Jordi Ribera

Jordi, què hi vas anar a fer?  En arribar quin encàrrec et van assignar?

La meva funció principal era recolzar al Govern Regional de Tumbes (GRT), al Perú, en projectes tecnològics i informàtics.   Treballava  l'oficina del PNUD de Tumbes que està dins de la sede del Govern Regional de Tumbes. El que fa aquesta oficina és recolzar el Govern Regional de Tumbes. Així que de certa manera treballava pels dos.

En concret, el que vaig fer va ser coordinar-me amb l’Oficina de TIC del GRT per a dur a terme els següents projectes:

- Redisseny de la pàgina web del GRT.

- Recolzar el disseny d’un sistema de seguretat ciutadana.

- Interconnexió del GRT amb les diferents direccions regionals.

- Donar suport a la implementació d’un sistema de seguiment de projectes d’inversió pública.

- Coordinar amb un altre Govern Regional la cessió d’un software de gestió documental per agilitzar els tràmits de l’administració del govern.

Què va aportar el teu treball?  Com valoraries l’impacte d’aquest?

L’objectiu d’aquestes tasques va enfocat a lluitar contra la corrupció. Segons enquestes a la població peruana, el principal problema que té el Perú avui en dia no es la pobresa, sinó la corrupció de funcionaris i d'autoritats. Jo  vaig viure de primera mà que aquest és ara un tema molt important per al govern, ho vaig constatar tant per la feina que feia com perquè per casualitat vaig viure a casa d’una família on un dels fills va ser escollit com a congressista.

La pàgina web en què vaig treballar és una eina de transparència, mostra els comptes del govern a tothom, cosa que beneficia directament la població. El sistema de seguretat ciutadana consisteix en un sistema informàtic que permet denunciar un furt, un assaltament o una agressió a través d’una web. El sistema mostra públicament unes estadístiques de les zones més perilloses i en quines hores. D’aquesta manera, la policia no té cap excusa per no acudir en aquests punts de perillositat, ja que moltes vegades la població comenta que la policia sap on es cometen els crims però que no fa res per evitar-ho. Ja està demostrat en altres països que aquest tipus de sistemes ajuden moltíssim a millorar la seguretat ciutadana. Finalment, vaig aconseguir que es firmés el conveni per la cessió gratuïta del Software de Gestió documental.

Tumbes es troba en una zona tropical a 30 quilòmetres d’Equador prop del Golf de Guayaquil i és capital del Departament. Què és el que més et va costar quan hi vas arribar ?

El que més em va costar la primera setmana va ser acostumar-me al soroll produït pels mototaxis i a la brutícia. S’acumulaven moltes deixalles als carrers situats fora del centre i en algunes de les platges. D’altra banda, la falta de clavegueram provocava que quan plovia tot s’inundés de seguida, per sort plovia molt poc.

A tot això t’hi acostumes de seguida, el que costa una mica més és la manca de seguretat. Durant el dia tot era força segur, però per la nit s’havia de vigilar molt fora del centre. Per això em vaig buscar un lloc per viure que estigués al centre, de totes formes sempre havies d’intentar anar acompanyat quan tornaves a la matinada o bé trobar algun mototaxi de confiança, petites coses que al final ho fas sense adonar-te’n.

Tens la percepció d’haver aconseguit algun  èxit personal a través de l'experiència?

Sense cap dubte, per a mi aquesta experiència ha suposat un abans i un després a la meva vida. M’ha provocat un creixement personal i professional brutal, aprendre que ja no em fa por res, que puc afrontar qualsevol repte que em plantegi i que la majoria de “problemes” que tenia abans ja no em preocupen.

Personalment, he vist la vida des de l’altre costat del mirall, m’he tornat a plantejar moltes coses i m’ha servit per simplificar-ho tot molt. El descobriment de la cooperació t’ensenya que el fet d’ajudar la gent i veure que el teu treball té un impacte positiu en la societat no té preu.

Què recomanaries a d’altres estudiants que anessin a fer cooperació a terreny per primer cop?

Anar amb la ment molt oberta, no tenir por i ser polivalent. Conec casos de cooperants que quan acabaven el seu treball diari es tancaven a casa perquè deien que el lloc on estaven era molt lleig, no hi havia res a conèixer o era insegur.  No s’adonaven que el que més t’ensenya és la mateixa gent del carrer, t’ajuden a entendre el seu món i a veure les coses d’una altra manera. Qualsevol turista podia pensar que no valia la pena estar a Tumbes, de fet a la guia es recomanava no parar-hi, però sempre es pot trobar alguna distracció o formes d’integrar-te en la societat.

Amb la polivalència em refereixo a la capacitat d’adaptar-te a qualsevol situació on puguis donar un cop de mà, encara que no sigui en la teva especialitat. Considero molt important que si no t’assignen feina la busquis, que no et cansis de proposar, de buscar alternatives, idees i llocs on puguis intervenir positivament. Un altre aspecte molt important és no creure’ns que lo d’aquí és lo correcte, moltes vegades ens pensem que si ells estiguessin com a Europa estarien millor i no té perquè ser així.

Qualsevol comentari addicional o una història que vulguis compartir?

Quan vas a fer cooperació el teu treball no acaba amb l’assignació que t’encarreguen des del teu país. Te n’adones que hi ha tant per fer i que pots ser tant útil que vols ajudar a tot arreu on puguis. A banda del meu treball vaig tenir l’oportunitat d’impartir tallers de teatre per a nens treballadors del carrer. Aquests nens assistien a un programa on tenien flexibilitat d’horaris per compaginar l’educació bàsica amb el seu treball, i on també s’impartien activitats culturals com ara ball, cant i teatre, per tal de tenir una motivació extra. També donava classes d’anglès a dos amics peruans. I en un parell d’ocasions vaig col·laborar en uns tallers d’ajut a l’adult major i a la migració del jovent, que es realitzaven els caps de setmana en un poblet de l’Equador on tenia una amiga voluntària.

Ara que tens una idea més aproximada de la realitat, com creus que anirà evolucionant la situació allà?

Crec que el Perú és un país amb molt potencial ja que la gent és molt treballadora, té molt ull pels negocis i tenen molts recursos naturals. Tant de bo aquest nou govern els ajudi a prosperar com es mereixen i no els robi com tants altres governs corruptes.

En el futur com et veus?  Creus que  mantindràs contacte amb el món de la cooperació i la solidaritat?

Per suposat, crec que una experiència com la que he tingut no et deixa indiferent en aquest àmbit, sents un fort compromís de servei a la societat i veus que no et pots quedar sense fer res quan pots ser útil per tanta gent. M’he adonat que qualsevol moment i lloc és bo per cooperar. Hi ha molts voluntariats dins la nostra societat per ajudar al que s’anomena el quart món, així que tan bon punt m’organitzi una mica col·laboraré en tot el que tingui a l’abast.

Actualment mantinc el contacte amb la gent de Perú i veig que algunes de les nostres iniciatives estan tirant endavant. Per exemple, vam proposar unes accions de neteja de platges implicant als col·legis, autoritats i ciutadans, conjuntament amb formacions d’educació ambiental. Inicialment van ser rebutjades per PNUD Lima perquè hi havia un canvi de govern imminent, però finalment ho han aprovat i ja s’ha posat data per la primera neteja de platges.