Anticooperació Nord Sud. Quan la coherència és més important que l'ajuda. El cas d'Equador i la “cooperació” espanyola
Autor: David Llistar. Gener 2016
Directors: Joan Subirats i Xavier Álvarez
Departament: Institut de Sostenibilitat de la UPC
Data de la defensa: 29 de gener de 2016
Resum de la tesi
La tesi postula que en la mesura que la internacionalització de les economies augmenta i creixen els fluxos transnacionals tant monetaris com físics, augmenten les externalitats negatives associades a aquests fluxos. Que les externalitats es distribueixen de forma desigual reproduint patrons Nord-Sud encara que amb geografies, agents i formes predominants parcialment noves, per la qual cosa es fan necessàries noves categories del desenvolupament com les de Nord i Sud globals.
Per a constatar-ho s'introdueixen dos conceptes nous, el d'interferència transnacional i el d'anticooperació. Es llança la hipòtesi que afirma que en les relacions Nord-Sud, per norma general, el conjunt de les interferències transnacionals que resulten negatives per al bon viure de la població del Sud (fenòmen al que anomenem anticooperació) preval sobre l'ajuda internacional. Que aquestes formes predominants d'anticooperació queden en gran mesura determinades pel context i circumstàncies de cada cas d'estudi.
La recerca desenvolupa un estudi de cas en el que es comparen l'ajuda i l'anticooperació en el marc de les interaccions entre Equador i l'Estat espanyol durant el període 2000-2010. De la tesi es desprèn que s'aconseguiran més resultats sobre el bon viure de la població empobrida mundial si des del Nord (i des del Sud) es despleguen estratègies de mitigació de l'univers de fenòmens d'anticooperació en lloc d'apostar-ho tot a l'agenda de l'eficàcia de l'ajuda internacional.
Departament: Institut de Sostenibilitat de la UPC
Data de la defensa: 29 de gener de 2016
Resum de la tesi
La tesi postula que en la mesura que la internacionalització de les economies augmenta i creixen els fluxos transnacionals tant monetaris com físics, augmenten les externalitats negatives associades a aquests fluxos. Que les externalitats es distribueixen de forma desigual reproduint patrons Nord-Sud encara que amb geografies, agents i formes predominants parcialment noves, per la qual cosa es fan necessàries noves categories del desenvolupament com les de Nord i Sud globals.
Per a constatar-ho s'introdueixen dos conceptes nous, el d'interferència transnacional i el d'anticooperació. Es llança la hipòtesi que afirma que en les relacions Nord-Sud, per norma general, el conjunt de les interferències transnacionals que resulten negatives per al bon viure de la població del Sud (fenòmen al que anomenem anticooperació) preval sobre l'ajuda internacional. Que aquestes formes predominants d'anticooperació queden en gran mesura determinades pel context i circumstàncies de cada cas d'estudi.
La recerca desenvolupa un estudi de cas en el que es comparen l'ajuda i l'anticooperació en el marc de les interaccions entre Equador i l'Estat espanyol durant el període 2000-2010. De la tesi es desprèn que s'aconseguiran més resultats sobre el bon viure de la població empobrida mundial si des del Nord (i des del Sud) es despleguen estratègies de mitigació de l'univers de fenòmens d'anticooperació en lloc d'apostar-ho tot a l'agenda de l'eficàcia de l'ajuda internacional.
Comparteix: