Human development assessment through the human-scale development approach: integrating different perspectives in the contribution to a sustainable human development theory.
Autora: Ivonne Cecilia Cruz Barreiro. Novembre 2006
Director: Andri W. Stahel
Departament: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Data de la defensa: 24 de novembre de 2006
Resum de la tesi:
Des de la publicació del primer Informe de Desenvolupament Humà (HDR) al 1990, el paradigma del desenvolupament humà (DH) s'ha convertit en un concepte marc força rellevant, així com un instrument intrínsec per mesurar el progrés de la humanitat. Tot i això, no han faltat crítiques als Informes per simplificar excessivament el desenvolupament, ja que no tenen en compte la miríada de complexes aspectes socials, culturals, polítics i històrics d'un país o una societat particular.
El Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD) ha procurat respondre aquestes crítiques amb l'elaboració dels Informes Nacionals de Desenvolupament Humà. Aquests informes responen a aproximacions més locals per analitzar els aspectes més apremiants en cada context nacional, posant l'èmfasi en els temes que requereixen una atenció més urgent. Les conclusions i les dades estadístiques que proporcionen s'estan convertint en eines d'informació rellevants per a l'elaboració de polítiques i la presa de decisions tant a nivell local com regional. Aquests informes representen una mena de full de ruta per a la posada en funcionament de nous plans d'acció i de noves polítiques que poden resultar de gran utilitat per afrontar els urgents problemes relacionats amb la desigualtat, la pobresa, la repressió o la injustícia.
Tot i els esforços fets pels Informes per abordar les limitacions del desenvolupament en uns termes més amplis, la problemàtica del desenvolupament humà no s'ha concebut de manera holística a través de punts de vista multidimensionals. Per aquest motiu s'ha introduït l'aproximació "Human-Scale Development" com una eina avaluativa, per tal d'assessorar les polítiques de desenvolupament humà que es deriven dels Informes Nacionals de Desenvolupament Humà. El principal objectiu és identificar mancances i potencialitats de propostes específiques (per exemple, polítiques o accions concretes) per tal de redreár les estratègies de desenvolupament humà cap a les accions polítiques realment multidimencionals, considerant aquest com el marc més adequat per abordar les interaccions humanes des del punt de vista social, mediambiental, econòmic, institucional, cultural i espiritual.
Per aconseguir aquest objectiu, aquesta investigació exposa la noció de desenvolupament a través d'un recorregut històric, i resseguint els orígens de la noció de desenvolupament humà. Tot i això, per completar la recerca han estat necessàries revisions de les bases filosòfiques i teòriques d'aquest concepte, i n'han sorgit diversos debats. La caracterització de les dues teories que dibuixa aquest treball, el Desenvolupament Humà i el "Human-Scale Development approach" ha estat necessària per identificar les diferències i les coincidències, i a continuació s'ha procedit a proposar un nou espai d'interacció teòrica per ampliar el paradigma del desenvolupament humà. Tot això s'ha fet amb l'objectiu de millorar la seva operativització, però sobretot per aconseguir una tipologia de desenvolupament que garanteixi canvis positius reals en la qualitat de vida de les persones.
En tot cas, el principal objectiu és contribuir amb coneixements conceptuals i metodològics, i amb la proposta de noves idees per tal d'avançar en la construcció d'estratègies possibles de Desenvolupament Humà Sostenible a l'esfera política, sempre concebent la noció de "sostenibilitat" com un principi sistèmic, holístic i integral.
Finalment, s'ha realitzat un cas d'estudi, utilitzant l'Informe Nacional de Desenvolupament Humà de Brasil. Se n'han escrutat les polítiques per tal d'explorar noves possibilitats en l'elaboració de les polítiques de Desenvolupament Humà, incorporant una percepció més humanista des d'una concepció integral de sostenibilitat. Els resultats d'aquest assessorament en polítiques pretenia identificar de quina manera es poden donar esquemes alternatius de participació en els processos d'elaboració de polítiques, amb la idea de buscar models de desenvolupament que responguin als valors culturals i socials coherents amb les comunitats i les societats que se'n deriven.
Accés al document de la tesi
Departament: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Data de la defensa: 24 de novembre de 2006
Resum de la tesi:
Des de la publicació del primer Informe de Desenvolupament Humà (HDR) al 1990, el paradigma del desenvolupament humà (DH) s'ha convertit en un concepte marc força rellevant, així com un instrument intrínsec per mesurar el progrés de la humanitat. Tot i això, no han faltat crítiques als Informes per simplificar excessivament el desenvolupament, ja que no tenen en compte la miríada de complexes aspectes socials, culturals, polítics i històrics d'un país o una societat particular.
El Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD) ha procurat respondre aquestes crítiques amb l'elaboració dels Informes Nacionals de Desenvolupament Humà. Aquests informes responen a aproximacions més locals per analitzar els aspectes més apremiants en cada context nacional, posant l'èmfasi en els temes que requereixen una atenció més urgent. Les conclusions i les dades estadístiques que proporcionen s'estan convertint en eines d'informació rellevants per a l'elaboració de polítiques i la presa de decisions tant a nivell local com regional. Aquests informes representen una mena de full de ruta per a la posada en funcionament de nous plans d'acció i de noves polítiques que poden resultar de gran utilitat per afrontar els urgents problemes relacionats amb la desigualtat, la pobresa, la repressió o la injustícia.
Tot i els esforços fets pels Informes per abordar les limitacions del desenvolupament en uns termes més amplis, la problemàtica del desenvolupament humà no s'ha concebut de manera holística a través de punts de vista multidimensionals. Per aquest motiu s'ha introduït l'aproximació "Human-Scale Development" com una eina avaluativa, per tal d'assessorar les polítiques de desenvolupament humà que es deriven dels Informes Nacionals de Desenvolupament Humà. El principal objectiu és identificar mancances i potencialitats de propostes específiques (per exemple, polítiques o accions concretes) per tal de redreár les estratègies de desenvolupament humà cap a les accions polítiques realment multidimencionals, considerant aquest com el marc més adequat per abordar les interaccions humanes des del punt de vista social, mediambiental, econòmic, institucional, cultural i espiritual.
Per aconseguir aquest objectiu, aquesta investigació exposa la noció de desenvolupament a través d'un recorregut històric, i resseguint els orígens de la noció de desenvolupament humà. Tot i això, per completar la recerca han estat necessàries revisions de les bases filosòfiques i teòriques d'aquest concepte, i n'han sorgit diversos debats. La caracterització de les dues teories que dibuixa aquest treball, el Desenvolupament Humà i el "Human-Scale Development approach" ha estat necessària per identificar les diferències i les coincidències, i a continuació s'ha procedit a proposar un nou espai d'interacció teòrica per ampliar el paradigma del desenvolupament humà. Tot això s'ha fet amb l'objectiu de millorar la seva operativització, però sobretot per aconseguir una tipologia de desenvolupament que garanteixi canvis positius reals en la qualitat de vida de les persones.
En tot cas, el principal objectiu és contribuir amb coneixements conceptuals i metodològics, i amb la proposta de noves idees per tal d'avançar en la construcció d'estratègies possibles de Desenvolupament Humà Sostenible a l'esfera política, sempre concebent la noció de "sostenibilitat" com un principi sistèmic, holístic i integral.
Finalment, s'ha realitzat un cas d'estudi, utilitzant l'Informe Nacional de Desenvolupament Humà de Brasil. Se n'han escrutat les polítiques per tal d'explorar noves possibilitats en l'elaboració de les polítiques de Desenvolupament Humà, incorporant una percepció més humanista des d'una concepció integral de sostenibilitat. Els resultats d'aquest assessorament en polítiques pretenia identificar de quina manera es poden donar esquemes alternatius de participació en els processos d'elaboració de polítiques, amb la idea de buscar models de desenvolupament que responguin als valors culturals i socials coherents amb les comunitats i les societats que se'n deriven.
Accés al document de la tesi
Comparteix: