Realitat
R001 Namaste
NEPAL. Ens trobem el país dels somriures ple de cables per tot arreu. Malgrat que diferents ONG han presentat propostes per a fer una neteja de cables i endreçar els que siguin funcionals, el poble defensa que aquest cablejat desendreçat dóna identitat a Nepal, on la principal font d'ingressos és el turisme.
Visualitza
R002 L'oci és masculí
NEPAL. En una societat encara masclista no està ben vist que les dones perdin el temps jugant a jocs, ja que son elles les encarregades de la llar i sempre hi ha tasques a fer. Així que mentre els homes es diverteixen, ella roman tranquil·la i observa el que passa al carrer.
Visualitza
R003 Calen joguines?
NEPAL. En un món on les joguines no són a l’abast de tothom, els nens que no poden disposar d’elles utilitzen el seu enginy i creativitat per passar-ho bé. Aquests han utilitzat un pneumàtic punxat i una corda per fer un remolc amb el que s'ho passen genial i a més a més fan activitat física.
Visualitza
R004 La barca, mitjà de transport i desenvolupament
GHANA. Aquesta barca de fusta motoritzada és l'únic mitjà de transport per travessar el riu Volta i arribar a les illes del delta d'Ada Foah. Mestres, voluntaris i treballadors realitzen aquest trajecte diari en grups per col·laborar en el desenvolupament de les famílies que viuen a les illes, des que surt el sol fins que es pon.
Visualitza
R005 La botiga de la Grace i la Jannet
GHANA. Cada dia passàvem per la botiga de la Grace per comprar alguna cosa o per treure'ns la gana. La Grace és una cuinera excel·lent, fa el millor plantain d'Ada Foah. La Jannet és la seva filla adoptada, una noia que amb 16 anys s'encarrega de portar la botiga i aprofita a aprendre idiomes amb els voluntaris que venen, de fet ja parlava una mica de castellà. L'últim dia que vam estar a Ada Foah vam decidir oferir-los una truita de patates en mostra del nostre agraïment, només cal veure'ls les cares per saber que els hi va encantar la sorpresa!
Visualitza
R006 Caos
GHANA. El lloc més caòtic d'Accra és sens dubte l'estació d'autobusos. Motors i clàxons acompanyen els crits dels conductors que informen sobre el destí del trajecte. Les dones es passegen entre els vehicles carregant els productes al cap per tal de vendre-ho a les persones que esperen dins l'autobús.
Visualitza
R007 Vacances a casa dels avis
MARROC. De la ciutat al Desert per passar alguns dies en família a casa dels avis, en una Jaima
Visualitza
R008 Zinacantán
MÈXIC. La localidad de Zinacantán, que en náhuatl significa “Lugar de murciélagos”, es una localidad indígena tzotzil, cuya población se dedica principalmente a las artes textiles. Dos niñas de la comunidad hacen tortillas de maíz y visten sus trajes típicos con tejidos artesanales hechos por ellas mismas.
Visualitza
R009 Un mundo sin fronteras
MÈXIC. Un niño guatemalteco observa atentamente el paisaje desde el límite fronterizo que separa a México de Guatemala. Espacialmente, la línea marca la división territorial a través del “Lago Internacional” pero, en realidad, no hay diferencias.
Visualitza
R010 Leña para el hogar
MÈXIC. Durante nuestro recorrido era común encontrarnos con residentes sonrientes y amables. La mayoría de las localidades cercanas al Parque Nacional “Lagunas de Montebello” utilizan leña con fines domésticos, recurso que han aprendido a utilizar de forma sostenible y organizada.
Visualitza
R011 Islam i modernitat
MARROC. Vàrem conèixer un jove historiador marroquí que ens va portar a casa d’una amiga seva, una senyora francesa que va convertir-se a l’Islam i emigrar al Marroc (per aquest ordre). La senyora va mostrar-nos casa seva, un bon exemple de tipologia tradicional adaptada a les necessitats actuals: la casa pati local –riad- per a una sola persona (i vuit gats). La casa, els gats i la senyora transmetien valors semblants: assossec, lluminositat, austeritat, pau.
Visualitza
R012 D'on ve, on va?
MARROC. En mig del poble hi havia un gran descampat voltat per les mitgeres dels edificis colindants. A un costat del gran buit, a l’ombra, seia una senyora amb una bossa. Passava el dia allà? Era un descans al camí? Si la senyora marxava el seient es quedava? Què portava a la bossa? Tantes preguntes sense resposta... nomes sabem quin és el seu color preferit.
Visualitza
R013 Natura viva
Era dia de mercat. Ocupava tots els carrers del centre de la medina i estava sectoritzat. Vaig fer moltes fotos, dels puestos de roba, de teixits, de betes i fils, de flors de plàstic, de sandàlies, de gallines i ous, de olives, etc. etc., però finalment he escollit aquesta imatge per la composició i el colorit. I això que al fer-la mes que res em vaig fixar en la mida de la carbassa i les mosques...
Visualitza
R014 La bellesa de la simplicitat del joc
NEPAL. Aquesta nena ens ensenyava la seva nova “joguina”, un ocell que no podia volar. Mentrestant, han passat ja tres anys en aquest campament “provisional”, al quedar-se sense casa arran del terratrèmol.
Visualitza
R015 A l'espera d'un nou habitatge
NEPAL. En un campament que el govern va fer per la gent afectada pel terratrèmol de 2015 aquesta família espera un habitatge. Al principi vergonyoses , i després una de les dones encén una pipa per ser captada per la càmera.
Visualitza
R016 Recol·lectar l'arròs amb amigues
NEPAL. A Nepal l’ agricultura continua sent una activitat econòmica important, sobretot la plantació d’ arròs. També forma part del menjar més típic nepalí: el "dal bhat". De bon matí, aquest grup d’amigues van a recollir-lo. És una feina quotidiana en èpoques de pluges i per elles també és un punt de trobada i diversió.
Visualitza
R017 Dissabte a La Paz
BOLÍVIA. Dissabte d'agost, la gent l'engalana per celebrar la festa de la independencia. Vestits típics.
Visualitza
R018 Pastor
BOLÍVIA. A l'altiplà de Bolivia, a gairebé 4000m sobre el mar, hi ha un extens desert fred on amb proutes feines hi creeix herba. Els pocs habitants que encara hi queden viuen en cases fetes de fang, i es cuiden dels petits ramats d'ovelles que hi poden sobreviure.
Visualitza
R019 Un gran río de riqueza
EGIPTE. Monumentos de épocas faraónicas que aún hoy se alzan en pie demostrando que el delta del Nilo ha sido lugar donde se asentaron las primeras dinastías (3500 AC) y donde hoy en día se refugia el 90% de la población egipcia. Comunidades agrícolas que, confinadas en las fértiles tierras del valle del Nilo, desafían el avance del vasto y extremadamente hostil desierto.
Visualitza
R020 El valor familiar
EGIPTE. Fiel representación del incomparable valor de la unión familiar, el respeto y la admiración hacia las personas de mayor edad. El sentido de vivir en comunidad, de aprender los unos de los otros, donde a pesar (o debido a) la escasez de recursos prima el interés colectivo por encima del individual. Sin duda, Egipto es un destino apasionante, intenso, que perturba y que fascina.
Visualitza
R021 A dins i a fora alhora
EGIPTE. Más allá del acto de descalzarse parece no existir frontera entre la bulliciosa vida en la calle y la intensa vida puertas adentro de construcciones inacabadas. Esta aparente realidad parece convivir con su antagónica y mientras las mujeres permanecen a dins los hombres y los niños se mueven libremente a dins i a fora. Sin duda, Egipto es un destino apasionante, intenso, llenos de contradicciones, que fascina y perturba alhora.
Visualitza
R022 Generaciones en el lago Timsah
EGIPTE. El lago Timsah pertenece a la ciudad de Ismailia y ha sido una fuente ancestral para la pesca familiar y a pequeña escala. Sin embargo, a dichos lagos van a parar enormes cantidades de vertidos industriales y agrícolas que están comprometiendo dicha actividad. Esta fotografía muestra a un padre con sus hijos pescando, un oficio que se aprende de generación en generación, y que probalemente, si no se pone remedio al tratamiento de los residuos, vaya desapareciendo con el paso del tiempo.
Visualitza
R023 Evitando las escaleras
EGIPTE. Entre la cada vez más avanzada tecnología tan presente en el primer mundo, un simple viaje a otras partes del mundo, nos recuerda la gran sofisticación de las cosas más sencillas. Esta foto fue tomada en Luxor, y probablemente la única razón del cesto que a modo de polea bajaba una mujer desde la ventana, era evitar que su marido subiera las escaleras, algo que podría pasar en cualquier otra parte del planeta. El hombre en bici, y la venta de productos básicos, nos habla a efectos prácticos del verdadedo sentido de la sostenibilidad.
Visualitza
R024 Salón callejero
EGIPTE. Una de las cosas más reseñables de Egipto es la gran vida que se respira en cada esquina, desde el momento del rezo al amanecer hasta bien entrada la noche. El contacto social es visible en Egipto, frente a la individuación del primer mundo. Esta fotografía muestra lo que se podría observar en cualquier hogar, la plancha, el sofá y la conversación de salón, con la gran diferencia que el salón aquí, es la calle.
Visualitza
R025 Realitats contrastades
SIERRA LEONE. Aquesta foto la vam fer a una platja de Sierra Leona on vam passar un cap de setmana. La foto es va fer sense cap intenció al darrera, però quan la vam analitzar, vam veure que realment era molt xocant. Si retalles la part de baix d'aquesta, veus que és la foto del típic paisatge paradisíac amb el mar, la vegetació i la barca, però si la deixes sencera, mostra un dels grans problemes del país que és el tractament de residus, i com aquests poden destrossar un paisatge tan bonic.
Visualitza
R026 Opoto snap me!
SIERRA LEONE. El que més ens crida d'aquesta fotografia és la felicitat dels nens.Aquests nens solen jugar a fútbol per les tardes, i quan ens van veure van venir corrent demanant-nos que els féssim fotos amb la frase "Opoto snap me!" (opoto vol dir 'persona blanca' en Temne). Quan van veure que si que els hi fariem fotos, van començar a tirar-se pel terra, a fer carotes i a posar amb diferents postures. Vam estar mitja hora fent-los fotos i la felicitat dels nens no era gaire difícil de percebre. Aquesta foto n'és un clar exemple.
Visualitza
R027 Mirant l'altra realitat
PANAMÀ. L'illa de Saboga i l'illa de Contadora estan una davant de l’altra. L'illa de Contadora és una de les illes del Pacífic panameny amb un turisme d’elit; grans iots i grans hotels abunden per tota la illa. Per altra banda, a l'illa de Saboga hi ha pobresa, amb escassos recursos econòmics i la poca població activa treballa per l’illa de Contadora. Un cop més, la desigualtat econòmica que viu Panamà a poques milles de distància.
Visualitza
R028 La realitat desconeguda
PANAMÀ. Per nosaltres era desconegut que en molts països una de les distraccions de la població rural és la lluita de galls. Ens van dir que no era una lluita violenta, però la realitat va ser xocant. Dos galls domats per lluitar, amb petites punxes a les potes i la mort ràpida d’un d’ells. Un nen fent el “boca-pico” per intentar reanimar el seu heroi i la possible fonts d’ingressos.
Visualitza
R029 Créixer
NEPAL. A la nena que aprofita les davallades per agafar impuls i saltar més amunt, a la que ara, en cada salt aconseguirà que la gravetat la trobi a faltar. -C. Brandom-
Visualitza
R030 Punts infinits
NEPAL. Dues generacions de muntanyes que encaixen en un horitzó inestable, unes cultivades amb mostassa, amb blat de les índies… tan formades a la terra com una persona que hi habita, fan de falda a una naturalesa descontrolada… lliure, com l’infant que descobreix la llum, com el nen que sent el pes d’una mare…, com una gota de pluja vermella que alimenta l’infinit d’un nou coneixement.
Visualitza
R031 Rutines
NEPAL. Pujar. Córrer. Saltar. Baixar. Pujar. Saludar. Nens. Bon dia. Riure. Observar. Respirar. Arribar. Esmorzar. Llet, acabada de munyir. Ara sí, treballar.
Visualitza
R032 ComunitArt
NEPAL. L'harmonia del conjunt vista des de fora enfront al caos de l'interior de la ciutat.
Visualitza
R033 L'espera
NEPAL. La nul·la preocupació pel futur i la visió passiva del present dels sadhus, que dediquen la seva vida a l'observació i la oració.
Visualitza
R034 Convivència
NEPAL. El poble nepalí comparteix les seves vides amb el món animal. En la majoria d'ocasions els animals són perillosos, només el respecte cap a ells pot alliberar-te del conflicte. Creus que aquesta cabra és perillosa? Creuaries el pont?
Visualitza
R035 Trabajo colectivo, la minga campesina
PERÚ. Una minga (o mink’a en quechua) es una tradición antigua donde se hace una actividad colectiva en las comunidades. El significado de minga se remonta antiguamente a un trabajo compartido para el bien común, donde al ser colectivo, se puede realizar mucho más trabajo y más rápidamente. Es un trabajo recíproco, hoy para ti, mañana para mi. La minga además es una reunión y una excusa para juntarse y celebrar. Después de unas cuantas horas de trabajo preparamos la joijona. La joijona es la mesa andina, es una tela larga sobre la que se sirven los alimentos en el campo, sobretodo en fiestas tradicionales. El tamaño de la joijona determina la cantidad de alimento que habrá. En ella se sirvió canchita, manzanas, plátanos, un plato con papa nativa, una ensalada del alga andina cushuro, arroz con pollo y una taza de chocolate a la taza. Al ser un trabajo donde se trabaja colectivamente se fortalece la solidaridad, el compañerismo, el trabajo en equipo (dejando el individualismo, que tanto potencia el capitalismo, a un lado), el empoderamiento al ver la capacidad de trabajo que se tiene al organizarse y cooperar y el amor y respeto por la tierra. El esfuerzo de una minga se transforma en un gran trabajo. Es importante revalorizar la minga, como una potente alternativa organizativa ya que se está perdiendo debido al modelo capitalista del trabajo. Alternativa organizativa a nivel de sociedad y comunidad, basada tanto en el cuidado de las personas como en la defensa de la tierra.
Visualitza
R036 Mujeres Andinas
PERÚ. Esta imagen no habla suficiente de las montañas y su gente. Sobre todo de sus mujeres, que luchan y trabajan día a día para su familia, para la tierra y para el medio ambiente. Ellas, defensoras de la vida, del agua y de todo lo que nos rodea son el sustento de las comunidades andinas.
Visualitza
R037 Trabajo colectivo, la minga campesina
PERÚ. Una minga (o mink’a en quechua) es una tradición antigua donde se hace una actividad colectiva en las comunidades. El significado de minga se remonta antiguamente a un trabajo compartido para el bien común, donde al ser colectivo, se puede realizar mucho más trabajo y más rápidamente. Es un trabajo recíproco, hoy para ti, mañana para mi. La minga además es una reunión y una excusa para juntarse y celebrar. Al ser un trabajo donde se trabaja colectivamente se fortalece la solidaridad, el compañerismo, el trabajo en equipo (dejando el individualismo, que tanto potencia el capitalismo, a un lado), el empoderamiento al ver la capacidad de trabajo que se tiene al organizarse y cooperar y el amor y respeto por la tierra. El esfuerzo de una minga se transforma en un gran trabajo. Es importante revalorizar la minga, como una potente alternativa organizativa ya que se está perdiendo debido al modelo capitalista del trabajo. Alternativa organizativa a nivel de sociedad y comunidad, basada tanto en el cuidado de las personas como en la defensa de la tierra.
Visualitza
R038 Al cole
COLÒMBIA. Hija de los desplazados de guerra vive feliz en un lugar donde un señor (Cesar) ha construido una porción de luz cristalizada en una escuela/guardería para niños: Crisol. Ella sube por una escalera para ir al encuentro de sus compañeros en su escuela.
Visualitza
R039 Amuntegament
NIGÈRIA. Un matí qualsevol en el millor centre d’ensenyament secundari a l’estat de Gombe. L’amuntegament no és només a l’entrada; en una escola nigeriana és habitual tenir més de 200 estudiants en una sola aula. Al centre de primària Rimin-kebe, al veí estat de Kano, s’arriben a ajuntar 480 alumnes en una classe. Massificació, mestres i professors sense formació universitària... L’educació hauria de ser essencial per al desenvolupament humà.
Visualitza
R040 Línea de vida
PERÚ. Los hermosos colores que adornan los largos botes en este río amazónico pueden reflejar su importancia para la gente local de los pueblos a lo largo del río que dependen de estos barcos como la conexión más importante entre ellos.
Visualitza
R041 Residual
REPÚBLICA DOMINICANA. La falta de serveis i sistemes de neteja i tractament de residus, i la falta d’una educació ambiental provoca que els habitants de Sabana Yegua (i de República Dominicana en general) no tinguin cap cura pel medi ambient i els residus que generen. Aquesta situació es tradueix en l’acumulació de tot tipus de residus pels carrers, terrenys i jardins de Sabana Yegua. La acumulació de tal quantitat de residus no només genera problemes de salubritat sinó que, a més està reduint la fertilitat dels camps, a més de tots els problemes mediambientals que porta associats per als ecosistemes terrestres i aquàtics.
Visualitza
R042 Cases de llauna
REPÚBLICA DOMINICANA. La pobresa de la zona afecta de manera extrema a algunes famílies no podent-se permetre llars dignes amb unes qualitats mínimes. Això les força a recórrer a l’auto-construcció amb els materials que troben al seu voltant per poder tenir un protecció mínima contra el sol i la pluja.
Visualitza
R043 Juguem junts
REPÚBLICA DOMINICANA. Veiem un petit nen a terra amb un gos molt a prop, situació recurrent de veure els mes petits sols amb animals del carrer jugant amb ells.
Visualitza
R044 Tot són joguines
REPÚBLICA DOMINICANA. Tot es pot convertir en joguina, encara que sembli per llençar els nens i les nenes tenen la capacitat de convertir qualsevol objecte en joguina.
Visualitza
R045 Paisatge ocult
REPÚBLICA DOMINICANA. Ampolles trencades, plàstics, bosses, llaunes... són els elements habituals en el paisatge de la zona, plena de solars plens de deixalles.
Visualitza
R046 Rentant els plats
NEPAL. Bimphedi, una població de pas en el camí entre Kathmandú i Ethauda, és un anar i venir de "jeeps”, els transport utilitzat per moure’s entre ciutats i poblacions tot travessant muntanyes i valls. Una dona renta els plats, com cada dia, a l’aixeta de casa: "Mira, el jeep de les dotze va a deshora... o potser hem estat nosaltres que hem acabat tard de menjar avui..."
Visualitza
R047 Felicitat amagada
NEPAL. En els casaments nepalesos la dona marxa de la casa familiar per compartir la seva vida amb la família del seu espòs. No tornarà mai més a casa seva com una dona sola, sino com a parella. Ella està obligada a no expressar felicitats com a signe de respecte cap a la seva família que ara "deixa enrere". L'esposa pensa mentre manté la posició:“Mira de no somriure... fes un esforç ... tot i que sigui el dia més feliç de la teva vida. Fes-ho per la mare i el pare...”
Visualitza
R048 Batent el blat
NEPAL. A Supping, un poblet de muntanya, el dia a dia és dur i repetitiu. Recull fulles pel bestiar, treu llet a la cabra, desgrana i bat el blat de moro. El blat de moro és una de les principals fonts d’alimentació al Nepal del que s’en fa, sobretot, farina. Una dona bat tots els grans per netejar-los de pellofes: “Un, dos, un dos... i amunt! Un dos, un dos... i amunt!”
Visualitza
R049 Innocència inherent
SENEGAL. Al capvespre a la platja de les Almadies a la ciutat de Dakar, es reuneixen petits i grans per a gaudir de l’espectacle de la posta de sol mentre els nens es refresquen banyant-se en les aigües de l´Atlàntic
Visualitza
R050 Trapelles
SENEGAL. Un grup de nens es distreuen amb un parell de canyes i un got de plàstic en un petit poblat a les afores de Dakar mentre miren incrèduls un grup de visitants estranys que han arribat de no saben on.
Visualitza
R051 Somriures
SENEGAL. Visitant un camp de refugiats procedents de Mali, situat en un barri de Dakar, vàrem conèixer aquesta família, vivia en uns barracons fets de caixes i fustes al costat d´una riera que servia com a deixalleria de tot tipus de residus. Passejant per aquest barri sorprenia les rialles procedents de jocs infantils de tota una colla de nens i nenes que corrien descalços enmig d´aquelles construccions que anomenaven cases.
Visualitza
R052 Sostenibilidad en el desarrollo
MÈXIC. En la actualidad no basta contar con bellos paisajes de lagos, montañas o playas, es necesario conservarlos. Para los habitantes de la comunidad de Tziscao es clave la preservación de los lagos de Montebello, por razones no sólo ambientales, ya que es en ese entorno donde se lleva a cabo su vida diaria, sus prácticas culturales y actividades económicas. Son los lancheros, quienes construyen sosteniblemente sus propias balsas, además son quienes trabajan juntos y en cooperación para seguir obteniendo ingresos de la recreación sin causar daños en el recurso hídrico que es tan indispensable para la comunidad rural.
Visualitza
R053 Bus
ÍNDIA. Els nens venen de fer activitats extraescolars. Són les vuit del matí i anem amb bus cap a les escoles per començar les classes. Dues alumnes volen que els faci una foto amb la roba d'esport, ja que un cop arribin a l'escola hauran de posar-se l'uniforme
Visualitza
R054 Slums
ÍNDIA. Visita a un slum al mig de la ciutat de Bangalore. És l'slum de Koramangala. Alguns dels alumnes de l'escola Parikrma, on hem fet el voluntariat, viuen aquí. Visitem algunes de les cases del barri. Son petits habitacles sense llum ni aigua on viuen families senceres. Les condicions son molt pobres.
Visualitza
R055 Check the photo
ÍNDIA. Durant l'hora del pati he fet algunes fotos a nens que juguen. Un d'ells em demana que vol veure la foto i de sobte em trobo envoltat d'ulls que volen veure les fotos que els hi he fet. Després d'ensenyar-los les fotos faig una foto de l'escena.
Visualitza
R056 Barri George Dimitro, Maputo
MOÇAMBIC. El barri popular George Dimitrov està contstituït, en gran part, per teixits irregluars, fruït de l'ocupació no planificada i per la tendència de la població a l'ocupació de l'espai públic per a fins residencials. El resultat és de centenars de 'becos', com els anomenen, carrerons estrets, tortuosos, sense il·luminació pública i insegurs. Un dels objectius del projecte s'enfoca en la millora del teixit urbà, per a que la mobilitat i accessibilitat quotidiana als espais comuns siguin segures i de qualitat, sobretot per als grups més vulnerabilitzats, com ara la infància.
Visualitza
R057 arquitectures quotidianes
MOÇAMBIC. Al contrari de les generalitzacions que se solen fer respecte als anomenats barris ‘informals’ o ‘precaris’, els de Maputo són una mostra de paisatges construïts rics, variats i amb les seves raons de ser. Són les arquitectures del dia a dia, on hom pot distingir-hi des de les efímeres i temporals a les permanents; des de les contruccions tradicionals, les precàries o les ‘consolidades’; o des de les que tenen funció residencial a les, com és el cas, les dels espais terciaris. A totes elles, a més a més, també cal sumar-li el toc personal, les múltiples pinzellades de color de cadascú que donen vida als llocs urbans. Dins el marc d’un projecte enfocat en els espais col•lectius, la fotografia ens mostra el “Corta” i el “Lina’s bar”, una barbería (on es ‘corta cabelo’) i la ‘barraca’ (tal com anomenen a aquestes construccions precàries d’oci) de la Lina.
Visualitza
R058 Contrasts urbans
MOÇAMBIC. Mentre la vida s’obra pas, dia rere dia, els humans integrem el que aquesta produeix per a la propia supervivencia quotidiana. De camí al barri George Dimitrov aprofitem per fer una parada a la deixalleria municipal de Maputo, inserida al bell mig de la ciutat i del barri Hulene B. Una infraestructura pública que l’any passat va patir un esfondrament parcial, emportant-se cases i vides per davant. Un any després, dues nenes passegen de la mà mostrant normalització davant contexts complicadíssims, i una adaptabilitat al medi que no les atura.
Visualitza
R061 sobrepoblacion en la capital
BANGLADESH, Dhaka. La ciudad ha crecido tanto que algunos habitantes han de cruzar el río Buriganga cada día para ir a trabajar, mientras que otros recorrerán el curso de este contaminado río durante horas para viajar en ferry hacia el sur del país.
Visualitza
R062 Oasis
BANGLADESH. Un pequeño remanso de tranquilidad en medio la caótica Dhaka, el fuerte Lalbagh aparece como recuerdo del viejo dominio mongol en Bangladesh.
Visualitza
R063 Propera parada, Dakar
SENEGAL. Autobus públic en un barri de Dakar. El "billet" es compra entrant per les portes del darrera, negociant el preu amb el que està fora, agafat a la porta. La mesquita de fons és testimoni de la majoria musulmana al país.
Visualitza
R064 Evolució
SENEGAL. Pupitres vells i trencats del col·legi que estan tirats al pati, a l'espera de trobar els fons per poder substituir-los.
Visualitza
R065 Mercado Colorido
PERÚ. Diariamente, vestidas con sus típicos sombreros y ropas ricas en color, campesinas se reúnen en las calles del mercado de Cajamarca vendiendo sus productos frescos. La gran despensa de la cocina peruana proviene de estos tradicionales centros de abasto, los cuales ofrecen experiencias intensas de aromas, sabores y colores. La agricultura y la ganadería han sido las principales fuentes de ingresos de campesinos en esta región. Sin embargo, la creciente actividad minera amenaza estas zonas, convirtiéndolas en distritos mineros.
Visualitza
R066 Tejiendo la red de pesca
PERÚ. La pesca artesanal desempeña un papel importante para la economía y el bienestar de las comunidades ribereñas de la Amazonia peruana. Esta foto muestra el minucioso trabajo del nativo al tejer manualmente una tradicional red de pesca con algodón en una casa abierta. Estas viviendas, típicas de estas regiones con clima de temperaturas y humedad altas, ilustran también la importancia de recursos como las palmeras y maderas en las construcciones de las comunidades ribereñas.
Visualitza
R067 Vida en el campo
PERÚ. La agricultura desempeña un papel crucial en la economía de Perú, no sólo proporcionando alimentos y materias primas, sino también oportunidades de empleo a muchos campesinos. La provincia de Cajamarca ha sufrido amenazas sociales y ambientales tras las instalaciones de minerías que destruyen sus fuentes de agua. En un típico día soleado en la región de Cajabamba, esta foto reconoce la labor del campesino como impulsor y generador de la riqueza agrícola en Perú y sus esfuerzos por defender sus recursos naturales.
Visualitza
R068 Tiempo de juegos
MADAGASCAR. La escasez de suministro eléctrico en Madagascar provoca que los días y las noches sean dos mundos totalmente diferentes. Por la noche la oscuridad solo se ve alterada por la luz de los faros de algún vehículo y por los braseros que se intuyen a través de las ventanas de las casas. Durante el día, surge el bullicio aprovechando el calor y la luz de los rayos del sol. Este futbolín apareció a primera hora del día y enseguida se llenó de jóvenes y niños que disfrutaban de su momento de ocio.
Visualitza
R069 Ropa al sol
MADAGASCAR. En Madagascar la vida tiene lugar en la calle. La sociedad se organiza en comunidades que comparten desde la cocina hasta la limpieza y secado de la ropa.
Visualitza
R070 Trabajo en equipo
MADAGASCAR. La ruta nacional 7 es una de las carreteras principales del país, pero su estado es tan deficiente que los coches apenas pueden circular a 40-50 Km/h. El transporte público consiste en taxi-brousse, furgonetas que van cargadas hasta los topes. La población debe armarse de paciencia para conseguir que los largos viajes sean lo más placenteros posible. Además hay que estar prevenido para superar las piedras que puedan surgir en el camino.
Visualitza
Comparteix: