Realitat
R001 Els colors de la colònia. Lluís Gil Espert
Mèxic A San Cristóbal de las Casas (Chiapas), com en totes les ciutats mexicanes, hi ha colònies, altrament dits barris a casa nostra. Aquesta colònia crida l’atenció pel mur blanc que la rodeja i les cases de colors diversos, tan diversos com la gent que es troba a dins. Mentrestant, a peu de colònia, la vida segueix circulant i el cel segueix tenint el mateix blau, sobre el cap de tots nosaltres.
Visualitza
R002 El lloc del sacrifici. Lluís Gil Espert
Mèxic. Temple a Yaxchilán (Chiapas). En un dia rúfol, molt gris i plujós, la selva crea un entorn fosc i feréstec. La pujada fins el temple, on molts anys enrere es feien sacrificis humans, arrencant cors i ungles per garantir el cicle de la vida, esdevé feixuga i el petit turó, cobert de molsa i pedres, convida a la deserció. Saber-ne certes coses sobre l’ús dels espais canvia radicalment la percepció que en tenim d’ells.
Visualitza
R003 Stairway to heaven. Lluís Gil Espert
Mèxic. Temple a Toniná (Chiapas). Dalt de la piràmide hi havia el poder. Només els escollits podien arribar fins dalt, com en totes les estructures socials creades pels éssers humans. Ara, qualsevol de nosaltres pot pujar tots aquests graons de pedra i estar més a prop del cel; des de dalt contemplar la petitesa dels que estan a la base i sentir-se poderós i per tant, terriblement sol. A mi, deixeu-me fer la foto des de la base, a peu de terra, amb la meva gent i gaudir plegats del mateix color de cel que veuen els de la cúspide.
Visualitza
R004 Converses de quiròfan. carlos fresno cañada
Moçambic. Doctora que parla amb la seva familia al passadís del quiròfan abans d'entrar a la següent cirurgia. Es reflecteix la cara i la posició de preocupació com qualsevol persona humana,.
Visualitza
R005 El foc ho crema tot. carlos fresno cañada
Moçambic. Abans de començar la cirurgia esteril·litzen amb foc el material que utilitzaran, d'aquesta manera cremen totes les restes de l'última vegada que el van utilitzar. És una manera d'esteril·litzar antiga, però no deixa de ser eficient en zones a on no disposen de noves eines.
Visualitza
R006 Teixint futur. Laura González López
Mèxic. Mentre la mare fabrica artesanies tèxtils amb telar de cintura, la filla camina cap a la llum amb energia, alegria i esperança. El nadó observa la seva germana amb atenció mentre menja un saborós plàtan però la seva fermesa transmet que sap perfectament que li queda poc temps fins a realitzar tasques pròpies d'un adult. L'etapa de la infància es viu intensa i feliç però durant un període de temps molt curt.
Visualitza
R007 Stop plastic. Laura González López
Mèxic. El Cañón del Sumidero, un dels principals atractius i de l'estat de Chiapas a Mèxic, es troba avui inundat de plàstic. L'ús abusiu d'aquest material està arribant a límits mai vistos, destrossant paisatges i ecosistemes, amenaçant la vida... Les labors de neteja no són suficients perquè no donen l'abast, i les polítiques lluny de ser restrictives són cada cop més ineficients pel que fa a l'ús desmesurat del plàstic. L'economia del petroli arrasa amb tot el que troba al seu voltant i la humanitat, lluny de posar el focus en allò que realment importa, seguim pensant que no hi ha alternativa al model existent, som incapaços de posar-lo en dubte i construir un nou model que sigui capaç de protegir la vida.
Visualitza
R008 Mi pueblo mis reglas. Laura González López
Mèxic. San Juan Chamula és una comunitat indígena dels Alts de Chiapas. El seu sistema d'organització econòmic-social és si més no, curiós. La jerarquia social es divideix en dos grups, "mayordomos" i la resta del poble que es dedica principalment a la ramaderia i l'agricultura. Els "mayordomos" regenten alhora el poder polític i eclesiàstic. Així i tot, la presa de decisions és voluntat de tot el poble, fent ús d'un sistema assembleari. Entre d'altres, el poble de San Juan Chamula va decidir cremar viu un "mayordomo" corrupte i cremar un cotxe patrulla com el que es veu a la fotografia, que ara s'exhibeix a la plaça principal com a símbol d'un poble rebel que no es doblega davant el poder central.
Visualitza
R009 “Estamos vivos porque estamos en movimiento” J. Drexler. - Sebastián Zaera
Tanzània. Lo primero que me impactó al llegar a Tanzania fue el ajetreado ritmo de sus ciudades y pueblos, la gente en las calles, los vendedores ambulantes. El movimiento era lo que daba vida a su pueblo y, como espectador, yo tuve que estar en movimiento para dar vida a la foto.
Visualitza
R010 Puentes. Sebastián Zaera
Tanzània. Creo que esta foto sintetiza uno de los principales aspectos de los trabajos de cooperación: la construcción de puentes sólidos y estables que contribuyan a conectar a las personas y a fomentar el encuentro e intercambio de conocimientos.
Visualitza
R011 Desde el Sur. Sebastián Zaera
Tanzània. Desde el sur las cosas no se ven igual que en el norte. Recorrer los países requiere adaptarse y estar abierto a encontrarse con nuevas experiencias, entendiendo que no siempre las cosas que uno observa están al revés, sino que es uno/a el que debe cambiar la mirada.
Visualitza
R012 Les ombres de l’Índia. Ariadna Puig Engel
Índia. No és fàcil ser dona a l'Índia. Ja des de la gestació és difícil. Professionalment, exercir de metge, advocat o professor ha estat tradicionalment reservat pels homes, així que dones com la Sarisha han d’utilitzar les seves habilitats com cosir o pintar per poder guanyar-se la vida i poder ser econòmicament independents. Ara les coses comencen a canviar, sobretot a les grans ciutats, però les ombres de l’Índia persisteixen a les zones més rurals.
Visualitza
R013 Hora de berenar. Ariadna Puig Engel
Índia. Els nens de la casa d’acollida Shine segueixen un estricte horari i dieta que s’emmotlla al tractament del càncer que pateixen. Ni galetes ensucrades ni entrepans, per berenar hi ha llenties bullides amb chilli. Durant els àpats és l’únic moment que s’enretiren les màscares que els protegeixen dels virus i bacteris de l’exterior, i podem veure els seus entremaliats somriures.
Visualitza
R014 Pati de jocs. Ariadna Puig Engel
Índia. Els estius a l’Índia són molt calorosos, i l’aire condicionat és poc habitual en la majoria de llars. És per això que els carrers de les ciutats i pobles de l’Índia es converteixen en centres neuràlgics pels seus habitants, sobretot quan hi ha una ombra sota la que refugiar-se. Els carrers actuen de menjador, sala de reunions o pati de jocs, i és habitual veure grups de dones prenent el té assegudes a terra, parelles de treballadors dinant de la carmanyola, o nens jugant descalços.
Visualitza
R015 Celebració de Ganeix Txaturti. Roger Palau Serra
Índia. Cada any a principis de setembre se celebra un dels festivals hindús més importants i multitudinaris de l’Índia: Ganeix Txaturti. La festivitat té com a protagonista Ganeix, un déu amb cap d’elefant i cos humà. La celebració dura 10 dies, comença amb la construcció de la imatge de Ganeix i acaba amb la immersió al mar de les imatges del popular déu hindú. Els joves surten feliços a celebrar el festival amb grans altaveus, recorrent i ballant la musica per els diversos carrers de l’Índia i animant a la gent que es troben pel camí a que s’uneixin amb ells.
Visualitza
R016 Ganyota. Roger Palau Serra
Índia. En entrar a la classe d’una escola amb la càmera penjant del coll, una nena em va demanar que li fes una fotografia. A l’instant previ a prémer el botó, la nena de cop i volta va fer una ganyota i va quedar retratada a la meva càmera. Li va agradar tant la fotografia que va cridar a les seves amigues per ensenya’ls-hi. En un tancar i obrir d’ulls tenia una fila de nenes preparades perquè els hi fes una fotografia.
Visualitza
R017 Somriures amagats. Roger Palau Serra
Índia. Dues noies somriuen tímidament, les seves mirades reflecteixen la curiositat i sorpresa quan ens presentem a la seva classe. No entenen molt bé ni que fem ni que venim a fer. A la fotografia es pot observar un punt dibuixat al front de les noies, anomenat Bindi. El punt blanc simbolitza la purificació espiritual i el negre en la majoria dels casos la solteria. En canvi, el punt vermell es dibuixa a dones casades com a símbol de la situació marital.
Visualitza
R018La yunta. Ana Gladys Ramírez Santos
GUANYADORA 2N PREMI. Mèxic. "El 75% de la población de Santa Isabel Cholula, Puebla, trabaja en actividades agrícolas, siendo su principal medio de subsistencia. Derivado de un proceso de modernización del campo mexicano que inició en los años 70´s, se han integrado elementos externos como el uso de maquinaria pesada ""tractores"" que facilitan, en algunos casos, el trabajo agrícola. Sin embrago, la yunta es muy utilizada por los pequeños productores de la zona ya que les resulta muy económico. Además, les permite continuar con el trabajo agrícola en zonas de laderas o suelos ásperos y en donde es difícil introducir el tractor o simplemente no lo hay. En esta foto aparece el señor Gabriel Grande quién cultiva frijol, calabaza, maíz y cebolla en un terreno de 750 metros, con fines de autoconsumo y venta. Su parcela está rodeada de otros cultivos, por lo que el tractor no tiene acceso y también hace referencia a los altos costos de renta de este tipo de maquinaria, por lo que desde hace 40 años utiliza la fuerza de los animales para las labores agrícolas o como medio de transporte. "
Visualitza
R019 - Gota a gota. Mireia López Pérez
Índia. "A Karkata la vida comença quan surt el primer raig de sol, els galls canten i la boira comença a desaparèixer. Si és hivern ja cal que et tapis. L'hora de la dutxa matinal amb l'aigua freda del pou i galledes es fa pesada. Costa aixecar-se amb aquesta idea. Si és estiu no es poden fer mandres i ja cal que corris, com aquest nen amb la seva galleda, perquè només els més ràpids tenen aigua neta per rentar-se. Amb la sequera, el que reps a partir del segon raig de sol comença a ser fang i aigua sortint gota a gota. "
Visualitza
R020 - Rainbow palette. Mireia López Pérez
índia. "El Holi és una festa religiosa hindú que marca l’inici de la primavera. Aquesta festa dels colors es basa en llençar pols de colors als demés que simbolitza l’alliberació dels errors del passat, oblidar i perdonar. A Karkata qui més ho gaudien eren els nens, corrents amunt i avall per poder-te impregnar de color i felicitat qualsevol part del cos que encara estigués sense pintar. "
Visualitza
R021 - Petits adults. Mireia López Pérez
Índia. "A Karkata, i a molts altres poblats de la India i del món, gran part de la població adulta, i malauradament també no tant adulta, ha de marxar de les seves cases per treballar durant hores i hores al camp o on bonament poden. Els petits de la casa, en front a aquesta situació, sovint es queden sols i des de nens han de ser molt responsables i ocupar-se dels que són encara ho necessiten més. Des de fora, es veuen petits adults descalços cuidant als seus germans, amics i animals de la casa, com aquestes dues nenes amb el seu germà petit anant a donar de menjar a la cabra de la casa. "
Visualitza
R023 Cuines del món. Cristina Casals Miralles
Ghana. Aquesta fotografia es va fer al poblat més gran on vam instal·lar sistemes. La vida quotidiana dels poblats continuava encara que nosaltres hi anavem sense avisar i vam poder veure maneres de fer molt diferents a nosaltres, però també molt diferents a la ciutat on vam viure a Ghana.
Visualitza
R024 Wednesday Market.Cristina Casals Miralles
Ghana. Cada dimecres es fa mercat a Sunyani, la ciutat on vam viure. Acostumavem a acompanyar als nostres amics a trobar els millors preus per a fer la compra setmanal. En l’aparent desordre de centenars de parades, vam poder entendre l’ordre.
Visualitza
R025 Mulheres Moçambicanas, Oé! Arwen Prendergast Gumbao
Moçambic. Amb la Independència de Moçambique, varies organitzacions foren creades per acompanyar la nova etapa del país. Una d'elles, l'Organitzçao de Mulheres Moçambicanas, encara perdura a cada un dels barris de Maputo. A cada nova iniciativa de millora del barri, elles mai no hi falten per celebrar-ho i donar la benvinguda, al crit de "Organizaçao das Mulheres Moçambicanas, oé!", "Bairro de George Dimitrov, oé!".
Visualitza
R026 Residus, Residus, Residus. Arwen Prendergast Gumbao
Moçambic. La falta de gestió de residus sòlids per part de les autoritats i la baixa consciència ciutadana respecte a com afecten els residus a les seves vides, és una qüestió preocupant, tant a Maputo com a tantes i tantes d'altres ciutats del món. Fins fa uns anys, les deixalles, majoritàriament orgàniques, eren enterrades o cremades als patis de les cases. Amb l'entrada del plàstic i d'altres materials tòxics, i davant la incapacitat de l'ajuntament i les empreses de dur a terme la recollida diaria i el reciclatge, la població busca alternatives. De moment els abocadors informals a espais no construïts són l'única solució. Muntanyes de residus que quan són excessives són cremades. Amb la calor i les pluges, l'aire i el subsol es pol·lueixen: la gent respira tòxics i les hortes creixen amb aigües brutes, afectant la salut dels ciutadans. Poc a poc van fent camí, però encara és llarg per tots nosaltres fins a arribar a les 3R: Reduir, reutilitzar i reciclar.
Visualitza
R027 Pel dret a sostre. Arwen Prendergast Gumbao
Moçambic. El dret a sostre i el dret a la ciutat encara són un repte a la capital i a tot el país de Moçambique. Una construcció precària és sinònim de carència de recursos, però les conseqüències van molt més enllà i afecten severament el dia a dia de les famílies. Qui no pot construir-se un habitatge digne, tampoc pot accedir a una parcel•la digne. Arreu del món les poblacions més vulnerables s'assenten a les zones crítiques on ningú hi vol viure. Zones baixes sense drenatge, que s'inunden any rere any durant l'estació de pluges, 'robant-los' les seves pertinences, o impedint-los una accessibilitat als espais quotidians, a través de carrerons inundats i aigües estancades perjudicials per la salut. Zones sense il•luminació pública, on la inseguretat a l'espai públic és una constant. O amb subministrament d'aigua potable i electricitat pèssimes, que els dificulta coses tant senzilles com dutxar-se, rentar la roba, veure aigua neta o estudiar a els nits. El dret a sostre i a la ciutat s'ha de contemplar i fomentar de forma integrada, universal, i, sobretot, enfocant-nos en els més vulnerabilitzats pel medi urbà.
Visualitza
R028 Sempre un gran SOMRIURE Santiago Enciso Morales
Ghana. Durant alguns moments de el projecte, teniem l'oportunitat de compartir experiències amb les persones que ens van rebre a Ghana, sempre tenien un gran somriure per brindar, la seva gran amabilitat i felicitat ens van ensenyar a gaudir i aprendre de les coses més senzilles i a l'acabar el projecte, vam acabar amb el mateix somriure que el nostre gran amic Williams
Visualitza
R029 Fruites fresques.Santiago Enciso Morales
Ghana. Un gran lloc colorit i ple de fruites fresques, un dels grans encants de la regió és la gran varietat de fruites que es poden aconseguir, mangos, pinyes, melons, pomes i cocos, i com és costum, una gran amabilitat sempre d'aquesta gran dona, orgullosa de la seva fruiteria al gran Sunyani.
Visualitza
R030 Sobre el cap. Santiago Enciso Morales
Ghana. La forma més comú que es pot trobar dia a dia per vendre i portar els productes és al cap, grans recipients plens de moltíssimes coses diferents, des de l'aigua que treuen en els pous, fins a les compres de mercat. Cada cosa que fan sempre requereix un gran esforç per part d'aquestes valentes dones.
Visualitza
R031 Dona Cusquenya. Francesc Ubach Permanyer
Perú. "Aquesta imatge és representativa de la tradicional dona cusquenya, que majoritàriament parla el quítxua, i sap quatre paraules en espanyol per comerciar. Embolica la mercaderia en una tela típica d'allà, molt resistent i de colors ben vius. Se la carrega a l'esquena, o la du a la mà, i agafa el bus ""colectivo"", si n'hi ha, per arribar al mercat a les 6:00 A.M. Entrat el dia de tant en tant li toca fer alguna petita capcinada. "
Visualitza
R032 Tradició, Colors i Danses. Francesc Ubach Permanyer
Perú. "De sobte s’escolten tambors, trombons, trompetes, tubes!... no saps d’on prové però els teus passos ja caminen en direcció d’aquest so. Mica en mica t’apropes cap a una música atraient, alegre i riallera, i veus una gentada agrupada aplaudint i celebrant la festivitat, i en mig de tot això tot de colors que impressionen, brillen, i “zapatean” al ritme marcat pels instruments Això és el que pot passar un dia qualsevol a la ciutat imperial de Cusco. "
Visualitza
R033 “El turismo me llama”. Francesc Ubach Permanyer
Perú. "A la ciutat de Cusco mateix, pots observar com llames, alpaques i cabretes són decorades amb ornaments i colors ben vius, arrossegades per dones vestides amb roba tradicional. Foto, Foto! Criden. I si piques, pagues la voluntat. És la manera que tenen algunes persones de treure alguns calerons per la família. Com no podia ser menys, a un del llocs més turístics de Cusco, la Vinicunca o Muntanya de 7 colors, a 5000m d’alçada, les llames porten fins i tot ulleres de sol . "
Visualitza
R034 Canviant de perspectiva. Adrian Alvarez Barcial
Bolívia. Canviem de perspectiva, ens movem pel món com si fóssim el centre d'aquest, però la realitat és que les persones ocupem molt poc espai sobre la terra. No som conscients dels petits que som i de la connexió que tenim amb tot el que ens envolta. La fotografia del Salar d'Uyuni, un paratge infinit sense horitzó, ens permet situar-nos en proporció al nostre entorn i ens fa conscients de la nostra petitesa.
Visualitza
R035 La terra com a identitat. Adrian Alvarez Barcial
Bolívia. Aquí he nascut i encara sóc aquí, damunt la terra. La terra és el que ens dóna vida, és on vivim, d'on extraiem els materials per fer les nostres cases, és qui gestiona la nostra aigua, és qui ens dóna menjar. Si no fos per la terra no tindríem res. La terra és el que manté una nació. Les comunitats rurals mantenen la seva pertinença a la terra, hi estan en contacte directe cada dia, la respecten i hi viuen en connexió i amb respecte. Si ho oblidem perdrem tota identitat com a poble.
Visualitza
R036 Tenyint de color l’espai públic. Adrian Alvarez Barcial
Senegal. Es percep quan una comunitat s'ha apoderat del seu espai públic fent una mirada als espais de relació que la seva arquitectura projecta cap a l'exterior. Sovint, en alguns països, aquests espais són els llocs on moltes dones poden relacionar-se, on els seus colorits vestits tenyeixen aquests espais de trobada, on hi intercanviant paraules, mirades i rialles, fent-se seu un espai que potencia la interacció i genera una oportunitat per enfortir les connexions i relacions socials entre elles.
Visualitza
R037 Alimentant ments. Pol Villalvilla Ornat
Ghana. A Ghana, molts nens i nenes han d'abandonar els estudis per treballar i guanyar diners per la família. En aquesta foto trenquem una percepció errònia: el problema no està en l'aliment, sino en alimentar les ments amb educació.
Visualitza
R038 Ball ancestral. Pol Villalvilla Ornat
Ghana. La dansa és una principal característica de la cultura Ghanesa. Aquesta captura mostra com uns alumnes practiquen el ball dedicat a la terra que el professor els hi acaba d'ensenyar i que ha passat de generació en generació d'aquesta única forma.
Visualitza
R039 Fals Paradís. Pol Villalvilla Ornat
Ghana. Mentre tres nenes marxen, posen davant una posta de sol després de un llarg dia de treball a una platja amb característiques paradisíques. El fals paradís.
Visualitza
R040 Desfilada. Anna Alabau Monfort
Perú. Caminant pels carrers de Cusco, de tant en tant, et trobes desfilades que fan la teva estança una mica més feliç. Mai saps quan les pots trobar, simplement camines d'un lloc a l'altre i apareixen amb música, colors i alegria, una grata sorpresa.
Visualitza
R041 Vida al mercat. Anna Alabau Monfort
Perú. Fora els mercats de Cusco, i per el carrers, moltes vegades et trobes dones venent begudes típiques del país, en aquest cas trobem chicha morada i beguda de blat.
Visualitza
R042 Pura felicitat. Anna Alabau Monfort
Perú. Els nens i nenes de l’escola I.A Haparquilla, feliços de passar una estona amb nosaltres mentres avaluem i buscàvem com millorar el humedal que tenien instal·lat per tal de tractar l’aigua dels lavabos i rentamans i poder-la aprofitar per aigua de regadiu ornamental.
Visualitza
R043 Un salt al riu Socuy. Alejandro López González
Veneçuela.De les poques fonts d'aigua dolça a l'estat Zulia, el riu Socuy és el més important. La reserva natural està habitada per diverses comunitats indígenes Wayuu que viuen a la Serra de Perijá des de fa milers d'anys. En l'actualitat l'explotació carbonífera posa en risc la conca del riu Socuy, de la qual depèn també l'aigua potable de la Ciutat de Maracaibo, capital de l'estat Zulia.
Visualitza
R044 Resistència Pacífica Alejandro López González
Veneçuela. Moltes organitzacions no governamentals nacionals i internacionals han passat per Wayuumana. És una comunitat petita que resisteix a l'explotació de l'Carbó en l'estat Zulia. Els nens Wayuu creixen enmig sembres de platanos, yuca i fulles de te.
Visualitza
R045 La sierra de Perijá. Alejandro López González
Veneçuela. La Serra de Perijá, on s'ubica la comunitat de Wayuumana, és la reserva natural més important de l'occident de Veneçuela. És la conca dels rius maixé, Cachirí i socuy. Està habitada per indígenes Wayuu, Yukpa i Barí. Aquests indígenes resisteixen a l'explotació carbonífera. A la imatge es mostra tot el territori a ser devastat quan s'iniciï l'explotació de les mines al riu Socuy.
Visualitza
R046 L'Andri al canalito. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. La localitat de Sabana Yegua esta delimitada per camps de conreu a est i oest, la carretera nacional al sud i el canal de regadiu o “canalito” pel nord. El “canalito” es un espai de trobada per grans i petits, on es banyen i juguen dia rere dia. El procés de deteriorament de la infraestructura i la presencia dels plàstics que acaben en el seu recorregut posen en dubte la seguretat i salubritat d’un espai tan important per la comunitat. A “Sonrie y Crece” creiem i treballem per fomentar l’educació del reciclatge com a part del procés de millora de les condicions físiques del poble.
Visualitza
R047 Arrós amb llet a casa Elena. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. L’altruisme de les famílies dominicanes com la de l’Elena no te límits. La comunitat dominicana obre les portes a tot aquell que s’acosta a casa seva i comparteixen tot el que tenen. En les estades de l’associació “Sonríe y Crece” al país, aprofitem per trobar-nos amb les famílies del poble i fomentar així l’intercanvi cultural del que tots en sortim beneficiats.
Visualitza
R048 Wally es construeix una joguina. ALEX PLA ROSSY
República Dominicana. Ell és en Wally, fabrica les seves joguines amb residus que troba als carrers fent ús de la seva creativitat. Un exemple admirable de simplicitat i reutilització de recursos per crear una joguina amb la que segur es divertirà.
Visualitza
R049 Recollida d'aigua despres de la pluja. PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. A Sabana Yegua, mancances com una xarxa elèctrica adequada, servei de recollida de residus o aigua corrent fan que el dia a dia sigui tot un repte. Aquí, els dies de pluja son tot un regal. Les famílies omplen els dipòsits d’aigua, es banyen y netegen els estris. Tots participen en l’optimització d’un recurs natural que, desgraciadament, és escàs al poble. Des de “Sonrie y Crece”, treballem amb l’objectiu de resoldre poc a poc aquests escenaris injustos.
Visualitza
R050 Sopar a San Francisco. PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. L’altruisme de les famílies dominicanes no te límits. La comunitat dominicana obre les portes a tot aquell que s’acosta a casa seva i comparteixen tot el que tenen. En les estades de l’associació “Sonríe y Crece” al país, son múltiples les trobades entre els membres i les famílies del poble. Es aquest camí l’únic possible per iniciar un recorregut de cooperació amb l’objectiu de resoldre situacions injustes que genera la nostre societat.
Visualitza
R051 Un matí a casa dels Joselitos. PERE FORNER ROVIRA
República Dominicana. La família dels “Joselitos” és una de les famílies del poble amb la qual l’equip de “Sonríe y Crece” ha mantingut una forta relació. A la República Dominicana, les famílies d’origen haitià pateixen el racisme per part d’alguns dominicans. Això els impedeix molts cops tenir accés a serveis públics bàsics com ara l’educació i la sanitat. Incloure i integrar la població d’origen haitià en els nostres projectes és una prioritat.
Visualitza
R052 Somriures de Senegal. Anna Fernandez-Rajal Sabala
Senegal. El Malik té sis anys, acaba d'arribar de l'escola i s'ha dutxat al costat del riu, amb aigua gelada. Ara està jugant mentre espera el sopar, no para de riure, és feliç. És sorprenent la llum que desprenen els nens aquí, amb aquest somriure tan gran. No tenen res i ho tenen tot.
Visualitza
R053 Temps per somiar. Anna Fernandez-Rajal Sabala
Senegal. Al poble d'Oussouye s'hi troba un dels orfenats per nens menors de deu anys. Les monges els cuiden, els hi donen educació i una sanitat de mínims. Fa uns anys, els bessons eren marginats, no estava ben vist i les famílies els abandonaven. Per això aquest orfenat hi estava ple, cadascun amb la seva pròpia història. A mi em va sorprendre el temps que disposen per jugar, com aquest nen que amb una peça de bicicleta s'està imaginant un avió i va estar jugant una bona estona. Així com en una realitat paral·lela, aquests infants han de fer volar la seva imaginació.
Visualitza
R054 Vergonyes. Anna Fernandez-Rajal Sabala
Senegal. Després de l'escola sopen. És una zona al costat del riu Casamance. El menjar sol ser peix amb arròs, que en l'època de pluges cada família ha sembrat. És un arròs blanc amb espècies de la zona, es força picant. En ocasions especials, com avui, la mare cuina al foc un pollastre. Dinàvem tots plegats i durant l'espera jugàvem junts.
Visualitza
R055 La casa de la Marleni. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. La família de la Marleni es una de les famílies properes a la nostra associació, “Sonríe y Crece”. La majoria d’aquestes famílies viuen en cases on pràcticament totes les funcions comparteixen els mateixos metres quadrats. En aquesta imatge veiem a la Joma, filla de la Marleni, qui aprofita l’aigua del cubell que es al seu canto per netejar-se i refrescar-se en els dies calorosos d’estiu.
Visualitza
R056 Nena pels carrers de Sabana Yegua. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. A Sabana Yegua els més joves també participen de les feines domestiques. Molt cops aquesta situació no els permet assistir amb regularitat als centres educatius. Les mancances, a nivell educatiu, que aquestes tasques els hi generen els hi posa mes difícil optar a un futur millor. L’objectiu del projecte de l’escola de reforç de “Sonríe y Crece” es oferir el recolzament necessari perquè recuperin els coneixements no assolits, alhora que busquem eines que els motivin a assistir a l’escola durant el curs.
Visualitza
R057 Posta de sol a casa Elena. JAVIER COMADRÁN BAGARIA
República Dominicana. L’Elena es una de les joves monitores dominicanes que col·labora en els projectes de “Sonríe y Crece”. Gràcies a la seva constància i actitud, així com la dels seus companys, els projectes tenen continuïtat durant tot l’any. Cada estiu intentem compartir temps de qualitat amb les famílies com la de l’Elena, les quals s’involucren activament en fer de Sabana Yegua un lloc encara millor.
Visualitza
R058 Yumi. Sergi Ortega Ruiz
Camerún. Los manjares son curiosos en las diferentes culturas del mundo. Miguel Kabo se prepara para cocinar uno de sus platos favoritos extraído directamente de la selva que lo rodea.
Visualitza
R059 Una cabra que esta com una cabra. Sergi Ortega Ruiz
Camerun. L’alegria i l’ambient còmic és característic de la població local, sembla que fins i tot els animals hagin adquirit aquesta característica posant per les fotos d’allò més bé.
Visualitza
R060 Colors. Sergi Ortega Ruiz
Camerun. Als carrers de Douala s’inspira un ambient de vitalitat, ple de comerç. Els cotxes i les motos xiulen en senyal de pregunta, per si necessites transport, mentre els venedors criden les seves mercaderies tot en un moviment colorit i caòtic. Camerun. Als carrers de Douala s’inspira un ambient de vitalitat, ple de comerç. Els cotxes i les motos xiulen en senyal de pregunta, per si necessites transport, mentre els venedors criden les seves mercaderies tot en un moviment colorit i caòtic.
Visualitza
R061 Cami al cel. Arnau Martínez Alcalá
Bolívia. "A pocs quilòmetres d’Oruro (Bolívia), es poden trobar impressionants imatges amb grans paisatges i construccions aïllades de qualsevol civilització. Com en molts altres llocs, la religió té un gran pes en la seva cultura, fins a tal punt que es creen edificis sagrats en zones inhòspites i de difícil accés, on la gent que hi vol accedir ha de fer peregrinacions. A la fotografia s'observa un d'aquests llocs amb multitud de creus que senyalitzen el camí fins a la capella que es troba a la part més alta de la muntanya. "
Visualitza
R062 Cami a casa. Arnau Martínez Alcalá
Bolívia. Davant la immensitat dels paisatges, les poblacions, i per descomptat les persones, es veuen minúscules. Això es tradueix en el fet que els recorreguts per anar d’un lloc a un altre són en general bastant llargs, passant per vastes zones sense poblacions i donant una gran sensació de solitud i petitesa davant la magnitud de les vistes ens envolten.
Visualitza
R063 Poble fantasma. Arnau Martínez Alcalá
Bolívia. Dintre dels grans paisatges que es poden trobar al llarg de Bolívia apareixen alguns petits pobles que han estat abandonats i actualment només queden algunes parets en peu, sent autèntics pobles fantasmes. Producte de la mobilització de la població a les ciutats buscant noves oportunitats.
Visualitza
R064 Agua e higiene una necesidad humana. Laura Vinardell Magre
Perú. Junto a la piscina de aguas termales del barrio de San Cristóbal de Huancavelica, es una costumbre ver prácticamente todos los días por las mañanas a gran número de mujeres con sus hijos lavando ropa, frazadas y realizando el aseo personal de sus hijos. Aprovechan que el agua está tibia y en la vía pública para hacer uso de ella y cumplir con una de las mayores necesidades que tenemos los seres humanos, la higiene.
Visualitza
R065 Un día cualquiera en la sierra de Huancavelica. Laura Vinardell Magre
Perú. Huancavelica es posiblemente de las zonas menos visitadas de Perú, pero es en la sierra de Huancavelica donde encontramos la tranquilidad y paz de los Andes, así como las técnicas agrícolas milenarias andinas. Como se observa en la fotografía, aprovechan sus recursos naturales y organizados como comunidad mantienen y administran sus chacras (fincas agrícolas) comunales y viven de su ganado camélido, vacuno, ovino.
Visualitza
R066 A un pas de l’abisme. Pura Alfonso Abella
Perú. "A la mineria artesanal treballen 30.000 peruans. Aquesta activitat encara està poc mecanitzada, llavors per a extreure els residus generats a la mina, es a dir, l'estèril o material que no té mineralització es fan servir vagonetes. En el cas de San Luis aquestes es porten al costat d'un abisme, on les buiden. La foto mostra el cas de la mina San Luis; s'observen les vagonetes connectades, que són portades al costat del pendent de la muntanya, per a llençar el seu contingut al runam."
Visualitza
R067 Conscienciació ciutadana. Pura Alfonso Abella
Perú. A les poblacions mineres del sud de Perú sovint falten condicions de seguretat i higiene. Per a intentar millorar la situació, sovint les cooperatives mineres col·loquen cartells per conscienciar a la població i promoure el canvi de comportament en aquests aspectes, els quals són importants tant pel medi ambient com per la salut de les persones. Aquest és el cas del cartell de la fotografia que es trobava a Apaio, un assentament miner d'Arequipa.
Visualitza
R068 El Casco. Pura Alfonso Abella
Bolívia. "A Oruro, ciutat d'uns 260.000 habitants localitzada a l'altiplà bolivià, la mineria és l'eix principal de l'economia. Els seus habitants viuen orgullosos d'aquesta realitat, així, a l'entrada de la ciutat s'exhibeix un enorme casc miner, que és un dels símbols de la ciutat i de la seva pròpia identitat. Aquest és un lloc emblemàtic on els ciutadans es reuneixen per a fer protestes per a reclamar els seus drets, tal com es veu a l'imatge."
Visualitza
R069 Quefers. Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
Camerun. La vida quotidiana està plena d'interaccions entre veïns i petits comerços que ofereixen, en la seva majoria, productes locals i naturals. Es respira un ambient popular i tradicional.
Visualitza
R070 Entropia. Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
Camerun. La gestió de les escombraries és un clar problema en les grans ciutats com Douala. Els residus orgànics són ingerits per animals que finalment serviran de menjar als seus propietaris, tot això, en un procés totalment anàrquic.
Visualitza
R071 Fortaleza Real. Darcel Aurel Tchaptchet Biazi
Camerun. Cuando pasa el Rey de Bangangté se honra su presencia exclamando: “A ze mbelong”, porque él representa la tradición y la riqueza histórica del pueblo Bamiléké. Su hogar está lleno de historia y cultura.
Visualitza
R072 Esperança. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. La festa d'aniversari de la "Cruzada Nacional de Alfabetitzación" esdevé una explosió de cultura i colors. Òptics x Món amb el suport del CCD garantitza l'accés a la salut visual a totes les persones en procés d'alfabetització, siguin petits o grans.
Visualitza
R073 Dignitat. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. La festa d'aniversari de la "Cruzada Nacional de Alfabetitzación" esdevé una explosió de cultura i colors. Òptics x Món amb el suport del CCD garantitza l'accés a la salut visual a totes les persones en procés d'alfabetització, siguin petits o grans.
Visualitza
R074 Fermesa. Pol Falgueras Navarro
Nicaragua. La festa d'aniversari de la "Cruzada Nacional de Alfabetitzación" esdevé una explosió de cultura i colors. Òptics x Món amb el suport del CCD garantitza l'accés a la salut visual a totes les persones en procés d'alfabetització, siguin petits o grans.
Visualitza
R075 A la vuelta del trabajo. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. "ocupar un lugar en la carrocería de las camionetas con destino a sus casas en el poblado del mismo nombre, el cual queda a unos pocos kilómetros de la mina. Los mineros portan el uniforme de trabajo al salir de casa y es así como se marchan al finalizar su turno, jornada que empieza muy temprano por la mañana y finaliza antes de la puesta del sol, un trabajo arduo e incesante por 24 días, recompensado por 7 días de descanso, un salario mínimo y la satisfacción de extraer oro limpio. Actualmente la mina San Luis posee una Certificación Internacional Fairmined, que garantiza que sus procesos mineros cumplen con altos requisitos sociales, laborales y ambientales."
Visualitza
R076 Contrastes. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. Vestir con trajes autóctonos en Arequipa ya no es cuestión de tradición, es cuestion necesidad económica para la mujer de la foto, cuyo trabajo consiste en posar junto a su mascota, un corderito, con quienes estén dispuestos a pagar por una foto. Ella ha encontrado un momento para revisar su teléfono mientras toma un descanso sentada sobre la acera y bajo la sombra de unas casas de sillar en el centro de la Ciudad de Arequipa.
Visualitza
R077 Queso Helado. Elsa Elida Ccolqque Fernandez
Perú. Un día caluroso se encuentra a una vendedora del tradicional queso helado, preparado a base de leche y esencias, al final de un pasadizo que da a una plaza Arequipeña. La vendedora capta a sus potenciales clientes ofreciendo paletas con un poco de helado para una degustación inicial y finalmente concretar una venta. Uno de los mayores retos para la vendedora es mantener la consistencia del helado y evitar que se derrita, para ello debe colocar hielo alrededor del envase que contiene el queso helado y producir movimientos circulares manualmente. La venta del queso helado ha subsistido gracias a los clientes que apuestan por un helado tradicional, de esa manera este producto se ha mantenido vigente a pesar del tiempo.
Visualitza
R078 Dia de la independència. Alba Almansa Llamas
Perú. Celebració del despreniment, l’alliberament de l’apoderament impositor de la cultura, la historia, l’entorn propi d’una societat i dels individus. Ressorgir i reivindicar els costums, les tradicions i la cultura, ben present des de ben petits a l’educació, creant una consciència històrica, molt necessària per a qualsevol societat.
Visualitza
R079 Pachamama. Alba Almansa Llamas
Perú. "Localitat de producció agrícola, amb origen preinca es un lloc estratègic de la zona andina, d’emmagatzematge i d’intercanvi de productes de la terra. La immensitat del lloc enfront la ínfima humanitat. La infinitat d’allò que transcendeix en el temps afectant a tota persona efímera, gairebé insignificant, produint un intercanvi de poder, de sensacions, un equilibri entre l’existència del sòl i la pròpia."
Visualitza
R080 Petit caçador. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. Un nen de tant sols 12 anys ensenyant-nos les seves trampes per a caçar crancs. Després d'explicar-nos i demostrar-nos com enfilar-se als alts cocoters i recollir els seus fruits; ens va explicar el funcionament de les seves trampes. Ensenyant-nos així diferents maneres rudimentàries per a obtenir els seus recursos.
Visualitza
R081 El somriure del cuiner. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. Aquest simpàtic cuiner, ens va alimentar unes quantes vegades durant la nostra estancia a Ghana. M'agrada el que transmet la fotografia, que tot i que pot sonar a tòpic, allà vam comprovar que és ben cert: els treballadors a Ghana, acostumen a treballar en pitjors condicions i per menys doblers, no obstant sempre tenen un somriure a la cara i no sofreixen l'estrés ja epidèmic dels treballadors dels països amb una suposada millor qualitat de vida.
Visualitza
R082 Nit càlida tot i ser de tormenta. Josep Gerard Pou Alzamora
Ghana. Durant la nit que vam acampar a l'illa, va fer tormenta. Tot i que el temps no acompanyava, els nins i les nines d'Azizakpe van venir a visitar-nos a la nostra tenda de campanya al costat de la seva escola. Abans de dormir-nos, vam jugar una bona estona amb ells fins que vàrem acabar les piles.
Visualitza
R083 Camí a l'escola. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. Entre el cant dels venedors i la cumbia de l'autobus, un raig de sol il·lumina la cara d'un estudiant.
Visualitza
R084 Nandaime - Granada. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. A la falda del Mombacho, hi ha un lloc on sempre hi brilla el sol. On hi neix la vida i hi descansa el dol.
Visualitza
R085 El carrer esculpeix colors. Marina Sabater Rifà
Nicaragua. A la falda del Mombacho, hi ha un lloc on sempre hi brilla el sol. On hi neix la vida i hi descansa el dol.
Visualitza
R086 No tot el que deAmbula(nt) esta perdut. Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. Aquesta fotografia mostra una escena molt quotidiana: habitants, normalment dones, nines o nins, venent al carrer tot tipus de menjar o inclús altres útils per la casa. Es pot observar el canvi de mentalitat, un tipus de comerç totalment normalitzat enfront de la criminalització que pateix una pràctica humana dins la societat nord-occidental.
Visualitza
R087 Contrast funcional- Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. A la instantánea es pot apreciar una barca funcional, del dia a dia, decorada amb colors i formes fent un trajecte vital transportant gent desde les illes situades dins el riu Volta fins a la costa. De fons s'observen dos vaixells de gran tonatge que mai ningú ha vist funcionar i es troben a l'espera de ser reciclats. Una realitat existent a gran part de l'africa on reben les deixalles tecnològiques i d'enginyeria dels països occidentals.
Visualitza
R088 L'aigua i la terra. Miquel Marc Pou Alzamora
Ghana. Es pot apreciar com l'aigua va guanyant terreny a les illes del riu Volta. Una barca intenta arribar a la terra pero les arrels de les palmeres ho posen difícil. Damunt de tot la dignitat i les ganes de seguir endavant.
Visualitza
R089 Ayni. Iván Horue Ferrero
Bolívia. Ayni es una palabra en quechua que significa reciprocidad. En la cultura andina corresponde tanto a la cooperación y la ayuda mutua entre los miembros de la propia comunidad como también por el respeto que prevalece ante la Madre Tierra. Es un estilo de vida en el que hay armonía y equilibrio en el intercambio entre los humanos y la naturaleza.
Visualitza
R090 Mirades entrecreuades. Marc Serra Ureta
Gàmbia. No cal parlar el mateix idioma per entendre’s entre persones.
Visualitza
R091 Permís de maternitat. Marc Serra Ureta
Gàmbia. Compaginar la vida personal amb la feina, no sempre s’entén de la mateixa forma.
Visualitza
R093 Dissabtes a la platja. María Pilar Giraldo Forero
Madagascar. “La plage! La plage!” El dissabte és el dia de la setmana més esperat pels més de cent nens de l’orfenat La Maison Des Enfants, doncs és sinònim de diversió a la platja. Durant unes hores, surten de la rutina de la casa i gaudeixen de l’aigua i la sorra. No els cal res més per passar-s’ho pipa.
Visualitza
R094 Oh la la! Chocolat!. María Pilar Giraldo Forero
Madagascar. Un dels moments preferits pels nens de l’orfenat és sens dubte quan arriba l’hora de moldre el cacau. Embadalits, miren com els grans passen per la màquina i és van transformant en la suculenta pasta que després es barrejarà amb sucre i farà les delícies dels més llaminers.
Visualitza
R095 Amor de pare. María Pilar Giraldo Forero
Gàmbia. El pare Stefano Scaringella, sacerdot italià, ha dedicat la major part de la seva vida a impulsar projectes en l’àmbit sanitari i social per a la comunitat d’Ambanja. A La Maison Des Enfants, fundada l’any 1984, més d’un centenar d’orfes han trobat en ell els braços d’un pare compromès i obstinat en donar-los una esperança per al futur.
Visualitza
R096 Sota la mirada dels camèlids. Pau Font
Perú. Les alpaques són autòctones dels andes peruans. De fet, es calcula que un 80% d’alpaques en el món estan a Perú. Aquesta espècie ha sigut part de la cultura peruana desde temps pre-inques, i avui en dia, són un tret principal de la vida i economia andina.
Visualitza
R097 La màgia de la festa. Pau Font
Perú. Les festes de Santiago són un dels events més importants del calendari andí peruà. En la imatge, i tot i estar gairebé a 4000 metres d’altura i a temperatures gelades, els habitants de Pampas aprofiten l’ocasió per treure mudes curtes de l’armari i desfilar pels carrers cantant i ballant. El pisco els ajuda a passar el fred.
Visualitza
R098 Fortalesa de la dona. Marina Cabrera Bancells
Nepal. Al Nepal són les dones les que treballen al camp, són les dones les que porten la casa, són les dones les que cuiden els infants. Són la fortalesa del poble.
Visualitza
R100 Vida. Marina Cabrera Bancells
Nepal. Tot i la pobresa i les poques comoditats, les famílies nepaleses sempre troben el moment de poder gaudir de les petites coses. La vida tranquil·la.
Visualitza
Comparteix: