Exploración en la operación y modelización de Redes Sociales de Comunicación para el desarrollo rural en zonas marginadas de Latinoamérica
Autor: Juan Felipe Nuñez Espinoza. Juny de 2008
Departament: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Data de la defensa: 26 de juny de 2008
Resum de la tesi:
El concepte de xarxes socials de comunicació rural, com una estructura relacional fet per nodes que estan vinculats a través d'actors tal com petits productors rurals, projectes de desenvolupament rural, organitzacions no governamentals, institucions públiques, universitats, entre d'altres, és una noció que pot ser molt útil per ajudar a estudiar les relacions de comunicació i suport social entre diferents actors en territoris tan amplis i diversos com és Llatinoamèrica.
És conegut que molts actors i xarxes socials s'enfronten a situacions com les següents: com trobar les millors estratègies que permetin desenvolupar i generar processos de sinergia social que no només permetin l'intercanvi d'informació sinó d'informació i coneixement estratègic que les habiliti i reforci les capacitats innovatives, creatives i productives de moltes comunitats rurals que tracten, al seu torn, de solucionar els següents problemes centrals. El primer són les estratègies per poder sortir de l'estat de pobresa (i supervivència) en què es troben, a continuació és com obtenir la suficient informació (en qualitat i quantitat) que els permeti entendre la dinàmica dels actuals canvis que s'estan succeint a nivell global: climàtics, socials, econòmics, etc. i que no només afectaran els grups humans en els centres urbans i industrials, sinó a tothom, en especial als països més pobres i els sectors més fràgils, en termes socials, és a dir, les comunitats rurals. L'estudi de les xarxes socials rurals, com a sistemes de comunicacions funcionals, proporciona un punt de vista nodal en aquesta direcció.
L'autor estudia dues xarxes socials de comunicació per al desenvolupament rural a Amèrica Llatina que treballen a nivell de les comunitats rurals, amb organitzacions no governamentals, petits camperols i projectes de desenvolupament rural. La primera de les xarxes és una xarxa a nivell mexicà anomenada Red Nacional de Desarrollo Rural Sustentable (RENDRUS), que està rebent suport financer de diferents nivells del govern. La segona és una xarxa que involucra diversos països llatinoamericans (inclòs Mèxic). Aquesta darrera s'anomena Red de Iniciativa de Nutrición Humana i ha rebut finançament internacional. Tot i que les dues xarxes socials sorgeixen i treballen a diferents escales, les dues persegueixen objectius similars, utilitzen estratègies similars i estan conformades per actors similars: petits productors rurals, comunitats rurals, projectes de desenvolupament, universitats i organitzacions no governamentals. El punt més important del treball d'aquestes dues xarxes és que totes dues van permetre l'intercanvi d'informació i coneixments entre actors que no només són diferents en termes culturals, sinó que estan localitzats en diferents regions geogràfiques.
El tòpic de les xarxes socials de comunicació rural per al desenvolupament no és un tòpic nou, però és necessari continuar-ne l'estudi, a fi de poder conèixer més detalls de la seva complexitat social, en la que aquest fenomen es desenvolupa. Les comunitats rurals han sigut estudiades des de fa temps, però encara no som capaços d'entendre moltes de les seves dinàmiques socials, especialment aquells fets que es refereixen a la similitud dels processos d'intercanvi i millora del coneixement, tecnologia i equipament desenvolupat localment per comunitats rurals que pertanyen a diferents països i regions llatinoamericanes.
Aquesta mena d'estudis sobre xarxes socials de comunicació rural són valuosos per proposar i conformar projectes de desenvolupament basats en processos d'intercanvi reticular, entre productors rurals, per a la millora dels seus sistemes de producció agropecuaris amb l'objectiu de tenir més ingressos, aliments i millorar les seves condicions de vida, especialment ara que la urgència climàtica fa més greus les condicions de pobresa en el món.
Comparteix: