Comparteix:

Serveis urbans a l'Iran (2017-U006)

Implantació d’un nou model per a la presa de decisions en camps de refugiats (2017- U006)

Lloc de realització Teheran, Iran Soci local Islamic Azad University of Teheran Participants de la UPC Albert de la Fuente Antequera, PDI, professor agregat del departament DECA Oriol Pons Valladares, PDI, professor lector del departament TA S. M. Amin Hosseini, Investigador del departament DECA Dates de realització 2017-2018 Més informació Notícia UPC

Context del projecte

En l’actualitat hi ha nombrosos camps de refugiats construïts de forma inapropiada des del punt de vista de la satisfacció dels desplaçats, del medi ambient, de poder fer front a riscos naturals, d’incorporar aspectes culturals, etc. Al mateix temps, en diversos països com Iran hi ha un risc constant de terratrèmols d’elevada intensitat en punts neuràlgics com la capital Teheran. En tots aquests casos es necessiten urgentment eines i mètodes àgils per decidir el millor tipus de construcció i la localització dels habitatges post-desastre natural, una necessitat que pot haver de solucionar en hores el destí de desenes de milers de desplaçats. Com hem constatat en l’últim terratrèmol en la frontera entre Iran i Irak, les ONGs i entitats governamentals necessiten aquestes eines per a poder situar i construir els habitatges d'emergència tenint en compte, per exemple, què aportaria més satisfacció als seus usuaris.

Què s'ha fet?

En aquesta primera part del projecte primer vam constatat in situ aquesta problemàtica. Vam fer una estada de treball a Iran durant l’agost per visitar diferents camps de desplaçats pel terratrèmol de Bam del 2003. Durant aquest estada també vam fer reunions per conscienciar als implicats -polítics, arquitectes, enginyers...- de la necessitat d'implantar aquestes eines de presa de decisió i recollir les seves aportacions. També vam fer seminaris de treball amb el nostre soci local i amb experts en la matèria a nivell internacional. Així mateix vam iniciar el disseny d’aquestes eines, que es van debatre amb experts multidisciplinaris. Aquest novembre de 2017, després del terratrèmol del diumenge 12, S.M. Amin es va desplaçar a la zona per aprendre de la situació en temps real, valorar l’aplicació de les nostres eines i optimitzar-les.

Perspectives de continuïtat

Tant per part nostra com per part dels nostres socis a Iran tenim moltes esperances en la segona part i en els resultats del projecte. Durant aquesta treballarem cada part a casa nostra i potser farem un tercer viatge per acabar d’aconseguir tots els resultats esperats. També hem concretat de fer reunions periòdiques online específiques en habitatge post-desastre natural entre nosaltres, la IAUT i altres experts en la matèria.

Valoració personal

Professor Albert de la Fuente

A nivell professional, possiblement, aquesta ha estat una de les tasques més engrescadores i diferents que he fet en els últims anys pel repte que comporta treballar amb professionals amb una cultura i amb unes exigències socials totalment diferents a les nostres. Les parts implicades s’han involucrat per poder implementar les propostes fetes i formar a personal per a integrar-lo. La UPC tenia un bon reconeixement a Iran i amb iniciatives com aquesta millora el prestigi internacional de la mateixa.

Professor Oriol Pons

Aquesta primera part del projecte ha estat molt satisfactòria professional i personalment. Hem fet conferències, debats, reunions... sobre l’habitatge post-desastre. En aquests hem pogut confirmar i discutir els avanços i mancances en la matèria. Iran ha realitzat interessants projectes d’investigació però manquen eines com les que els hi hem presentat. D’aquest projecte de cooperació, s’han obert les portes a la possibilitat de noves col·laboracions en el futur dins de la recerca i el món professional.

PhD Amin

The project made an opportunity for me to present my PhD thesis results in several meetings with professionals, university professors and students. Additionally, this project assisted Albert and Oriol to have a suitable recognition about Iranian academic areas, cultures... However, we could only accomplish a part of our plans in Iran. In this case, we need to do the rest in the second trip to Iran. Especially, I had initial meetings with some Iranian NGOs that it is necessary to finalize in the second part of this project.