2016 Photographs

MODALITAT PROJECTES

 

I PREMI:

Autora: Gabriela Lavorente. Senegal. La tradición constructiva es enseñada en el proyecto para la Escuela Secundaria de Thionck Essyl, Senegal. Manos versadas y marcadas por el tiempo son el medio de transmisión del conocimiento vernáculo. Aquí los colores de raza son nada más que transformaciones de la misma madre tierra.

Tons de terra”, de Gabriela Lavorente

Senegal. La tradición constructiva es enseñada en el proyecto para la Escuela Secundaria de Thionck Essyl, Senegal. Manos versadas y marcadas por el tiempo son el medio de transmisión del conocimiento vernáculo. Aquí los colores de raza son nada más que transformaciones de la misma madre tierra.

 

  

II PREMI

Autora: Eulàlia Sánchez. Nicaragua. En la impartición de prácticas optométricas en el ámbito  de la atención a la discapacidad visual en la universidad Autónoma de Nicaragua (UNAN), los alumnos descubren como  determinadas ayudas ópticas que permiten una lectura adecuada implican distancias de lectura muy próximas, en la foto se encuentra leyendo el tamaño de letra del periódico a través de unas gafas de  15 dioptrías de potencia y a una distancia de  6 cm.

La distància importa”, d'Eulàlia Sánchez

Nicaragua. En la impartición de prácticas optométricas en el ámbito de la atención a la discapacidad visual en la universidad Autónoma de Nicaragua (UNAN), los alumnos descubren como determinadas ayudas ópticas que permiten una lectura adecuada implican distancias de lectura muy próximas, en la foto se encuentra leyendo el tamaño de letra del periódico a través de unas gafas de 15 dioptrías de potencia y a una distancia de 6 cm.




MENCIONS

Autor: Salim Benadouda. Ghana. L’Ofilia ajuda la Susana a arribar a la pissarra per completar una activitat de concienciació sobre reciclatge.

Treball en equip”, de Salim Benadouda

Ghana. L'Ofilia ajuda la Susana a arribar a la pissarra per completar una activitat de concienciació sobre reciclatge.



Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Una dona contempla les immenses i magnifiques muntanyes de Nepal, mentre és passeja sobre l’estructura del que serà la seva propera llar, símbol d’esperança després del patiment que tot el poble Nepalès va patir amb el terratrèmol de 2015. 

 

“La il·lusió d'una nova llar”, d'Adrián Alvarez

Nepal. Una dona contempla les immenses i magnifiques muntanyes de Nepal, mentre és passeja sobre l'estructura del que serà la seva propera llar, símbol d'esperança després del patiment que tot el poble Nepalès va patir amb el terratrèmol de 2015.

 

Autora: Montserrat Bosch. Marroc. Les ciutats són immensos palimpsests que es reescriuen sobre si mateixes. Les parets de les cases de la medina de Tetuan superposen les capes de pintura i permeten fantasiejar sobre les vicissituds i seqüencies durant 500 anys d’història. El nostre projecte està treballant per posar en valor les tècniques constructives tradicionals i els oficis que han convertit la ciutat en el que és: Patrimoni de la Humanitat.

 

"Palimpsest" de Montserrat Bosch


Marroc. Les ciutats són immensos palimpsests que es reescriuen sobre si mateixes. Les parets de les cases de la medina de Tetuan superposen les capes de pintura i permeten fantasiejar sobre les vicissituds i seqüencies durant 500 anys d'història. El nostre projecte està treballant per posar en valor les tècniques constructives tradicionals i els oficis que han convertit la ciutat en el que és: Patrimoni de la Humanitat.

MODALITAT REALITAT


I PREMI

Autor: Lluc Domènech. Gàmbia. La festa del mar, els crits de les dones comprant, les rialles dels nens corrents per la platja. Gàmbia com l'evidència de la fragilitat de viure sense la tirania de l'opulència, sense l'exigència d'enriquir-se per un futur que no existeix. Tangi, la vida de cara al mar.

L'esperança del mar, de Lluc Domènech

Gàmbia. La festa del mar, els crits de les dones comprant, les rialles dels nens corrents per la platja. Gàmbia com l'evidència de la fragilitat de viure sense la tirania de l'opulència, sense l'exigència d'enriquir-se per un futur que no existeix. Tangi, la vida de cara al mar.



II PREMI

Autora: Georgina Hidalgo. Equador. Una dona shiwiar cuinant el dinar a la casa típica en una comunitat indígena de la baixa amazònia equatoriana, una regió on l'accés és només aeri. Il·lustra el contacte que tenen aquestes comunitats on viuen dels recursos de la selva, però també utilitzen roba, olles i sal. Una dona, com totes les dones indígenes amazòniques que són portadores i cuidadores de la vida fent-se càrrec de l'agricultura, la pesca, la criança dels fills i la casa.

Cuinant la vida”, de Georgina Hidalgo

Equador. Una dona shiwiar cuinant el dinar a la casa típica en una comunitat indígena de la baixa amazònia equatoriana, una regió on l'accés és només aeri. Il·lustra el contacte que tenen aquestes comunitats on viuen dels recursos de la selva, però també utilitzen roba, olles i sal. Una dona, com totes les dones indígenes amazòniques que són portadores i cuidadores de la vida fent-se càrrec de l'agricultura, la pesca, la criança dels fills i la casa.




MENCIONS

Autora: Victòria Tous. Nepal. ¿Has oído al lobo aullarle a la luna azul, o has visto a un lince sonreír? Has cantado con la voz de las montañas, y colores en el viento descubrir. Corramos por las sendas de los bosques, robemos de los frutos su sabor. Descubre la riqueza a tu alcance sin pensar ni un instante en su valor. Los ríos y la lluvia mis hermanos, amigos somos todos ya lo ves! Estamos entre todos muy unidos en un ciclo sin final que eterno es.

 "Colores en las nubes descubrir", de Victòria Tous

 Nepal. ¿Has oído al lobo aullarle a la luna azul, o has visto a un lince sonreír? Has cantado con la voz de las montañas, y colores en el viento descubrir. Corramos por las sendas de los bosques, robemos de los frutos su sabor. Descubre la riqueza a tu alcance sin pensar ni un instante en su valor. Los ríos y la lluvia mis hermanos, amigos somos todos ya lo ves! Estamos entre todos muy unidos en un ciclo sin final que eterno es.

 


Autora: Montserrat Bosch. Marroc. No sé si riure o plorar. Aquesta és una realitat construïda que colpeix.  Massa sovint observada quan ens capbussem en els edificis de les medines marroquines, declarades Patrimoni de la Humanitat, mostra un estat d’abandó, de manca de control i de desgavell que espanta fins al dolor físic. És una fotografia obscena que serveix per denunciar el que malauradament no veiem quan visitem el Marroc folklòric.

"DesQuadre elèctric", de Montserrat Bosch.

Marroc. No sé si riure o plorar. Aquesta és una realitat construïda que colpeix. Massa sovint observada quan ens capbussem en els edificis de les medines marroquines, declarades Patrimoni de la Humanitat, mostra un estat d’abandó, de manca de control i de desgavell que espanta fins al dolor físic. És una fotografia obscena que serveix per denunciar el que malauradament no veiem quan visitem el Marroc folklòric.


Autor: Salim Benadouda. Ghana. Veiem com a Ghana així com a casa nostra els treballs productius segueixen un caràcter sexual i de gènere. En primer pla trobem a quatre hòmens pescant mentre que per darrere quatre dones s’enporten el peix.


"Divisió sexual del treball" de Salim Benadouda

Ghana. Veiem com a Ghana així com a casa nostra els treballs productius segueixen un caràcter sexual i de gènere. En primer pla trobem a quatre hòmens pescant mentre que per darrere quatre dones s’enporten el peix.

Autor: Adrián Álvarez. Nepal. Com cada matí, la “Didi” Beni compleix amb la seva tasca diària de despertar els nens i nenes de l’orfenat de Bhimphedi i d’ajudar-los a arreglar-se per enfrontar-se a una nova jornada escolar. Amb la seva dedicació i energia, el seu somriure càlid, la mirada enlluernant i la seva forma de pentinar a les nenes tan afectuosa, ens està amagant que ella en realitat no està complint amb la seva responsabilitat laboral, sinó que ella està tenint cura del seu bé més preuat, els nens de la casa d’acollida, la seva veritable família.

"Didi en nepalès vol dir germana gran" d'Adrian Alvarez


Nepal. Com cada matí, la “Didi” Beni compleix amb la seva tasca diària de despertar els nens i nenes de l’orfenat de Bhimphedi i d’ajudar-los a arreglar-se per enfrontar-se a una nova jornada escolar. Amb la seva dedicació i energia, el seu somriure càlid, la mirada enlluernant i la seva forma de pentinar a les nenes tan afectuosa, ens està amagant que ella en realitat no està complint amb la seva responsabilitat laboral, sinó que ella està tenint cura del seu bé més preuat, els nens de la casa d’acollida, la seva veritable família.