Comparteix:

Formació a Senegal

Del gra a la farina (2017- O019)

Lloc de realització Barri de Sam-Sam3, Pikine, Senegal Soci local Educació Solidària Participants de la UPC Gemma Navarro, estudiant de l'ESEIAAT Dates de realització Maig a juliol 2017

Context del projecte

Pikine – el lloc on es realitza el projecte – és una població de les afores de Dakar conformada per diferents barris marginals nascuts de l’emigració camp-ciutat de persones que busquen una oportunitat de treball a la ciutat. Tot i això, un cop allà també es troben en una situació exclusió econòmic-social: no tenen accés ni a l’educació ni als mitjans suficients per a poder inserir-se en el mercat comercial de la zona. Fet que s’incrementa en el cas de la població femenina ja que tenen més dificultats per accedir a l’educació i al món laboral en general; el paper de les dones es relega a la cura de la família i està sotmesa principalment a les decisions dels homes.

Per aquest motiu, en aquesta zona, l’Associacion Education Solidaire (AES - contrapart del projecte) té en marxa el Centre de Formació de la Dona; donen la possibilitat de posar en pràctica activitats educatives i formatives que permeten la inserció de les noies i dones en el seu entorn, proporcionant-los una autonomia suficient per valer-se per elles mateixes en el futur.

Què s'ha fet?

Les activitats que vaig realitzar un cop allà van des de la cerca d’informació en els diferents àmbits socials i tècnics que necessitava per a poder fer una bona contextualització, l’observació del funcionament del Centre, entrevistes amb el personal treballador i les alumnes del centre a, més concretament, un anàlisi del molí i del seu funcionament i visites a forns, botigues i fàbriques del barri i voltants. Tot acompanyat d’un recull de material audiovisual.

Un cop realitzada l’estada, vaig veure que hi havia d’haver un canvi en l’enfocament del projecte, ja que el seu objectiu principal era fer pa pel barri i no fer la farina al propi centre. A més a més, el procés de transformació del gra a la farina és molt difícil de mecanitzar i no surt rendible i és fàcilment substituïble per la compra de la farina. Per tant, la màquina més imprescindible és el forn de pa i és complex fer-ho amb materials d’allà, per tant es prioritza el fet de proporcionar la màquina que no pas intentar-la construir amb materials d’allà (que requeriria una estada més llarga per veure’n la viabilitat).

Perspectives de continuïtat

La perspectiva de continuïtat més òbvia és la finalització del projecte del forn, la construcció i l’enviament d’aquest cap al centre. A l’haver fet un compromís personal amb el centre, tot allò que jo vegi que queda penjat per tal que el centre pugui tenir tota la maquinària per elaborar pa, ho intentaré solucionar i, si més no, informar-ho amb el màxim detalls possibles per poder trobar-hi una solució senzilla.

Per altra banda, he trobat una noia interessada en el projecte de les taules i cadires per les escoles dels escolapis com a projecte de final de carrera d’Enginyeria de Disseny Industrial. Em comprometo en ajudar-la en el que estigui a les meves mans per a que el projecte surti amb èxit.

Valoració personal

Considero que la meva estada a Senegal i el treball realitzat posteriorment ha sigut molt positiu i necessari per a poder enfocar bé el meu PFG. Em va servir per fer-me una idea més elaborada d’allò que m’havien explicat del centre, del barri i del país per a poder veure, de primera mà, quines possibilitats tenia o deixava de tenir el projecte.

Trobo que, en el meu cas, ha sigut molt necessària aquesta estada prèvia, ja que sinó estàs realitzant un projecte sobre un “no sé què” desconegut per tu i et fas unes idees que sovint estan allunyades de la realitat. I crec que és interessant per tots aquells projectes que s’iniciïn de 0 per a poder-los enfocar bé i que realment serveixin d’alguna cosa.