Realitat
004R Cria sostenible de cabres a Paraguana. Alejandro López
Autor: Alejandro López González. Veneçuela. La vegetació xeròfila de la Península de Paraguaná, els vents alisis i la salinitat del Mar Carib fan que les condicions de vida siguin molt difícils per als seus habitants, que es dediquen principalment a la cria de cabres i a la pesca. Els forts vents són ara aprofitats, per mitjà d'aerogeneradors de 1500 Wp, per generar electricitat i refrigerar el formatge elaborat amb la llet de les cabres.
Visualitza005R Sembra sostenible de blat de moro i blat. . Alejandro López
Autor: Alejandro López González. Veneçuela. Els indígenes andins veneçolans es dedicaven a la sembra de blat de moro en terres inclinades abans de l'arribada dels primers espanyols. Als conqueridors els va causar curiositat el observar que sembraven com a "andanes", del que va derivar el nom de Els Andes. Avui els camperols criolls d'aquestes terres sembren blat i blat de moro i usen electricitat neta, basada en l'energia solar.
Visualitza006R Ranxo de cuina Pemon amb llenya. . Alejandro López
Autor: Alejandro López González. Veneçuela. Els indígenes Pemón cuinen en una ranxo molt ventilat fora de l'habitatge principal o dormitori. Recol·lecten llenya del bosc i solen menjar peix de riu, yuca, arepas i vegetals cultivats en els konukos. Avui compten amb electricitat sostenible provinent de panells solars.
Visualitza007R Però, que mengem. Jordi Izquierdo
Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. Les condicions en les quals viuen molts ramats a l’Àfrica són dures, especialment al final de l’estació seca, on amb prou feines poden trobar herba de la que alimentar-se. Aquí vull reflectir aquestes dures condicions. En la imatge he donat més importància a l’extensió de terreny seca que als animals, per reflectir precisament aquestes dures condicions en que es troben.
Visualitza008R Què et puc oferir avui?. Jordi Izquierdo
Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. L’auto treball és important en comunitats pobres per incrementar els ingressos familiars. Un d’aquests treballs és l’elaboració casolana de menjar per vendre-ho en improvisades paradetes al carrer als passavolants, on et pots inclús assentar per menjar. Són autoempreses sovint d’una única persona. Aquí una dona fent una espècie de bunyols amb farina d’arròs, oli de palma i un petit fogonet.
Visualitza009R El meu tobogan preferit. Jordi Izquierdo
Autor: Jordi Izquierdo. Senegal. Les formes de diversió dels nens a l’Àfrica són molt menys sofisticades que als països occidentals. Allà no hi ha joguets electrònics, ni amb piles ni molt menys informàtics. Els nens troben diversió en coses molt més senzilles. Baixar en tobogan per les arrels d’un “fromager” mil·lenari com aquest els hi és un plaer.
Visualitza013R Mandarines al carrer. Elena Blanco
Autora: Elena Blanco. Equador. Aquesta nena venia mandarines al carrer. Teníem set i ens van venir de gust. Li vam preguntar quant costaven i ens va dir que mig dòlar. El Manuel li va agafar les 3 mandarines que tenia a la ma i li va donar el mig dòlar. Però la nena es va quedar parada: “No, no! Es todo el cubo!”. Vam agafar 6.
Visualitza014R km 938. Elena Blanco
Autora: Elena Blanco. Veneçuela. Per anar a visitar agricultors i les seves finques vam haver de fer molts quilòmetres. Aquest era el quilòmetre 938 de la carretera que uneix Catamayo amb Cariamanga. Allà ens esperaven els treballadors de la ONG Ayuda en Acción i una comissió d’uns 15 agricultors. Nosaltres vam sortir de Loja. En total 100 km i 2 hores i mitja de viatge. I els últims 40 km no estan asfaltats... La tornada es va fer llarga.
Visualitza015R Traspasar las nubes. Elena Blanco
Autora: Elena Blanco. Equador. Vam viatjar de la ciutat de Cuenca, a la Sierra de los Andes, a 2.550 metres d’alçada, fins a Guayaquil, al nivell del mar. S’ha de travessar i baixar grans valls i muntanyes. El viatge va començar a les 4 del matí. La sortida de sol ens va enganxar travessant el mar de núvols que vèiem a sota nostre. Cel blau a la Sierra, cel tapat a la costa. Impressionant.
Visualitza019-R Sin prisa. Marcos Martínez
Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. Esta imagen pretende transportarte al ritmo real de la vida, al africano. Pautado por la rotación y traslación de la tierra, por el ciclo de los cultivos, por la naturaleza.
Visualitza020-R Simple. Marcos Martínez
Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. Esta imagen pretende transmitir la simpleza de un escurridor y de los pocos litros de agua necesarios para lavar 4 cacharros. Por ultimo o quizás en primer lugar, el papel de la mujer en esa sociedad.
Visualitza021-R Preparando el té. Marcos Martínez
Autor: Marcos Martínez. Zimbabwe. Está fotografía pretende reflejar la costumbres diarias desde la perspectiva rural. El como si quieres un té necesitas ordeñar una vaca primero, no hay super que valga.
Visualitza025R Vine a per aigua. Héctor Escudero
Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. L’aigua no arriba fins al poblat tota sola. Després de bombejar-la fins a la superfície, cal portar-la fins a casa. En el nostre cas per curtes i colorides travessies, altres vegades excursions més complicades.
Visualitza026R El fenomen selfie. Héctor Escudero
Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. La curiositat, per a mi, expressió d'intel·ligència, va fer al nostre estimat Providence agafar el telèfon i fer una bonica sessió fotogràfica familiar.
Visualitza027R Sembla que hi ha aigua. Les catarates Victoria. Héctor Escudero
Autor: Héctor Escudero. Zimbabwe. Set del matí, el parc del que forma part aquesta maravella natural, porta mitja hora obert, pel que em creuo només amb una parella caucàsica, en les dues hores que durarà la meva visita. Emoció seria la paraula. Sentir a la cara cada gota d’aigua que s’aixeca disparada, després de tocar fons. Sentir als peus la vibració del riu Zambezi. Les aus volen amb branques al bec, per a construir el seu niu a la paret que mira les catarates, quin privilegi, un d’aquells moments en el que només vols ser ocell i gaudir per sempre d’aquesta sorollosa companya.
Visualitza034R Necessitats bàsiques. Adrián Álvarez
Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Un grup de dones nepaleses treballen, com cada matí, en les tasques agrícoles, però avui el dia els ha regalat una intensa pluja, tot i això, cap de les companyes de feina a faltat avui per complir la seva tasca. La necessitat bàsica d’alimentar-se amb la collita del propi dia, es molt superior a esquitxar-te els peus, enfangar-te la roba o mullar-te el cabell. Aquesta divertida imatge de les treballadores enfangades treballant sota un paraigües, personalment em fa posar en crisis, la diferencia que hi ha entre les coses que son importants i les en son d’urgents.
Visualitza035R Som família. Adrián Álvarez
Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Feia poc més d’un mes que havíem arribat a Nepal, i vam tenir la sort d’assistir a l'estranyíssim esdeveniment d’una boda Nepalesa entre el Dani, un català encarregat de l’orfenat local, instal·lat al Nepal des de feia 3 anys, i la Manisha, criada a l’allunyat poble de Bhimphedi. A la fotografia s’aprecia el recorregut del Dani cap a casa de la Manisha, i no hi val sol, tots els nens l’acompanyen durant el trajecte, entre somriures i cançons, on també hi som nosaltres, acceptats i integrats a la comunitat, formant part més que mai en un dia tant important per al poble. Ja som família.
Visualitza036R Didi en nepalès vol dir germana gran. Adrián Álvarez
Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Com cada matí, la “Didi” Beni compleix amb la seva tasca diària de despertar els nens i nenes de l’orfenat de Bhimphedi i d’ajudar-los a arreglar-se per enfrontar-se a una nova jornada escolar. Amb la seva dedicació i energia, el seu somriure càlid, la mirada enlluernant i la seva forma de pentinar a les nenes tan afectuosa, ens està amagant que ella en realitat no està complint amb la seva responsabilitat laboral, sinó que ella està tenint cura del seu bé més preuat, els nens de la casa d’acollida, la seva veritable família.
Visualitza040R Aprendre treballant. Ana Comadran
Autora: Ana Comadran. República Dominicana. L'Eudi aprèn electrònica arreglant televisors que desprès ven, per ajudar econòmicament a la seva família.
Visualitza041R A través de la porta. Ana Comadran
Autora: Ana Comadran. República Dominicana. Molts immigrants haitians arribats a Republica Dominicana sense permís de residència, són repatriats a Haití. Alguns d'ells, deixen els seus fills a amb l'esperança de que puguin créixer en una realitat millor.
Visualitza042R Seu amb nosaltres. Ana Comadran
Autora: Ana Comadran. República Dominicana. Una mare jove agafa el seu fill de la mà. Viuen molt humilment en una casa de fusta i adob, aixecada uns centimetres per sobre el terra per evitar que s'indundi la casa durant l'època de pluges. Tot està net i ben cuidat. Ens convida a seure amb ells.
Visualitza043R Una abraçada. Xavi Jarque
Autor: Xavi Jarque. República Dominicana. No hi ha senyal més bonic de amistat i amor que una abraçada combinada amb un somriure.
Visualitza044R Recollint Mangos. Xavi Jarque
Autor: Xavi Jarque. República Dominicana. República Dominicana té una sort i és que en totes les zones rurals hi ha un bon nombre d'arbres fruiters. Si el menjar escasseja a casa sempre es pot anar a buscar un parell de mangos.
Visualitza045R Saltes?. Xavi Jarque
Autor: Xavi Jarque. República Dominicana. El canal és on els nens del poble aprofiten per refrescar-se i també netejar-se. Tot i això l'aigua és de molt mala qualitat i els voluntaris poques vegades han saltat per refrescar-se amb els nens.
Visualitza048R Lección de libertad. Gabriela Lavorente
Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. En un país cuyo territorio se divide entre el islam, el cristianismo y el animismo en una situación política y económica de conflicto, la armonía y el respeto parecen ser los imperativos de la convivencia entre los diferentes credos.
Visualitza049R El pescador. Gabriela Lavorente
Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. Alejados de la escuela por la fuerza de la realidad senegalesa, los niños son llevados sin elección a su emancipación. Es en las aguas del mar de Kafountine que encuentran la pesca como medio de sustento.
Visualitza051-R Hambre. Gabriela Lavorente
Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. La simplicidad de la composición nos ensena más de lo que vemos a la primera mirada, lejos de tres vacas puestas a comer. No por coincidencia están de espalda, sus culos delgados desean ilustrar de manera irónica y metafórica la situación del país. A pesar de su potencial agrícola, sea por el estancamiento en la producción, sea por la falta de infraestructura y desarrollo político, Senegal todavía sigue como un país fuertemente golpeado por la desnutrición.
Visualitza054-R Carruaje fúnebre. Eulàlia Sánchez
Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. Los primeros carruajes funerarios datan del siglo XIV. Las características del carruaje determinaban la clase social del difunto en función de la ornamentación y número de caballos presente. En la Ciudad de Granada (Nicaragua) se continúan utilizando.
Visualitza055-R Escondida. Eulàlia Sánchez
Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En un hábitat extremo, la selva tropical húmeda de Nicaragua, vive la rana de ojos rojos lLa Agalychnis Callidryas). En esta foto, sin duda, está escondida esperando algún insecto u ocultándose de su principal depredador, la culebra arborícola.
Visualitza056-R Tienes cambio?. Eulàlia Sánchez
Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En la ciudad de Granada, aparte de poder cambiar las divisas en las oficinas de Global Exchange, es habitual encontrar personas que se dedican, en plena calle, a cambiar euros por córdobas nicaragüenses (moneda del país) con un tipo de cambio óptimo.
Visualitza060-R Verde esperanza. Andrea Llanas
Autora: Andrea Llanas. Índia. La esperanza reflejada en el gesto de un hombre por vender en el mercado central de Koilkuntla el chili que su mujer y su hija han estado recogiendo durante días en las plantaciones cercanas al pueblo.
Visualitza061-R El tiempo vuela. Andrea Llanas
Autora: Andrea Llanas. Índia. El tiempo se detiene para una joven que espera a las puertas de un colegio la salida de una niña, que en su día ella, también fue.
Visualitza062-R Ella dijo sí!. Andrea Llanas
Autora: Andrea Llanas. Índia. Antes de cualquier boda en India existen ciertos actos ceremoniales que deben darse para que el matrimonio se forme correctamente. Normalmente se trata de matrimonios de conveniencia, éste en cambio fue un enlace por AMOR en el que ELLA pudo escoger con quién iba a compartir su vida.
Visualitza069-R Llum als carrers improvisats de "El Tuzal". Dorian Francisco Gómez
Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. Comunitat El Tuzal amb energia elèctrica en els seus carrers improvisats.
Visualitza070-R Luz para los niños en la Ciudad rural sustentable “El Tuzal”. Dorian Francisco Gómez
Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. A la comunitat "El Tuzal", l'energia elèctrica ha contribuït en l'educació dels nens, obtenint més hores per a l'estudi a les nits.
Visualitza071-R Felicidad para los niños en la Ciudad rural sustentable “Villa del Río”. Dorian Francisco Gómez
Autor: Dorian Francisco Gómez. Mèxic. En la comunidad de "Villa del Río", la energía eléctrica ha contribuido en la felicidad de los niños, al tener energía eléctrica por las noches, teniendo respeto por los sistemas instalados.
Visualitza072-R La vida segueix. Carmen Seres
Autora: Carmen Seres. Grècia. Tot i la duresa de la vida en el camp de Petra es important seguir amb les costums per no perdre la identitat propia. Qualsevol lloc i moment era bo per compartir petits fragmenst de cotidianitat per fer més soportable el estar lluny de la seva terra i dels teus familiars.
Visualitza073-R Sigui on sigui sempre contents. Carmen Seres
Autora: Carmen Seres. Grècia. En el camp de Petra hi havia més de 600 nens que continuaven sent-t’ho encara que estaven fora del seu país i en moltes ocasions fora de la seva familia ja que la havien perdut! Vivien a les tendes amb tiets o amics de la familia. Era molt agradable veurel’s contents, jugant com si res, rient…, semblava que per ells era tan sols un nou lloc per viure.
Visualitza076-R Mare i filla. Harlem Acevedo
Autor: Harlem Acevedo. Mèxic. L'Estat de Mèxic és un territori molt agitat, amb molt trànsit, pol·lució a la zona industrial i una alta delinqüència en les noves zones de expansió metropolitana. No obstant això, abunden les persones amables, servicials, treballadores i orgulloses de la seva regió, en la qual trobem també àrees naturals de bellesa incommensurable, que decoren la panoràmica durant la vesprada. A la imatge s'observa una mare donant la mà a la seva filla en un dia de lleure i integració familiar al Nevado de Toluca a 4,000 metres d'altura.
Visualitza077-R Pel dret al treball. Harlem Acevedo
Autor: Harlem Acevedo. Mèxic. Über és una empresa internacional que ofereix un transport privat a través d'un aplicació en línia als seus usuaris. Aquesta eina comunica el passatger i el conductor amb un valor de viatge ja preestablert. El problema és que aquest servei li ha arrabassat una gran clientela al sistema tradicional de taxistes. A la imatge es capta com els taxistes de la Ciutat de Mèxic ocupen un dels llocs més emblemàtics de la ciutat: "El Ángel de la Independencia" on, enmig de la important Avenida Reforma, exigeixen mesures correctives al govern per controlar aquest fenomen.
Visualitza078-R-Vigília del dia de morts. Harlem Acevedo
Autor: Harlem Acevedo. Mèxic. Les ofrenes del dia de morts són un element fonamental de la celebració mexicana. En aquesta festa s'organitzen altars en honor als morts de la família, generalment amb flors, espelmes, menjar i objectes al gust del difunt. A la fotografia s'observa una senyora gran i un grup de persones realitzant les compres per aquest dia important de la idiosincràsia mexicana, en un mercat local del municipi Xilitla, a la regió Huasteca de San Luis Potosí.
Visualitza080-R-Pam a pam. Daniel Coll
Autor: Daniel Coll. Nicaragua. Aprofitant fins l’últim raig de sol, aquesta família, com tantes altres, tornen cap a casa després del habitual bany a les aigües del llac Nicaragua. La inaccessibilitat a l’aigua corrent i les precàries condicions higièniques fan que la majoria d’habitants d’aquesta petita illa nicaragüenca aprofitin l’aigua dolça del llac per netejar-se i realitzar les tasques domèstiques.
Visualitza081-R Rentant entre meravelles. Daniel Coll
Autor: Daniel Coll. Nicaragua. La manca d’aigua corrent, les carėncies...no impedeixen que la gent, immersa dins l'extraordinària bellesa de l’entorn, gaudeixi d'una felicitat desconeguda per a molts...Aquesta dona rentant la roba a la llacuna Nicaragua amb el teló de fons del volcà Concepción i envoltada per les seves criatures que gaudeixen d'un refrescant bany, n'és una mostra.
Visualitza085-R Colores en las nubes descubrir. Victòria Tous
Autora: Victòria Tous. Nepal. ¿Has oído al lobo aullarle a la luna azul, o has visto a un lince sonreír? Has cantado con la voz de las montañas, y colores en el viento descubrir. Corramos por las sendas de los bosques, robemos de los frutos su sabor. Descubre la riqueza a tu alcance sin pensar ni un instante en su valor. Los ríos y la lluvia mis hermanos, amigos somos todos ya lo ves! Estamos entre todos muy unidos en un ciclo sin final que eterno es.
Visualitza086-R Miradas en Nepal. Victòria Tous
Autora: Victòria Tous. Nepal. En Nepal hay una curiosa tradición. Nos dimos cuenta tras unos meses viviendo en Bhimphedi. Son unas gentes tranquilas, que viven sin prisa y con pausas, y siempre sonríen. Excepto en las fotos: sucede que, a la que ven una cámara, la reacción lógica es la de serenar la sonrisa y mirar con gran talante. Y es entonces cuando te das cuenta de que no hace falta que sonrían, puesto que puedes asomarte a la profundidad del alma en sus miradas. La dureza de las grandes ciudades no les ha afilado todavía las entrañas, y aunque hay gente buena y gente peor, como en todas partes, la inocencia prevalece.
Visualitza087-R Hoy me toca a mí ser vuestro guía. Victòria Tous
Autora: Victòria Tous. Nepal. Niranjan ha sido y será siempre el primero. Estuvo allí desde el principio, creyendo en el programa, y dio un paso adelante para empezar a colaborar en algo que no sabía donde le llevaría. Esta foto es de su tío, que a los pies de su casa posa para la foto tras enseñarnos todos los materiales que ha recolectado ya hasta la fecha para cuando pueda empezar a reconstruir su hogar. Es de la primera vez que nos llevó a visitar su poblado. Mientras andábamos entre las montañas se giró y con su sonrisa habitual nos dijo: “hoy me toca a mí ser vuestro guía"; y desde ese día tenemos un amigo en Nepal.
Visualitza091-R Namasté. Marc Crespo
Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge hi veiem els nens del temple Budista de Tharlam. Aquest temple esta situat a Kathmandú al costat de Boudha gate. Es tracta d’una classe on repetien cànons budistes mentre perfeccionaven la tècnica de recitació que marcava el professor.
Visualitza092-R El gran salt. Marc Crespo
Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge es veu el pont de Supping, aquest pont situat a Bhimphedi es l’única vía de comunicació amb el barri de Supping quan les pluges fan créixer el riu. Aquest pont salva una llera del riu situada a 20 metres sota seu.
Visualitza093-R Verd als núvols. Marc Crespo
Autor: Marc Crespo. Nepal. En aquesta imatge presa al costat del pont de Jyamire hi veiem una dona segant herbes. Un pont situat a 20 minuts del poble i que el comunica amb el nucli veí de Supping. Aquest pont salva un abisme de 100 metres on hi abunda la vegetació i els micos que salten paret avall de l’abisme utilitzant les branques del arbres que creixen a la zona.
Visualitza095-R L'habitant de la platja. Luka Bader
Autor: Luka Bader. Senegal. Als carrers de Thionck-Essyl, els animals tenien via lliure per passejar on volguessin. Cada matí ens trobàvem animals diferents a l’obra - gallines, vaques o cabres. Un matí de juny ens vam trobar tres cabres pujades als murs i pilastres gaudint dels primers raigs de sol.
Visualitza096-R Pausa. Paula Carbó
Autora: Paula Carbó. Guatemala. Unes dones fan un descans mentre venen bijuteria al carrer més popular d’Antigua. Una d’elles aprofita per berenar i l’altre per ajustar-se la tela amb la qual les mares se subjecten els nadons a l’esquena.
Visualitza097-R Ornaments. Paula Carbó
Autora: Paula Carbó. Guatemala. Una noia ben vestida amb les robes tradicionals guatemalenques passa per davant d’un McDonald’s, conegut com un dels restaurants de més prestigi de la ciutat.
Visualitza098-R Visió. Paula Carbó
Autora: Paula Carbó. Guatemala. En un dia solejat, una nena aprofita per mirar per la finestra de l’autobús durant el seu trajecte.
Visualitza099-R Awala nani dawanka. Gaia Èlia
Autora: Gaia Èlia. Hondures. Dos alumnes de l'escola infantil Alfonso XIII de Trojes interpreten una dansa miskita en la celebració del 35è aniversari de l'institut. Awala Nani Dawanka és una dansa del nord d'Hondures, on viuen els Miskitos, població autòctona que conserva la seva llengua, cultura i tradicions. Entre aquestes, la veneració a la deessa Liwa Mairin, que sota forma de sirena protegeix l'aigua de mars, rius i llacs.
Visualitza100-R Caminantes. Gaia Èlia
Autora: Gaia Èlia. Hondures. La comunitat de la Unión num. 3, unides sonant suport a en Daniel, un nen amb greus malalties intestinals, al que l'arribada de la latrina del projecte l'ha ajudat a millorar les seves condicions de salut. Nenes, mares, treballadores i voluntàries col·laborant en la construcció de la latrina dalt del turó, on en David viu amb els seus avis i germans.
Visualitza101-R Don Marcos. Gaia Èlia
Autora: Gaia Èlia. Hondures. Don Marcos atura el 4x4 de l'ONG: "No podeu marxar sense gaudir d'aquestes vistes". Aquest vall representa la frontera entre Hondures i Nicaragua, la serralada del fons ja és territori nicaragüenc. Trojes, és terra de frontera, de barreja de cultures, de contraban i d'abandonament per part dels governs centrals.
Visualitza105-R Corrent cap a cap lloc. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Líban. En aquest indret entre les muntanyes que separen Líban de Síria, centenars de famílies s’han refugiat fugint de la violència que assola Síria. Aquí han trobat una seguretat, sobretot per als nens, que són majoria. La manca d’escoles i d’oportunitats educatives per als més petits els ha convertit una “generació perduda”.
Visualitza106-R Que almenys ens arribi l'aigua. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Líban. Amb pràcticament cap ajuda externa, els refugiats han construït l’assentament ells mateixos. Per tal de fer arribar l’aigua a cada un dels refugis, varies famílies comparteixen mànegues d’aigua connectades al pou que hi ha al mig de l’assentament i va fent torns per poder omplir els dipòsits. D’aquesta manera, donen solució a la manca de recursos d’una manera eficient i col·laborativa.
Visualitza107-R Refugiats del sol. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Jordània. El camp de refugiats d’Azraq està situat al bell mig del desert, a un indret de sorra on les temperatures a l’estiu sobrepassen els 35 graus, mentre a l’hivern s’aproximen als 0 graus. Fora dels refugis, l’ombra es converteix en un element cobdiciat per la seva escassetat. La vida a Azraq es caracteritza per la manca d’oportunitats, a on les activitats del dia a dia es limiten a anar a buscar aigua a centenars de metres i fer cues per aconseguir aliments per a la família.
Visualitza109-R Palacio Municipal: Pasado y presente de la Ciudad de Chihuahua. Miguel A. Orduño
Autor: Miguel A. Orduño. Mèxic. Palau de govern municipal de Chihuahua, lloc reunió amb funcionaris de Govern, com a exemple, la Direcció de Planejament i Avaluació que em van orientar en el meu projectecol·laborant amb informació rellevant i l'ús de tecnologies, proporcionar-me estadístiques entemes d'aigua i les diferents formes de participació ciutadana valorades per al projecte del CCD.
Visualitza111-R Al mercat s hi compra calç. Joan Ramon Rossell
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. A la Medina de Tetuan s’hi ven de tot. Entre “xil·labes” i olives hi trobem els materials tradicionals de construcció com la calç, que compren en terrossos les dones per a encalar les seves cases, una feina periòdica que proporciona diferents prestacions a les parets: reflecteix el sol, millora el comportament tèrmic, funciona com a fungicida i manté net l’aspecte exterior dels paraments.
Visualitza112-R Pantone. Enrique Ortiz
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. Primo Levi explicava que no entenia què volien dir els escriptors quan parlaven del “blau cel”. Per a ell, que era químic de formació, el blau disposava de múltiples tonalitats que tenien a veure amb el cobalt, el brom, el lapislàtzuli, o l’índi. Una passejada per Chaouen ens mostra la infinita paleta de blaus que es pot aconseguir amb una mica de calç, aigua i pigments naturals, tot i que avui dia ja deuen ser artificials.
Visualitza113-R Skyline parabòlic. Enrique Ortiz
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. El Fondouk Chejra conserva els darrers tallers de telers de Tànger, amb els artesans, els seus ingenis i un aparador de teixits de tota mena que després de regatejar ens endurem satisfets a casa. És una visita obligada i que cada vegada miro amb nous ulls. En aquesta darrera ocasió vaig descobrir aquest skyline tan endreçat i grotesc alhora: arcs apuntats, coberts d’Uralita i lluernes arrenglerades que queden subjugades al nou ordre imposat per les inevitables antenes parabòliques.
Visualitza114-R Blue velvet. Montserrat Bosch
Autora: Montserrat Bosch. Marroc. Chaouen és una petita ciutat envoltada de muntanyes que es va conservar aïllada durant segles però que l’accés per carretera ha convertit en un destí turístic amenaçant. Amb tot, si un s’escapa dels recorreguts comercials i s’endinsa en el laberint de carrerons enfilats, descobreix els blaus intensos que, amb la llum o la manca d’ella, es converteixen en espais fantasmagòrics, de parets encalades i textures mòrbides.
Visualitza115-R Cadascú la porta a mida. Montserrat Bosch
Autora: Montserrat Bosch. Marroc. La Medina de Tetuan bull d’activitat a totes hores, però a vegades, a trenc d’alba, encara es pot passejar per ella i descobrir, quan els comerços romanen tancats, el garbuix de portes. Quan em miro aquesta fotografia penso en el conte de la Rinxols d’Or, en que cada cadira, tassa i llit estava fet a mida de l’usuari.
Visualitza116-R desQuadre elèctric. Montserrat Bosch
Autora: Montserrat Bosch. Marroc. No sé si riure o plorar. Aquesta és una realitat construïda que colpeix. Massa sovint observada quan ens capbussem en els edificis de les medines marroquines, declarades Patrimoni de la Humanitat, mostra un estat d’abandó, de manca de control i de desgavell que espanta fins al dolor físic. És una fotografia obscena que serveix per denunciar el que malauradament no veiem quan visitem el Marroc folklòric.
Visualitza120-R H. Congreso del Estado. Chihuahua, El Estado Grande. Miguel A. Orduño
Autor: Miguel A. Orduño. Mèxic. Lloc on es concentren els poders de l'Estat, situat enfront del que va ser una de les Avingudes més importants de la ciutat, l'Avinguda Llibertat, coneguda popularment com "la Liber" i convertida avui en espai públic. A un costat és on on les persones concorren a la plaça principal a passar les càlides tardes al costat d'un quiosc i als matins a veure els izamientos de la Bandera Nacional.
Visualitza121-R Chemin. Miguel A. Orduño
Autor: Miguel Ángel Hernández. Senegal. Tornada a casa després d'un dia d'excursió al riu i la zona dels cultius d'arròs. Recordo aquell moment pel fet que el pont acabava en el bell mig de l'aigua, em vaig sobresaltar dient que em semblava una bogeria, i l'Ibra, el noi de la foto, em va explicar que el pont només et resolia el tram del camí que no podies fer caminant, a causa de la profunditat, però la resta del camí el podies fer caminant, i mullar-te no suposava cap inconvenient.
Visualitza122-R Desayunos con Brauma. Miguel A. Hernández
Autor: Miguel Ángel Hernández. Senegal. Instantània de la rutina. Un exemple més d'un acte diari, l'esmorzar una lluita amb les gallines de casa que des de petit has d'enfrontar.
Visualitza123-R L'arròs fa el ventre gros. Miguel A. Hernández
Autor: Miguel Ángel Hernández. Senegal. La collita de l'arròs, les dones s'encarreguen de tota la feina dura d'aquest procés. Un treball que es desenvolupa a una alta temperatura en una zona sense ombra i a més de 35 graus.
Visualitza131-R Divisió sexual del treball. Salim Benadouda
Autor: Salim Benadouda. Ghana. Veiem com a Ghana així com a casa nostra els treballs productius segueixen un caràcter sexual i de gènere. En primer pla trobem a quatre hòmens pescant mentre que per darrere quatre dones s’enporten el peix.
Visualitza130-R La dona i el xiquet. Salim Benadouda
Autor: Salim Benadouda. Ghana. Una dona és ajudada pel seu fill a transportar canyes fins a casa.
Visualitza132-R Qui sóc?. Salim Benadouda
Autor: Salim Benadouda. Ghana. Evident però quasi camuflada; sola però ocupada amb feines per als altres; La dona aquí, allà...o més enllà, és fàcil de reconèixer.
Visualitza136-R Barca de pescadors. Laura Rodríguez
Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Podem veure un grup de pescadors tornant de l’oceà amb el peix del dia.
Visualitza137-R Amèrica. Laura Rodríguez
Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Amèrica, el barquer que ens portava a l’illa cada dia reposa mentre els voluntaris acaben la seva feina i tornen cap a la barca.
Visualitza138-R L'hora del bany. Laura Rodríguez
Autora: Laura Rodríguez. Ghana. Dues noies juguen a la vora del riu durant el seu temps d’esbarjo.
Visualitza139-R L'esperança del mar. Lluc Domènech
Autor: Lluc Domènech. Gàmbia. La festa del mar, els crits de les dones comprant, les rialles dels nens corrents per la platja. Gàmbia com l'evidència de la fragilitat de viure sense la tirania de l'opulència, sense l'exigència d'enriquir-se per un futur que no existeix. Tangi, la vida de cara al mar.
Visualitza140-R La parsimonia del qui no necessita. Lluc Domènech
Autor: Lluc Domènech. Gàmbia. L'espera tranquil·la de qui no espera res. Sota el parasol de fulles seques un home amb camisa florejada es renta els peus sense presses, com el gest cerimoniós d'un ritual elegant que omple de llum el moment. La simplicitat, la bellesa de Gàmbia.
Visualitza141-R Elles. Lluc Domènech
Autor: Lluc Domènech. Gàmbia. Elles. Llaurar la terra per alimentar els nostres fills. Deixar que la natura ens cuidi, sense adulterar les seves possiblilitats. llaurar, regar, collir, menjar. Alimentar els fills que ningú més cuidarà. Dones fortes d'homes absents. La terra és d'elles. Camp de les dones de Tuba Kolong.
Visualitza145R Fumigació permanent. Eloy Roy
Autor: Eloy Roy. Perú. En aquesta regió propera a la selva amazònica abunden els insectes portadors de Zika i Dengue. La falta d'higiene en dificulta l'erradicació i cal fumigar tota la ciutat periòdicament per controlar l'expansió.
Visualitza146R Dog zone. Eloy Roy
Autor: Eloy Roy. Perú. La ciutat està plena de gossos de carrer que individual o conjuntament es guanyen la vida rebuscant a les escombraries. Dominen tots els racons de la ciutat i en ocasions són poc cordials amb els ciclistes als que persegueixen i mosseguen.
Visualitza147-R Visca l'ecoturisme. Eloy Roy
Autor: Eloy Roy. Perú. Perú és el país idoni per la pràctica de l'ecoturisme. A la Laguna Azul, l'hotel amb piscina es substitueix per cabanyes de fang amb vistes i bany al riu. Amb turisme responsable s'enriqueix la població local mantenint l'equilibri de la natura.
Visualitza150R Realitat acolorida. Ramon Gisbert
Autor: Ramon Gisbert. Bolívia. Després d'aquests instants en què hem oblidat els nostres coneixements, tornem a la realitat.
Visualitza151-R Selva hondurenya. Maialen Urbina
Autora: Maialen Urbina. Hondures. La espessa selva hondurenya, en plena temporada de pluges, s'encarrega d'amagar i protegir les preuades fonts d'aigua de les que disposa el departament d'El Paraíso. Un veritable paradís ecològic, tant per plantes com per animals. La notable dificultat de penetració en la densa vegetació, assegura l'arribada a brolladors d'aigua pura que, malauradament, encara no arriben a tothom, i perdent la seva preuada puresa pel camí.
Visualitza152-R Tegucigalpa, capital d'extrems. Maialen Urbina
Autora: Maialen Urbina. Hondures. La capital d'Hondures, Tegucigalpa, és coneguda com una de les ciutats més perilloses del Món. Superant lleugerament el milió d'habitants, la seva superfície dobla la de Barcelona, amb una densitat molt més baixa. Caracteritzada per la seva partició en Colònies, visitant unes i altres, polaritzades entre rics molt rics i pobres extremadament pobres. Una ciutat on la gent viu engarjolada, per l'omnipresència de la violència.
Visualitza153-R Cotidianitat al paradís. Maialen Urbina
Autora: Maialen Urbina. Hondures. Quan vius allunyat dels privilegis dels nuclis urbans, i envoltat dels privilegis naturals. La roba estesa on pots, eixugant-se als aires selvàtics, això sí, coberts de les pluges torrencials de l’hivern centro americà.
Visualitza156-R India Independence day. Elisenda Planell
Autora: Elisenda Planell. Índia. La imatge mostra la hissada de la bandera en el dia de la celebració de la Independència de la Índia. La fotografia vol mostrar la llibertat i la felicitat que els acompanya durant aquest dia, on la música i les celebracions ressonen per totes bandes.
Visualitza157R Matí de bugada. Elisenda Planell
Autora: Elisenda Planell. Índia. La imatge vol mostrar el dia a dia dels nens del centre d’Haribala. Una tasca quotidiana, que al primer món fan unes màquines, a Koilkuntla és un moment de trobada, de xerrameca i de rialles. Autosuficiència i maduresa, que molts nens d’aquí no sabrien gestionar.
Visualitza158-R Treballant i jugant. Elisenda Planell
Autora: Elisenda Planell. Índia. La imatge vol mostrar la duresa del treball al camp, on la dóna hi te un paper molt important. Un treball delicat i minuciós, amb cura. Unes dones, que de petites, com les que es veuen a la imatge, podien gaudir del joc i acompanyar a les mares, tietes i àvies en aquesta tasca.
Visualitza162-R Maduresa en la infantesa. Mariona Carós
Autora: Mariona Carós. Nicaragua. A Nicaragua hi ha molts nens i nenes que no van a l'escola. El motiu és que els pares prefereixen que els seus fills, 5 o 6 generalment, s'ocupin de les tasques domèstiques o simplement cuidant als germans més petits, ja que ells no poden perquè han de treballar per alimentar la família. Personalment em va sorprendre la seva maduresa, sobretot la de les nenes entre 6 i 10 anys, que es rentaven la seva roba, cuinaven amb freqüència i anaven a comprar amb total normalitat
Visualitza163-R Fent ús de la natura. Mariona Carós
Autora: Mariona Carós. Nicaragua. La manca de recursos obliga a les famílies de Camoapa a buscar en la naturalesa la forma de cobrir les seves necessitats. La pobresa i la manca de coneixement i conscienciació provoca que es contaminin els rius de les comarques amb productes tòxics que acaben sent ingerits per ells mateixos.
Visualitza164-R Il·lusió per aprendre. Mariona Carós
Autora: Mariona Carós. Nicaragua. En aquesta imatge podem observar dos nens de 7 anys aprofitant els taps d'ampolles de colors diferents per jugar a les dames. A falta de recursos, les mestres de l'escola EL Hogar Luceros del Amanecer treuen el màxim partit del que tenen i fan que els seus alumnes s’il·lusionin per aprendre.
Visualitza165-R La llegada de los héroes a Tanji. Àlex Batlle
Autor: Àlex Batlle. Gàmbia. Esta foto representa la sombría realidad que envuelve al famoso mercado de pescado de Tanji (Gambia). Es el contrapunto al espectáculo sensorial que se vive tras llegar a la orilla, el cual consta de una algarabía de colores, olores, sonidos, vibraciones, negociaciones… en el que cada cual tiene su rol bien definido. Sin embargo, para que la exhibición sea posible, los pescadores salen a buscar el pescado al amanecer y tornan con la puesta de sol y sus barcas llenas de pescado fresco para propugnar a toda una población de gambianos involucrada en esta transacción, gracias a la cual sobreviven día tras día, los 365 días del calendario. Plausible la labor de los pescadores que ponen en riesgo su supervivencia cada día (teniendo en cuenta el estado devastador de sus barcas y las condiciones climáticas extremas) para que el resto de su comunidad subsista.
Visualitza166-R País de contrastes. Àlex Batlle
Autor: Àlex Batlle. Gàmbia. Las decadentes barcas representan la manera de sustentarse de una población gambiana que coexiste al ras de la orilla del mar. Los colores selváticos de la vegetación contrastan con el tono grisáceo del cielo que vaticina una tormenta tropical y sus consecuentes efectos devastadores materiales. Sin embargo, el carácter de sus habitantes va acorde con los impetuosos, vivaces y fogosos colores de sus pinceles con los que acicalan sus refugios de adobe.
Visualitza167-R La mirada es el espejo del alma. Àlex Batlle
Autor: Àlex Batlle. Gàmbia. Tuba Kolong es un pueblo ubicado a la orilla norte del río Gambia. A la llegada de los “forasteros”, sus habitantes se asoman sonrientes a escudriñar y recibirte. En la mirada de Fatoumata (la niña de la foto) se dejaba entrever un deje de “admiración” por los recién llegados y una cálida acogida materializada en una invitación para cruzar el alambre de espino que nos separaba, deleitarnos con un manjar, hacernos sentir uno más de la gran familia y regalarnos curiosas y sorprendentes historias sobre su país.
Visualitza168-R Mama's de Comsol. Meritxell Puig
Autora: Meritxell Puig. Moçambic. Comsol és una cooperativa de set dones. La seva feina consisteix en recollir escombraries pels carrers per tal de separar-ne els materials reciclables, netejar-los i vendre'ls. Són un col·lectiu molt vulnerable i mal considerat dins la societat moçambiquesa. Malgrat les dificultats amb què es troben cada dia, són dones molt somrients i alegres.
Visualitza169-R Machaila. Meritxell Puig
Autora: Meritxell Puig. Moçambic. A Machaila feia 5 anys que no plovia amb intensitat, els pous són salats i la gent viu amb menys d’un litre d’aigua al mes. Aquesta és la realitat de moltíssimes famílies del centre de Moçambic. Quan hi ha una mica d’aigua els nens i nenes la recullen i la beuen directament, cosa que afecta greument la seva salut.
Visualitza170-R Els nois de les "txoves". Meritxell Puig
Autora: Meritxell Puig. Moçambic. La realitat del barri és que no hi ha bones condicions de vida i els carrers estan plens d’escombraries. El sanejament queda oblidat en molts barris, i això fa que la salut dels que hi viuen empitjori fàcilment. Aquest any el còlera i la malària han tornat amb molta força. Les “txoves” són aquestes carretes que fan servir els operaris de les micro-empreses que recullen les escombraries porta a porta.
Visualitza177-R La connexió entre elles. Anna Freixas
Autora: Anna Freixas. Bolívia. Les mines d'or de Yani es troben aproximadament a 4500 metres d'alçada, a 2 hores de la població més propera i tenen un difícil accés. Per això resulta necessari formar una cooperativa i construir un petit poblat per poder-hi viure. El contacte amb la naturalesa doncs, és màxim i determinant a les seves vides, sent ella qui els proporciona els recursos per seguir endavant.
Visualitza178-R La dosi d'esbarjo. Anna Freixas
Autora: Anna Freixas. Bolívia. A les cooperatives mineres l'oci es troba limitat. No obstant, és costum fer partits de futbol una vegada els miners han acabat el seu torn a la mina, i fins i tot es realitzen tornejos entre cooperatives.
Visualitza179-R El pa de cada dia. Anna Freixas
Autora: Anna Freixas. Bolívia. És freqüent veure aquestes imatges en les poblacions de Bolívia. Les "cholitas" carreguen a l'esquena els productes que vendran al carrer, mentre els homes realitzen tasques de construcció amb una seguretat mínima i del tot insuficient.
Visualitza180-R Agua para la vida. Tania Gomez
Autora: Tania Gomez. Perú. Aunque las personas se asientan en lugares remotos donde los servicions básicos no llegan, el agua es indispensable para la vida. Una de las formas en las que se organiza la población para obtener el agua es a través del comité del pilón. El comité es el encargado de la gestión de los pilones: llamar al camión cisterna para que se disponga agua en el tanque de almacenamiento, repartir el agua.
Visualitza181-R Crecimiento desordenado: vulnerabilidades. Tania Gomez
Autora: Tania Gomez. Perú. El crecimiento desordenado a causa de una debilidad institucional en la planificación urbana es uno de los mayores problemas para asegurar un hogar seguro y con los servicios básicos. Las personas con menos recursos son las que se encuentran en las situaciones más vulnerables, habiendo de pagar mucho más para el acceso a los servicios básicos y siendo los más desprotegidos por el estado.
Visualitza182-R Chicharrones con camote y canchita. Tania Gomez
Autora: Tania Gomez. Perú. Parte de la identidad peruana es la comida en la calle, delicias en cada esquina! La aventura de probar lo que te ofrece la calle seguido del inevitable y constante ofrecimiento de los vendedores. De camino a los talleres era común encontrarnos con este tipo de escenas; diversidad de comida, a cualquier hora en cualquier lugar.
Visualitza189-R El començament de tot. Erika Torrents
Autora: Erika Torrents. Índia. Varnasi, ciutat més vella de l'Índia, on comencen les històries, la cultura i els costums. Musulmans teixint Saris als telers més antics de la ciutat! Tramesa de generació en generació!
Visualitza190-R La mare de tots. Erika Torrents
Autora: Erika Torrents. Índia. La mare que ens ha vist néixer, la mare que ens ha fet néixer, tot cicle de vida comença i acaba aquí, cicle tancat, de la cuna a la tomba. Ganga river blessed.
Visualitza191-R La família. Erika Torrents
Autora: Erika Torrents. Índia. Moment d'amor i amistat, compartint l'aliment amb el que t'alimento des de l'ànima, el cos i la ment. Unió fraternal entre cultures, lligam familiar etern.
Visualitza193-R Tornant cap a casa. Guillem Sol
Autor: Guillem Sol. Nicaragua. La següent imatge, es pot veure una escena típica dels habitants de la illa d’Ometeppe, a Nicaragua, on cada capvespre mares i fills s’endinsen dins del llac per tal d’anar a rentar la roba a les petites “cabañites” ( així es com li diuen ells)
Visualitza194-R Trobades. Duna Cunillera
Autora: Duna Cunillera. Senegal. Aquesta imatge mostra un fet constant en els horts de Thionck Essyl, les dones s'han de desplaçar des del seu tros d'hort fins als pous d'aigua i sovint és el punt de trobada on aprofiten per xerrar.
Visualitza195-R Geografia. Duna Cunillera
Autora: Duna Cunillera. Senegal. Gravant el documental, vam anar a una escola i a l'entrar a la classe ens vam trobar aquest magnífic mapa dibuixat a la pissarra. En aquell moment el professor explicava als seus alumnes les varietats dialectals i culturals del país. Una realitat del Senegal en la que tothom n'està orgullós.
Visualitza197-R Famílies reconstruïdes. Javier Comadran
Autor: Javier Comadran. República Dominicana. La pobresa és un drama que trenca famílies. En aquest cas,l'Alexis i la seva germana viuen a casa dels seus avis perquè el seu pare va morir ja fa anys i la seva mare treballa en una ciutat llunyana moltes hores i no pot fer-se càrrec d'ells.
Visualitza200-R Treballant amb alegria. Alba Corbella
Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge és pretén transmetre l’alegria amb que treballa tot mostrant la situació i feina que realitza. Una treballadora prepara el fang per poder pujar mur amb les mans mentre gaudeix d’unes vistes esplèndides.
Visualitza201-R Qui passa pel pont. Alba Corbella
Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge s’observa un del típics ponts del Nepal pel qual hi passa una dóna ben carregada, de tal forma que sembla una mata de vegetació més del paisatge tot creuant el pont. Es vol transmetre no sols la dimensió del pont sinó també la dedicació, la força i l’esforç que realitzen moltes persones al anar a buscar materials al bosc i la muntanya.
Visualitza202-R Com tallar la fusta. Alba Corbella
Autora: Alba Corbella. Nepal. En aquesta imatge es pretén transmetre la complexitat que requereix tallar una peça de fusta en dues parts. I com joves i grans ho realitzen conjuntament en un ambient de tranquil·litat i harmonia.
Visualitza208-R Dia a dia a Wawa. Laura Echevarria
Autora: Laura Echevarria. Nicaragua. En aquesta imatge es pot veure el dia a dia de la gent de Wawa. Creiem que tots els canvis que ha viscut la nostra societat també l'han viscut a altres llocs, però no és així. A zones costeres de Nicaragua encara es pateixen inundacions constantment, per això val edificar amb altura. Les cases són de fusta, quan hi ha qualsevol desastre natural perden tota la casa. El lavabo és un forat que hi ha fora de casa tancat amb quatre fustes.
Visualitza209-R Ajudant el pare per sobreviure. Laura Echevarria
Autora: Laura Echevarria. Nicaragua. Karatá és una petita aldea a les afores de Bilwi, per poder accedir a Bilwi anar amb una barca de fusta feta a mà o caminant més d'un dia a peu. Pràctiament estan aïllats, així que tot ho han de fer ells manualment i viuen bàsicament de la pesca. El paper dels nens és ajudar els pares.
Visualitza210-R Caos. Laura Echevarria
Autora: Laura Echevarria. Nicaragua. Cables que van de l'antena a la casa directament, sense cap mena de protecció. Al carrer, gent que circula en motocicleta, en carro o caminant, mentre intenten vendre algun queviure. Aquest desordre provoca molts perills en la vida dels ciutadans nicaraguenses. Cal ser conscient de tota la feina que cal fer en aquests països, tan a nivell de recursos com l'estil de vida per garantir la seguretat.
Visualitza214-R Posant el seu granet de sorra. Marc Vila
Autor: Marc Vila. República Dominicana. Sabana Yegua es troba en una de les zones més seques i pobres del país, prop de la frontera amb Haití. Aquesta foto està presa en un racó del barri de San Francisco i mostra com tots els membres de les famílies posen el seu granet de sorra per ajudar a l'economia familiar.
Visualitza215-R Ponts. Eduard Ballvé
Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. Segurament tenim una idea diferent de pont. En aquesta fotografia es pot observar un jove caminant sobre un conducte amb tota la tranquil·litat del món, camí que realitzen habitualment els nois i noies del poble per passar d'un costat a l'altre del canal.
Visualitza216.R El peix. Eduard Ballvé
Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. El Jefferson juga amb un peix que acaba de pescar amb un pal al canal d'aigua contaminada, un peix que posteriorment es volien menjar alguns nens, amb totes les malalties que podria comportar.
Visualitza217.R Sense por a res. Eduard Ballvé
Autor: Eduard Ballvé. República Dominicana. Dos nens amb mirada desafiant es pengen d'un conducte que travessa el canal. No tenen por a fer-se mal, una actitud habitual en els nens del poble.
Visualitza221-R Pensatiu. Carlota Comellas
Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. El Micha està assegut sol a la vora del canal molt pensatiu i és que, a vegades, encara que davant nostre mostrin una cara alegre, ells són conscients de la situació que viuen i hi ha moments en els que els inunda la tristor.
Visualitza222-R Joguets. Carlota Comellas
Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. Tot i semblar una foto normal i corrent d'uns nens arrossegant els seus cotxes de joguet, si ens hi fixem podem veure que aquests cotxes han estat confeccionats per ells mateixos a partir de bricks de llet i taps.
Visualitza225-R Barraques de La Paz. Eudald Tuxans
Autor: Eudald Tuxans. Bolívia. La majoria de vivendes de la ciutat de La Paz es troben a mig construir i sense pintar. Moltes estan construides a base de maó i moltes altres són autoconstruides per ells mateixos amb adobe. Els sostres solen ser metàl·lics, i utilitzen pedres per subjectar-los i evitar que es moguin. A la imatge es pot observar aquest estil de cases, les quals són més abundants als voltants de la ciutat. A mesura que les cases s'apropen a les muntanyes dels voltants, resulten més pobres i petites. Es troben a zones de més pendent, el qual representa un augment significatiu del cansanci durant el dia a dia, ja que l'alçada s'apropa als 4000 metres sobre el nivell del mar. També es pot apreciar el clima sec i l'entorn més arenós de la ciutat de La Paz.
Visualitza226-R Un petit canvi. Carlota Comellas
Autora: Carlota Comellas. República Dominicana. Tot i que pugui semblar un matalàs abandonat que ha estat utilitzat amb altres finalitats, aquest és el matalàs en el que una noia ha dormit durant els seus 13 anys i que vam col·laborar per canviar-li en adonar-nos d'aquesta situació. La cara d'alegria de la seva mare és difícil d'oblidar.
Visualitza227-R Jugant amb la vida. Marc Vila
Autor: Marc Vila. República Dominicana. El que podria semblar un joc a primera vista és un problema que molts habitants del poble de "Proyecto 4" tenen. La falta d'aigua corrent i potable en aquest poble suposa un gran obstacle pel benestar de la salut. Aquesta foto està presa als afores d'aquest poble on moltes persones opten per banyar-se en aigües estancades on el risc d'agafar infeccions és elevat.
Visualitza228-R Cotidianitat. Marc Vila
Autor: Marc Vila. República Dominicana. Aquesta fotografia descriu perfectament el poble. Cases humils, ramaderia i conreu com a motors de l'economia i una bicicleta sense frens amb dos nens a sobre per gaudir del temps lliure.
Visualitza230-R Comedor popular. Camila Vergara
Autora: Camila Vergara. Perú. Risas y buen ambiente, a pesar de las dificultades de no disponer de agua domiciliar, las señoras del comedor popular del asentamiento Nueva Generación cocinan para las personas del barrio con bajos recursos. Los comedores populares nacen a finales de los ochenta donde el gobierno subvencionó comedores con alimentos para ayudar a la población. Actualmente existen 7000 comedores en Lima gestionados por mujeres que se encargan de cocinar y repartir comida a un precio simbólico.
Visualitza231-R Entre cerros y Meteoro. Camila Vergara
Autora: Camila Vergara. Perú. Una sensata imagen de la vida en Collique, un pueblo joven de la zona periurbana de Lima. Muestra el crecimiento demográfico y la necesidad (de los que llegan a las grandes ciudades en busca de oportunidades) de asentarse independientemente de las dificultades inclusive topográficas. Se identifica la belleza y la vida que dan al cerro las casas de colores. El crecimiento paulatino y la admirable paciencia de los habitantes ante la llegada de los servicios básicos.
Visualitza232-R Construyendo día a día. Camila Vergara
Autora: Camila Vergara. Perú. Foto desde el comedor popular del Asentamiento Humano de Nueva Generación. Casas de autoconstrucción, muchas veces conseguidas a través del trafico de terrenos. A la espera de la llegada de los servicios básicos mientras se abastecen a través de formas no convencionales como es el pilón (imagen), donde tienen que esperar la llegada de un camión cisterna para poder abastecerse a través de estas fuentes que comparten con los vecinos.
Visualitza236-R Dona. Júlia Pedrol
Autora: Júlia Pedrol. Senegal. La invisibilitat del treball femení en el tercer món mostra les desigualtats de sexe en les societats arcaiques. Tota la feina feta per una dona mai serà remunerada econòmicament i es veurà tota la vida obligada a dependre d'un home. Són lluitadores en silenci.
Visualitza237-R Innocent. Júlia Pedrol
Autora: Júlia Pedrol. Senegal. No sempre podem construir el futur de la nostra juventut, però si que podem construir els joves pel futur.
Visualitza238-R Imprevist. Júlia Pedrol
Autora: Júlia Pedrol. Senegal. La vida nos coge desprevenidos y nos obliga a caminar hacia lo desconocido cuando no queremos, cuando no lo necesitamos.
Visualitza242-R Retrobament. Emma Ferrer
Autora: Emma Ferrer. Senegal. Gràcies a la celebració del bateig del petit de la casa, la Mariama mare i la Marama filla s'han retrobat després d'uns quants mesos. Per qüestions econòmiques conseqüents del sistema patriarcal en el qual viuen i conviuen, la Mariama (filla) ha de treballar a casa d'uns familiars per poder tirar endavant amb els estudis.
Visualitza243-R La família Mane. Emma Ferrer
Autora: Emma Ferrer. Senegal. A la família Mane són vora 15 persones, totes vivint a la mateixa casa. A la foto podem veure el pare de família amb les seves tres dones juntament amb les noies que s'encarreguen de cuinar cada dia per qui vingui a esmorzar, dinar o sopar. I sempre, sempre, hi ha lloc per a algú més.
Visualitza244- R Ekumpó. Emma Ferrer
Autora: Emma Ferrer. Senegal. Tot i la conversió a la religió musulmana, els diolà no han perdut les seves tradicions. Tal i com expliquen els més petits, l'Ekumpó és un animal del bosc que surt tot sovint per ballar en qualsevol tipus de celebració.
Visualitza245-R Filla d'agricultors. Eudald Tuxans
Autor: Eudald Tuxans. Bolívia. Mostra l'entorn dels nens a les comunitats rurals, on viuen apartats de la tecnologia, i des de ben petits, comencen a treballar al camp. Troben maneres ben diferents de distreure's durant el temps lliure, com, en aquest cas, observar com s'alimenta el toro del què disposen.
Visualitza246-R Cholita treballant descalça. Eudald Tuxans
Autor: Eudald Tuxans. Bolívia. Mostra l'estil de vida de les "cholitas" (dones amb vestimenta tradicional, generalment indígenes) al camp. Van descalces pels camins que voregen el poble i sempre porten sacs de colors on emmagatzemen aliments, llenya, productes del camp, etc lligats al coll. Sovint realitzen llargues caminades en aquestes condicions per moure's des del poble fins a casa seva.
Visualitza249-R El mercat. Pere Camps
Autor: Pere Camps. Ghana. Cada cinc dies a Ho es celebra el mercat. En ell es concentren un gran nombre de persones de tota la regió per vendre tot tipus d'aliments, teixits, etc. En comparació amb els mercats occidentals, les condicions higièniques d'aquest mercat eren molt precàries, però res impedia als ciutadans gaudir-lo per igual.
Visualitza250-R La partició del treball. Pere Camps
Autor: Pere Camps. Ghana. Observem com un gran nombre d'homes col·laboren per extreure una gran xarxa de pescar del mar. D'altra banda, a la dreta veiem unes nenes que es dediquen a intentar vendre ampolles d'aigua i altres productes als turistes de la platja. Clarament es diferencien les feines destinades a dones i nenes i les feines destinades als homes.
Visualitza251-R Densitat aturada. Pere Camps
Autor: Pere Camps. Ghana. S'observa un gran nombre de cases i barraques al fons i un gran nombre de barques de pesca en un primer pla. La fotografia ens mostra la densitat de població que viu concentrada en aquella zona costera, al mateix temps que el subdesenvolupament d'aquesta societat, que sembla que visqui en un temps aturat.
Visualitza252-R Mercat de colors. David Madrid
Autor: David Madrid. Ghana. Amb aquesta fotografia es pretén reflectir una realitat quotidiana com és la venda i compra de productes bàsics al mercat de la ciutat. Allà s’hi estableixen tot tipus de botigues que donen accés a una quantitat notable de béns.
Visualitza253-R Immensitat per gaudir. David Madrid
Autor: David Madrid. Ghana. A la platja s’hi reuneixen des dels més petits, per trobar-se, xerrar i parlar, fins els més grans, que ajuden els pescadors a recollir les xarxes i aprofiten el lloc per trobar-se.
Visualitza256-R I l'escola?. David Madrid
Autor: David Madrid. Ghana. Veure nens i nenes de 10 anys venent productes al carrer és habitual a la ciutat. Habitualment s’encarreguen de vendre menjar i refrescs. És la realitat del dia a dia.
Visualitza257-R Cuinant la vida. Georgina Hidalgo
Autora: Georgina Hidalgo. Equador. Una dona shiwiar cuinant el dinar a la casa típica en una comunitat indígena de la baixa amazònia equatoriana, una regió on l'accés és només aeri. Il·lustra el contacte que tenen aquestes comunitats on viuen dels recursos de la selva, però també utilitzen roba, olles i sal. Una dona, com totes les dones indígenes amazòniques que són portadores i cuidadores de la vida fent-se càrrec de l'agricultura, la pesca, la criança dels fills i la casa.
Visualitza
Comparteix: