Projectes
P001 Il·luminant. Carlos Fresno Cañada.
Hospital Joxe Macamo de Maputo, Moçambic. Exploració de l'ull d'una pacient que va venir a la nostra consulta durant l'estada a l'Hospital Joxe Macamo de Maputo. En aquestes estades donem formació en optometria pediàtrica incentivant la importància de la prevenció.
Visualitza
P002 Reliquies. Carlos Fresno Cañada
Hospital Joxé Macamo de Maputo, Moçambic. Les eines de treball es tornen antigues a tot el món, siguem del Nord o del Sud. En aquest cas s'observen ulleres de prova antigues que estan apilades a la consulta d'optometria de l'Hospital Joxe Macamo de Maputo, Moçambic.
Visualitza
P003 Tarda al parc. Ariadna Puig Engel
Vellore, Tamil Nadu, Índa. Els més de 40 residents de Cheshire Home, leprosari situat a la ciutat de Vellore, són en la seva majoria gent gran molt debilitada per la malaltia que han patit. Els recursos són molt limitats, i es destinen majoritàriament a la supervivència (menjar i medicines). Durant l’estada vam organitzar una tarda al parc, on els residents van poder gaudir d’un agradable passeig, explorar la natura, xerrar, o fins i tot seure als bancs per veure els nens jugar i sentir-se rejovenits.
Visualitza
P004 Maneres d’expressar-se. Ariadna Puig Engel
Vellore, Tamil Nadu, Índia. A Kanthammal, la resident més sènior del leprosari Cheshire Home, no la vam sentir mai parlar. No vam arribar a descobrir si era per timidesa o per incapacitat, però vam aconseguir que pogués expressar-se d'una manera diferent: pintant. La inflamació dels seus dits i les llagues no li permetien poder agafar llapis o pinzells, però gràcies a l'adaptador uHandle va poder passar llargues estones creant acolorides formes.
Visualitza
P005 “Us escriuré el meu nom”. Ariadna Puig Engel
Vellore, Tamil Nadu, Índia. Si no es tracta a temps, la lepra pot causar lesions progressives i permanents a la pell, els nervis i les extremitats, sent molt comú la pèrdua de dits entre persones que han patit la malaltia a països com l’Índia. Un dels residents del leprosari Cheshire Home va afanyar-se a provar l’adaptador uHandle per escriure’ns el seu nom, amb pols tremolós però decidit.
Visualitza
P006 A punt per dinar. Roger Palau Serra
Vellore, Índia. Vam portar a Chesire Home, un centre d’afectats per la lepra i amb necessitats especials a les mans, les peces fabricades amb impressió 3D i tots els materials corresponents, per tal de fabricar els adaptadors que els ajudarien a sostenir els coberts i menjar de forma autònoma. Els mateixos residents, ens van ajudar a muntar els adaptadors i en acabar, els van provar per primer cop per a menjar.
Visualitza
P007 Ya nos cayo el chahuistle. Ana Gladys Ramírez Santos
Santa Isabel Cholula, Puebla, México. "¡Ya nos cayó el chahuistle! En México, se le nombra chahuistle a una enfermedad producida por un hongo microscópico que afecta a los cultivos del maíz. Este término tiene su origen del náhuatl “chahuiztli”, que significa “enfermedad de la hoja del maíz”, y que durante cientos de años devastó los cultivos de las comunidades prehispánicas. El 75% de la población de Santa Isabel Cholula subsiste de la agricultura. Durante el trabajo con la comunidad se realizaron 72 visitas a parcelas en donde se identificaron las principales problemáticas que los mantiene vulnerables en términos de su seguridad alimentaria. Alrededor de 27 plagas los afectan, y los principales tratamientos provienen de “fertilizantes químicos”, algunos de ellos prohibidos en la Unión Europea por repercutir de manera negativa en la salud, generar incrementos en los gastos de producción y deteriorar los ecosistemas, principalmente agua y tierra, de los cuales dependen para subsistir. Durante un taller participativo se les proporcionó información sobre el manejo integrado de las parcelas para prevenir algunas plagas. Y en esta foto observamos al señor Pedro Valencia mostrándonos la plaga que afecta la parcela en donde cultiva frijol y fue durante esta visita que escuchamos la expresión ""Ya nos cayó el chahuistle""."
Visualitza
P009 - ¡Uno para todos y todos para una!. Mireia López Pérez
Karkata, Jharkhand, India. Col•laboració amb el poble de Karkata per dissenyar un sistema d’irrigació que acabi amb la seva pobresa alimentària. Brainstorming i adaptació del sistema a les seves necessitats i cultius.
Visualitza
P008 - Icebreaker. Mireia López Pérez
Karkata, Jharkhand, India. Primers workshops per començar a entendre les necessitats dels habitants de Karkata. Posada en comú dels conceptes i les idees que ens transmeten i possibles solucions. Com una petita escola pot generar tant bones idees?
Visualitza
P010 - Tocar fons. Mireia López Pérez
Karkata, Jharkhand, India. Companys del projecte pensant com extreure aigua del pou i crear un sistema de irrigació que acabi amb la pobresa del poblat de Karkata. Generant una pluja d’idees i en prenem nota. Els habitants d’aquest petit poble del nord est de l’Índia es mereixen una oportunitat, una oportunitat per fer cultivar el seu conreu.
Visualitza
P011 Light up Ghana. Cristina Casals Miralles
Ghana-. Aquesta imatge descriu l’objectiu del projecte realitzat, empoderar a les persones a través de la llum
Visualitza
P012 Vèncer la foscor. Cristina Casals Miralles
Ghana. A Ghana abans de les 18:00 de la tarda és pràcticament fosc. Amb aquestes bombetes s’ha pogut vencer la foscor de les zones que estan fora de la xarxa elèctrica.
Visualitza
P013 Sumant hores al sol. Cristina Casals Miralles
Ghana. El missatge que es vol transmetre amb aquesta imatge és que amb l’istal·lació d’aquests sistemes que donen llum a l’interior i a l’exterior de l’habitatge, el dia no s’acaba quan es pon el sol
Visualitza
P014 L'espai en el que vivim. Arwen Prendergast Gumbao
Barri George Dimitrov, Maputo. No sempre és fàcil llegir l'espai, entendre'l, o relacionar-ne les seves parts. A les Jornades Participatives, les diferents meses sectorials del barri van aprendre a entendre l'espai urbà que habiten, a entendre'n les seves parts, i a relacionar-les, a integrar conceptes de mobilitat i d'accessibilitat... Amb el recolzament de sessions formatives, fotografies, plànols i maquetes, es va aconseguir un procés evolutiu que arrancà amb la detecció de problemes i les seves causes i va concloure amb sorprenents i fantàstiques propostes de millora estratègica del barri!
Visualitza
P015 Ells també compten!. Arwen Prendergast Gumbao
Barri George Dimitrov, Maputo Els infants són dels grups considerats com a molt vulnerables. L'espai urbà no està pensat ni per ells ni amb ells. Des de SEC-GD es va voler fomentar la seva participació a l'hora de plantejar les millores del barri. El "Workshop Participativo para Crianças", amb recolzament d'ONU-Habitat i el programa '"Espais Públics per a l'Infància", va servir per a que, durant una jornada, estudiants de dues escoles de pimària visitessin un espai públic al costat de les seves escoles molt degradat, l'analitzessin, en debatissin els pros i contres, i plasmessin les seves idees en un disseny conjunt. Ells/es mateixos/es, acompanyats pels seus professors, van tenir l'oportunitat de fer sentir la seva veu davant de les meses sectorials dels adults, per a que aquests integressin la visió dels petits a les seves propostes de millora del barri que tots habiten
Visualitza
P016 La veu de les noies. Arwen Prendergast Gumbao
Barri George Dimitrov, Maputo. Les noies, junt a les dones, són dels grups considerats com a molt vulnerables. L'espai urbà no està pensat ni per elles ni amb elles. SEC-GD va realitzar varies activitats per assolir un projecte de millora estratègica del barri en pro d’una ciutat menys discriminatoria i més inclusiva. Les noies va participar en activitats Capacitació en Participació Transversal i Perspectiva de Gènere, que les preparà per donar veu davant dels altres grups. Posteriorment, durant les Jornades Participatives, van treballar els problemas que viuen al seu barri, les causes i les seves prioritats i, a través de debats conjunts, van poder desenvolupar propostes de millora des de les seves formes d’entendre i viure l’espai, els conflictes que hi pateixen, les seves necessitats i desitjos. Després de ser presentades davant tots els participantes, les seves propostes han estat incorporades al projecte de millora del seu barri.
Visualitza
P017 Habitació. Santiago Enciso Morales
Ghana. Una de les bombetes instal·lada en una habitació, esperant que ara les nits siguin més agradables per aquesta família.
Visualitza
P019 Tots Junts, amunt!. Santiago Enciso Morales
Sunyani, Ghana Cadascun d'aquests fanals solars pesava uns centenars de quilos, la forma pujar-los era amb la força de cada un de nosaltres, primer la muntavem al terra i quan era el moment, tots junts feiem força per poder pujar-la, aquesta mateixa nit les vam poder veure enceses. Tot esforç val la pena.
Visualitza
P018 Una gran llum. Santiago Enciso Morales
Ghana. Aquest petit bombí serà una gran llum per a aquesta comunitat, quan queia la nit ells quedaven en total foscor. pot ser que sembli alguna cosa simple però en realitat ara sabem que és una cosa fantàstica.
Visualitza
P020 Assamblea. Francesc Ubach Permanyer
Escola Andina. Perú. Pares i metres de l’escola...... es reuneixen de manera assembleària per decidir en quins projectes invertir els diners que han obtingut al llarg de l’any, com ara les hortalisses que plantaran a l’hort, manteniment de l’escola, i barrera vegetal. Tanmateix són capacitats per entendre el funcionament de l’aiguamoll artificial que tenen construït que tracta les aigües dels lavabos, i es fa servir per regadiu.
Visualitza
P021 PTAR entre muntanyes. Francesc Ubach Permanyer
PTAR de Saylla, Cusco, Perú. La PTAR (Planta de Tractament d’aigües residuals) de Saylla és on s’ha dut a terme el projecte d’aquest any presentat al CCD. En primer pla, uns digestors anaerobis fan el primer tractament de l’aigua. Al fons, inundats d’aigua s’amaguen uns filtres percoladors que s’ocuparien del tractament secundari. I finalment es pot observar el llit d’assecatge de llots que no està en funcionament.
Visualitza
P022 Treball i Investigació. Francesc Ubach Permanyer
PTAR de Saylla, Cusco. "Un dia de treball, pendents del clima la pluja i vent dificultant-nos la feina. Recollint mostres de fangs dels digestors anaerobis on hi estem drets, gràcies a l’Estevan i el seu company, encarregats de la PTAR(Planta de Tractament d’Aigües Residuals), i l’Aydee. És una estudiant de biologia que ja va ajudar l’any passat a l’inici del projecte, i aquest any ha tornat a col·laborar. Gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que aquest projecte tirés endavant.
Visualitza
P023 137 Diòptries. Adrian Alvarez Barcial
GUANYADORA 1ER PREMI. Senegal. Un total de 137 diòptries és el que es va diagnosticar en només un matí a la clínica ocular improvisada de Missirah, al Senegal. Una dada percebuda generalment com a mala notícia a occident, on dur unes ulleres se'ns presenta com a un problema; però com una oportunitat inimaginable per tota una comunitat que mai ha tingut a l'abast fer-se una revisió ocular i que, per fi, deixaran de seguir ombres desdibuixades per percebre el seu entorn amb claredat i deixar així de ser invisibles.
Visualitza
P024 El retorn a casa. Adrian Alvarez Barcial
Bolívia. Invisible i irrellevant, tornes a casa després de tot un dia de treball al camp, rodejada per les teves companyes de jornada i compartint vehicle amb tota la collita. Les cicatrius a les teves mans, la fatiga acumulada als teus ossos i les arrugues al teu rostre són un signe de l'esforç i dedicació que has invertit al llarg de la teva vida en cuidar i treballar la terra per totes nosaltres. Mentrestant, en el meu retorn a casa agafo consciència del teu treball, de lo imprescindible i rellevant que ets i percebo amb vellesa les cicatrius de les teves mans, que llueixes amb tanta dignitat.
Visualitza
P025 Confiança cega. Adrian Alvarez Barcial
Senegal. Davant l'oportunitat de poder rebre una atenció sanitària dental per primer cop a la vida, no hi ha lloc per la por, els prejudicis o el dubte, només hi cap l'agraïment, retornat en forma de confiança, una confiança cega, genuïna i agraïda.
Visualitza
P026 Consulta tecnològica. Pol Villalvilla Ornat
Ghana. En Carlos, un dels voluntaris a l'hospital, s'encarrega d'instal·lar l'ordinador el connectarà a la xarxa de recursos mèdics digitals de l'hospital d'Ada East. Quatre detalls importants defineixen la consulta de la Dra. Brown: una pica per rentar mans, informació sobre la importància de fer-ho, una llitera pel pacient i una cadira per l'enfemera que acompanyarà a la doctora en totes les seves consultes.
Visualitza
P027 Una sala d'espera familiar. Pol Villalvilla Ornat
Ghana Després d'un llarg dia de moviment a l'Hospital d'Ada East, la sala d'espera queda buida. Una sala d'espera que no està molt lluny de semblar-se a un CAP de l'antiga Barcelona. Mateixa infraestructura, diferents recursos.
Visualitza
P028 Aprenentatge mutu. Pol Villalvilla Ornat
Ghana. Mentre en Carlos ensenya les eines informàtiques a l'enfermera de l'Hospital d'Ada East, ell aprèn com es mesuren les constants vitals dels pacients. Un intercanvi educatiu a la consulta d'infemeria.
Visualitza
P029 Estudi de camp. Anna Alabau Monfort
Perú. "Mirada a les muntanyes, on voldries veure naturalesa, aquest abocador, il·lusió de transformar-lo en alguna cosa bella per al cor."
Visualitza
P030 Mirada pensativa. Anna Alabau Monfort
Perú. Dos alumnes de la UPC, concentrats, pensatius, realitzant un estudi de camp en el ""vertedero de Haquira, Cusco."" En un país tan ric amb natura és trist veure racons bruts que fan que les persones no puguin viure amb la qualitat de vida que es mereixen. És feina de tots aconseguir, de mica en mica, millorar.
Visualitza
P031 El riu Huatanay es el nostre amic. Anna Alabau Monfort
Perú. Al fer l'avaluació del riu Huatanay, ens va entristir molt veure que estava ple de deixaies i molt descuidat. Ens vam adonar que faltava molta conscienciació ambiental. La gent ha de saber que l'aigua és la vida, i si entre tots cuidem el riu, ens cuidem a nosaltres també. Fent la feina ens vam trobar amb aquest cartell, ens va fer moltíssima il·lusió veure que hi ha opció de millora.
Visualitza
P032 Carbó, aigua i vida humana. Alejandro López González
Veneçuela. Una nena de l'ètnia wayuu es dóna el seu bany diari al riu Socuy, font d'aigua i vida per la seva alimentació i els cultius de la seva comunitat. En el fons s'observen les vetes de Carbó cobejades per les grans transnacionals de la mineria que liciten per tenir la concesion per a explotar la mineria de Carbó, en aquest riu.
Visualitza
P033 El carbó sostenible només existeix en el riu. Alejandro López González
Veneçuela. Una nena s'enfila sobre les vetes de carbó a les roques mil·lenàries del riu Socuy. Aquest Carbó, del més alt poder calorífic és cobejat per les transnacionals energètiques. No obstant això, la mineria en Socuy acabaria amb l'aigua del riu, amb la vida de les comunitats indígenes Wayuu, Yukpa i Barí i deixaria són aigua a la Ciutat de Maracaibo, riu avall.
Visualitza
P034 Ecomuseu solar. Alejandro López González
Veneçuela. En aquest lloc es construeix un museu que conté peces arqueològiques precolombines trobades en tot el territori de les comunitats de Kassusain i Wayuumana. Es prenten electrificar les dues comunitats amb energia solar fotovoltaica, incloent aquest ecomuseu. La idea és preservar el patrimoni cultural indígena veneçolà davant l'avanç depredador de la mineria de l'Carbó.
Visualitza
P035 El somriure de l’Alejandra. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. L’Alejandra té 7 anys i viu a la comunitat de Km15. Va ser de les primeres en assistir regularment al esplai que, des de fa tres anys, “Sonríe y Crece” organitza totes les tardes durant un mes d’estiu al seu poble. L’objectiu és educar en valors alhora que s’aparta als infants de distraccions nocives molt presents en el seu entorn, com ara les drogues, i se’ls permet tornar a ser nens sense responsabilitats ni obligacions dins de casa. La felicitat que troben en aquest espai i els canvis que veiem en la seva manera de ser i pensar és el que ens dona forces per tirar endavant aquest projecte.
Visualitza
P036 Pintant a Km15. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. Un dels valors que ens agrada treballar als esplais que “Sonríe y Crece” organitza en les diferents comunitats es la creativitat. Per als infants de Km15 i altres comunitats humils de República Dominicana pintures, llapis de colors o ceres són estris que normalment no es poden permetre tenir. Donar-los la oportunitat de jugar, dibuixar i expressar-se a través d’aquests mitjans per ells és una manera divertida i diferent de treballar la seva creativitat i altres valors o qualitats a través del que dibuixen.
Visualitza
P037 Rubí. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. Rubí és nena i de família haitiana, amb 8 anys sap millor que ningú el que és el racisme i la discriminació. Incloure i integrar la població d’origen haitià en els nostres projectes és una prioritat. El racisme que pateixen per part dels dominicans els impedeix molts cops tenir accés a serveis públics bàsics com ara l’educació i la sanitat. Des de “Sonríe y Crece” treballem a través de l’esplai i l’escola de reforç per reduir les actituds racistes i masclistes, i fer veure des d’una perspectiva raonada la injustícia envers les persones que les pateixen.
Visualitza
P038 Berenar al Km15. PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. A més d’una educació en valors, durant les tardes d’esplai oferim berenar a tothom qui hagi participat dels jocs. L’objectiu és que els nens tornin a casa amb més energia i un somriure compartint el berenar. Desgraciadament, per a alguns d’ells, aquests son els únics àpats que rebran durant tot el dia. Des de “Sonríe y Crece” estem treballant per transformar aquest espai en un projecte on també s’eduqui en la importància d’una dieta equilibrada i variada.
Visualitza
P039 La salud, un luxe? PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. La gran majoria dels membres de la comunitat dominicana amb qui col·labora “Sonríe y Crece” no tenen accés a una sanitat digna i mai han rebut una educació adequada de primers auxilis. Per aquest motiu, l’equip de la branca de sanitat de la nostre associació du a terme una sèrie d’accions a peu de carrer durant l’estada al país. L’objectiu es que, actuant a plena llum del dia, aquells curiosos i interessats tinguin unes nocions bàsiques per curar ferides pràcticament habituals en el seu dia a dia.
Visualitza
P040 Somriures al “play” del Km15. PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. La gran majoria dels membres de la comunitat dominicana amb qui col·labora “Sonríe y Crece” no tenen accés a una sanitat digna i mai han rebut una educació adequada de primers auxilis. Per aquest motiu, l’equip de la branca de sanitat de la nostre associació du a terme una sèrie d’accions a peu de carrer durant l’estada al país. L’objectiu es que, actuant a plena llum del dia, aquells curiosos i interessats tinguin unes nocions bàsiques per curar ferides pràcticament habituals en el seu dia a dia.
Visualitza
P041 Un dia a OJACS. Anna Fernandez-Rajal Sabala
Senegal. OJACS és un centre de lleure, on qualsevol nen, quan acaba l'escola, poden anar a jugar i a aprendre amb els monitors. A l'estiu, fan cursos setmanals de diferents temàtiques. Aquest passat agost amb els ordinadors van tenir una nova experiència que els obrirà moltes portes.
Visualitza
P042 Aprendre. Anna Fernandez-Rajal Sabala
MENCIÓ. Senegal. El nostre objectiu amb aquesta estada al Senegal era muntar una aula d'informàtica amb ordinadors i fer formació tant als monitors com als nens. Prèviament els ordinadors havien estat equipats amb programes educatius i buscadors com la Wikipedia o KhanAcademy. Després d'una setmana ensenyant als monitors, aquests van ser capaços d'ajudar als més petits.
Visualitza
P043 Tinc un dubte. Anna Fernandez-Rajal Sabala
Senegal. Per la majoria dels nens, era el primer cop que interactuaven amb un ordinador. Això va fer que estiguessin molt interessats i emocionats pel curs. Tenien moltes ganes d'aprendre i poder aprofitar els dies que estàvem allà. El gran problema que troben a Oussouye, és quan un estudiant aconsegueix arribar a la universitat i aquest no es veu capaç de seguir el segon any per la falta de coneixements. Ara a Ojacs ja fan cursos informàtics per tal que tots tinguin aquesta oportunitat.
Visualitza
P044 Bany a Altagracia. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. Altagracia es una de les precioses localitats dominicanes on “Sonríe y Crece” organitza un esplai setmanal durant l’estada al país. En aquest meravellós indret els voluntaris duen a terme activitats de lleure amb tots els nens del poble durant les hores més fresques del dia que, tot i això, acaben passades per aigua degut a les altes temperatures de l’illa. Aquest es només el final a una tarda plena d’activitats on l’objectiu es educar en valors a nens que per la seva situació tenen un accés escàs o nul a centre educatius.
Visualitza
P045 Jefferson i el reciclatge a Sabana Yegua. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. Per garantir el funcionament i l’èxit de qualsevol projecte és imprescindible comptar amb la complicitat de la població beneficiaria. En el cas del projecte de foment del reciclatge cal crear una consciència ambiental i fer veure a la població el problema que suposa, en aquest cas, el plàstic en l’entorn. Des de “Sonríe y Crece” treballem per despertar aquesta consciència en els habitants de Sabana Yegua, aquest any em organitzat sortides amb els alumnes de l’escola de reforç per recollir la brossa dels carrers i pensar tots junts que podíem fer per evitar que acabés a la natura.
Visualitza
P046 L'educació es un tresor. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. En Jefferson té 7 anys i encara no sap llegir ni escriure. La poca implicació de la seva família en la seva educació i la necessitat d’ajudar contínuament per poder mantenir la família fa que assisteixi de manera molt irregular a l’escola. Projectes com l’escola de reforç prenen especial importància en aquests casos. A través d’aquest espai oferim a cada infant el recolzament necessari per que recuperin part dels coneixements no assolits, alhora que busquem eines que els motivin a assistir a l’escola durant el curs.
Visualitza
P047 Aigua i foc. Sergi Ortega Ruiz
SEGON PREMI. Camerun. Banekane és un poble de 2.000 habitants que pateix per la manca d'aigua potable, els infants han de recorre grans distàncies per trobar fonts precàries d'aigua. A la imatge s'observa una perforació de 80 m de profunditat i un treballador terminant la tasca tancant el pou amb una flama que fon l'encamisat. El primer pas per suplir aigua potable a la població ha estat un èxit.
Visualitza
P048 Bambu. Sergi Ortega Ruiz
Camerun. És enriquidor aprendre les formes de pensar i fer d’altres cultures; les tècniques de construcció s’adeqüen al material local. Els treballadors camerunesos treuen profit de les resistents característiques del bambú per fer les plantes de la torre d’aigua.
Visualitza
P049 Done. Sergi Ortega Ruiz
Camerun. S'escolta la veu de goig de la població de Banekane perquè l'aigua ja flueix. El somni nascut d'uns joves il·lusionats s'ha portat a terme. Després d'un any d'àrdua feina, poder veure la instal·lació acabada i en funcionament dona un sentiment de realització i alegria que no té preu.
Visualitza
P050 Alistando ingreso a mina. Arnau Martínez Alcalá
Bolívia. "Abans d’entrar a la mina a treballar els miners artesanals de Bolívia es reuneixen per a mastegar fulles de coca i beure, generalment, alcohol “bevible”. Aquest és un costum que es remunta molts anys enrere, sent un ritual per tenir bona sort i no patir accidents mentre estiguin a l’interior de la mina. La fotografia es va fer a la “Cooperativa Jesús del Gran Poder”, a uns quilòmetres de La Paz (Bolívia), en la zona dels Yungas. Hi veiem els treballadors i l’equip de cooperants que entrarien a la mina discutint que es faria durant el dia."
Visualitza
P051 Falta un altre més. Arnau Martínez Alcalá
Boívia. "Les feines del cooperant són diverses, entre elles està la recopilació de mostres. En la fotografia es mostra l’equip que anava desplaçant-se per dintre de la mina San Luis (Perú) obtenint mostres proporcionades pels treballadors de la cooperativa que hi treballa. La mina és un laberint de galeries i “socavones” (galeries verticals) on en diversos fronts s’explota els filons per extreure or en condicions de poca il·luminació, humitat i el perill de despreniment de roques."
Visualitza
P052 Reciclatge. Arnau Martínez Alcalá
Bolívia. "A una hora de viatge d'Oruro (Bolívia), trobem la mina San Pablo. En arribar-hi, vàrem observar que els seus runams estaven plens de minerals potencialment valuosos, tot i això, els propietaris i els treballadors de l'explotació no li donaven importància, ja que ja extreien suficient mineral ric amb estany, producte principal que venien. Es van agafar mostres d'aquests runams i segurament dels resultats obtinguts es podrà veure que el bon aprofitament del material realment és important. "
Visualitza
P053 Mujeres y agua. Laura Vinardell Magre
Perú. "En esta foto, los habitantes de la comunidad rural de Antaccocha (Huancavelica) se reúnen en torno a uno de los manantiales durante la jornada de muestreo de calidad del agua que se llevó a cabo en su comunidad el pasado mes de agosto, organizado por el equipo WASH del proyecto llevado a cabo por la UPC y UNH. Como se observa en la fotografía, en esta comunidad la mayor participación de la mujer en la gestión del agua es una realidad que está cerrando poco a poco la brecha de género y ayudando a una mejor gestión del agua. "
Visualitza
P054 Agua potable un derecho humano. Laura Vinardell Magre
Perú. "En Perú sólo un 21% de la población rural dispone de acceso a agua para el consumo humano gestionada de forma segura. Si aterrizamos más a nivel local, en el Departamento de Huancavelica, la prevalencia de enfermedades diarreicas agudas en niños, así como la anemia y desnutrición infantil son uno de los mayores problemas con los que se enfrenta el país. Estos problemas son atribuibles en gran medida a la falta de condiciones adecuadas de servicios de Agua, Saneamiento e Higiene (ASH). En esta foto, María Jesusa junto con su hijo menor en la comunidad rural de Pampachacra (Huancavelica) nos explica durante las entrevistas que realizamos en la fase de diagnóstico del proyecto los problemas que sufren a nivel de salud en su comunidad, así como la anemia y desnutrición infantil causada en gran parte por la falta de agua potable en sus viviendas. "
Visualitza
P055 “Bajo el socavón”. Pura Alfonso Abella
Perú. "A l'interior de les mines, els miners artesanals sovint han de treballar en galeries verticals anomenades “socavones” per poder arribar a la veta i extreure el material. A més, normalment són perforacions que poden fer diversos metres i el mètode d’accés és una simple corda o, en cas ascendent, una escala de fusta feta a partir de taulons. Tot i que sembla perillós, aquest cas concret, la mina San Luis (Perú) no té res a envejar a les grans mines en quant a seguretat, ja que han fet un gran esforç per disminuir el risc d’accidents laborals. "
Visualitza
P056 Bocamina. Pura Alfonso Abella
Bolívia. Els miners artesanals una vegada creuen que han trobat la veta comencen a seguir-la, iniciant tot en l'entrada o també nomenada "bocamina". Aquestes explotacions generalment són fetes de forma manual, a base de pic, pala i de tant en tant dinamita. En aquests casos, generalment les condicions de treball són dures i el nivell de seguretat normalment és baix i inclús nul, tenint gran probabilitat de patir accidents. A més, a causa del desconeixement de mètodes alternatius, sistemes de contenció o inclús per la negació de voler-se gastar més diners, poden arribar a contaminar el terreny i les aigües del voltant, sent un tema en el qual s'ha de treballar més per conscienciar als miners.
Visualitza
P057 Camí a la feina. Pura Alfonso Abella
Bolívia. "Per arribar a les mines sovint el trajecte és llarg i complex, com és el cas de l’explotació de la “Cooperativa Jesús del Gran Poder”, prop de La Paz. Es localitza en una àrea protegida, en el que anomenen “Ceja de selva” sent una regió intermèdia entre les muntanyes i la selva. El terreny en si és molt accidentat, ja que estem en la muntanya; tanmateix, ens trobem amb una pluja constant que no cessa en tot el dia deixant tot humit. En la fotografia, es veu un dels integrants de l’equip fent el mateix recorregut que els treballadors per accedir a la mina. "
Visualitza
P058 Una nova alba. Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
MENCIÓ. Camerun. Els habitants de Banekane s'aixequen amb el despertar del sol, indicant l'inici d'una nova jordana, feliços ja que el dia anterior havíem trobat l'anhelada aigua. Els treballadors preparant la maquinària per continuar amb el procés de la perforació amb el suport dels veïns.
Visualitza
P059 Rierols_d'alegria. Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
Camerun. Metre a metre la perforadora va baixant, es veu sortir terra i roca però de moment no hi ha rastre d'aigua. M'apropo al forat, agafo un tros de terra i està mullat... pocs minuts després, l'aigua comença a crear rierols per tota la superfície. Exclamen: "Hem trobat aigua!".
Visualitza
P060 A tu salud! Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
Camerun. El día anhelado por fin llegó, se abren las llaves y agua fluye, los niños de la escuela a pocos metros pueden saciar su sed. A la inauguración del pozo asisten los vecinos, que al probar el agua hacen un brindis compartiendo los unos con los otros este momento de gozo.
Visualitza
P061 Tendresa. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. L'atenció a escolars a l'Òptica solidària de Granada, desperta somriures tendres com el de la María durant la realització del exàmen visual.
Visualitza
P062 Saviesa. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. L'Òptica Solidària de Granada s'ha equipat amb un tonòmetre que, junt amb la formació proporcionada al personal i el protocol que s’ha elaborat, permetrà la detecció de patologies oculars com el glaucoma.
Visualitza
P063 Progrés. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. L'Òptica Solidària de Granada s'ha equipat amb un tonòmetre que, junt amb la formació proporcionada al personal i el protocol que s’ha elaborat, permetrà la detecció de patologies oculars com el glaucoma.
Visualitza
P064 Entre el terreno. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. "Mineros de la Mina San Luis siguiendo una mineralización de la veta Miluska en interior mina, con la presencia del equipo de cooperación. Estos mineros, al ser minería artesanal, trabajan en muchos casos de forma manual y con poca mecanización, así pues la extracción del mineral es lenta. Aún así, la mina San Luis es una de las mejores minas artesanales que se pueden encontrar por Perú, teniendo muy en cuenta la seguridad y el control de los contaminantes."
Visualitza
P065 Equipo hacia la mina. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. "Equipo de investigación y Supervisión de la Mina San Luis listos para hacer ingreso a interior mina. Después de la fotografía nos adentramos en el interior de una mina donde la cooperativa que la explota se ha preocupado de invertir en seguridad, control de contaminantes, etc.. De esta forma consiguen obtener muy buenas estadísticas de seguridad y lo más importante de todo; los trabajadores se encuentran en buenas condiciones. "
Visualitza
P066 Patitos. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. Las vagonetas destinadas al transporte del material extraído de la mina fueron bautizadas por los trabajadores de la mina con el nombre de “Patitos”. Su conductor es miembro de la cooperativa que lleva la explotación, encargándose del transporte de los materiales extraídos del interior al exterior, llevando el desmonte al “botadero” y el mineral a la planta de procesamiento.Todo proveniente del frente de explotación, en las oscuras profundidades de la mina.
Visualitza
P067 Porta a una cultura-. Alba Almansa Llamas
Perú. "Situat a les portes del parc arqueològic de restes inques, trobem la plaça on conviuen tradicions y festivitats. El pes històric d’aquest lloc provoca una constant activitat plena de costums, dotant d’un caràcter identitari únic. El mercat tèxtil artesanal, entre d’altres activitats ludicofestives puntuals fan que aquest espai esdevingui un centre cultural per als residents i els visitants."
Visualitza
P068 El mercat sobre el paisatge. Alba Almansa Llamas
Perú. "L’escenari fixe del Parc Històric de Chinchero esdevé un fons meravellós que contrasta amb el mercat artesanal, ambdós perdurant en l’espai i el temps conjuntament, son la icona del poble. Les construccions i les vistes que ofereixen la vall romandran estàtiques, mentre l’activitat i el moviment apareixen i desapareixen amb la sortida i la posta del Sol."
Visualitza
P069 Mesurant el vent. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. En aquesta foto s'ens veu agafant les mesures i la direcció del vent amb l'objectiu de planificar la localització de l'aerogenerador per a la seva posterior construcció.
Visualitza
P070 Reunió i planificació. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. Aquí estam reunits amb un dels membres de l'ONG que fa la nostra contrapart (Volta Revival FUndation) planificant el projecte.
Visualitza
P071 L'inventor. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. Aquí estem reunits amb Patrick Todzo, un home amb el qual la casualitat ens va ajuntar compartint "Tro-tro" de tornada a Ada Foah. Aquest home va resultar ser un aficionat a la tecnologia que volia aportar idees al nostre projecte. Ens va convidar a reunir-nos a la seva casa i mostrar-nos els seus invents; nosaltres vam acceptar, les bones idees sempre són benvingudes!
Visualitza
P072 Tonometria. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. Treballadora de l'Òptica Solidària formant-se en l'ús de la tonometria, una tècnica de diagnosi molt útil per detectar de forma precoç vàries patologies oculars.
Visualitza
P073 Juanita. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. La Juanita, alumna del programa d'alfabetització nacional, somriu després del seu examen visual a l'Òptica Solidària de Granada.
Visualitza
P074 Convergint. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. Treballadors de l'Òptica Solidària de Granada formant-se en l'ús de la corda de Brock, tècnica que permetrà tractar desviacions oculars.
Visualitza
P075 Naturalesa en mesura descontrolada. Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. Aquest instant en el que vols saber que esta fent la naturalesa, com es comporta. I te n'adones de la gran quantitat de factors que intervenen, de les variables que depenen d'altres variables i tu n'ets una d'elles.
Visualitza
P076 Enginy. Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. La casualitat ens va portar a conèixer el Patfik, un gran aficionat a l'enginyeria que exprimia els materials i les formes per transformar els recursos de la naturalesa en moviment i així crear nous invents.
Visualitza
P077 Trobades. Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. Es varen crear moments de trobades boniques i una d'aquestes va ser amb l'institut tecnològic d'Ada. Fruit d'aquestes trobades van sorgir acords de col·laboració i amistat.
Visualitza
P078 La mano que piensa. Iván Horue Ferrero
Perú. A través de la soltura de la mano y la destreza del dibujo, Laura no solo demuestra la libertad de esta herramienta de comunicación de los pensamientos, sino que al mismo tiempo cautiva desde su pasión a campesinos y es capaz de promover el valor de la figura de la mujer en el contexto de un país en el que aún, culturalmente, sus potenciales profesionales no son valorados plenamente. Aquí el esfuerzo se vive en Ayni (reciprocidad en quechua).
Visualitza
P079 La alegría de la huerta. Iván Horue Ferrero
Bolívia. En la vida comunitaria desde la tierra misma de los humildes pueblos indígenas hay un tiempo para cada siembra y para cada cosecha, y también para cada etapa de la vida humana. La cosecha siempre tiene una última etapa que es la de compartir. La alegría de la cosecha representa también el ciclo de la vida.
Visualitza
P080 L’observador. Marc Serra Ureta
Gàmbia. El millor lloc on aprendre no sempre a la classe davant d’un llibre sinó a través de la pròpia observació del què t’envolta.
Visualitza
P081 Descarregant. Marc Serra Ureta
Gàmbia. Els mètodes tradicionals són els que a vegades et fan arribar més lluny
Visualitza
P082 Connectats per vocació. Marc Serra Ureta
Gàmbia. Quan fas el què t’agrada les distàncies entre les persones desapareixen.
Visualitza
P083 La cuina de l’hospital. María Pilar Giraldo Forero
Madagascar. A diferència dels hospitals que coneixem a occident, l’hospital d'Ambanja no disposa de servei de cuina pels pacients hospitalitzats. Els familiars que visiten els malalts passen moltes hores en aquest espai, preparant el menjar i establint vincles amb altres famílies.
Visualitza
P084 Falten recursos però sobren somriures. María Pilar Giraldo Forero
Madagascar. L’hospitat d’Ambanja es un centre de referència per a la ciutat i nuclis propers. El pare Stefano durant anys ha treballat incansablement per aconseguir els recursos necessaris per poder donar servei a totes les especialitats mèdiques. Tot i trobar-se en unes condicions materials molt precàries per desenvolupar la seva tasca, el personal sanitari dona el millor de si per atendre tots els pacients que arriben a la consulta.
Visualitza
P085 Reformes urgents. María Pilar Giraldo Forero
Madagascar. L’hospital d’Ambanja atén una població d’aproximadament 100.000 persones, amb una mitjana de 200 visites al dia. Actualment alguns pavellons es troben en una situació decadent. Amb aquest projecte, que neix per iniciativa de l'Associació Dada Be i que ha comptat amb el suport de l'CCD de la UPC s'ha posat un gra de sorra en l'objectiu de reformar i ampliar les instal·lacions de l'hospital.
Visualitza
P086 Comunitats comunicades. Pau Font
Perú. En Wohler i en Camilo situen l’antena principal del sistema de control d'aigua en una situació estratègica, en un dels edificis de la universitat de Huancavelica. Gràcies a aquesta antena, els pous d'aigua de les 5 comunitats que envolten Huancavelica podran ser monitoritzats en temps real.
Visualitza
P087 Esperança en el canvi. Pau Font
Perú. A Pampachacra, les dones s'organitzen per formar l'anomenat "club de madres" i "vaso de leche". En les reunions setmanals, prenen decisions pensant en el futur dels seus fills. Saben que aquests es posen malalts per culpa de l'aigua que consumeixen. Lluiten per canviar-ho.
Visualitza
P088 No tot són camèlids. Pau Font
Perú. Tot i que en els andes peruans els animals estrella són els camèlids, els cavalls segueixen sent totalment necessaris. Aquests són utilitzats principalment en el transport entre ramats d'alpaques, llames i en la recerca de les salvatges vicunyes.
Visualitza
P090 Cultiu pròxim. Ona Farreras Rigual i Rigual
Nepal. El cultiu de proximitat permet tenir més qualitat de vida. Desenvolupat tècniques per tenir més accessibilitat a diferents cultius a la pròpia terra. Així, aconseguir tenir una dieta més variada, nutritiva i gustosa.
Visualitza
P091 Bolets per a tothom. Ona Farreras Rigual i Rigual
Nepal. La il·lusió dels infants i de totes aquelles persones que han cultivat l'aliment no té preu. Veure la felicitat de rebre resultats, de poder tastar els resultats és el millor obsequi que un pot rebre. Els projectes són per ells, i la felicitat que ens retornen és un regal.
Visualitza
P089 Granja de bolets. Ona Farreras Rigual i Rigual
Nepal. Construir petits projectes i fer-los realitat és el que ens ompla. En aquesta imatge es mostra una idea, un projecte que es fa als nostres entorns però s'adapta als recursos de la zona. D'aquesta manera ells sempre podran continuar, fer-ne més o renovar-ne. Coneixen el material i ells també en són partícips, per això, adaptar-se al lloc és garantir que el projecte funcioni.
Visualitza
Comparteix: