R027 Pel dret a sostre. Arwen Prendergast Gumbao

Moçambic. El dret a sostre i el dret a la ciutat encara són un repte a la capital i a tot el país de Moçambique. Una construcció precària és sinònim de carència de recursos, però les conseqüències van molt més enllà i afecten severament el dia a dia de les famílies. Qui no pot construir-se un habitatge digne, tampoc pot accedir a una parcel•la digne. Arreu del món les poblacions més vulnerables s'assenten a les zones crítiques on ningú hi vol viure. Zones baixes sense drenatge, que s'inunden any rere any durant l'estació de pluges, 'robant-los' les seves pertinences, o impedint-los una accessibilitat als espais quotidians, a través de carrerons inundats i aigües estancades perjudicials per la salut. Zones sense il•luminació pública, on la inseguretat a l'espai públic és una constant. O amb subministrament d'aigua potable i electricitat pèssimes, que els dificulta coses tant senzilles com dutxar-se, rentar la roba, veure aigua neta o estudiar a els nits. El dret a sostre i a la ciutat s'ha de contemplar i fomentar de forma integrada, universal, i, sobretot, enfocant-nos en els més vulnerabilitzats pel medi urbà.