Gestió de residus a Nepal (2017-O016)

Gestió de residus municipals orgànics i inorgànics per a la millora del medi
ambient a Bhimphedi (2017- O016)

Lloc de realització Bhimphedi, Nepal Soci local Amics del Nepal Participants de la UPC Daylí Remuiñan Ackermann, Maria Assens Blanch i Ainoa Plaza Cabrera, estudiants de l'ESAB Dates de realització Setembre 2017 a febrer 2018

Context del projecte

A Nepal, ja abans del terratrèmol, hi havien greus problemes ambientals, com el tractament de les aigües residuals o la gestió dels residus. Aquests problemes es van agreujar amb el terratrèmol, que va tenir lloc a l’abril del 2015. Per evitar la contaminació del sòl i les aigües, és important l’educació en la reutilització i el reciclatge, així com la òptima utilització i gestió de les latrines. Per això s’ha trobat necessari l’anàlisi i descripció de la situació, així com la conscienciació de la població per tal de poder aplicar propostes de millora en un futur.

Actualment, la situació de gestió dels residus orgànics i inorgànics al Nepal, afecta tant a la salut dels habitants com al medi ambient.

Bhimphedi és un municipi de 6.000 habitants localitzat a una zona de muntanya a una altitud de 1150 metres i a uns 60 kilòmetres al sud de Katmandú, la capital del Nepal. Es troba situat a la serra del Mahabarat, en el fons d'una vall amb dos rius, el Lamo Khola pel nord i el Rapati Khola pel sud.

Què s'ha fet? 

A Bhimphedi, els residus inorgànics s’acumulen per després cremar-los. En molts casos la crema es fa al carrer però també, en zones més rurals, s’utilitza el plàstic com accelerant per fer foc quan cuinen. Aquesta pràctica és perjudicial tant pel medi ambient com per les persones ja que pot causar irritació, emfisema pulmonar i càncer d’entre altres malalties.  Per aquest motiu s’han localitzat unes empreses que fan recollida selectiva a les ciutats, anomenades KABADI, i s’ha estudiat, tant amb l’alcalde de Bhimphedi com amb el Rotary Club d’Hetauda la possibilitat de poder gestionar els residus mitjançant aquestes empreses. Per altra banda, també s’han fet activitats de conscienciació per nens sobre la separació de residus.

Pel que fa al residus orgànics, la forma més habitual de reciclar-los és mitjançant la fabricació de compost (aquells que tenen bestiar). Fems i restes de cultius extensius son els ingredients bàsics. Tot i així, el procés de compostatge no es duu en les condicions necessàries per a que el resultat al camp sigui òptim, ja que la barreja de materials no és del tot la correcta sent poc rica en nutrients a més de que el manteniment i l’ús no són els més adequats. Les cases que tenen planta de biogàs no realitzen un manteniment i ús adequat, pel que solen ser abandonades.

No ens podem oblidar de les restes orgàniques humanes, que representen un perill greu per a la salut si no es gestionen correctament. Observem que al poble no existeix sistema de clavegueram, pel que tot s’infiltra cap al sòl. Les zones d’evacuació són latrines (les persones que gaudeixen de tenir-ne) que tard o d’hora s’han de canviar de lloc o realitzar una nova conducció del residus pel fet que la fosa sèptica s’emplena. Aquest mètode pot provocar greus efectes sobre la salut de les persones al poder contaminar rius subterranis del que la població després recull l’aigua pel mitjà dels pous.

Perspectives de continuïtat

Després de l’estudi de situació respecte de la gestió actual dels residus a Bhimphedi, i un cop finalitzada la quantificació, es proposaran millores per a aquesta gestió de residus. Aquestes millores aniran en concordança amb la realitat del poble, en la mesura del possible, per tal que es puguin dur a terme amb el mínim esforç per la seva part. S’espera la participació d’altres estudiants de la UPC per implementar les mesures proposades per a la millora d’aquesta gestió.

S’hauria de millorar la fabricació i ús del compostatge, ja que és la millor via per a la gestió dels residus orgànics. Així com intentar nous dissenys de latrines, com poden ser les latrines seques que no contaminen les aigües subterrànies o impulsar i millorar projectes que impulsen la fabricació de plantes de biogàs (com va ser el projecte “3E”).

També s’haurà de continuar amb les activitats de conscienciació pels nens mitjançant jocs i activitats a les escoles ja que ells representen el nostre futur.

.

Valoració personal

Ainoa:

Ha sigut una experiència totalment enriquidora, en la que he aprés molt, més del que mai els hi podria ensenyar jo. Nepal és un país extraordinari, la seva cultura meravellosa i la gent, sempre amb un somriure a la cara, és encantadora.

Respecte al projecte, penso que en tres mesos és molt difícil poder realment aconseguir el que es pretén, tot i així, els objectius del projecte han estat assolits. Actualment al nostre país, la gestió dels residus és important, tot i que no és el cas d’altres països, no hi ha les mateixes preocupacions i prioritats als països en vies de desenvolupament, tot i que s’ha de començar per alguna cosa, penso que per petita que sigui l’acció, a la llarga, pot tenir un impacte important.

Maria:

A nivell general, el voluntariat a Nepal ha estat molt interessant. Tot i que el ritme del país és més lent del que t’esperes i sempre surten problemes, la gent és molt acollidora i amable. En començar un projecte en el que hi havia molt per fer, l’experiència ha sigut un seguit de reptes que anàvem conquerint i, en el procés hem arribat a conèixer a persones molt maques.

.

Aportació del CCD

3.571 €