriquit com a persona en tots els sentits, i amb la consciència que jo com individu no he fet res de gran importància, però els 15 anys de treball que ha realitzat Sonríe y crece a Sabana Yegua i km 15, són de les coses més maques i amb valor que he vist en molt de temps. Haver tingut el privilegi de formar part d'aquest projecte ha estat tot un honor.

Javier Comadran Bagaria

Després de tants anys, primer participant de forma activa i després fent un seguiment constant dels projectes i col·laborant des de la distància, és un orgull veure com l'equip de voluntaris es va transformant però manté l'esperit i dona continuïtat als projectes i els va adaptant a les diferents situacions i necessitats que es donen en les comunitats on actuem. Veient els diferents projectes desenvolupats aquest any i els objectius aconseguits, sense cap mena de dubte faig una valoració molt positiva del conjunt. Amb una menció especial per als projectes de reciclatge i d'arquitectura, doncs aquest estiu han aconseguit assolir uns objectius i generar un material didàctic per a la comunitat que ja feia molt de temps que perseguíem.

Pere Forner Rovira

Després d'un temps de dedicació activa, mantenir ara un retorn constant dels projectes per part dels nous responsables em fa sentir que tot el que s'ha fet durant aquests anys ha valgut la pena. Aquells projectes que vam heretar continuen caminant de la mà de noves persones que han estat completament involucrades i han sabut adaptar amb habilitat a les diferents situacions i necessitats que es presenten. És un veritable orgull veure com l'equip de voluntaris s'ha anat transformant al llarg del temps. Ara mateix, des d'aquesta posició externa, igual que en l'anterior curs, la meva participació és diferent, intento col·laborar i assessorar en el que se'm demana, però deixant sempre que els projectes segueixin el curs pres pels nous responsables. Si em toca valorar-lo, crec que la feina és excepcional: la relació d'objectius – resultats reflecteix una gran planificació i execució dels projectes, sempre amb sentit i coherència.