Projectes
011P Tota una vida per reconstruir. Andrea Llanas
Nepal. La didi (germana gran en nepalès) va perdre la seva llar i junt amb el seu marit van construir una petita casa d’emergència amb bambú i algunes de les fustes que van poder recuperar de les runes. No poden entrar a la casa perquè es molt perillós, però no perden l’esperança de poder reconstruir-ne una de nova ben aviat.
Visualitza
013P La millor traducció entre dues llengües: un somriure. Andrea Llanas
Nepal. Els treballadors que ens ajuden a l’obra que estem duent a terme a Nepal no parlen ni una paraula d’angles. Tot i que en Manish, el fill petit de la família ens ajuda a entendre’ns, hi ha vegades que amb un somriure o amb un sol gest ens entenem sense necessitat de parlar el mateix idioma. El treball en equip està donant els seus fruits.
Visualitza
017P Cap amunt. Carlos Arroita
Senegal. Esta fotografia, realitzada durante la construcción de la cubierta del aula, intenta transmitir la idea de que es necesaria la organización y coordinación de todos para poder construir los proyectos. En este caso, si hubiese faltado alguna de las persones, hubiese resultado impossible subir las cerchas.
Visualitza
018P Cosint el futur. Carlos Arroita
Senegal. El hecho que se quería ressaltar con esta fotografia era como, gracias a los proyectos que se realizan a través del CCD o de otros organismes de cooperación, pueden ayudar a recuperar técnicas constructives que se estan perdiendo y que son más sostenibles.
Visualitza
019P Juntes. Carlos Arroita
Senegal. Con esta fotografia, la idea era defender y transmitir la imagen de la presencia y el Trabajo de la mujer. Y como su ayuda resulta indispensable a la hora de realitzar este tipo de proyectos ya que suelen tener bastante cohesión entre elles mismas y siempre resultan de los col·lectives que están dispuestos a trabajar por la comunidad.
Visualitza
026P Fauna. Aurora Serra
Zimbabwe. Insectes, molts insectes, diferents, colors, textures, mides, amb llum o sense, son diversos, alguns irritants, d’altres agradables, diürns, nocturns. .... Aquest surten després de cada pluja, amb franel·la de gala cridant l’atenció en el sòl arenós de tons marronosos.
Visualitza
027P Una dona. Aurora Serra
Zimbabwe. La koko, que es pronuncia, gogo. És l’avia, la dona potent i amb caràcter que es veu a la fotografia. La que gestiona els diners, la que s’encarrega del camp, dels nens, del menjar.....Contenta d’estar on és, ella viu aquí fent els forats per plantar blat de moro.
Visualitza
028P Trasplantant. Aurora Serra
Zimbabwe. Aquí ja ens coneixíem, bastant. A trasplantar fins i tot el de seguretat ens ha acompanyat, molt divertit el home ben vestit plantant .. Tots plegats amb moviments clavats treballant i xerrant.
Visualitza
029P Treball en equip. Berta Marín
Senegal. La implicació de la població i de la comunitat educativa de l’institut en el projecte es fa palesa en el procés de construcció, en el que es treballa sovint en equip.
Visualitza
030P Treballant en l'estructura. Berta Marín
Senegal. El fuster fa els últims acabats en l’estructura de fusta, ja que treballa manual i artesà és l’únic possible en gairebé totes les zones de Senegal.
Visualitza
031P Col·locant la palla a la coberta. Berta Marín
Senegal. Per acabar la construcció, l’equip de l’Insa lliga la palla que protegirà la xapa de les variacions climàtiques, i aïllarà l’interior tant del soroll de la pluja com de la calor.
Visualitza
038P Equilibri postsismic. Emma Ferrer
Nepal. El coneixement es va transmetre de generació en generació però sembla que se n’ha perdut al llarg dels anys i que l’experiència, en aquest cas, no ha jugat a favor. Recuperar i millorar totes les tècniques tradicionals de l’arquitectura local assegurarà resistir amb èxit els propers sismes que puguin venir.
Visualitza
039P Arquitectura temporal. Emma Ferrer
Nepal. El terratrèmol ha entristit el país i ha perdut el color i l’energia que transmetia. S’han canviat les banderetes nepaleses per estructures temporals de bambú, per tal de fer tornar a lluir la millor cara ben aviat.
Visualitza
040P El pas del temps. Emma Ferrer
Nepal. Les parets de pedra i fang prenen vida, les bigues de fusta poden explicar mil i una històries viscudes, les mateixes que guarda en Ranjid, que ha nascut entre aquestes 4 parets i ha crescut i envellit aquí, a casa seva.
Visualitza
042P I, com us ho feu? Miquel Fabregas
Bolívia. La recerca de la realitat, el diagnosi de les problemàtiques i la priorització de les solucions es impossible de realitzar objectivament sense un estudi a fons del terreny, de les maneres de viure i de les necessitats quotidianes. Per aquest motiu, les visites de camp tant als habitatges com a les instal·lacions d’aigua o sanejament son l’eix principal d’una intervenció feta a mida. Aquesta imatge transcorre durant un moment de comoditat en el que les dones de la comunitat de Cayara compartien el seu dia a dia amb mi.
Visualitza
043P L'opinio d'elles. Miquel Fabregas
Bolívia. La major riquesa de la cooperació no deriva de la inversió en infraestructures, sinó del fet de compartir vivències per una major comprensió de les problemàtiques i necessitats dels habitants dels països de renda baixa. Aquesta imatge ens mostra un moment de complicitat entre les dones de la comunitat de Pampoyo i la Emily, una jove voluntària americana. En qualsevol projecte situacions d’aquest elevat grau de proximitat permeten conèixer amb més objectivitat la certesa i acceptació de les intervencions.
Visualitza
044P Germans d'obra. Miquel Fabregas
Bolívia. La cooperació internacional habitualment es concep com una arma de doble tall amb una elevada complexitat i alta inestabilitat. No obstant amb els ingredients adequats existeix la potencialitat d’un benefici mutu sense precedents. Aquesta imatge reflexa el treball en equip entre voluntaris americans i “comunaris” bolivians a la comunitat de Pampoyo a la Conca del riu Tarapaya. Els voluntaris aportaven el coneixement de les tècniques per la construcció d’una instal·lació de sanejament ecològic, mentre que els “comunaris” la seva experiència com a paletes.
Visualitza
051P Tenir cura dels petits detalls. Francesc Llabrés
Senegal. Treballant mà a mà amb les nostres germanes de Kabrousse , un es nodreix no sols de conèixer altra gent d’una altra cultura, sinó una forma de fer les coses la base de la qual és l’estima pel que es fa. La rapidesa i l’eficiència occidental queden en un segon pla, donant tot el protagonisme a la relació entre constructor i material; estudiant-lo, escoltant-lo, sentint-lo i sols un cop estem segurs de que la matèria prima vol ser treballada com nosaltres pretenem podrem fer-ho.
Visualitza
052P Treball en equip. Francesc Llabrés
Senegal. Si una cosa sorprèn quan un treballa sota les dinàmiques dels mestres fusters de Kabrousse, en comparació amb les nostres, és el poder del grup. Tots i cada uns dels problemes que sorgeixen a cada un dels treballadors durant la construcció no és sols de l’individuo que se l’ha trobat sinó que passa a ser de tots. S’aturen tots, s’exposa el problema, tos donen la seva opinió sobre com es podria tirar endavant la situació i un cop escoltats a tots, el mestre d’una forma democràtica dóna l’ordre de fer-ho com la majoria ha decidit, deixant-se sempre l’ultima paraula que l’experiència li dona i que tots respecten.
Visualitza
053P Bois rouge. Francesc Llabrés
Senegal. Si una cosa destaca del projecte portat a terme en la rehabilitació i reconstrucció de les aules de l’Ecole Maternelle de Kabrousse, és la intenció de respectar els productes i mètodes de construcció locals i si hi ha un el qual hem après a respectar i estimar és la Bois Rouge, una fusta de grandíssima duresa i resistència que en dificulta molt el seu treball i que exigeix molta paciència, un treball lent que acaba sent com un diàleg entre el que la treballa i ella en la qual els dos anem cedint a les necessitats d’uns i característiques de l’altre fins que aquesta conversa esdevé el resultat final.
Visualitza
058P Un projecte, una festa. Laura Diéguez
Senegal. Les dones de Thionck Essyl entenen que cada projecte al poble és una millora social, per al present i per al futur. I ho celebren amb ganes. Cada dia a l’acabar el seu voluntariat, ballaven i cantaven per la feina ben feta i en agraïment. Les heroïnes són elles, però nosaltres no sabem ballar prou bé com per explicar-lis-hi.
Visualitza
059P La gran escola és el carrer. Laura Diéguez
Senegal. Les dones del poble ens ajudaven amb entusiasme a preparar el terreny per al projecte. A la sortida de l’escola, els nens i nenes venien corrents cap a l’obra, un lloc perillós per a ells. Era difícil no deixar-los participar, era com frustrar-los. Asseguts miraven expectants què feien els grans. Carregar una galleda d’aigua o de sorra els hi semblava un honor.
Visualitza
061P Professors utilitzant la Wikipedia. Xavier Casas
Ghana. Els professors Mosses i Daud utilitzant la wikipedia el dia que va funcionar per primer cop a la biblioteca pública de Sawla. Van estar hores i hores buscant informació de tot tipus.
Visualitza
069P Escoltant s'aprèn més. Harlem Acevedo
Colòmbia. Si bé l’acadèmia ens ensenya la teoria sobre molts aspectes del nostre dia a dia, les persones amb les seves histories i amb les seves experiències són les que enriqueixen les nostres mirades. Això és vital per estudiar els casos que succeeixen al voltant de la problemàtica en l’habitatge i l’hàbitat, temes rellevants en el meu cas d’estudi, ja que són ells els que viuen i senten les conseqüències, tant bones com dolentes, de la problemàtica lligada a tot això. No n’hi ha prou en regalar un habitatge a una família de recursos molt limitats, ja que només és el suport físic on s’interrelacionen les famílies i interactuen amb el seu entorn natural i antròpic
Visualitza
070P Una planta per a la vida. Harlem Acevedo
Colòmbia. En el meu treball de camp, recollint informació de les famílies beneficiades en les zones rurals dels projecte d’Habitatge Gratuït del govern colombià, van ser moltes les lliçons de vida que es van aprendre. L’amabilitat i calidesa de les famílies no tenen comparació. Famílies que no tenien diners per subsistir ens oferien alguna cosa per beure o per berenar, el sol fet de preguntar-los com estaven i quines dificultats havien tingut a les seves noves llars els permetia dialogar i expressar les seves opinions. Aquest és el cas de la senyora Gladys Espiral, recicladora informal, qui després d’oferir-me un got d’aigua em va obsequiar amb un plançó que creixia d’una de les seves plantes com a expressió d’afecte i agraïment.
Visualitza
071P una vida plena de colors. Harlem Acevedo
Colòmbia. Al municipi de El Bagre, Antioquia (Colòmbia) s’han viscut dècades de múltiples problemàtiques socials i ambientals, el que ha portat a aquesta zona a ser una de les més subdesenvolupades de la regió. No obstant això, tot i les condicions adverses, la seva població no es rendeix. Aquest és el cas de la comunitat del barri “Mirador de los Almendros”, al qual vaig tenir l’oportunitat d’anar gràcies al suport del CCD, i poder realitzar el meu treball de camp en l’estudi de l’habitatge social a Antioquia. En aquest barri, vaig observar diferents problemes i omissions tècniques en els habitatges, com ho són la falta de baranes en escales, humitats generalitzades i qualitat molt baixa dels suports de fusta del sostre. Tot i això, en aquesta comunitat, descendent d’indígenes, afrocolombians i mestissos, víctimes del conflicte armat o de desastres naturals, treballen en comunitat i amb optimisme per la millora dels seus habitatges. De forma particular tractaré el cas del Juan Carlos Mosquera, descendent d’afrocolombians, el qual amb la seva alegria característica treballa amb els seus veïns pintant de colors i de vida les seves noves llars.
Visualitza
079P Acompanyada de gallines i pollets. Carme Alavedra
Nicaragua. Fotografia feta a la comunidad Jabillo en una casa particular on es van realitzar durant un dia les proves optomètriques a pacients amb pocs recursos i, així, donar-los-hi l’oportunitat de millorar la seva qualitat visual. Es pot observar els pocs recursos on es van realitzar les proves. Tot aquell dia vam estar acompanyats d’uns quants animals, entre els que podem observar a la foto i d’altres que hi havia.
Visualitza
080P Reparant maquinària. Carme Alavedra
Nicaragua. Fotografia realitzada a l’Optica Solidària de Granada, punt central del projecte. En aquest local és on es realitzen els exàmens optomètrics als pacients. Per altra banda, també hi ha una zona de taller, zona on es va fer la foto. Al taller hi ha moltes màquines les quals necessiten ser reparades i, tal com es pot veure a la foto, en aquells moments estàvem barrejant parts de diferents màquines per fer funcionar una altra.
Visualitza
081P Formant optometristes. Carme Alavedra
Nicaragua. A l’hospital de Camoapa es va iniciar un projecte juntament amb una altra fundació. En el moment que es va inaugurar vam estar formant a dos infermers, els que surten a la fotografia, per tal que poguessin exercir durant un període com a optometristes. Tal i com es pot observar en la fotografia, eren els inicis d’aquest projecte i la instrumentista encara no estava del tot instal·lada.
Visualitza
088P Construint el seu futur. Lluís Gené
Camerun. La implicació de tothom era molt important per dur a terme el projecte col·lectiu tan ambiciós en que cada poble llaura el seu futur. Els més petits, els futurs usuaris, també n’eren conscients i la seva participació va ser especialment emblemàtica. Pedra a pedra, cada una té la seva història.
Visualitza
089P La terra torna a la terra. Lluís Gené
Camerun. Res tan poderós com construir amb terra. La mare terra que ens dóna aixopluc, protecció, aliment.
Visualitza
090P Enllaçats. Lluís Gené
Camerun. Res més pràctic, més ràpid que fer una cadena humana per a transportar en aquest cas toves. A més dels valors d’igualtat que es desprenen d’aquesta acció. Cada baula és imprescindible, entre tots ho farem tot.
Visualitza
097P Preparant Matapa. Sonia Garrido
Moçambic. Durant la meva estada a Moçambic vaig assistir a una de les formacions que impulsa ESF i UNAC, on ensenyaven als camperols de la zona a conservar aliments amb diferents tècniques. La Matapa és un dels plats més típics de Moçambic. En aquest moment aquestes dones estan xafant les fulles de mandioca per a cuinar-les i posteriorment deshidratar-les, cosa que permetrà que es conservin i es puguin consumir quan aquestes fulles siguin escasses.
Visualitza
098P A mati tima tora (aigua que mata la set). Sonia Garrido
Moçambic. A mati yaku tima tora vol dir Aigua que mata la set en tshwa, llengua local de la zona de Funhalouro. És la part principal de una de les moltes cançons que cantaven els habitants de les comunitats per agrair la construcció de les fonts i poder tenir l’aigua més a prop. Aquesta cançó expressava molt bé el sentiment d’agraiment, ja que entre d’altres coses deia que tenir amics com els de la UNAC o ESF és com tenir aigua que mata la set. Aquest moment forma part del ritual d’inaugurar una font, després de posar-la en marxa tots bevien aigua per a provar-la.
Visualitza
099P Estamos juntos. Sonia Garrido
Moçambic. “Estamos juntos” és una expressió que es normalment es fa servir al acomiadar-se quan s’ha tractat un negoci o per indicar que després de la conversa us heu posat d’acord. L’entrega oficial d’una font és un moment molt emotiu i important per a tots els habitants de la comunitat que es converteix en una gran festa. Per a inaugurar la font el jefe de la comunitat, els representants de UNA, d’ESF i diferents representants del comitè d’aigua bombegen aigua tots junts com a senyal de la feina feta per tots.
Visualitza
104P No m'oblidis. Marga López
Senegal. Durant l’estada, mentre parlàvem amb les dones, algunes continuaven treballant. Vaig aprofitar per fer algunes fotos del seu dia a dia. Somriuen mentre treballen, mentre parlen, per no les entenc. Parlen Diola. Riuen.
Visualitza
105P Endavant, sempre endavant. Marga López
Senegal. Unes parlen amb nosaltres, la resta avança la feina. Abans d’aixecar-se, beuen aigua, es recol·loquen el mocador del cap i la faldilla, ben llarga i premuda, perquè no caigui. S’ajupen amb posició impossible i torsió lumbar per collir o netejar el camp.
Visualitza
108P Lliçó de vida. Ferran Gil
RD Congo. La imatge transmet la felicitat plena d’un nen sord i orfe ingressat a l’hospital pediàtric agafat de dos dels participants d’aquest projecte. Demostra que per se feliç no cal res, simplement veure amb il·lusió la vida i somriure, tot i que sigui complicat. Tot un exemple de superació i una lliçó de com ser feliç sense tenir absolutament res.
Visualitza
110P Habitants de Mucamba realitzant un assaig tradomanual. Pablo Bernal
Moçambic. El context és la d’uns habitants de la comunitat que estan ajudant-nos a realitzar un assaig trado-manual, la implicació de a comunitat amb nosaltres, amb el projecte comú de portar aigua a la comunitat es enorme.
Visualitza
116P Camí a la mina. Anna Maria Payà
Bolívia. Aquesta imatge ens mostra que els nens treballen fora de les mines. Moltes vegades, estan acompanyats pels seus animals mentre separen el mineral.
Visualitza
117P Pallaqueras. Anna Maria Payà
Bolívia. Les “Payaqueras” són les dones que treballen fora de la mina. En aquest cas, com podem veure en la imatge, la dona treballa a la planta de processament del mineral. Són les dones les que treballen amb el mineral, ja que tenen molta més sensibilitat per detectar les millors peces amb la llei més alta de mineral.
Visualitza
118P El tio de la mina. Anna Maria Payà
Bolívia. El “Tio” és un déu pagà de l’inframón. Dins de la mina, els miners li fan un altar per venerar-lo i fer-li ofrenes perquè els protegeixi durant la seva jornada laboral. Les ofrenes consten de donar-li fulles de coca, cervesa i tabac perquè estigui content.
Visualitza
122P Docència a l'aire lliure. Clara Rendé
Senegal. Aquesta fotografia mostra dos grups d’infants fent classe a l’aire lliure, sota l’ombra dels arbres.
Visualitza
123P Treball en equip. Clara Rendé
Senegal. Aquesta fotografia mostra l’ajuda que vam rebre per part dels natius de Senegal a l’hora d’excavar una part d’un terreny d’una escola per fer-hi passar cable i compartir així l’internet entre dos edificis.
Visualitza
124P Ordre o caos. Clara Rendé
Senegal. Aquesta fotografia mostra el caos d’una botiga de cables i altres utensilis que necessitàvem per ampliar la xarxa wifi de les escoles.
Visualitza
127P Eines. Xavier Martínez
Ghana. Els mestres d’aixa d’Ada Foah, ens van mostrar algunes de les eines de les que disposen. Ens les van presentar, d’amunt d’un banc de treball i ens va copsar la força estètica de la imatge. No son eines de l’era digital, no ....
Visualitza
128P Perspectives. Xavier Martínez
Ghana. Una imatge que ens il·lustra tant de l’escenari on s’ha de desenvolupar el projecte, com de l’esperit que l’envolta. El valor de l’experiència i el coneixement que mostra com arribar, de la millor manera, a assolir els objectius que s’ha marcat.
Visualitza
135P Castell per un pou. Cristina Avila
Índia. Dos homes aixequen una bastida per a la construcció d’un pou d’extracció d’aigua a West Bengal. L’aigua serà posteriorment bombejada a un sistema sostenible de desinfecció alimentat per energia solar. D’aquesta manera, l’efluent final resta lliure de patògens i apte per a ser begut o reutilitzat en diverses aplicacions, tal com l’agricultura, la recàrrega d’aqüífers o l’aqüicultura.
Visualitza
136P Els arids de l'aiguamoll. Cristina Avila
Índia. Una dona carrega un cop i un altre el cubell d’àrids que transporta sobre el cap per omplir un aiguamoll. Aquest tractarà aigua residual urbana de manera sostenible, amb una despesa energètica mínima, per ser reutilitzada de manera segura en múltiples aplicacions.
Visualitza
137P Reciclatge de nutrients. Cristina Avila
Índia. L’aqüicultura en llacunes d’aigua residual posseeix múltiples avantatges en països en desenvolupament ja que pot actuar com a font principal de producció de proteïnes a partir de nutrients disponibles, alhora que combat la contaminació ambiental. A l’àrea de Calcuta es practica àmpliament des del 1930 i un gran nombre de persones viu d’ella. A la foto, homes pescant en una llacuna alimentada amb purins animals a West Bengal.
Visualitza
141P Autoconstrucció i sostenibilitat a l'escola. Arnau Llasat
Xile. Èxit d’assistència i interès a l’activitat de sensibilització i difusió al Liceu municipal Juan Rusque de Nogales.
Visualitza
142P Un cop de mà. Arnau Llasat
Xile. Durant el taller d’auto-construcció, una ombra projectada sobre un palet rep una biga. Una fotografia que mostra el treball despersonalitzant la tasca i donant importància als materials emprats.
Visualitza
143P Comiat. Arnau Llasat
Xile. Malgrat participar des de la fase inicial del projectes i en poques setmanes arribar a cobrir aigües i acabar els tancaments, em vaig acomiadar de la casa prototip abans de poder acabar el que suposava tancar la segona fase del projecte.
Visualitza
147P Treballant sota el Sol Bolivià. Alba Trullols
Bolívia. En el projectes d’arborització a San Ignacio de Velasco vam treballar conjuntament amb la població local. El personal de parcs i jardins ens van ajudar en la nostra tasca i ens van ensenyar les tècniques i utensilis que fan servir. Les jornades de treball eren dures i sota el dur Sol del Bolívia, ells anaven coberts de roba i barrets per evitar una insolació, ja que treballen tot el dia a la intempèries. Amb la seva ajuda i el treball en equip vam aconseguir plantar arbres en una sèrie d’avingudes molt importants pel creixement de la ciutat.
Visualitza
148P Els arbres del futur. Alba Trullols
Bolívia. En aquesta fotografia observem la població treballant en les tasques de neteja d’una de les que serà la Avinguda més important de San Ignacio de Velasco. En primer pla observem un arbre que va ser plantat fa tres anys per anteriors voluntaris. Es veu reflexa l’esforç anterior amb l’esforç que cal seguir fent any rere any. Poc a poc i amb la incidència de voluntaris any rere any s’ha aconseguit que San Ignacio de Velasco sigui una ciutat suficientment arboritzada per tal de poder suportar la calor d’aquesta regió de Bolívia.
Visualitza
152P Verónica, beca. Ana Comadran
República Dominicana. Verònica, una de les noies que està rebent una beca per a poder estudiar en una escola, ens presenta la seva família i ens ensenya on viu. La seva mare només té vint-i-set anys i sis fills.
Visualitza
153P La escuelita. Ana Comadran
República Dominicana. La il·lusió dels nens per començar les classes de reforç, el que ells anomenen “La escuelita”. Ens omple el cor veure aquesta imatge cada dia. Molts nens venen de lluny, i no sabent l’hora que és, arriben a esperar-se hores per tal de no arribar tard.
Visualitza
154P Francisquito monitor. Ana Comadran
República Dominicana. Francisquito, un noi amb discapacitat que ha torbat el seu lloc entre els joves de Sabana Yegua com a monitor d’esplai. Es fa respectar i estimar, i gràcies a aquesta experiència ha anat adquirint cada cop més responsabilitat i autonomia. És un exemple de superació pels voluntaris i pels dominicans.
Visualitza
155P El peix irisat. Sílvia Fernández
República Dominicana. Aquesta imatge capta el dia a dia del projecte de lectura que realitzàvem amb el més petits de l’escola. Un moment relaxat, en el que sortíem de classe i canviàvem els exercicis de llengua per una estona al pati llegint. Amb el peix irisat, vam veure com la lectura ens transportava a un món diferent i com una virtut ens fa feliços quan l’utilitzem per fer feliços els que estimem.
Visualitza
156P La unió fa la força. Sílvia Fernández
República Dominicana. La manera més divertida i més ràpida per transportar un globus sense tocar-lo amb les mans, amb un amic!
Visualitza
157P 1, 2, 3, 4, 5, 6... Sílvia Fernández
República Dominicana. Quan a l’escola es valora l’assistència a classe enlloc de l’aprenentatge real de l‘alumne, hi ha el perill de crear una generació “d’escalfa-cadires”. Les ganes d’aprendre s’han d’estimular i sovint una cosa tant senzilla com pintar els nombres com més t’agradi, o convertir reconèixer els nombres en una competició per equips, són les que fan que l’alumne aprengui i encara més important, que l’endemà tingui encara més ganes de venir a aprendre jugant, a jugar aprenent.
Visualitza
161P Els bricks dels nens. Abigeil Freire
Camerun. Instantània del moment de compra dels brics (adobes). El treball dels nens, menors d’entre 8 i 15 anys són els que es dediquen a fabricar-los i transportar-los , independentment del moment en que necessitin.
Visualitza
162P Amb l'ajuda de tots. Abigeil Freire
Camerun. Fotografia on els nens de Ndjore II ens ajuden a transportar brics (adobes) durant l’esbarjo.
Visualitza
163P Colze a colze. Abigeil Freire
Camerun. Els tecniciens treballant colze a colze, sota un sol inmens, per un objectiu comú, l’escola de Ndjore II
Visualitza
164P El campus del MIT. Joan Pallarès
Etiòpia. El campus del MIT està constituït per 5 edificis. La foto està feta des d’un d’ells i hi podem veure que s’està posant en marxa la construcció del 6è. A la part inferior dreta de la imatges s’hi veu un picapedrer amagat darrere un mar de pedres. Una de les coses que ens ve a la memòria quan pensem en el projecte de l’estiu passat és el constant repicar dels picapedrers., Es tracta d’una feina monòtona molt dura i més si es té en compte que ho feien tot manualment (sense cap mena de protecció ni a les oïdes ni a les mans). D’altra banda, la foto pretén mostrar les particulars bastides que tant ens vénen a la memòria quan pensem en Etiòpia. Esperem que l’estiu que ve aquest 6è edifici estigui ja acabat.
Visualitza
170P Explosius. Ares Boyer
Colòmbia. Un miner de la Cooperativa Minera La Llanda està preparant el explosius per ser utilitzats a la mina d’or artesanal on treballa.
Visualitza
171P Després de la voladura. Ares Boyer
Colòmbia. Dos miners de la Cooperativa Minera La Llanda tiren muntanya avall les roques sobrants d’una voladura.
Visualitza
172P Experiència. Ares Boyer
Colòmbia. Don Clemente, un miner que porta tota la seva vida treballant i vivint a La Llanada, està molent roca per ensenyar-nos que hi ha or a la seva mina
Visualitza
173P Noies que tenen un repte. Maria Sànchez
Senegal. Noies que tenen un repte: vèncer l’obstacle cultural demostrant què són capces de valdre`s per elles mateixes i poden optar per un lloc de treball digne
Visualitza
174P Les dones fan un pas més cap endavant. Maria Sánchez
Senegal. Les dones fan un pas més cap a endavant en la millora de conservació dels aliments.
Visualitza
175P Un progres en l'alimentació. Maria Sánchez
Senegal. Un progrés en l’alimentació, acompanyat de cultura i tradició.
Visualitza
182P Hacer la calle - Crear lo público. Miren Etxeberria
Perú. Las 6 de la mañana de un domingo cualquiera. Una persona de cada vivienda trabaja el cerro para crear la calle y optar a servicios básicos. Mujeres cabeza de familia pican la piedra para aplanar el terreno, otros transportan lo extraído ladera abajo para formar una escalera.
Visualitza
183P Derecho ilegal. Miren Etxeberria
Perú. La familia Ramos vive en la última casa del asentamiento. El agua no llega y una vecina de la parte baja y equipada de Colliqe se la vende. En Collique no hay suministro continuo ni contadores, por lo que la vendedora está denunciada por sus vecinos. Los Ramos han vallado con madera sus tanques de agua (oxidados y sin tapa) para esconderlos y evitar que la vendedora sea acusada y cese la venta.
Visualitza
184P Alternativas a favor del empoderamiento. Miren Etxeberria
Perú. El ser humano necesita de 3 a 10 litros de agua al día para poder funcionar. Incluyendo las labores domésticas cantidad mínima en situaciones de emergencia podrá ser de 15-20lpd. Los habitantes de San Camillo disponen de 10lpd. Se ha trabajado con sistemas alternativos de captaciones de niebla que pueden ayudar a regenerar el área, cubrir la necesidad de agua de limpieza y baños y poder destinar los 10 libros actuales al consumo humano.
Visualitza
185P Argile. Patricia Font
Senegal. L’apoderament de la societat, especialment de les dones, amb els projectes de cooperació és essencial. Aquesta fotografia és una mostra de la voluntat de col·laboració de la comunitat de dones de Thiohnk Essyl en un projecte que senten com a seu, del qual van participar des del primer dia per construir conjuntament am b l’equip de cooperants en el bon funcionament de l’obra amb l’objectiu d’aconseguir un equipament funcional i bonic que es convertís en una referència de treball col·lectiu i de l’accés a la formació.
Visualitza
186P Des hommes chargés sur la tête aussi. Patricia Font
Senegal. En el context en que treballem tota l’ajuda és benvinguda; i sempre es gratificant veure com no només les dones carreguen coses al cap. Els més petits s’apunten a la tasca de col·laborar en allò que està en les seves mans i de tant en tant rebem visites aleatòries d’aquells que volen aportar el seu gra de sorra, fent-se el projecte una mica més seu i gaudint d’un moment, per petit que sigui, d’intercanvi cultural i de treball en comú.
Visualitza
187P Treballar a 40 graus aguditza l'ingeni. Patricia Font
Senegal. Treballar a altres temperatures no és fàcil, i no sempre tenim la sort de treballar a l’ombra; de manera què moltes vegades les pròpies eines de treball es converteixen en bones solucions per combatre la calor. A la fotografia, una de les voluntàries del Centre de formació Fkarogeen Asseek a Thionk essyol protegint-se del sol amb una galleda de les utilitzades per transportar l’aigua per a fer les barreges ciment.
Visualitza
192P Sóc feliç amb el que tinc. Marc Vila
República Dominicana. Aquesta fotografia demostra clarament la felicitat que expressen els nenes dominicans quan, durant un parell d’hores per la tarda, els fem jugar, córrer i passar-s’ho bé. I és que no cal gaire cosa per fer feliç algú: en aquest cas ho veiem amb un globus i una mica de faria; i ganes, moltes ganes de passar-ho bé.
Visualitza
193P Un viatge a la muntanya. Marc Vila
República Dominicana. La muntanya que es pot veure està a un sol quilòmetre del poble on ens allotjàvem. Quan un bon dia, l’activitat de l’esplai va ser pujar la muntanya, els nens van embogir. Pocs d’ells hi havia pujat tot i tenir-la al costat. Per ells, una excursioneta al turó del costat va ser un viatge, com si féssim una expedició a l’altra punta del món. I la cara de felicitat dels nens al saber que hi havia altres coses que pencar al poble i córrer pels carrers, impagable.
Visualitza
194P Formació a tècnics a Monkole. Roberto Sont
RD Congo. Aquesta imatge representa la formació dels tècnic a l’hospital Monkole duta a terme en el projecte amb estudiants de la UPC
Visualitza
195P Formació a tècnics a l'Hospital Monkole. Roberto Sont
RD Congo. Aquesta imatge representa la formació dels tècnic a l’hospital Monkole duta a terme en el projecte amb estudiants de la UPC
Visualitza
196P Planificant el manteniment de l'Hospital Monkole. Roberto Sont
RD Congo. Planificant el manteniment de l’Hospital de Monkole
Visualitza
200P Lletres. Edu Ballvé
República Dominicana. Quan els més petits mostren interès per aprendre coses noves poden aconseguir allò que es proposen.
Visualitza
201P Alegria. Edu Ballvé
República Dominicana. Un estat d’ànim o una filosofia de vida. Veure que els nens gaudeixen i tu gaudeixes amb ells et produeix una sensació difícil d’explicar però que només de pensar-ho et fa somriure.
Visualitza
202P Petits i artistes. Edu Ballvé
República Dominicana. Quan es treballa en equip, cal respectar-se i ajudar-se per aconseguir un objectiu comú.
Visualitza
209P Ingeniería local. David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es la capacidad de la gente que nos acompañó para improvisar métodos que nos permitieron medir el caudal de una fuente natural. Este punto es más relevante de lo que parece, debido a que el resultado decidirá la construcción de un sistema de agua o no.
Visualitza
210P En búsqueda del agua; el preciado tesoro. David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es la dificultad con la que, al menos nosotros, nos encontramos al visitar las fuentes de agua locales. Quizá para nuestros acompañantes era más similar a un paseo. Literalmente éramos engullidos por la naturaleza!
Visualitza
211P Una única manera; todos juntos. David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es la representatividad del momento. Es decir, mujeres locales, hombres locales, mujeres extranjeras, hombres extranjeros, y de varias procedencias (tanto localmente como internacionalmente) . Diferentes actores: sociedad civil, juntas de agua, ONGs y representantes de la universidad. Sólo en momentos así pudimos avanzar de una manera participativa y transparente.
Visualitza
001P: Laboratori de Xarxes. Llorenç Cerdà
Etiòpia. El propòsit del projecte era donar un curs de formació i desplegar una xarxa Wifi en el Campus de Mekelle Institute of Technology. La foto mostra l’activitat dels participants en el curs durant la realització d’una de les practiques.
Visualitza
012P La fràgil nueva de les seves vides. Andrea Llanas
Nepal. La casa d’en Manoj era una de les cases més altes i grans del poble però el terratrèmol del passat abril 2015va poder amb ella i va fer caure una de les parets deixant totes les seves pertinences al descobert. Un plàstic va ser l´únic que els protegia durant uns mesos.
Visualitza
005P Lupane State University crew transplantant carbassons. Anna Sanz
Zimbabwe. L’exemple del treball en equip. A Lupane els treballadors es troben en condicions que voregen l’explotació. Treballen moltes hores sota el sol i cobren uns sous ridículs. Però no perden l’alegria i són uns grans companys. Agraïts de que els ajudéssim a desherbar i plantar blat. Encantats i cantant ens van ajudar a trasplantar els nostres carbassons.
Visualitza
060P Generacions de professionals. Laura Diéguez
Senegal. Del petit al gran, d’esquerra a dreta. Cada rol és imprescindible, un projecte arriba a bon port si sota la cadena d’accions s’executen bé. Recordo que, en el moment de la foto, jo estava nerviosa. Feia un sol de justícia i patia pel procés d’assecat dels pilars. Però no, no estava sola. Tenia al voltant anys i anys d’experiència en la construcció.
Visualitza
006P Bubu Ncube. Carbassons per sopar. Anna Sanz
Zimbabwe. Els més petits encantats de participar en les collites generades pel projecte de desenvolupament agrícola portat a casa seva. Encuriosits pel que fèiem, ens ajudaven I volien tastar els carbassons.
Visualitza
Comparteix: