Comparteix:

TIC a Etiòpia (2017-O006)

Equipament TIC a la nova maternitat de Woldia i l'escola de Tigle Frie (2017-O006)

Lloc de realització North Wollo, Etiòpia Soci local IPI-COOP Participants de la UPC Pere Canals Canals, Martí Perpinyà Vallès, Gonzalo Vescovi Pérez, Oscar García García, estudiants de l'ETSETB, Eva Vidal, PDI de l'ETSETB Dates de realització Agost de 2017

Context del projecte

A l’escola Tigle Firew: l’escola està dotada amb una sala amb dos ordinadors que no funcionen. No té accés a Internet ni a cap material educatiu digital.

A l’hospital de Woldia: l’edifici de la nova maternitat, construïda per IpiCoop, es troba en funcionament però el sistema de gestió dels pacients és pèssim: gent atesa als passadissos mentre hi havia habitacions buides, descontrol de fitxes de pacients, desordre i brutícia als passadissos, etc.

Què s'ha fet?

A l’escola Tigle Firew: Es van instal·lar dos ordinadors portàtils aconseguits gracies a donacions de tercers. Es va instal·lar una Raspberry pi amb el material educatiu Rachel a mode de servidor. Un cop feta la instal·lació es van fer dues jornades de formació, tant a un grup seleccionat d’alumnes com als professors de l’escola i altres adults del poble que estaven interessats.

A l’hospital de Woldia: Abans de procedir a la instal·lació del sistema informàtic, vam decidir invertir els dos primers dies en netejar els passadissos i les habitacions que havien quedat sense ús. Tirar o apartar tot aquell material inservible. Habilitar taules i cadires per als metges. Posar cartells a les habitacions per a que fossin localitzables pels pacients i etiquetar els llits segons la numeració consensuada amb els metges i que posteriorment va ser actualitzada al programa informàtic.

Un cop realitzades aquestes activitats, es van instal·lar dos routers que donaven accés a un servidor amb el programa de gestió mèdica Bahmni. Es van destinar un total de cinc ordinadors per a l’ús a la maternitat.

Un cop instal·lat el sistema es va procedir a la formació. Es van fer tres jornades de formació als metges de la maternitat. Després es va deixar un període de prova de cinc dies, en els quals els metges van fer servir el programa sense ajuda. Després es van fer dues jornades més de formació per aclarir els dubtes que havien sorgit durant els cinc dies de prova. Es van fer petits canvis al programa demanats per alguns metges per tal d’adequar-lo més a les seves necessitats.

Perspectives de continuïtat

A l’escola Tigle Firew: La contrapart, IpiCoop, és molt activa a la zona de l’escola i pretén augmentar el nombre d’ordinadors de la sala d’informàtica. Ens hem compromès a aconsellar-los i preparar els ordinadors per tal que es puguin portar en un futur.

A l’hospital de Woldia: Es pot fer arribar la senyal del Wifi als edificis del voltant fent servir un bridge Ubiquity de tal forma que es pugui accedir al sistema des d’altres punts de l’hospital. El proper mes de Gener IpiCoop farà una valoració de la continuïtat del projecte a la maternitat. Si els ordinadors es fan servir i l’ús del sistema informàtic s’ha estès, es plantejaria fer un futur projecte en el qual s’amplii a altres edificis.

Valoració personal

Martí Perpinyà: A nivell personal l'experiència de poder haver anat a un país com Etiòpia a col·laborar en un projecte com aquest ha estat vital, enriquidora i m'ha ajudat a obrir els ulls en molts aspectes. Pel que fa a la cara negativa, podria dir que hi ha un immobilisme instal·lat en certs sectors que fa difícil l'avanç tecnològic que volíem incorporar. Recalco, fa més difícil, no impossible. Pel que fa a la cara positiva, i així acabo amb bones sensacions, seria l'agraïment i les ganes d'ajudar de molts altres sectors, les abraçades que rebíem pel carrer quan explicàvem en què treballàvem, l'acolliment per part de la gent de la ciutat i els amics i companys de feina que hem tingut.

Gonzalo Vescovi: El projecte que hem dut a terme a Etiòpia, ha estat un projecte que tot i que només ha durat 3 setmanes al país on l’hem fet, durant el curs ens ha pres part del nostre temps, ja que el tema ens venia de nou als quatre components del grup. I aprendre ha estat fonamental, hem après a muntar una xarxa, fer servir un entorn de programació completament nou, a part dels coneixements tècnics, també hem après que quan es tracta d’un projecte en un hospital, com el nostre, on les coses han d’estar perfectes ja que tractes amb les dades de pacients, qualsevol precaució és poca i que s’ha d’estar preparat a qualsevol contratemps que pugui passar allà.

Oscar Garcia: Des del punt de vista acadèmic, el projecte ens ha permès aprendre conceptes de informàtica, xarxes, programació, etc, completament nou per nosaltres, fet que valorem molt positivament. També es una bona forma d'aprendre a treballar en grup i adquirir la capacitat d'administrar un projecte de més envergadura que els que se'ns plantegen a classe. Des del punt de vista emocional, el fet de poder conèixer i conviure amb cultures i estils de vida diferents és molt enriquidor.

Pere Canals: El primer projecte de cooperació que desenvolupo ha fet creixer en mi dos sentiments antagònicament oposats. D'una banda, l'agraïment, l'acollida i el bon tracte dels locals m'ha fet sentir més pròxim a cultures amb les quals mai havia tingut interacció. D'altra banda, en alguns moments vaig percebre un cert recèl pels canvis que proposavem implementar que em va fer sentir certament distant. En tot cas, el pes del primer sentiment és bastament superior, fet que fa del projecte i del viatge en general com una experiencia gratament positiva.