Comparteix:

2026-A040

Del Recinte de la Ciència a la resposta al terratrèmol: suport a la població i salvaguarda del patrimoni d’El Cairo

Lloc de realització:  El Cairo, Valle del Cauca, Colòmbia.

Soci local: 

Corporació Serraniagua (contrapart inicial; https://serraniagua.org). Durant l’emergència, coordinació amb l’Alcaldia Municipal d’El Cairo.

Participants de la UPC:

  •  Isabella Hincapié Zuleta
  • Eloy Tenza Fernández
  • Jorge Hermoso Morales

Dates de realització:  Agost-setembre de 2026

Ajut del CCD:  5400 €

Context del projecte

El projecte «Recinte de la Ciència: Ecosistema, Cultura i Hàbitat» va néixer en col·laboració amb Serraniagua per impulsar una biofàbrica i accions de conservació ambiental al Cerro El Inglés. Però el terratrèmol del 10 d’agost de 2026 va transformar radicalment les necessitats d’El Cairo. El sisme va afectar una part molt important del parc construït: l’equip estima que prop del 80% dels immobles va patir danys de gravetat diversa, des de lesions superficials fins a afectacions estructurals severes. El poble forma part del Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia, inscrit per la UNESCO el 2011, i conserva arquitectures tradicionals de gran valor cultural. Davant d’una emergència humana i patrimonial simultània, el CCD va autoritzar reorientar l’acció cap a la protecció de les persones i la documentació del patrimoni.

Què s'ha fet? 

Durant l’emergència, l’equip va treballar col·lectivament amb l’Alcaldia, professionals, cossos de socors i voluntariat, compartint informació i decisions. Isabella Hincapié, Eloy Tenza i Ricardo Hincapié van romandre 28 dies a El Cairo, i Jorge Hermoso, 20. Es van reconèixer els punts crítics, revisar equipaments i carrers, organitzar inspeccions per sectors i formular recomanacions de prevenció i restricció d’accessos. Es van inspeccionar prioritàriament 410 immobles, utilitzant una classificació inicial del risc de l’1 al 5. També es va participar en la coordinació d’evacuacions i en l’organització de l’allotjament d’emergència; en aquest dispositiu col·lectiu, un equip de voluntariat va promoure la construcció de 25 mòduls temporals i va compartir amb veïns el seu sistema de muntatge. Paral·lelament, es van elaborar fitxes estructurals i patrimonials sobre 51 habitatges inclosos en un inventari de 2013, per registrar els efectes del sisme i les transformacions anteriors. La feina es va documentar amb informes, fotografies, cartografia i materials de divulgació. La col·laboració universitària va passar així d’una obra ambiental prevista a una resposta útil i immediata davant les necessitats sobrevingudes de la comunitat.

Perspectives de continuïtat

La continuïtat del treball se centrarà en la recuperació arquitectònica d’El Cairo i en la recerca sobre tècniques constructives tradicionals. Es digitalitzen els informes dels 51 immobles inventariats per analitzar quins valors patrimonials conserven i quines intervencions poden requerir, amb participació de les autoritats competents. També s’ha encarregat a Isabella, Eloy i Ricardo el projecte de la nova façana de l’església, encara en fase d’estudi i coordinació amb els especialistes estructurals. Es preveu articular una nova etapa de cooperació amb l’Alcaldia per estudiar el bahareque, la fusta i la guadua, i explorar-ne l’adequació tècnica als reptes actuals de seguretat, rehabilitació i manteniment. L’objectiu és contribuir a una reconstrucció segura que preservi la memòria constructiva i els vincles de la comunitat.

Valoracions dels participants

Isabella Hincapié Zuleta

    Aquesta experiència ha canviat profundament la meva manera d’entendre l’arquitectura i la cooperació. Vam haver de reaccionar davant una emergència real, prendre decisions en equip i escoltar les necessitats de cada família. El treball patrimonial em va confirmar que protegir edificis també significa protegir històries, oficis i maneres d’habitar. Voldria que el coneixement generat ajudés a reconstruir El Cairo sense esborrar-ne la identitat.

    Eloy Tenza Fernández

    El treball a El Cairo ens va exigir responsabilitat, capacitat d’adaptació i coordinació constant amb persones de disciplines molt diferents. Les inspeccions i les decisions sobre seguretat ens van mostrar el valor social immediat del coneixement tècnic. També vam comprendre la necessitat d’estudiar amb rigor les construccions tradicionals abans de substituir-les. Espero que aquesta experiència doni continuïtat a una reconstrucció sensible amb el patrimoni i les persones.

    Jorge Hermoso Morales

     Viure l’emergència sobre el terreny va ser un aprenentatge humà i professional extraordinari. Treballar amb companys, voluntariat i equips de resposta ens va obligar a prioritzar, comunicar amb claredat i actuar amb prudència. En molts casos, les recomanacions tècniques incidien directament en la vida de les famílies. El repte és que tot aquest esforç tingui continuïtat a través de la protecció del patrimoni i la recuperació del municipi.