Propuesta conceptual y metodológica para el análisis, diseño y planificación de la sostenibilidad urbana del paisaje en ciudades de media montaña andina: experimentación en manizales, Colombia
Autora: Adriana Gómez Alzate. Juny de 2010
Directors: Luz Stella Velásquez Barrero i Xavier Álvarez del Castillo
Departament: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Data de la defensa: 10 de juny de 2010
Resum de la tesi:
La ciutat es veu enfrontada, cada vegada amb més urgència, a abordar una tendència contemporània de pensar-la i intervenir-la en l'horitzó del paradigma de la sostenibilitat, entesa en la seva totalitat, no només sota paràmetres mediambientals, econòmics i socials, sinó també estructurals, morfològics i paisatgístics. Analitzar la qualitat ambiental urbana del paisatge, sota criteris de sostenibilitat, és entendre el paisatge com un fragment espai-temporal que inclou, de manera sistèmica, el context geogràfic, els llocs oberts de la ciutat, el color, la llum i la gràfica ambiental. Si bé el discurs sobre el paisatge es presenta avui amb molta força en la planificació urbana de les grans ciutats, degut a la tendència que existeix de millorar la qualitat de l'espai públic tant en àrees construïdes com en àrees lliures perimetrals, aquest tema no ha estat inclòs amb suficient força a les ciutats llatinoamericanes, degut a la urgència primària de solucionar les necessitats bàsiques de la població.
Tanmateix, i com es demostra en aquesta tesi, avui existeix una tendència a promoure la cultura de la ciutat, tant en la seva configuració i la seva història com en la seva innovació i conservació, per reforçar la identitat amb accions que integrin criteris de sostenibilitat, com una opció indispensable que possibilita la millora de la qualitat de vida i del capital social i mediambiental. Els aspectes funcionals, psicològics i estètics del paisatge poden ser estudiats de manera integral i és primordial trobar solucions que permetin canviar el rumb devastador que ha caracteritzat en els darrers anys les actuacions urbanes en el paisatge, principalment en ciutats llatinoamericanes, que per falta dels mecanismes de protecció i gestió necessaris per al seu adequat desenvolupament i conservació, han patit el deteriorament del paisatge per falta de regulació de la cultura informal i pels abusos dels interessos mercantilistes de les grans empreses.
La tesi planteja, a partir de la definició conceptual general de l'ambient urbà com a sistema, tres fases d'estudi que constitueixen la proposta metodològica d'anàlisi visual:
- Fase de descripció
- Fase d'interpretació
- Fase de valoració
En cada fase s'estudia el paisatge com un sistema visual holístic i el buit urbà com a sistema visual generador. Aquest enfocament de la proposta integra dues tendències en els estudis del paisatge: la visió sistèmica a escala geogràfica i l'anàlisi de la configuració urbana, cosa que possibilita un apropament metodològic d'anàlisi visula del paisatge i el buit urbà, que observats de manera seqüencial a escala de vianant, integren allò particular i allò general per identificar les seves possibilitats d'intervenció i interacció urbana sostenible en diferents àmbits d'actuació.
Aquesta tesi planteja dos escenaris possibles per a la presa de decisions sobre les mesures i les accions per a la millora de la qualitat del paisatge i la seva sostenibilitat urbana en ciutats de mitja muntanya andina: el primer, es refereix al procés de disseny urbà per al desenvolupament sostenible del paisatge, que pareteix de la determinació del paisatge com a patrimoni ambiental, cultural i productiu, cosa que possibilita no només la seva conservació, sunó també el seu aprofitament i el seu gaudi per part dels ciutadans. El segon, es relaciona amb la definició d'estratègies per a la sostenibilitat urbana del paisatge, i proposa, des de la comunicació per a l'educació ciutadana, accions encaminades a educar visualment la comunitat, com una estratègia que permet el reconeixement de drets i deures ciutadans.
L'aplicació de la metodologia d'anàlisi es realitza a Manizales, ciutat de mitja muntanya andina a Colòmbia, amb la finalitat de verificar les seves possibilitats per al disseny i la planificació dels aspectes analitzats en l'eix estructural de la ciutat. La metodologia d'anàlisi proposada ofereix eines de disseny per a intervencions locals eco-eficients, que sumades en l'espai-temps, es poden transformar en globals, com una alternativa natural d'actuació i com estratègia de sostenibilitat urbana del paisatge que possibiliti potenciar la seva qualitat ambiental, mantenir l'estabilitat en el seu metabolisme urbà i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Per avançar cap a una sostenibilitat urbana, el paisatge s'ha de considerar com a patrimoni ambiental, cultural i productiu, com una font inesgotable de coneixement en constant transformació que cal conservar i en el que s'ha d'intervenir de forma integral per interactuar adequadament amb els grups socials que hi habiten.
Accés al document de la tesi.
Departament: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Data de la defensa: 10 de juny de 2010
Resum de la tesi:
La ciutat es veu enfrontada, cada vegada amb més urgència, a abordar una tendència contemporània de pensar-la i intervenir-la en l'horitzó del paradigma de la sostenibilitat, entesa en la seva totalitat, no només sota paràmetres mediambientals, econòmics i socials, sinó també estructurals, morfològics i paisatgístics. Analitzar la qualitat ambiental urbana del paisatge, sota criteris de sostenibilitat, és entendre el paisatge com un fragment espai-temporal que inclou, de manera sistèmica, el context geogràfic, els llocs oberts de la ciutat, el color, la llum i la gràfica ambiental. Si bé el discurs sobre el paisatge es presenta avui amb molta força en la planificació urbana de les grans ciutats, degut a la tendència que existeix de millorar la qualitat de l'espai públic tant en àrees construïdes com en àrees lliures perimetrals, aquest tema no ha estat inclòs amb suficient força a les ciutats llatinoamericanes, degut a la urgència primària de solucionar les necessitats bàsiques de la població.
Tanmateix, i com es demostra en aquesta tesi, avui existeix una tendència a promoure la cultura de la ciutat, tant en la seva configuració i la seva història com en la seva innovació i conservació, per reforçar la identitat amb accions que integrin criteris de sostenibilitat, com una opció indispensable que possibilita la millora de la qualitat de vida i del capital social i mediambiental. Els aspectes funcionals, psicològics i estètics del paisatge poden ser estudiats de manera integral i és primordial trobar solucions que permetin canviar el rumb devastador que ha caracteritzat en els darrers anys les actuacions urbanes en el paisatge, principalment en ciutats llatinoamericanes, que per falta dels mecanismes de protecció i gestió necessaris per al seu adequat desenvolupament i conservació, han patit el deteriorament del paisatge per falta de regulació de la cultura informal i pels abusos dels interessos mercantilistes de les grans empreses.
La tesi planteja, a partir de la definició conceptual general de l'ambient urbà com a sistema, tres fases d'estudi que constitueixen la proposta metodològica d'anàlisi visual:
- Fase de descripció
- Fase d'interpretació
- Fase de valoració
En cada fase s'estudia el paisatge com un sistema visual holístic i el buit urbà com a sistema visual generador. Aquest enfocament de la proposta integra dues tendències en els estudis del paisatge: la visió sistèmica a escala geogràfica i l'anàlisi de la configuració urbana, cosa que possibilita un apropament metodològic d'anàlisi visula del paisatge i el buit urbà, que observats de manera seqüencial a escala de vianant, integren allò particular i allò general per identificar les seves possibilitats d'intervenció i interacció urbana sostenible en diferents àmbits d'actuació.
Aquesta tesi planteja dos escenaris possibles per a la presa de decisions sobre les mesures i les accions per a la millora de la qualitat del paisatge i la seva sostenibilitat urbana en ciutats de mitja muntanya andina: el primer, es refereix al procés de disseny urbà per al desenvolupament sostenible del paisatge, que pareteix de la determinació del paisatge com a patrimoni ambiental, cultural i productiu, cosa que possibilita no només la seva conservació, sunó també el seu aprofitament i el seu gaudi per part dels ciutadans. El segon, es relaciona amb la definició d'estratègies per a la sostenibilitat urbana del paisatge, i proposa, des de la comunicació per a l'educació ciutadana, accions encaminades a educar visualment la comunitat, com una estratègia que permet el reconeixement de drets i deures ciutadans.
L'aplicació de la metodologia d'anàlisi es realitza a Manizales, ciutat de mitja muntanya andina a Colòmbia, amb la finalitat de verificar les seves possibilitats per al disseny i la planificació dels aspectes analitzats en l'eix estructural de la ciutat. La metodologia d'anàlisi proposada ofereix eines de disseny per a intervencions locals eco-eficients, que sumades en l'espai-temps, es poden transformar en globals, com una alternativa natural d'actuació i com estratègia de sostenibilitat urbana del paisatge que possibiliti potenciar la seva qualitat ambiental, mantenir l'estabilitat en el seu metabolisme urbà i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Per avançar cap a una sostenibilitat urbana, el paisatge s'ha de considerar com a patrimoni ambiental, cultural i productiu, com una font inesgotable de coneixement en constant transformació que cal conservar i en el que s'ha d'intervenir de forma integral per interactuar adequadament amb els grups socials que hi habiten.
Accés al document de la tesi.
Comparteix: