Comparteix:

2026-A005

Projecte de millora de l’accessibilitat en centres educatius d’Inhambane (Moçambic)

Lloc de realització: Inhambane (Moçambic)

Soci local: Arquitectura Sense Fronteres Espanya (ASFE)

Participants de la UPC:

  • João Lourenço Rebelo
  • Silvia Taboada
  • Piera Di Martino
  • Laura Vilanova
  • Mar Macià
  • Joan Moreno (PDI)

Dates de realització: 1/6/2026 - 31/12/2026

Ajut del CCD: 4500€

Context del projecte

El projecte s’ha desenvolupat a l’Escola Básica de Nhaguiua, situada a la carretera de Tofo, a la ciutat d’Inhambane, al sud de Moçambic. En aquest context, l’accessibilitat als espais educatius constitueix un repte per garantir la igualtat d’oportunitats. La intervenció parteix de la necessitat de comprendre les condicions físiques de l’entorn escolar i identificar les barreres arquitectòniques que poden dificultar l’accés i la mobilitat de la població escolar dins del centre.
El treball s’emmarca en la col·laboració amb Arquitectura Sense Fronteres Espanya (ASF), concretament amb la seva oficina d’Inhambane, que desenvolupa projectes de cooperació i treballa en la millora de l’accessibilitat als centres educatius com una de les seves línies d’actuació. Aquesta col·laboració ha permès abordar el projecte des d’una perspectiva tècnica i social, tenint en compte tant les característiques arquitectòniques de l’escola com les necessitats de la seva comunitat educativa.
A més, el projecte incorpora la participació de la població escolar mitjançant una activitat participativa en què van intervenir diversos estudiants i un professor del centre. Aquesta activitat va permetre comprendre com s’utilitzen els espais escolars en el dia a dia i conèixer les dificultats i necessitats detectades des de l’experiència directa dels seus usuaris. D’aquesta manera, el projecte combina l’observació directa, l’anàlisi arquitectònica i la participació de la comunitat educativa, amb l’objectiu de contribuir a garantir el dret a l’educació en condicions d’igualtat i afavorir un entorn escolar més accessible i inclusiu.

Què s'ha fet? 

Durant el projecte, hem realitzat el treball de camp a l’Escola Básica de Nhaguiua, a Inhambane (Moçambic), on hem dut a terme l’aixecament arquitectònic del centre i l’elaboració d’un catàleg de les barreres arquitectòniques detectades. Aquest treball ens ha permès analitzar les condicions d’accessibilitat de l’escola i identificar possibles millores.
També hem organitzat una activitat participativa amb un grup d’alumnes de primària i una professora del centre per conèixer la seva experiència quotidiana i introduir el concepte d’accessibilitat universal. Mitjançant dibuixos, qüestionaris, plànols i un recorregut per l’escola, hem identificat els espais més utilitzats, les dificultats existents i les possibles actuacions de millora.
A partir de la informació recollida, hem elaborat una proposta arquitectònica de millora de l’accessibilitat, amb documentació gràfica i tècnica, en el marc de la col·laboració amb Arquitectura Sense Fronteres (ASF). Tot i que la proposta encara no s’ha materialitzat, constitueix una base per a futures intervencions al centre.
L’experiència també ens ha permès aplicar els coneixements d’Arquitectura a una necessitat real, adquirir experiència en la gestió i coordinació d’un projecte de cooperació i establir les bases per donar continuïtat al treball mitjançant futurs projectes acadèmics i la possible implementació de les millores proposades.

Perspectives de continuïtat

La principal perspectiva de continuïtat del projecte és que Arquitectura Sense Fronteres (ASF) pugui materialitzar la proposta d’accessibilitat elaborada per a l’Escola Básica de Nhaguiua. En aquesta nova fase, acompanyarem ASF durant el procés de construcció i col·laborarem en les decisions tècniques necessàries per fer realitat les millores proposades.

El projecte també tindrà continuïtat acadèmica mitjançant dos treballs finals de grau (TFG): un centrat en l’accessibilitat als centres educatius, el dret a la ciutat i el dret a l’educació per a tothom, i un altre dedicat a l’arquitectura tradicional de Moçambic.

A més, el Taller d’Arquitectura i Cooperació Internacional al Desenvolupament de l’ETSAB facilitarà el seguiment i la transmissió dels coneixements als futurs estudiants de la UPC. D’aquesta manera, el treball fet podrà servir de base per a noves intervencions i contribuir a crear espais educatius més accessibles, dignes i inclusius.

Valoracions dels participants

JOÃO

    Des del meu punt de vista, la cooperació internacional és cada vegada més important per fer front a les desigualtats socials i contribuir a millorar les condicions de vida de les comunitats. Considero que, des de l’Arquitectura, tenim la capacitat i la responsabilitat d’aportar coneixements tècnics per donar resposta a necessitats reals i contribuir a crear entorns més accessibles, dignes i inclusius.
    Participar en aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora, ja que m’ha permès desenvolupar un treball real fora de la universitat i entendre l’impacte que pot tenir la nostra feina en la vida quotidiana de les persones. A més, he pogut aplicar els coneixements adquirits durant els estudis i aprendre de les necessitats i les particularitats d’un context diferent.
    Com a coordinador, també he après a gestionar un projecte, organitzar un equip de treball, planificar tasques i afrontar els reptes que apareixen durant el procés. M’emporto molts aprenentatges que seran útils en la meva trajectòria professional i personal.

    SILVIA

    Aquest projecte m'ha permès adonar-me de situacions en el nostre dia a dia que moltes vegades donem per descomptades, com l'accessibilitat o la urbanització dels nostres espais, i valorar quant condicionen la nostra manera de viure. Gràcies a aquest projecte he pogut conèixer altres formes de construír en condicions ambientals i socials distintes a la nostra, i he entès com la construcció s'adapta a aquestes condicions i als recursos disponibles en cada context. Per a mi, participar en projectes de cooperació és una experiència que complementa molt bé la nostra formació, ja que aporta una consciència humana i social de l'arquitectura que no sempre tenim present durant la carrera.

    PIERA

    Participar en aquest projecte de cooperació m’ha permès viure l’arquitectura d’una manera més real i humana. Tot i treballar des de Barcelona en la part més teòrica, redibuixar i analitzar les dades recollides sobre el terreny, darrere de cada plànol hi havia persones i necessitats concretes. Cooperar permet ampliar la mirada cap a realitats que sovint ens són poc conegudes, i això m’ha permès aplicar els coneixements de la carrera i comprovar que l’arquitectura pot crear entorns més inclusius.

    LAURA

    Descobrir el programa de coperació i poder participar i ajudar en el projecte de Moçambic amb companys i amics de classe està essent una experiència única i increíble, tant a nivell de creixement personal i acadèmic, com al poder viure de manera més pròxima diferentes comunitats, diferents recursos i eines que m'han ajudat al desenvolupament de futurs projectes. La coperació t'ajuda a veure les coses amb altres perspectives, qualitat que s'hauria de considerar essencial.