Realitat
002R. Venda ambulant a Mekelle. Llorenç Cerda
A Mekelle no hi han grans supermercats. Una part important del comerç consisteix en la venda ambulant, on els venedors passen hores a la intempèrie esperant vendre els seus productes.
Visualitza
003R. Siyamthanda Ncube, quan la pluja permet jugar amb l'aigua. Anna Sanz
Zimbabwe. Aquest petit de nom Siyamthanda o Ncube per la família està creixent a un petit village a l’àrea de Monde a Victoria Falls. No necessita joguines, ni cap tecnologia, es passa el dia jugant amb els gossos i gallines, també amb nosaltres quan hi érem. Quan plou l’alegria ens envaïa a tots. Els més petits s’ho passen d’allò més bé jugant amb les basses i ballant sota la pluja.
Visualitza
004R Village Stanford Thebe. Anna Sanz
Zimbabwe. La senzillesa de les construccions repletes d’art i parcticitat és el factor més destacable de les estructures a les zones rurals de Zimbabwe. Totalment lligat amb la personalitat de les persones que hi viuen, treballadors per instint, artistes de forma natural i oberts i acollidors de cara a la resta sense prejudicis.
Visualitza
007R. La bellesa de la vellesa. Anna Sanz
Zimbabwe. Ella és l’Umaphosa, una dona de 103 i milers d’històries que marquen la seva pell. És la primera en aixecar-se i ballar o cantar, es cabreja si no la saludes com déu mana …. Què inspira? Ganes de viure
Visualitza
008R. Els colors de l'acer. Andrea Llanas
Nepal. Des de ben petits les nenes van vestides amb “curtes” plenes de colors que moltes vegades contrasten amb els carrers bruts, les capes que hi ha per tot arreu i els nous materials de construcció que comencen a envair els petits pobles.
Visualitza
009R. Namasté. Andrea Llanas
Nepal. La part divina dins meu saluda a la part divina dins teu o el que vol dir el mateix: Namasté, Namaskar, Namaskaram. Juntar les mans en forma d’oració, col·locar-les al centre del pit, fer una petita inclinació amb el cap i tancar els ulls és un dels gestos més repetits al Nepal que ja mai més podré oblidar.
Visualitza
010R. Nepal en estat pur. Andrea Llanas
Nepal. La carn és un bé molt preciat a Bhimphedi, i la majoria de famílies només es poden permetre menjar-la un cop a la setmana. Maten les búfales a una transitada plaça i tallen i venen la carn a una petita botiga del carrer principal.
Visualitza
020R. A lluita. Carlos Arroita
Senegal. Esta fotografia muestra una escena de la lucha tradicional, el deporte nacional del país el que todos los jóvenes quieren practicar para ser los campiones y ganarse el respeto de su pueblo.
Visualitza
021R. Festa de les dones. Carlos Arroita
Senegal. Esta fotografia representa una festividad con la que coincidimos durante nuestra estància en Mlomp, se trataba de la fiesta de las mujeres, en la que se reunieron mujeres de todos los pueblos cercanos, para bailar, comer, hablar y apoyar los derechos de las mujeres.
Visualitza
022R. Tot sota el cel. Carlos Arroita
Senegal. Con esta fotografia quería mostrar el gran cielo de Senegal y la relación entre el pueblo senegalès y los manglares, básicos para ellos.
Visualitza
023R. Riquesa. Aurora Serra
Zimbabwe. Posta de sol, de cels increïbles, de naturalesa potent, present en cada moment, majoritàriament, de vegades imponent, de vegades bellesa sense oponent. Instint a flor de pell, aquest tros de Zimbabwe que ha despertat creativitat en un cor occidentalitzat.
Visualitza
024R. Transport. Aurora Serra
Zimbabwe. Ple, a arrebossar o atapeït, tot és possible, obra d’art?, espera, temps per xerrar, observar, antic, funcional, apretat, dins i fora, contacte amb el del costat, tocar-se, sense importància, tot junt, dia a dia. I policia a cada 50 Km
Visualitza
025R. Dolçor. Aurora Serra
Zimbabwe. Tot amor, tot curiós. Sia Nkube, que vol dir el nen apreciat, i el cognom, Monkey, que a la vegada vol dir, espavilat, àgil, astut, observador ... i tantes cosses boniques en quest nom d’un nen de mirada viva i somriure de pillin
Visualitza
032R Els manglars. Berta Marín
Senegal. Els manglars són part de la vida del poble de Mlomp, són una font d’aliments (peixos, crancs i altres crustacis ...) i també de fustes.
Visualitza
033R Bany al capvespre. Berta Marín
Senegal. Els manglars són part de la vida del poble de Mlomp, també pel que fa al temps lliure, sobretot dels nens i nenes, i dels nois i noies, que més d’una tarda van a refrescar-s’hi.
Visualitza
034R. Conversant amb l'Assagna. Berta Marin
Senegal. L’Assagna, la petita de la casa, acompanyada d’en Carlos, observa encuriosida la meva fotografia a l’ordinador.
Visualitza
035R. Il·lusio. Emma Ferrer
Nepal. La consciència –de les alumnes de l’escola de Supping- de la importància de l’educació i la il·lusió d’aprendre, les empeny cada dia a caminar muntanya a través durant més d’una hora, per desfer de nou el camí després de les classes.
Visualitza
036R. Connexions. Emma Ferrer
Nepal. El pont al Nepal és la imatge d’allò que possibilita. La unió de wards (barris) a través d’un pont facilita, més enllà dels desplaçaments, la creació de relacions i lligams entre comunitats i així, el desenvolupament dels pobles.
Visualitza
037R. De camí. Emma Ferrer
Nepal. La força de treball no té edat: des de ben joves i fins que el cos els ho permet, les dones de les comunitats rurals de Bhimphedi carreguen amb el dinar de les búfales que els donaran llet per poder col·laborar en la cooperativa agrícola Agragaami.
Visualitza
041R. El sol clandestí. Laura Diéguez
Senegal. El Boukout no entén de distàncies d’ultramar, tots els dioles tornen a la seva comunitat. Els fromagiers detenen els últims rajos de sol dins el bosc. Una gran clariana, però, se n’escapa. Allà, dones i nenes, armades amb percussió casolana, forgen un cercle de festa i colors. Dintre, els futurs iniciats, vestits amb faldilles de palla, ballen com si volguessin fer trontollar la Terra. Era com veure la descripció de la paraula ancestral en imatges.
Visualitza
045R El cementiri dels miners. Miquel Fabregas
Bolivia. La mort i la superació del dol per seguir amb la labor quotidiana son part essencial de la vidal dels miners bolivians. Treballen en condicions ínfimes per aproximadament 400 € al mes, a canvi si el “Tío” (Diable) no ha decidit engabiar-los en el seu regne, moltes vegades els seus pulmons ja no son de utilitat. Aquesta imatge reflexa l’extensió d’un cementiri de miners als peus de la muntanya Huayna Potosí a la Cordillera Real boliviana.
Visualitza
046R R2 El pati de casa meva. Miquel Fabregas
Bolivia. Glaçades i sèquies predominen a la vida de la Conca del riu Tarapaya. Entre “Chuños”, “ocàs”, faves i “llamas” transcorren els dies els seus habitants plens de incomoditats i de desitjos de temps més pròspers. Aquesta imatge reflexa el típic pati interior d’un conjunt d’habitatges de pares, tiets, fills i cosins a les comunitats rurals, en concret a la comunitat de El Molino. Una latrina de pou cec, una aixeta que funciona la meitat del temps, aigua embotellada desinfectada al sol, gallines, roba penjada, ... no hi ha espai per cap comoditat mes.
Visualitza
047R. Don Apolinar, Don Roman, Don Damian i Don Alejandro. Miquel Fabregas
Bolívia. Les autoritats originaries de les comunitats rurals ens remunten als vestigis de tradicions ancestrals basades en la cultura Inca assentada en les valls fèrtils de la conca del riu Tarapaya. Actualment, aquests càrrecs es mantenen i es reparteixen d’una manera rotatòria entre els membres de la comunitat en funció de la seva edat i compromís. Aquesta imatge ens mostra la mescla entre tradicions i modernitat en la mentalitat dels habitants de les comunitats rurals bolivianes.
Visualitza
048R L'elogi de l'ombra. Francesc Llabrés
Senegal. Considerats els millors arquitectes de tota l’Àfrica, els diolas van construir des de temps molts antics les seves cases seguint l’estratègia impluvium, tal com feien els romans, per a aconseguir aigua sense sortir a l’exterior en temps de guerres entre les diferents tribus. Aquestes edificacions esdevenen una meravellosa experiència per als nostres sentits amb preciosos jocs de llums i ombres entre l’interior i l’exterior que ens van transportant a l’interior.
Visualitza
049R L'aigua és vida. Francesc Llabrés
Senegal. Totes les civilitzacions han buscat sempre enclaus pròspers per la seva gent i cultura. En el cas dels diolàs, van veure en el riu Casamance la seva font de vida, gràcies als extensos i fèrtils terrenys que han alimentat i fet perdurar una ètnia mil·lenària.
Visualitza
050R La cultura de l'arros. Francesc Llabrés
Senegal. Essent l’aigua del riu Casamance un element omnipresent en tota la regió per la gran quantitat d’afluents, escorrenties, meandres, basses, etc. que ens van deixar. La cultura diolà ha sabut aprofitar-ho per a cultivar un producte clau en la seva alimentació: l’arròs. Les grans extensions de camps d’arròs que trobem per tota la zona, han fet que es guanyin els mal nom de: “El graner de Senegal”:
Visualitza
054R El somriure com a antídot. Sara Llobera
Índia. Muntanya amunt i sense aturar-se gaire, les dones de Bengala Occidental recullen el te per cobrir amb la demanda mundial d’aquest producte. Cobrant una misèria però contenta perquè queda una hora per acabar la jornada. Estima el paisatge que l’envolta i el treball en equip l’acompanya, i fa més portable, l’explotació que rep per haver nascut en aquest lloc, on només té importància la màxima producció i no pas les condicions de les treballadores.
Visualitza
055R L'altra cara de la tassa de te. Sara Llobera
Índia. Darjeeling és conegut per ser el lloc on es produeix el millor te del món i també per les pèssimes condicions laborals de les recol·lectores. Les dones en són les encarregades, una feina que es fa manualment i muntanya amunt, sis dies a la setmana i durant 8 hores al dia. Dos euros diaris per a recollir al voltant d’uns 20Kg. de te, el qual es vendrà gairebé a l’estranger a uns preus exorbitants.
Visualitza
056R La pesca porta peixos i somriures. Laura Diéguez
Senegal. Sortint a alta mar és cosa de valents. No sé sap quants dies trigaran a tornar ni si haurà sort amb la pesca. Tampoc si tornaran tots .... Quan algú del poble els divisa a l’horitzó, ràpidament corre la veu i tothom es prepara per pujar l’embarcació. L’alegria és múltiple: som tots i avui celebrarem en família la gran pesca.
Visualitza
057R Noia amb força. Laura Diéguez
Senegal. Tarda de diumenge, després d’una jornada llarga, a mi se’m tira a sobre el cansament. I ella seu fresca com acabada de llevar. Cada dia, tira endavant una casa gegant, on viuen tres famílies. A ella l’excursió li ha fet pessigolles als peus. Les cases impluvium són circulars, la coberta s’aboca al centre, deixant passant la llum i recollint l’aigua de pluja. Al voltant hi ha espais per emmagatzemar, menjar i seure.
Visualitza
064R Eid al-Fitr. Xavier Casas
Ghana. Després d’un mes de Ramadà, tot el poble va a la plaça a celebrar el festival Eid al-Fitr.
Visualitza
065R Antenes i brossa. Xavier Casas
Ghana. Sawla acumula brossa a quatre diferents descampats, a la fotografia es pot observar un d’ells i les antenes que proporcionaven cobertura 3G a tot el poble.
Visualitza
066R Cuina rural. Xavier Casas
Ghana. Així és com cuinaven als pobles rurals del nord de Ghana
Visualitza
072R Joc de mirades. Harlem Acevedo
Colòmbia. Mentre diversos dels veïns treballen colaborativament en tasques de millora dels seus habitatges, un grup de nens d’aquesta comunitat es diverteix i li donen vida a aquest carrer sense pavimentar en el matí d’un divendres. No obstant això, tres petits distreuen les seves mirades a diferents punts que criden la seva atenció sigil·losament, format entre si un joc de mirades, en el qual, igual que ells, vaig tenir l’oportunitat d’estar, per un parell de segons. Aquesta imatge va ser fotografiada al municipi de El Bagre, Antioquia (Colòmbia) on s’han viscut descades de múltiples problemàtiques socials i ambientals, el que ha portat a aquesta zona a ser una de les més desenvolupades de la regió. No obstant això, tot i les condicions adverses, la seva població no es rendeix. Aquest és el cas de la comunitat del barri “Miradors de los Almendros”, al qual vaig tenir l’oportunitat d’anar gràcies al suport del CCD, i poder realitzar el meu treball de camp en l’estudi de l’habitatge social a Antioquia.
Visualitza
073R El petit treballador. Harlem Acevedo
Colòmbia. Al municipi de Apartadó localitzat a Antioquia, es troba el resguard indígena “La Palma” un resguard on comparteix ètnies com l’Embera, la Seu i la Chamí. Si bé, la modernització ha fet que molts dels indígenes d’aquesta regió comencin a tenir característiques que no són pròpiament seves com el canvi d’abillament o la introducció de l’espanyol com a llengua nativa entre els seus joves, aquesta modernització no ha pogut arrabassar l’arrelament al seu territori i el treball agrícola. A la foto es troba un petit de l’ètnia Chamí ajudant en les tasques d’adequació del terreny al costat de la seva llar.
Visualitza
074R De camí al mercat. Harlem Acevedo
Colòmbia. En el camí es troba el senyor Jose Cuñapa, qui amb barret improvisat de plàstic, a 30º graus de temperatura, camina feliçment amb la seva vaca rumb al mercat. Com el senyor José, són diversos els indígenes del resguard “La palma” en Urabá antioqueño, Colòmbia, els que crien els seus bovins al costat de casa com si fos una gallina o un ànec. D’aquesta manera, troben una font addicional d’ingressos que els ajuda a suportar les despeses de la seva llar.
Visualitza
082R Mercado de Granada. Carme Alavedra
Nicaragua. Fotografia realitzada en el Mercat de Granada feta des de la visió dels venedors d’unes paradetes de fruites autòctones. A partir d’aquest punt de vista, es pot observar l’aglomeració de gent que es pot arribar a moure en un mercat i, també, dos mitjans de transport de petita mercaderia, per mitja una bicicleta o una cistella portada damunt del cap.
Visualitza
083R Manipulació de blat de moro. Carme Alavedra
Nicaragua. Fotografia en Camoapa on es pot veure com pagesos nicaragüencs manipulen panotxes de blat de moro per, posteriorment, utilitzar-les com a aliment bàsic en molts plats, com ara la sopa, tortas de maíz, entre altres.
Visualitza
084R Vaixell turístic. Carme Alavedra
Nicaragua. Fotografia de la Illa on espot veure el mitja de transport per sortir de la illa. Aquest mitjà és tan pel transport de mercaderies, la coberta del vaixell, com a mitja de transport pels turistes, l’interior del vaixell. És a dir, que aquest vaixell és un dels mitjans de comunicació que tenen a la Illa. A part, al fons de la imatge, també es poden veure unes pancartes publicitàries del govern de Nicaragua (FSLN).
Visualitza
086R Tafaners. Lluís Gené
Camerun. Cada matí, quan anàvem a l’obra i de manera gairebé ritual, en passar davant l’escola maternal, els infants corrien a guaitar pels finestrons de la tanca del pati i ens deien efusivament Mitagni (blanc en llengua eton). Unes obertures ben suggestive, gairebé màgiques des d’on eren capaços d’aprendre mentre observaven el seu món de fantasies i il·lusions.
Visualitza
087R Finestra al món. Lluís Gené
Camerun. Des d’aquesta obertura una nena de l’escola infantil de Ndjoré ens observa encuriosida. No es vol perdre detall.
Visualitza
091R Vuelta a casa. Santiago Rodrigo
RD Congo. Las calles de Kinshasa están repletes de restos de basura: plásticos, cajas de cartón ... La omnipresència de estos residus es parte de la falta de higiene causante de la mayoría de problemes de salud del país. Imágines como ésta claman por un sistema de control de los residus por parte del gobierno local, como parte de una sèrie de políticas que se centren en la gente y el desarrollo de toda la población por igual.
Visualitza
092R Donde crece el futuro. Santiago Rodrigo
RD Congo. En torno a la mitad de la población de la República Democrática del Congo tiene menos de 15 años. Este potencial humano, unido a los esfuerzos que se pueden hacer por desarrollar el país, es la gran esperanza de una de las naciones más pobres del mundo. Sin embargo, la mortalidad infantil es muy elevada y muchos ninos se quedan en el camino por las condiciones de los lugares en los crecen.
Visualitza
093R La unión hace la fuerza. Santiago Rodrigo
RD Congo. La pesca de subsistència sigui siendo la actividad mayoritaria de la población que vive a orillas del río Congo. Con los mismos medios con los que ya pescava sus antecessores hace siglos –pues no tienen otros- , estos pescadores unen sus fuerzas para obtenir los Frutos de este caudaloso río, que a esta altura tiene en torno a cinco kilómetros de ancho.
Visualitza
095R Un poble en runes. Marc Vila
República Dominicana. La part més pobra del poble de Sabana Yegua, a ulls nostres, és un poble en runes. Els habitatges, per anomenar-los d’alguna manera, són de 20 m2 per una família de 7 persones i amb el sostre de xapa. Tenint en compte el clima de la zona i la calor durant gran part de l’any, les condicions de vida són terribles.
Visualitza
100R Mans de pescador. Sonia Garrido
Moçambic. Durant la meva estada vaig tenir l’oportunitat de fer una petita excursió amb un pescador local, el Senhor Jose. Va ser tota una experiència anar amb una barca de vela feta totalment per aquest humil pescador i sense motor. Tota una tècnica conèixer les marees i com avançar quan el vent ve de cara. Tant de treball i esforç es veuen reflectits en les mans d’aquest humil pescador.
Visualitza
101R El pou, punt de trobada. Sonia Garrido
Moçambic. Ja ho diuen: on hi ha aigua hi ha vida! Durant la meva estada vaig estar a molts pous similars a aquest, i si funcionava sempre hi havia gent bombejant aigua, xerrant, donant de beure als bous, rentant roba i si hi havia molta sort, i l’aigua era abundant, cultivant un petit hort. Aquesta foto ho resumeix molt bé: gent de diferents edats fent diferents coses i potser alguns una mica sorpresos per la visita d’una mulungu (blanc) com jo.
Visualitza
102R Qui és l'últim? Sonia Garrido
Moçambic. He fet cua moltes vegades per comprar pa o per a pagar al super, però mai per a tenir aigua. Aquestes dones de la comunitat de Tome fan cua per a poder portar aigua a casa seva! En aquest cas havien d’esperar a que hi hagués suficient aigua al dipòsit del minisistema i l’espera es fa més curta si no has de ser físicament a la cua tot i que alguna no es refia i per si de cas espera asseguda sobre la garrafa.
Visualitza
103R Un país per construir. Joan Pallarès
Etiòpia. En el si d’un viatge en autobús que ens porta de Mekelle a la capital del país, Addis Ababa, ens adonem de la precarietat del sistema d’infraestructures. Més enllà del vehicle que ens hi du (sigui dit de passada que no transmet cap tipus de seguretat), l’estat de les carreteres és pèssim. La part nord-oest d’Etiòpia és especialment abrupta i les carreteres que connecten les diverses ciutats resulten perilloses en molts punts. Així doncs, trajectes de 200 km es tradueixen fàcilment en 6-7 hores de viatge. A més, el fet que les carreteres segueixin estrictament el relleu descrit per les muntanyes fa que en qüestió d’una hora puguem passar de 2800 metres a 1900 metres. Aquesta foto pretén ser un retrat d’una realitat que comença a transformar-se. A la capital aviat es posarà en marxa el primer tramvia del país i, mentrestant, a les regions més allunyades, s’està començant a vertebrar i millorar el sistema de carreteres. A la foto veiem que s’està allisant el terreny per a un eventual asfaltat.
Visualitza
106R Intensitat. Marga López
Senegal. Una olor intensa es desprèn de la llavor de l’oli de palma, que les dones renten i premsen per obtenir el seu preuat element i ingredient de tants aliments que en porten. Els nens corren i juguen a la vora i ens criden “lulum”. I riuen. Torna l’olor intensa de la palma. Prefereixo jugar amb els nens.
Visualitza
107R Llum d'esperança per la RDC. Ferran Gil
RD Congo. La imatge transmet una llum d’esperança per un dels països amb menys index de desenvolupament humà del planeta on en comptes de viure, se sobreviu. Aquesta llum que fa visibles els pescadors del llac, reflexa l’esperança que tenen els congolesos en poder construir un futur millor on poder viure en condicions mínimament normals.
Visualitza
109R Vida Congolesa. Ferran Gil
RD Congo. La vida és molt complexa, inclús a la capital Kinshasa cadascú es busca la vida i sobreviu com pot. Aquesta recerca de vies de supervivència es veu reflectida clarament a la capital. Tothom ven coses, begudes, tabac ... o bé coses que produeixen artesanalment. Tot això fa que la ciutat sigui un caos, tal i com reflexa la imatge on un home porta sobre el cap un sac amb begudes per vendre, tot i estar rodejat de cotxes i furgonetes.
Visualitza
111R De retorn a la civilització. Joan Pallarès
Etiòpia. Bahir Dar està banyada pel llac més gran d’Etiòpia, el Tana. El llac s’ha convertit en un dels indrets de peregrinatge per excel·lència dels etíops. Cal recorda que és un dels pocs països de l’Àfrica de tradició cristiana ortodoxa. A banda de la fauna i flora, el Tana amaga un total de 20 monestir escampats en les diferents illes. La majoria d’ells restringits tan sols a homes. Un cop a l’any i durant 15 dies els fidels abandonen el seu modus vivendi i es traslladen a un d’aquests monestirs, on duran una vida austera i dedicada a la pregària. A la foto veiem precisament el retorn d’un grup de dones després de 15 dies al monestir. Una barca les trasllada novament a la civilització.
Visualitza
112R El dia a dia del mercat. Sara Llobera
Índia. Lluny del que estem acostumats a trobar als nostres supermercats i carnisseries, on tot està net i polit, als països del sud és freqüent veure mercats on sacrifiquen directament els animals allà mateix. Més frescos, impossible. Tot el procés de matança i especejament es duu a terme al terra, on els vius i els recent matats comparteixen espai. Abans d’aqui han estat en unes gàbies diminutes. L’olor i la naturalitat són el més impactant.
Visualitza
113R Inocencia. Anna Maria Payà
Bolívia. Aquesta fotografia pretén transmetre la innocència i llibertat que tenen els infants als pobles miners. Encara no saben el futur que els hi espera, però ells són feliços als carrers.
Visualitza
114R Cholitas en la Morenada. Anna Maria Payà
Bolívia. “Cholitas” és el nom amb el que s’anomenen a les dones que porten el vestit típic de la regió andina, al Perú i a Bolivia. Aquesta imatge ens mostra la cultura popular de la ciutat d’Oruro, on és típic la dansa de la “Morenada”.
Visualitza
115R Grietas de desecación. Anna Maria Payà
Bolívia. Aquesta imatge està feta al Salar d’Uyuni, el salar natural més gran i més alt del món. Aquestes marques que veiem a la imatge, són típiques d’un llac que s’ha dessecat. La seva formació encara és un misteri, i permet a la gent i als seus visitants imaginar o pensar en el perquè d’aquestes formes i com s’han format, sempre deixant el misteri com una curiositat.
Visualitza
119R Vida al carrer. Clara Rende
Senegal. Aquesta fotografia mostra les pèssimes condicions de vida de les moltes famílies que viuen al costat de la carretera a Senegal.
Visualitza
120R Felicitat i inocència. Clara Rende
Senegal. Mostra l’expressió d’alegria d’un infant, despreocupat, feliç. Amb una mirada plena de somnis. La felicitat de l’ignorant.
Visualitza
121R Responsabilitats. Clara Rende
Senegal. Mostra tres dones concentrades en tres tasques diferents, cuidar un infant, aconseguir un plat per dinar i intentar vendre alguna polsera.
Visualitza
129R Atrafegat. Xavier Martínez
Ghana. Aquesta imatge vol posar en èmfasi la labor petita, però important, que els infants desenvolupen a les famílies i comunitats on viuen. Això els fa madurar molt més ràpidament que ens els entorns sobre protectors on nosaltres estem habituat a viure.
Visualitza
130R Escales. Xavier Martínez
Ghana. Aquestes escales, repenjades de la paret d’un petit edifici familiar, que ajuden a accedir al terrat del mateix, ens mostren que, molt sovint, els problemes poden tenir solucions ben senzilles i ingenioses. Això si, cal estar ben àgil per pujar-les .. i baixar-les
Visualitza
131R Esperant. Xavier Martínez
Ghana. Aquests dos nens, ben mudats, esperant asseguts, son representatius del que passa, un dia si i un altre també, amb els mitjans de transport de l’illa. Hores i hores d’espera per poder arribar al continent, per anar a l’escola, al mercat o a qualsevol emergència que pugui sorgir.
Visualitza
132R La balança de la vida. Cristina Avila
Índia. Amb més de 200 milions d’habitants, Utta Pradesh és un dels estats més pobres i menys industrialitzats de l’Índia, i és un dels que registra la major proporció de treball infantil al país. Aquest segueix creixent tant en les zones rurals com en les àrees urbanes. Aquesta foto està presa als afores del campus d’Aligarh Muslim University, on és usual veure gran quantitat de nens treballant des de molt petits.
Visualitza
133R. El Racó amagat. Cristina Avila
Índia. Dos nens xipollejant en el seu jardí de jocs en un poblat musulmà a les afores de Calcuta.
Visualitza
134R Via lactia. Cristina Avila
Índia. Un pont irat al Taj Mahal. És una via làctia. Llet transportada per rodes. Rodes alimentades per petroli, que creuen la llera de l’ofegat Yamuna, el principal afluent del sagrat Ganges.
Visualitza
138R Connexions. Arnau Llasat
Xile. Lluny de la capital, la manca d’ordre i planificació és tan comú que esdevé transversal, els pals de telèfon en són una mostra.
Visualitza
139R Somnis entre boires. Arnau Llasat
Xile. La imatge que veia quan em llevava cada matí, una densa boira que aixecava al cap d’una hora
Visualitza
140R Perdut. Arnau Llasat
Xile. Arreu del país hi ha mots gossos perduts i abandonats, sense que hi hagi cap servei públic que se n’encarregui.
Visualitza
144R Mirades tímides. Joan Pallarès
Etiòpia. Una punxada a la roda obliga a aturar-nos una mitja hora al bell mig de la carretera. Som propers a un poble molt petit i des seguida veiem una corrua d’infants que s’acosta a fer el xafarder. Aprofitem l’estona per cantar plegats unes cançons i intercanviar quatre paraules que sabem en amhàric. N’hi ha que ens observen amb una timidesa notòria i fins i tot s’amaguen darrera els seus amics intentant passar desapercebuts.
Visualitza
145R Volant descalços. Alba Trullos
Bolívia. Candelaria és una comunitat situada a uns 10km per un camí de terra de San Ignacio de Velasco, allà és on es vol construir el nou aeroport internacional de San Ignacio. Aquests nens bombegen aigua d’una font mentre observen al fons els autocars que porten al president Evo Morales i als seus seguidors a posar la primera pedra a de l’aeroport. La majoria de casses de Candelaria no tenen aigua corrent, la majoria de nens van descalços i totes les cases estan fetes de sostre de palla i parets d’adob. Irònicament, en un lloc com aquest el que sí que tindran és un aeroport internacional.
Visualitza
146R els nens del parc. Alba Trullos
Bolívia. Aquests nens de l’altiplà Bolivià observen com arriben turistes a fer una parada durant els tours que s’organitzen pel Parc Nacional Eduardo Avaroa. Aquest poble està situat a uns 4.000 metres d’altura, i els nens tenen les galtes cremades del sol i del fred, tret identificador dels nens de l’altiplà. Els turistes s’aturen a dinar durant el tour de quatre dies en aquest poble situat en mig del parc Nacional, els nens no paren de saludar i somriure a tothom en aquesta breu estona que comparteixen. Els turistes paguen molts diners per aquests tours, són dos mons completament diferents que s’uneixen per uns moments.
Visualitza
149R Canalito. Ana Comadran
República Dominicana. Aquesta és la font de vida d’un poble remot de la República Dominicana, anomenat Sabana Yegua. Anys enrere l’aigua que hi baixava havia estat abundant, darrerament, la sequera ha fet que la quantitat disminueixi i que la contaminació per metre cúbic d’aigua sigui encara més densa. Els nens però, sempre hi torben un motiu d’alegria, joc o aprenentatge.
Visualitza
150R La familia de Samuel. Ana Comadran
República Dominicana. Un pare que porta els seus fills a veure el mar per primer cop. És una oportunitat única, tot i que viuen a escassos quilòmetres. Miren l’horitzó pensant en el que està per venir. Potser estar amb els seus fills també es una oportunitat única en aquesta societat on els pares desapareixen de la nit al dia.
Visualitza
151R La Loma. Ana Comadran
República Dominicana. Els nens ens porten orgullosos a dalt d’una muntanya perquè puguem veure allà on viuen i on conreen. La serva il·lusió i innocència contrasta amb la visió dels nostres ulls, on s’hi reflexa un paisatges devastador, ple d’espines i sense gaire esperança d’una gota d’aigua.
Visualitza
158R Les tardes de la Rita. Abigeil Freire
Camerun. Quan un bebè de 6 mesos es queda sol, sobre un estor, sense tenir la necessitat de ningú, no hi ha crits , ni plors. Només observa i així passa les tardes.
Visualitza
159R L'últim adéu. Abigeil Freire
Camerun. Moment en que dos cooperants s’acomiaden per últim cop d’un dels operaris amb el que han treballat dia adia a l’obra. Després de tres mesos de convivència, son com germans.
Visualitza
160R L'oferiment. Abigeil Freire
Camerun. Nen de l’escola maternal, de 3 anys, que ofereix la sorra amb la que juga, la seva terra. Paral·lelisme amb la capacitat d’oferiment de les persones que menys tenen.
Visualitza
165R Voreres de Kinshasa. Xavier Martorell
RD Congo. En aquesta foto es presenta com estan els camins i quins cotxes hi ha que portar a les vores de la ciutat (a 10 minuts del centre). Es un terreny bastant complicat on el cotxe arriba a patir bons cops contra el terra degut a la profunditat dels forats que hi ha.
Visualitza
166R L'amic de Kinshasa. Xavier Martorell
RD Congo. En aquesta foto podem apreciar una (salamandra o llangardaix) que veiem cada dia a tot arreu (sobretot mentre esperaven que el cotxe ens recollís a la casa on dormíem). Lo curiós d’aquest animal és el seu tamany i colors llampants que, nosaltres provenint d’Espanya estem acostumats a llangardaixos bastant més petits.
Visualitza
167R Una tenda semblant a les d'aqui. Xavier Martorell
RD Congo. En aquesta foto es pot apreciar la tenda més habitual que hi havia allà a Kinshasa. Tot i ser una ciutat es tot bastant simple i no hi ha cap mena de reglament en vers la venda d’aliments segons el que vam veure. Venien aliments podrits a preus menors i tots estaven a l’aire lliure sense cap mena de cuidat.
Visualitza
168R. Felicitat. Ares Boyer
Colòmbia. Trencada de la “piñata”, una activitat organitzada per la parròquia de La Llanada (Colòmbia), on poden participar nens i adults. Tothom s’ho passa molt bé, i queda reflectit en les seves cares de felicitat.
Visualitza
169R Parada de la Chiva. Ares Boyer
Colòmbia. La Chiva, l’autobús típic de Colòmbia, fa parada al Poble de La Llanada. En ella s’hi transporten sacs de fruits secs, animals vius, plàtans, i la falta de seients no és cap problema per a la gent.
Visualitza
176R Viure en el caos del desordre. Maria Sánchez
Senegal. Dins el barri de Sam-Sam es pot constatar com les cases es troben rarament acabades i els fils elèctrics pengen i s’estiren d’una casa a l’altre dins d’un desordre increïble. Els carrerons que conformen aquest barri, tot ells es troben immersos de sorra i plens de deixadeses, fet pel qual s’acaben trobant limitats en espai i acaben presentant una superfície bastant irregular que acaba dificultant en certa manera el desplaçament.- I és just quan el sol comença a pondre’s, que dins d’aquests carrerons hi acaba regnant una perfecta obscuritat degut a l’absència d’il·luminació.
Visualitza
177R La innocencia s'amaga rere cada petjada, rere cada mirada. Maria Sánchez
Senegal. Els carrers de sorra acaben sent animats per un gran nombre d’infants que volten entre els 5 i 10 anys d’edat, generalment amb els peus nuus, rova vella i plena de sorra, on no importa quina deixa sigui que la seva imaginació serà present per poder construir qualsevol tipus de joguet per tal de poder passar una bona estona de distracció juntament amb la resta d’infant. Hi ha també algunes carreteres dins el mateix barri que son envaïdes pels infants els quals no son pas conscients del risc que arriben a córrer a causa de la circulació dels cotxes i les carreteres. Dins el barri també podem trobar mares que tenen unes petites paradetes amb fruita, galetes, xocolatines, caramells.... Aquestes dones, el dia d’abans van a comprar tots el s aliments que tenen a les seves paradetes al mercat gran que es troba a a Thiarroye, i a l’endemà, es posen al carrer davant de les seves cases o bé davant de les escoles per vendre als infants. D’aquesta manera amb tot el que es treuen de benefici poden nodrir a la seva família i torna a comprar el menjar per vendre a l’endemà.
Visualitza
178R Una crida cap a un Senegal emergent. Maria Sánchez
Senegal. Les deixalles plàstiques acaben cobrint el terra de certs indrets del barri. Moltes parcel·les de terrenys dessolats acaben acumulant totes les brosses de les respectives llars. L’estat dels carrers i d’algunes escoles molts cops es troben envaïts per les aigües residuals que o bé que no han estat evacuades després del període de pluges fortes, restant així estancades durant períodes llargs. Però actualment, l’estat està en plena construcció d’un canal per tal d’evacuar aquestes aigües residuals per al de crear un entorn més sa per a la població.
Visualitza
179R Urbanización y humanidad. Miren Etxeberria
Perú. La ciudad desértica de Lima, acoge de manera incesante a inmigrantes de todo el Perú. Millones de persones invaden los cerros de alrededor autoconsturyendo sus hogares. Abandonadas por las Instituciones, estas familias trabajan para hacer del cerro su pueblo y hogar. La urbanización descontrolada se convierte en un paraje vivo y humano donde las culturas andinas, norteñas y selváticas conviven luchando en mejorar su calidad de vida.
Visualitza
180 Juana Quincho y Maialen Damián Lezma. Miren Etxeberria
Perú. Juana cuida todos los días a su nieta Maialen de año y medio para uqe la madre de veintiún años pueda trabajar para dar lo mejor a su hija y poder seguir estudiando: Mujeres conscientes y trabajadoras en las que se refleja el esfuerzo y esperanza de la sociedad.
Visualitza
181R Tarde con los Capcha-Dominguez. Miren Etxeberria
Perú. Marleny Capcha lava los platos en casa de su cuñada. Todavía no llega agua a asentamiento pero se apañan para reaprovecharla y hacer todas las labores domésticas. La familia Capcha Domínguez, una de las fundadoras del asentamiento, ha conseguido construir media casa en ladrillo. Las esperas a la vista reflejan la esperanza de todas las familias de seguir construyendo sus hogares.
Visualitza
188R Musique toujours. Patricia Font
Senegal. La societat senegalesa porta el ritme dins. Una meravellosa prova d’això és dur la música i el ball a tot arreu i per a tot . Petits i grans utilitzen la musica i al dansa com a forma d’expressió i com a eina de celebració sigui quina sigui l’avinentesa, convertint cada acte en una festa d’alegria, moviment i d’unió. Al fotografia dos homes percussionistes de djembé després de l’animació benvinguda d’un nou nadó a la comunitat.
Visualitza
189R Lute. Patricia Font
Senegal. La lluita tradicional senegalesa especialment característica de la regió de Casamance es un dels esdeveniments més populars entre joves i adults . A més de la dimensió esportiva, que consisteix en vèncer a l’adversari sense colpejar, inclou, una dimensió cultural i folklòrica que uneix a la comunitat en una festa de càntics i danses per obtenir la victòria del lluitador representant del seu poble qui obtindrà sacs d’arròs com a premi i fins i tot bestiar si el campionat és important. La preparació mística a dels lluitadors és vital, els qual s cridaran al voltant de la plaça els seus mèrits per intimidar als oponents, i s’engalanaran amb amulets per tal efecte.
Visualitza
190R Plage. Patricia Font
Senegal. Més enllà de les celebracions tradicionals que es viuen en comunitat, els amics sempre troben un moment per cultivar-se, i després d’una llarga setmana de treball al camp, les construccions, les botigues i a l’escola els manglars resulten un bon punt de torbada per desconnectar de les responsabilitats, oblidar-se del món i passa runa bona estona ensemble!
Visualitza
197R Ambulància extrema. Roberto Sont
RD Congo. Ambulància Hospital Monkole. Es pot veure que està preparada per superar qualsevol obstacle.
Visualitza
198R Vehicles sense límit. Roberto Sont
RD Congo. Furgoneta plena de caixes. Els cotxes del Congo no tenen cap límit.
Visualitza
199R Botiga de disseny artesanal. Roberto Sont
RD Congo. Tenda de Kinshasa. La decoració de les botigues a la capital del Congo tenen disseny molt artesanal.
Visualitza
203R El poder de l'aigua. Edu Ballvé
República Dominicana. Gaudir de l’aigua i tot allò que ens aporta, una font de vida en tots els sentits.
Visualitza
204R Una realitat diferent. Edu Ballvé
República Dominicana. Rentar la roba a mà i tenir-la llesta pel dia següent, sense rentadores, assecadores i planxes.
Visualitza
205R El somriure a l'aigua. Edu Ballvé
República Dominicana. Allò que ara ens queda tan lluny i que en altres llocs forma part del dia a dia. Aprofitar l’aigua és quelcom fonamental.
Visualitza
206R Resistiendo ante la adversidad. Helena Grau, David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es la dificultad para sobrevivir en un entorno tan hostil. Pero al mismo tiempo, el árbol central de la foto simboliza la fuerza de la población por salir adelante y aferrarse a la vida como un árbol lo hace a la tierra.
Visualitza
207R Incansable lucha por la igualdad. Helena Grau, David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es que, desafortunadamente, incluso en los lugares más remotos del mundo se lucha para que hombres y mujeres se consideren iguales. Un ejemplo que ilustra esta situación une chicas jóvenes y el futbol. Desde tan jóvenes y luchando sin parar….
Visualitza
208R Una mirada a la esperanza. Helena Grau, David Requejo
Hondures. Lo que se desea transmitir es el duro trabajo que realizan las personas que viven en la zona donde se lleva a cabo el proyecto. Su incansable trabajo es alimentado por la esperanza de una vida mejor. Este momento captado es representativo de esa lucha en el interior de cada uno.
Visualitza
Comparteix: