Introducció

Aquest darrer any 2015 ha marcat una fita clau en l’agenda de desenvolupament, amb el tancament dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que foren aprovats per les Nacions Unides l’any 2000 i la definició dels nous reptes de futur. Amb la sensació agredolça d’un període que ha aportat clars avanços en certes àrees però també evidents incompliments en alguns dels compromisos adquirits, la recent aprovació dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) obre un etapa que dibuixa un nou marc d’acció fins a l’any 2030. Aquests 17 ODM, desplegats en un total de 169 metes de desenvolupament, configuren una agenda global més extensa i ambiciosa que suma la lluita contra les desigualtats a l’eradicació de la pobresa i que es construeix sobre la base d’una visió més interconnectada de les diferents dimensions que integren el desenvolupament sostenible: el creixement econòmic, la inclusió social i la protecció del medi ambient. Apunta igualment a adoptar estratègies menys focalitzades en les tradicionals accions pal·liatives sobre les conseqüències de la pobresa i les desigualtats per poder centrar l’atenció en les seves causes.

Malgrat les ombres que es deriven d’aquest darrer període i les incerteses que planteja ara l’abordatge d’una agenda molt més exigent, seran les properes passes –l’aprovació dels indicadors que mesuraran l’acompliment dels ODS i, en particular, la concreció d’aquests en compromisos i plans d’acció a nivell nacional- les que començaran a donar la veritable mesura de quina és la voluntat política d’avançar en aquesta direcció.

Amb tot les universitats hem d’anar alineant el treball amb aquell full de ruta, que apunta a la necessitat d’assumir un major grau de responsabilitat social en totes les esferes de la nostra activitat: una recerca responsable i amb voluntat transformadora, més presència i integració de l’Educació per al Desenvolupament en els plans d’estudis, millora de la capacitat de resposta a les necessitats globals i locals i desplegament d’un treball proper i estretament coordinat amb la resta d’actors socials. En consonància amb aquest nou escenari, el programa de cooperació i solidaritat la UPC no vol deixar de posar l’accent en l’activitat de cooperació per al desenvolupament amb els països i poblacions més desfavorides –més necessària que mai- però, alhora, va obrint portes a altres espais d’acció que ens permeten incidir en realitats properes d’exclusió social. Així, a més dels 42 projectes de cooperació duts a terme a través de la convocatòria d’ajuts del CCD al llarg del darrer curs hem treballat per enfortir el Programa UPC Reutilitza o per preparar la propera posada en marxa del Programa UPC de Voluntariat TIC en suport a Entitats Socials, que se sumen a altres iniciatives impulsades des dels centres de la UPC que comparteixen aquest enfocament. N’és bona mostra també la participació activa del CCD-UPC en la Plataforma Pobresa Zero, que agrupa més de 3.200 entitats socials en el treball de sensibilització i incidència política contra la pobresa i les desigualtats.

La memòria d’activitats que es presenta recull bona part de les activitats i iniciatives solidàries i de cooperació que han comptat amb la participació de membres de la UPC al llarg del curs 2014-2015 i evidencia el compromís actiu de la institució i de la comunitat universitària per seguir progressant i explorant nous camins en aquesta línia.

Josep Casanovas

Director del CCD