Projectes

P001 Mira cómo ves, mira por tus ojos

COLÒMBIA. La foto està feta en el context d'una xerrada i taller participatiu oberts al personal de la universidad UTB (Cartagena de Indias, Colombia) sobre la Llum, l'ull i la visió. Amb un senzill experiment, els assistents comproven la divertida interpretació que el cervell fa quan veiem coses molt diferents per cada ull. S'intenta transmetre cóm funciona la percepció visual i, també, la importància de controlar i cuidar la salut visual

P002 Transformación y adaptación

COLÒMBIA. ¿Cómo se vería el paisaje cuando el río llevaba el caudal que le dio forma? ¿En algún momento se podrá ver de nuevo? La transformación del entorno natural con el paso de tiempo y la adaptación de las actividades humanas a estos cambios.

P003 Informatització de l'hospital d'Ada

GHANA. L'hospital d'Ada no disposava d'un historial de pacients digital, tot el registre i seguiment es feia en paper, això suposava un gran problema per ells. El projecte que vam dur a terme va consistir en la instal·lació d'una xarxa amb 5 ordinadors i un programa per tal d'informatitzar la zona OPD de l'hospital i poder tenir un control sobre l'evolució de les malalties dels pacients.

P004 Curiosidad

MÈXIC. Interesados en las actividades que estábamos haciendo cerca del lago “Ensueño”, tres niños se acercaron. Al principio, comencé por contarles acerca del proyecto, con la finalidad de compartirles nuestra experiencia y conocimiento, pero al final, fueron ellos los que nos enseñaron mucho más.

P005 Oficina de trabajo

MÈXIC. Parte del trabajo de campo en estas jornadas, consistió en evaluar las condiciones de las fuentes hídricas que abastecen las localidades asentadas en la Cuenca del Río Grande de Comitán, por lo que la observación y la paciencia fueron aspectos esenciales.

P006 Recurso indispensable

MÈXIC. La mayoría de las localidades asentadas dentro del Parque Nacional “Lagunas de Montebello” no cuenta con red de drenaje y agua potable, por lo que se ven en la necesidad de comprarla embotellada o utilizar el agua que extraen directamente de los lagos.

P007 Concentració absoluta

MARROC. Aquest estudiants de la ETSAB esta dibuixant i prenent nota de l’espai que te davant. Es una foto robada: estava tan concentrat que no se’n va adonar que la profa el fotografiava. Situat a l’ombra, la llum cau de ple a la llibreta. M’ha semblat que les imatges no solament han de mostrar els “col·laborats”, sinó també els col·laborants.

P008 Mesurant el Mohammed

MARROC. Un dels treballs que havien de fer els estudiants era proposar unes millores al forn de barri que regenta en Mohammed. Com a qualsevol projecte de rehabilitació primer s’ha de fer un aixecament de l’estat actual de l’edifici. En aquest cas l’amidament, fet per una estudiant de primer curs d’arquitectura, s’ha estès a l’usuari :-)

P009 La curiositat supera la timidesa

NEPAL. Davant la expectació que provocàvem entre els alumnes, els dos més atrevits entren a la sala d’informàtica a xafardejar què fèiem. Després, els animem a provar uns dels ordinadors reparats.

P010 Tendresa similitud

NEPAL. A l’escola Neelakantha on fèiem la instal·lació ja s’ha acabat l’hora d' esbarjo i aquestes nenes divertides s’amaguen del professor, no volen entrar a classe.

P011 Un frondoso manjar

EGIPTE. Bosques “hechos a mano” que purifican aguas contaminadas, combaten la desertificación del suelo y sirven de nutritivo alimento al camello, el animal de los moradores nómadas del desierto, nombre con el que se conoce a la población beduina.

P012 Fertilidad residual

EGIPTE. Como si de oasis naturales se trataran el verdor y la frondosidad irrumpen entre la más pura desolación y monótono paisaje desértico. Irónicamente, es el riego con aguas residuales, colmadas de nutrientes las que aportan la alta fertilidad a esta tierra árida, que de otro modo permanecerían yerma.

P013 Por un comercio local justo

EGIPTE. La oportunidad de emancipación de la mujer mediante la venta de productos que ellas manualmente fabrican y entregan en mano. El proyecto de comercio justo de Luxor garantiza un reparto equitativo de los beneficios y pone en valor los productos locales egipcios

P014 El avance del verde

EGIPTE. Las plantaciones forestales irrigadas con aguas residuales tratadas ubicadas en el desierto se podría definir como un campo de batalla, de hecho los términos técnicos hablan de estrategias para la lucha contra la desertización. Esta imagen está tomada en la plantación de Ismailía y representa los dos ejercitos: la vegetación avanzando frente al gran desierto del Sahara.

P015 Hoyos en la arena

EGIPTE. Esta imagen representa a un grupo de trabajadores tomando muestras de arena en las lindes de la plantacion de Ismailía para poder caracterizarla. Es una de las muchas caracterizaciones que son necesarías para poder hacer que un árbol llegue a arraigar en las arenas del desierto. Esta fotografía no trata de representar nada más allá que lo que objetivamente representa, un día cualquiera trabajando en la plantación.

P016 Trabajadores del desierto

EGIPTE. Las ideas que nacen de la investigación y que se financian a través de instrumentos de cooperación son viables gracias a unos pequeños héroes. Son las manos locales que apuestan por las formas de cambio y generalmente desempeñan con gran entusiasmo. Esta fotografía muestra a dos jóvenes trabajadores de la plantación con las ropas y las caras llenas de arena, probablemente expresando mediante su lenguaje corporal, entusiasmo e ilusión.

P017 Compartint coneixements

SIERRA LEONE. Una de les parts del nostre projecte consistia en donar classes als professors de l'escola d'infermeria adjunta a l'hospital, sobre com utilitzar Word, PowerPoint i Excel. Tot i que al principi no ho semblava, va ser una part del projecte en la que vam dedicar molts esforços, i de la que ens vam sentir més orgullosos. Mentre fèiem classe, a part de viure l'experiència de fer de professors, vam anar veient les diferències culturals que teniem entre nosaltres. A part, en tan sols 5 dies vam poder veure la gran evolució que van fer els professors a l'hora d'utilitzar l'ordinador i de preparar material pels seus alumnes. Realment vam quedar molt satisfets de la feina feta, ja que els propis professors ens dèien que havien fet cursos teòrics de mesos en els que no havien après res, però en aquests 5 dies de classes totalment pràctiques, havien après molt. Amb això vam estar molt contents ja que si els propis professors havien experimentat l'utilitat de fer les classes pràctiques, potser intentarien aplicar-ho a les seves classes.

P018 Debatent el futur del barri

CATALUNYA. En el marc de l'activitat "Fem Festa, Fem Safaretjos", organitzada pels alumnes de l'ETSAB, un dels punts clau era debatre sobre el futur del barri. L'escenari d'aquest debat girava entorn a un nou objecte urbà, el safareig. En aquest intercanvi d'idees van participar veïns del barri, alumnes, representants de l'ajuntament, tècnics de diferents disciplines ... per tal de construir entre tots un barri més amable.

P019 Gaudint del Safareig

CATALUNYA. El nou element, el safareig, que organitzava l'espai, acollia diferents tipus d'activitats adreçades a tot tipus d'usuaris, des d'un element de reunió per debatre, un espai a l'ombra per descansar fins a un espai de diversió pels més petits.

P020 Sota el pont

CATALUNYA. No solament era "el safareig" l'element que conformava l'espai de la festa, sinó que hi havia diversos objectes i instal·lacions efímeres com una pèrgola construïda a base de puntals d'obra cedits per l'ajuntament i llençols cedides pels propis veïns del barri. Al voltant d'aquest espai central format per "el safareig" i la pèrgola, vam disposar zones destinades a altres activitats com el menjar o el descans.

P021 Per un futur sostenible

PANAMÀ. L’entorn és immillorable, Saboga és una illa paradisíaca amb mars blaus i verds turquesa i que encara està a temps de salvar-se de l’especulació que viuen aquests entorns. És important que els futurs nens i nenes de la illa aprenguin a respectar i sensibilitzar-se amb l’entorn marítim tan privilegiat on viuen i veure’n les oportunitat laborals del futur. Això és el què hem intentat amb la nostra estada a Saboga.

P022 Corrents amb energia

PANAMÀ. Amb el seguiment d’una boia de deriva de baix cost en una zona amb molta marea hem pogut calcular les velocitats de corrent. Esperem que siguin el punt de partida de la futura implementació d’una instal·lació per generar energia mareomotriu i solucionar la manca de recursos energètics de la Illa de Saboga a Panamà.

P023 feines en cobertes

NEPAL. Hirakumari em tapava un dia de febre, Nirmala, desperta cada dia a les quatre de la matinada, munyia les vaques i al matí em donava un tassó de llet, una llet que no digeria l’estómac, sinó el cor. La seva feina diària és desplaçada a una vida quotidiana, lluny de l’entès com a laborable, lluny de ser mistris,… en la preparació del sostre i fase final de construcció es deixa entreveure aquesta activitat pausada, constant, silenciosa… encoberta.

P024 La casa a les espatlles

NEPAL. Aquell voler salvar el món, o deixar-lo cremar. Observar. Entendre, que mútuament ens necessitem per el millor dels equilibris

P025 Peces que encaixen

NEPAL. Les pedres, extretes de la terra, com neixen les verdures, com creixen les persones, creixen de forma controlada, geomètrica i entren en harmonia amb un entorn, amb una naturalesa que admiren, empeses per les mans d’uns petits artesans que observen el món, que es senten entre ells, que s’integren formant un únic cos, com la peca que rebrà l’altra per finalment completar-se i deixarà viure una nova generació a qui protegirà i farà costat.

P026 Falses promeses. Rius plens de Crom i dones lluitadores

PERÚ. La lucha por el agua es también la lucha por el territorio, lucha por la igualdad de las mujeres, lucha contra las grandes corporativas. Se pueden observar diferentes personas de los Comités de Vigilancia Ambiental (CVA) cuando visitamos el Río Chimín, situado en el valle de Cajabamba, ya que los pobladores de las comunidades identificaron en el mismo contaminación proveniente de la minería legal e ilegal que se desarrolla en la zona. Ese día se hizo una identificación mediante macroinvertebrados bentónicos, que en su presencia o ausencia, determinan la calidad del agua. «Si quieren quitarnos nuestro territorio, tendrán que quitarnos la vida, porque nuestra vida es nuestra tierra y la tierra es la vida de todos», decían las mujeres defensoras.

P027 Falses promeses. Rius plens de Crom i dones lluitadores

PERÚ. La lucha por el agua es también la lucha por el territorio, lucha por la igualdad de las mujeres, lucha contra las grandes corporativas. Se pueden observar diferentes personas de los Comités de Vigilancia Ambiental (CVA) cuando visitamos el Río Chimín, situado en el valle de Cajabamba, ya que los pobladores de las comunidades identificaron en el mismo contaminación proveniente de la minería legal e ilegal que se desarrolla en la zona. Ese día se hizo una identificación mediante macroinvertebrados bentónicos, que en su presencia o ausencia, determinan la calidad del agua. «Si quieren quitarnos nuestro territorio, tendrán que quitarnos la vida, porque nuestra vida es nuestra tierra y la tierra es la vida de todos», decían las mujeres defensoras.

P028 Humedal construido, sembrando totora

Aquí, junto a Americo Sinclair se sembraba totora (Schoenoplectus californicus) en el humedal construido situado en su finca donde se dedican a la producción de cacao y elaboración de chocolate, junto a Sara Delgado. El humedal es una zona de tierra cuya superficie se inunda de manera permanente o intermitente. Al cubrirse parcialmente de agua da lugar a un ecosistema híbrido entre los sistemas acuáticos y terrestres. Este sistema tiene una gran capacidad de absorción de nutrientes por el que se usa para el tratamiento de las aguas residuales. Es una tecnología apropiada, en total crecimiento y con estrategia de economía circular, donde el residuo para a ser un nutriente. La totora aporta al humedal el oxígeno necesario para el biofilm, mejora las condiciones de humedad y temperatura y absorbe algunos nutrientes.

P029 Terreno imposible

COLÒMBIA. Cuando no queda otra opción las personas lo dan todo de si, las familias permiten que extraños entren en su hogar para realizar los trabajos más complejos de topografía en zonas montañosas y lluviosas. Casas construidas en barrancos imposibles son lo que le queda a la población más humilde para vivir. La topógrafa Claudia Ocampo y la colaboradora de OnGits Blanca Marín- Esteve.

P030 Res és el que sembla

NIGÈRIA. No és un taller, ni una biblioteca; és el pavelló infantil d’un hospital de l’estat de Gombe. En lloc de llits, taules per atendre als infants malalts. El que semblen hamaques, al fons, són mosquiteres. Les medicines que veiem les han hagut de portar les mares. Es constata la manca d’infraestructures bàsiques dels hospitals del nord de Nigèria, amb una ràtio d’1 metge per cada 13.000 habitants, i on la medicació ha de ser proporcionada per les famílies, fins i tot l’administrada de forma endovenosa.

P031 Guerrera Ambiental

PERÚ. Doraliza es parte de los Comités de vigilancia ambiental (CVA) en Perú y ha luchado con éxito contra empresas mineras que destruyen el medio ambiente en su aldea natal y ahora está colaborando con combatientes en todo el Perú. Aparte de eso le gusta bromear y reír mucho. Para esta foto, saltó sobre un árbol de aguacate en un hermoso valle verde, que está amenazado por los efectos de la minería informal.

P032 Río Amarillo

PERÚ. César, de la ONG Grufides, Cajamarca, está mostrando a un Comité local de vigilancia ambiental (CVA) cómo usar el muestreo de macroinvertebrados para el monitoreo de la calidad del río. Sin embargo, la imagen de sus manos manchadas de amarillo dice más que mil palabras sobre los efectos de las actividades mineras informales en las montañas. Bajo el río, en un pintoresco valle, los agricultores dependen del riego del río 9 de los 12 meses del año.

P033 De camí al joc

REPÚBLICA DOMINICANA. Durant els esplais treballem l’educació en valors dels més petits mitjançant els jocs. Però l’aprenentatge dels nens no es troba únicament en el joc del dia, basat en un valor explicat prèviament, sinó en totes les petites accions que van succeint-se: des de petites baralles, fins al camí que es fa per anar d’una activitat a una altra o les cançons que cantem mentre els monitors acaben d’enllestir el material per fer un joc.

P034 Caos induit

REPÚBLICA DOMINICANA. Els esplais son oportunitats úniques per als nens de les diferents comunitats de reunir-se tots i poder interactuar entre ells de maneres que normalment no els són possibles. La gran quantitat de nens que reunim cada dia i les diferents edats que tenen són un repte tant per nosaltres com per ells, que es veuen forçats a aprendre els tipus de relacions que poden tenir amb nens més petits alhora que es troben amb situacions socials noves per ells degut a la gran quantitat de persones involucrades.

P035 Màscares de guix

REPÚBLICA DOMINICANA. Sens dubte és una de les activitats amb que més aprenen i es diverteixen. Ens serveix per treballar la creativitat, el respecte als gustos i opinions dels altres, el treball en equip, el compartir,...

P036 La classe dels somriures

REPÚBLICA DOMINICANA. Veiem la felicitat dels més petits i les més petites nomès per tenir un respall de dents nou

P037 Recollir, regenerar, reciclar

REPÚBLICA DOMINICANA. Veiem part del projecte de recollida de residus per a regenerar el paisatge. Intentem impulsar el reciclatge com a costum diari en la comunitat de Sabana Yegua

P038 Tot és un joc

REPÚBLICA DOMINICANA. En els nostres "veranitos", amb qualsevol espai i material ells ens ensenyen els seus jocs, venim a ensenyar i acabem aprenent nosaltres.

P039 Preparant el tabac

NEPAL. Un treballador, mentres s'espera, damunt l’encofrat, més formigó per acabar la franja de “concrete” del mur de la casa, troba un moment per preparar-se el tabac entre les mans. Fer una boleta de tabac tot amassant-ho amb els dits i el palmell de la mà, després uns copets, cap a la boca i a seguir treballant.

P040 Treballant la pedra

NEPAL. El “dhunga – mato” (pedra i fang) és el sistema constructiu més utilitzat al Nepal per fer les cases. Com el seu nom be indica els murs es formen de pedres unides amb fang. Els treballadors amassen la terra amb aigua per fer el fang i treballen a cops de martell la pedra per donar-li la forma que volen, la cantonada que precisen i que ocupi així l’espai que necessiten.

P041 Comunicació entre treballadors

NEPAL. La casa es troba en les últimes etapes de construcció. Ja només queda acabar d’omplir l’encofrat de l’última franja de formigó del mur en la qual hi descansarà la coberta. Els treballadors parlen. Un des del terra, l’altre des de dalt. Deu voler més formigó.

P042 Mirada inexorable

SENEGAL. Nen que va ser visitat a l´hospital Abass Ndao a la ciutat de Dakar, dins de les jornades formatives que oferíem als professionals sanitaris del mateix hospital. Presentava una malaltia genètica i heretada de la família materna amb molt poques opcions terapèutiques.

P043 Compartint coneixement

MOÇAMBIC. Anotacions d'una cirurgia d'oculoplàstica preses per una doctora de l´hospital Central de Maputo.

P044 Curiositat

MOÇAMBIC. Moment previ l´screening visual dut a terme en una escola en el barri de Mavalane a Maputo. En el moment de la fotografia el nen presenta una cara de curiositat i sorpresa a la vegada perquè desconeix el que passarà, no entén que fan una sèrie de persones desconegudes a la seva aula.

P045 Petits a l'escola

ÍNDIA. Després de fer un taller a una de les escoles de Bangalore, fem una foto als diferents grups de treball de nens i nenes. Aquests tres nens diuen que ells són molt amics i també volen una foto.

P046 Don't talk with me

ÍNDIA. Aquesta foto l'he fet durant una classe de mates. Ens vam trobar aquest nen castigat. Es pot llegir escrit amb guix Don't talk with me i Reflection Corner, del revés. El nen no podia parlar ni sortir del quadrat. Tot i això era bastant entremaliat i no feia gaire cas.

P047 La despedida

Bangladesh. Los habitantes de Baher Bali se arremolinan para decir adiós al equipo que ha ayudado a que la comunidad pueda compartir energía fotovoltaica.

P048 La esperanza de los campesinos

PERÚ. Las actividades mineras han traído impactos que afectan directamente a la población de la región de Cajamarca, especialmente la expropiación coactiva de tierras a campesinos y contaminación de ríos con metales pesados. El Río Chimín es uno de los ejemplos de recursos impactados por esas acciones antrópicas y Sra. Doraliza es una de los miles de campesinos que luchan por proteger los recursos naturales y ecosistemas de la región. En esta foto, ella está leyendo un manual de vigilancia ambiental durante una expedición del Comité de Vigilancia Ambiental (CVA) de Cajabamba, organizado por la ONG Grufides.

P049 El color de la negligencia

PERÚ. Cientos de ríos han sido contaminados por actividades mineras formales e informales en Perú. La población local lucha contra la minería para proteger sus recursos naturales, pero los impactos ambientales sólo aumentan con el paso del tiempo. En esta foto, el Comité de vigilancia ambiental (CVA) de Cajabamba organizado por la ONG Grufides, realiza un monitoreo del Río Chimín y comprueba la pésima calidad de sus aguas. Residentes locales dicen que el río está contaminado desde hace años, pero por ser su única fuente, usan esta agua diariamente.

P050 La esperanza del futuro

PERÚ. Sólo se cuida bien cuando se entiende. La educación ambiental es imprescindible para un futuro sostenible. Para hacer con que la sociedad sea consciente se debe comenzar desde jóvenes. En esta foto, estudiantes de escuela secundaria de una comunidad rural en Perú participan en un taller de educación ambiental, en el cual la importancia de la calidad de agua y saneamiento fue abordada. El interés y la motivación de estos estudiantes reflejan la importancia de la educación ambiental para mejores condiciones socioambientales a las futuras generaciones.

P051 Publicitat

MARROC. A la ciutat de Chefchaouen els murs de l’interior de la medina han anat canviant de color amb el temps, antigament eren de color blanc i s’utilitzava el color blau a la planta baixa dels edificis. Actualment els murs de la medina es van tenyint de color blau en la seva totalitat, fent canviar inclús el nom de la ciutat de Chefchaouen a la “perla blava” del Marroc. El propi mur de la fotografia, que forma part del límit de la medina, es troba en procés de ser pintat amb diferents tonalitats de blau. S’utilitza com a publicitat pels visitants per explicar aquesta nova imatge de la ciutat que es trobaran a l’interior de la medina, dels diferents blaus que els aniran acompanyant en el seu recorregut interior. I que d’alguna forma fan que l’estructura arquitectònica de les places, dels carrers i carrerons es perdi entre les tonalitats de blaus que van apareixen i que moltes vegades es confonen amb el cel blau del Marroc.

P052 Blanc sobre blanc

MARROC. Aquesta fotografia correspon a una de les cases pati del centre de la medina que s’ha rehabilitat recuperant el colors original. Eliminant el color blau pel que s’ha donat a conèixer la ciutat de Chefchaouen i recuperant el color blanc interior. Les cases pati de Chefchaouen ens ofereixen uns espais interiors on tot desapareix, no hi ha límits, el terra, les parets i el sostre es realitzen amb el mateix material i es pinten del mateix color. Identifiquem els elements de l’espai a través de les pròpies ombres que es generen i pels objectes de color que es col·loquen en el mateix. Blanc sobre blanc, morter sobre morter, parla de les capes que cada any es van col·locant una sobre l’altre en el manteniment de la casa.

P053 Treball en grup.jpg

P054 Conquistando la cima.jpg

P055 Horitzó binari.jpg

SÀHARA. Hivern al Sàhara. El Fadel s’afanya per acabar d’instal·lar l'antena a l'escola del Màrtir Salem Ahmed Baricala, l’última que falta per acabar de connectar els centres educatius de la daira o districte de Bojador al camp Dajla, un dels 5 camps de refugiats sahrauís de Tindouf, a Algèria, on viuen més de 150.000 persones. "Acabo y vamos a la haima a hacer un te, empieza a hacer mucho calor para estar fuera”, diu en un castellà arabitzat. "Aunque no son los 55 grados a los que llegamos en verano“, reconeix amb un somriure que s’intueix en uns ulls torrats pel sol. S’incorpora, s’eixuga el front i des de la vista que li ofereix l'altura, contempla l’horitzó. Repassa la línia que separa desert i cel, realitat i esperança, fins que, atret com per un magnetisme ancestral, s’orienta completament a l'oest, cap el territori del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. Em pregunto si pensarà en el mur i els 100.000 soldats marroquins que separen el seu poble de la terra dels seus avis o en el referèndum per exercir el dret a l’autodeterminació que les Nacions Unides els hi van prometre i porten 30 anys esperant. No ho sé. Només veig la mirada trista d’algú que enyora casa seva.

P056 Perspectiva.jpg

P057 Hi ho!.jpg

P058 Ultimos minutos de luz.jpg

Res és el que sembla