A resilience transition for sustainable urban development: a process design methodology to suport participatory decision making

Actualment, més del 50% de la població mundial viu en àrees urbanes (75% a EU), i les ciutats concentren entre un 60-80% del consum energètic global i el mateix percentatge d'emissions de GEI CO2. Així mateix, produeixen el 50% dels residus a nivell global, consumeixen 75% dels recursos naturals i concentren el 80% del PIB (UNEP-DTIE, 2013).

El canvi climàtic té el potencial d'influir casi en el total de les components del medi urbà i genera nous i complexes reptes per a la qualitat de vida, la salut i la biodiversitat urbanes. Algunes ciutats experimentaran sequeres i elevades temperatures. Altres podrien experimentar innundacions. El canvi climàtic afectarà molts aspectes d ela vida en una ciutat, des de la qualitat de l'aire fins els patrons de consum. La UE ha posat en marxa ambicioses polítiques i iniciatives per promoure solucions sobre el terreny, entre les que s'inclouen iniciatives per augmentar la resiliència i promoure tant les energies renovables com les tecnologies de baixa emissió de carboni (EC, 2015).

Les ciutats ja han començat a desenvolupar polítiques, plans i accions específiques per a la mitigació o l'adaptació al canvi climàtic, i un relativament petit però creixent nombre estan liderant enfocaments pioners integrats basats en la resiliència, que busquen respondre als reptes presentats per la incertesa i la imprevisible naturalesa dels fenòmens que s'aborden, la qual cosa se suma a la manca de coneixement especialitzat en canvi climàtic, en termes de recerca, avaluació, mètodes, eines i habilitats de planificació. (EU, 2013).

Fent una revisió al voltant dels principis clau del desenvolupament sostenible i als reptes clau a nivell urbà, tals com el canvi global ambiental i climàtic, aquí es presenta una metodologia per al disseny d'un procés de trancisió cap a la resiliència urbana. La metodologia està basada en l'àmplia participació de prenedors de decisions, seguint els principis de co-disseny i co-evolució. L'element més innovador de la metodologia està relacionat amb la seva contribució en termes espacials, la qual cosa es troba poc desenvolupada actualment. A més a més, l'enfocament participatiu del procés de disseny redefineix el rol dels planificadors aportant una perspectiva més àmplia, no com un demiurg, sino com un facilitador en els processos de disseny. 

L'objectiu original de la tesi és el desenvolupament d'una metodologia per a l'avaluació integrada del desenvolupament urbà sostenible, expandit i ampliat per a abordar la necessitat que existeix, tal com es demostra tant en la literatura científica com de documents de polítiques de la UE i la ONU, de trobar noves formes i mètodes per a la planificació en termes de resiliència urbana, vista comun procés dinàmic i continu d'adaptació de la ciutat que permeti un balanç entre la necessitat de reduir el risc i la d'innovar, tot plegat per augmentar el benstar dels ciutadans a través de la co-evolució basada en processos de planificació participativa. 

El resultat obtingut és una metodologia de disseny de processos completament funcional per a la trancisió cap a la resiliència urbana, incloent un enfocament sistèmic i un mètode d'avaluació integrada de la sostenibilitat, que ha estat desenvolupat des de la seva concepció a un nivell de preparació tecnològica 7-8, finalment incloent una demosració del prototip del sistema en un ambient operatiu.


Accés a la tesi