Comparteix:

Construcció d'aules a Camerun (2015-O031)

Repensant el cor de Ndjoré (2015-O031)


Lloc de realització

Ndjoré II. Camerun

Soci local

CODES-CAM

Participants de la UPC

Lluís Gené Gil (estudiant ETSAB)
Neus Viñals Nicolau (estudiant ETSAB)
Abigeil Freire Cecilia (Estudiant EPSEB)
Sandra Bestraten Castells (PDI ETSAB)
Emili Hormias Laperal (PDI EPSEB)

Dates de realització

De juliol a desembre de 2015.





Context del projecte

El projecte es situa en un poble rural de 2500 habitants de la regió central i selvàtica del Camerun, a uns 100 km al nord de Yaoundé, la capital, per una carretera recentment asfaltada. La principal font d’economia de la població és l’agricultura, especialment del cacau. L’escola pública comptava amb 4 aules grans i dues petites per 450 alumnes (xifra que no para d’augmentar). Les instal·lacions estaven totalment saturades havent d’acollir fins a 100 alumnes per aula.

Objectius

Ampliar l’escola amb la construcció de dues noves aules de 80 m² (més grans que les actuals) més els espais porticats exteriors utilitzant tècniques i materials autòctons i de baix cost ecològic i econòmic comptant amb la participació i la implicació de la població local per tal que es conscienciïn de la utilitat dels resultats i per la transferència durant l’execució del projecte de nous coneixements tècnics.

    Activitats realitzades

    A banda de les activitats habituals d’una obra, hem fet diverses reunions amb diferents sectors de la població (pares, associacions de dones, joves...), penjada de cartells per engrescar-los a venir a donar un cop de mà voluntària amb les obres així com una festa amb els infants de l’escola perquè alhora que es divertissin ens ajudessin a compactar el terreny.

     

    Resultats

    A més de deixar el resultat evident de dues noves aules, amb la insistència de fer venir la gent de forma voluntària, s’ha creat una petita consciència de pertinença a un poble que vol progressar i que per fer-ho s’ha de fer entre tots. Per altra banda, la utilització de materials locals com les toves de terra en un edifici públic ha contribuït a prestigiar aquest material autòcton, sovint estigmatitzat i vinculat a la pobresa però amb clares avantatges a nivell climàtic, ecològic i econòmic.

    Perspectives de continuïtat

    Enguany ja és la cinquena tongada d’estudiants que sortint de l’assignatura “Habitatge i cooperació” de l'ETSAB es desplacen a Camerun. Durant aquest temps ha estat clau la transmissió de coneixements entre els estudiants nous i els que ja hi ha anat. A més, com la ONG amb la que es col·labora hi fa almenys un viatge més a l’any, es pot fer un bon control de la feina feta i veure bé sobre el terreny que s’ha fet bé i que es pot millorar. Per altra banda, també s’han plantejat dos PFCs al poble que obren noves possibilitats de col·laboració.

    Valoració personal

    Lluís:

    Tornar a Ndjoré després de 4 anys ha sigut molt especial, veure com la gent, el poble o jo mateix havíem canviat. Poder conviure aquests mesos amb la gent de Ndjoré, posar en pràctica els nostres coneixements, sovint massa teòrics, apresos al llarg de la carrera, ha estat una gran oportunitat i una gran experiència tant a nivell personal com didàctic. Ara, amb les obres ja acabades, és el moment dels nens, quan després de les vacances de Nadal començaran a viure l’escola a la seva manera ja que l’arquitectura comença un cop els arquitectes ja han marxat.

    Neus:

    l’estada al Camerun ens ha permès créixer com a persones i com a arquitectes. Personalment em va obrir els ulls a un món que tot i que puguis imaginar des de petit, sentir comentaris als grans, veure documentals i notícies, no pots percebre i entendre fins que ets allà. Les hores de feina es convertien en una aventura pràctica i pedagògica que et feien llevar-te cada matí amb ganes de més. L’oportunitat d’aprendre sobre terreny dels nostres companys d’equip autòctons i intercanviar coneixements és el que més aprecio de l’aprés allà professionalment. Esper que l’escola que amb tant esforç i bona voluntat vam aixecar els sigui realment útil i doni als nens l’oportunitat d’una educació de qualitat.

    Abigeil:

    L’oportunitat de viure i treballar colze a colze amb la població de Ndjoré II ha estat una de les experiències més importants de la meva vida. M’ha fet créixer professionalment, aprenent com dirigir una obra i com relacionar-me amb els treballadors, així com altres tècniques constructives. Personalment, m’he sentit realitzada, m’he emportat moltes més coses que les que he pogut deixar.

     

    Aportació del CCD

    3.965 €