2024-A028

Context del projecte

L’IAFRM és un centre educatiu de formació agropecuària situat a Manjacaze, Moçambic. Tot i ser una institució longeva en la formació d’estudiants en àrees agrícoles i rurals, no disposava de recursos tecnològics adequats per complementar l’ensenyament. La manca d’una aula d’informàtica equipada dificultava l’accés dels estudiants a coneixements digitals essencials i limitava les seves oportunitats de desenvolupament acadèmic i professional.

A més, una nova legislació exigia la modernització de les infraestructures educatives, incloent-hi sales d’informàtica. El director de l’Institut, Frei Abel, va buscar vies de col·laboració internacional per assolir aquests objectius. Així, es va impulsar aquest projecte, amb el suport del CCD, per dotar el centre d’un espai tecnològic adequat, millorant la seva qualitat educativa i adaptant-lo a les noves normatives.

Què s'ha fet?

Durant el projecte, vam dur a terme la instal·lació i configuració d’una aula informàtica equipada amb 20 ordinadors, un portàtil per al professor i un servidor. Aquests equips es van connectar a una intranet mitjançant un switch de 24 ports, implementant un sistema bàsic de permisos per facilitar la compartició d’arxius i millorar l’organització del treball a l’aula. Abans del muntatge, vam planificar la distribució de l’aula per optimitzar l’espai disponible i vam crimpar manualment els cables Ethernet. Tot i que la part final de la instal·lació es va complicar, ja que l’arribada dels ordinadors es va retrasar, i va sorgir l’imprevist que calia configurar-los perquè estiguessin en portuguès, vam poder acabar la instal·lació tal com ens havíem proposat.

A més de la instal·lació de nous dispositius, vam procedir a la revisió i reparació d’ordinadors antics del centre. Paral·lelament, vam organitzar sessions de formació per als professors i estudiants amb l’objectiu de garantir que poguessin utilitzar correctament la nova infraestructura. Vam impartir coneixements sobre l’ús de la intranet, la gestió de fitxers i fins i tot nocions bàsiques de programació per als alumnes més interessats.

Perspectives de continuïtat 

El projecte ha deixat una base sòlida per a futures col·laboracions. Futurs projectes podran fer un seguiment per assegurar la configuració adequada dels ordinadors i millorar la infraestructura de l’aula (per exemple, ampliació i reorganització de cables i mobiliari, i refinament de la intranet). A més, altres centres educatius de la regió tenen necessitats similars i podrien beneficiar-se d’un projecte semblant. També es poden explorar noves línies de treball, com organitzar cursos de formació en programació, la creació d’una base de dades per monitoritzar cultius o el desenvolupament d’un suport web per a la gestió administrativa del centre. O treballs en la façana tècnica de l’IAFRM, la matèria agropecuària, com oferir suport als projectes d’instal·lar un hivernacle i un laboratori d’anàlisi de sòls.

Valoracions dels participants

Kamil Przybyszewski

Participar en aquest projecte ha estat una experiència única, tant a nivell tècnic com personal. He après molt sobre cooperació internacional i aplicació pràctica dels meus estudis. Destaco la col·laboració amb el CCD i AUCOOP, el suport de la Mònica Stender, qui va engegar el projecte, i l’hospitalitat de Frei Abel. Ha estat gratificant veure com la nostra feina tindrà un impacte real en els estudiants. A més, ha estat molt enriquidor conèixer Manjacaze i tota la gent que ens ha acollit. Som molt més semblants del que podríem pensar.

Thomas de Magneval:

Aquest projecte ha estat una experiència molt gratificant. Hem anat molt justos de temps a causa del retard en l'arribada dels ordinadors, però el fet d'haver aconseguit complir els objectius en les últimes 72 hores m'ha fet sentir molt orgullós de tot el que hem après el meu company i jo durant el voluntariat. També va ser de gran interès per a mi conèixer Moçambic, i estic molt agraït a Frei Abel per acollir-nos i presentar-nos tantes persones. Cal dir que l'hospitalitat mozambiquesa és molt càlida.

Alex Lalouna Domínguez

Aquest any poder repetir i venir per segon cop ha fet que la experiència sigui molt mes intensa i propera, plena de lliçons i records, tornar per segon cop et dona un punt de vista completament diferent a la primera experiència, m’he sentit amb mes perspectiva per entendre el context de les coses, i endinsar-me a la cultura ha sigut un procés molt mes fàcil i estranyament familiar.

Estic molt orgullós del que hem aconseguit i els resultats dels projectes parlen per si sols, la col·laboració grupal ha demostrat un any mes que amb organització i ganes es poden portar a la llum projectes que realment valen la pena.

Albert Feliu Casas

Em considero un afortunat per haver pogut formar part de l’equip i família de “Sonríe y Crece”. Aquest ha sigut el primer estiu que viatjo a Sabana Yegua per portar a terme els projectes de l’associació.

Són ja tants anys que Sonríe y Crece porta col·laborant amb la comunitat que els resultats de tots els esforços de cada estiu es noten a simple vista. És un orgull haver pogut continuar amb la tasca educativa, social i tecnològica un estiu més. Els objectius proposats a inicis d’any s’han complert. La col·laboració entre poble i organització ha sigut tant natural com sempre, i ha facilitat el desenvolupament de totes les tasques planejades. És nota que el projecte està ben arrelat a la societat de Sabana Yegua, km15, i que comença a expandir-se a altres localitats com Altagracia o Cañada de Piedra.

Gràcies a la feina ben feta per part de l’associació durant tots els anys, la integració dins de la cultura dominicana va ser molt fàcil, em vaig sentir acollit des del primer dia per part de tot el poble. Formava part d’una família que porta 15 estius creixent amb el poble. Gràcies a això, vaig poder-me obrir de cor i ment, i vaig poder aprendre moltíssim dels alumnes, monitors i professionals. Em van fer veure, un cop més, que els projectes i la voluntat de Sonríe i Crece valen molt la pena.

Júlia Caballer Badosa

Aquest estiu he tingut la meravellosa oportunitat de formar part de “Sonrie y crece” i puc dir sense dubte que ha estat una experiència transformadora. Durant aquests dos mesos, he pogut involucrar-me en diverses activitats que han enriquit tant als nens com a mi mateixa.
Des del primer dia, vaig sentir com els nens mostraven un desig immens d'aprendre, de sentir-se escoltats i estimats. Cada joc, cada activitat, es va convertir en una oportunitat per enfortir aquests vincles, a dia d’avui segueixo parlant casi a diari amb alguns d’ells. A través del joc, no només vam compartir somriures, sinó que també vam construir un ambient de confiança i alegria increïble.

A més, vaig tenir l'oportunitat de contribuir a la millora d'infraestructures al poble. Aquest aspecte del voluntariat em va permetre entendre millor les necessitats de la comunitat i com petits esforços poden tenir un impacte significatiu. Conèixer la cultura local va ser una altra part essencial de la meva experiència; la manera com els dominicans entenen la vida, amb calma, alegria, afecte i hospitalitat, em va ensenyar molt sobre la importància de viure el present i valorar el que tenim.