2024-A010

Context del projecte

Tororo, una regió rural d'Uganda, les persones amb diversitat funcional motriu, especialment els infants, s'enfronten a una manca crítica de recursos tècnics i d'infraestructura sanitària. La majoria de les famílies no tenen accés a cadires de rodes adaptades, la qual cosa condemna molts nens a la immobilitat o a l'aïllament social. El projecte neix per pal·liar aquesta vulnerabilitat, posant el focus no només en el lliurament de material, sinó en la correcció postural i l'autonomia. S'actua en un entorn on la discapacitat sovint comporta un estigma social, i on el suport d'entitats locals com el centre Community Based Rehabilitation és vital per arribar a les comunitats més allunyades. L’alt índex d’infants amb paràlisi cerebral, és a causa de la malària mal curada o no detectada a temps, és per això que se’n fa especial focus als infants.

Què s'ha fet? 

L'objectiu principal ha estat trencar la dependència d'importacions externes mitjançant un disseny de baix cost amb materials del mercat local, garantint una solució sostenible i reparable a la zona. En aquesta línia, s’ha comprat material localment i s’han elaborat 14 cadires de rodes adaptades a cada usuari segons la seva mida i malaltia. Aquestes cadires compten amb rodes tot terreny i s'han ajustat manualment per assegurar un bon suport pelvià i de tronc. El procés de fabricació s’ha dut a terme a l’escola d’Agururu, on adolescents que cursen fusteria han rebut la formació necessària per produir-les de forma autònoma durant tot l’any. Les estructures s'han realitzat amb tubs de PVC, un material fàcil de mecanitzar i adaptar. Per garantir l'impacte a llarg termini, s’ha implementat un sistema de fitxes per fer el seguiment de cada infant i avaluar l'evolució de la seva postura. Sempre treballant amb l’hospital de la zona, que és qui fa un seguiment dels infants. Paral·lelament, s’han entregat ordinadors portàtils cedits per Labdoo amb programari educatiu que no requereix connexió a internet. Finalment, s’han fabricat compreses reutilitzables al taller de costura i s'ha impartit un taller sobre el seu ús correcte.

Perspectives de continuïtat

La continuïtat del projecte es fonamenta a fer que l’escola d'Agururu i l’hospital mantinguin la capacitat de fabricar i repartir les cadires de PVC de manera autònoma. El sistema de fitxes implementat permetrà realitzar un seguiment periòdic de l'evolució postural dels 14 infants, facilitant futurs ajustaments a mesura que creixin. Així mateix, es preveu mantenir la col·laboració amb Labdoo per actualitzar el programari educatiu i ampliar el nombre de portàtils disponibles. Finalment, l'èxit del taller de costura obre la porta a produir compreses reutilitzables a més escala, consolidant la higiene menstrual com un pilar estable dins la formació de l'escola.

Valoracions dels participants

Veure com els tubs de PVC es convertien en una eina de llibertat per a 14 infants ha estat la millor lliçó d'enginyeria de la meva vida. Aplicar els nostres coneixements per adaptar cada cadira a la mida i malaltia específica de l'usuari ens ha permès entendre el valor real del disseny de baix cost i l’adaptació.

Entrar a una llar i trobar l'infant directament sobre una estora de platja gastada, relegat a un racó perquè no té on asseure's, ple de llagues i desnodrit, és una experiència que et colpeja amb duresa. Veure'ls en aquesta situació, és inevitable pensar si aquell infant el podrem veure l’any vinent.

Molts cops, no només és el fet d’entregar material, sinó el fet que ens mobilitzem i donem valor a la vida de persones que no estan gaire presents a les comunitats on estem. Això també fa veure a la resta que són persones vulnerables, però que ha de tenir la oportunitat com tants altres.

M’emporto molts somriures i històries en poc temps, tenir l’oportunitat de fer les visites a les comunitats, és una experiència única.