Conferència: Vinchucas, enfermedades, ordenadores y decisiones: Un cóctel productivo

El proper divendres 17 de maig a les 12h a la Sala d'Actes de la FIB s'impartirà la conferència "Vinchucas, enfermedades, ordenadores y decisiones: Un cóctel productivo", sobre una base de dades que conté informació sobre la vinchuca, el vector transmissor de la malaltia de Chagas. La malaltia de Chagas és una de les 17 malalties que la OMS ha incorporat al seu programa de "Malaties tropicals negligides". 

La UPC està iniciant una col·laboració amb els responsables del programa per al control del mal de Chagas de la OMS, i en el marc d'aquesta col·laboració es durà a terme la conferència.

La conferència serà impartida per Jorge Rabinovich, Investigador Superior del CONICET (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Tecnológicas de Argentina) i Investigador del CEPAVE (Centro de Estudios Parasitológicos y de Vectores, Universidad Nacional de La Plata, La Plata, Argentina).

Resum

Es presenta la problemàtica de la malaltia de Chagas al continent americà, des del punt de vista de la situació d'aquesta malaltia a diferents països d'Amèrica, així com les seves més recents repercussions a Europa i Àsia. S'analitzen les diverses vies de transmissió del paràsit que produeix la malaltia de Chagas, però es presenta en especial el problema associat a la transmissió vectorial.

Els vectors estan constituïts per unes 140 espècies d'insectes classificats en la família Reduviidae (subfamilía Triatominae) i es troben distribuïts en tots els països d'Amèrica excepte Canadà. Aquests insectes són quasi exclusivament hematòfags (s'alimenten de la sang dels seus hostes) i la seva distribució abasta des de zones molt localitzades (per exemple l'espècie Triatoma hegneri s'ha trobat en una petita regió de menys de 500 km², mentre que Panstrongylus geniculatus ocupa gairebé 13 milions de km² (unes 25 vegades la superfície d'Espanya). Per aconseguir aquestes grans distribucions geogràfiques, les diferents espècies de triatominos s'han adaptat a les condicions més variades que es pugui imaginar (deserts rocosos, selves tropicals, altituds de 4.000 metres sobre el nivell del mar i regions amb hiverns amb temperatures sota zero) i a alimentar-se d'una gran varietat d'espècies d'hostes.

Per tal de dur a terme una "meta-anàlisi" del paper d'aquests insectes vectors en la transmissió de la malaltia de Chagas, s'ha compilat la informació de la seva distribució geogràfica i les seves associacions amb el clima i l'hàbitat, així com elements de la seva dieta i els seus paràmetres poblacionals en una base de dades denominada "MetaTri". 

Des del punt de vista del seu contingut, la base de dades inclou la distribució geogràfica de 115 espècies de triatominos en unes 240.000 coordenades geogràfiques a una resolució de 0.1x0.1 graus de latitud i longitud, registradoes com "0" i "1" per indicar la presència o absència de cada espècie en cada coordenada. Adicionalment, per a cada una d'aquestes coordenades s'ha compilat al voltant d'unes 1500 variables amb informació climàtica i de vegetació.

MetaTri també conté la informació de cicles de vida i paràmetres poblacionals d'unes 70 espècies, així com la de la dieta d'unes 60 espècies. MetaTri és una base de dades relacional construïda en SQL Server, conté tota la informació en 18 taules (amb 10 a 90 atributs per taula i de 100 a 3.000.000 de tuples per taula), en un servidor no distribuit i ocupa 1.5Gb en disc. 

Es farà una presentació de la funcionalitat de MetaTri per conèixer el seu potencial de respondre a consultes sofisticades i es visualitzaran els resultats en forma de gràfics i mapes, així com altres eines d'importació, exportació i anàlisi de que disposa. 

La base de dades MetaTri està orientada a dues funcions principals: a) la recerca científica, per mirar de comprendre millor l'ecologia d'aquestes espècies vectores i poder predir la seva presència i abundància, i b) la presa de decisions per a accions de control dels insectes i així reduir una de les principals causes de la infecció chagàsica. Es presentaran alguns exemples d'aquestes dues maneres d'aplicar la base de dades, en especial a través de l'ús dels resultats de les consultes com a insum per a models matemàtics predictius que permeten recolzar la presa de decisions de funcionaris amb responsabilitat en la interrupció de la transmissió de la malaltia de Chagas.