Comparteix:

Aigua, sistemes socials i espais col·lectius a Jordània i el Líban (2016-U014)

Aigua, sistemes socials i espais col·lectius al camp de refugiats d'Azraq (Jordània) i a l'assentament informal de Terbol (Líban) (2016-U014)

Llocs de realització Azraq (Jordània) i Terbol (Líban) Soci local American University of Beirut, German Jordanian University Participants de la UPC Marta Fernández Cortés, Jordi Pons Casañé i Maroua Bem Kiran, Estudiants de l’ETSAB Núria Pedrós Barnils. Ex-estudiant de l’ESAB Inés Aquilué Junyent. PDI a l’ETSAB Dates de realització 22 d'agost - 22 de setembre de 2016

Context del projecte

Arran de l'inici de la guerra Síria el 2011, milions de persones han fugit a l'exili, buscant refugi fora del país. Els països fronterers amb Síria -Turquia, Líban, Jordània, Iraq, Egipte- han acollit el 90% dels refugiats. La insuficiència de recursos econòmics, juntament amb la immediatesa de les necessitats sorgides de l'emergència i la dificultat de preveure la durada de l'acollida fa que sigui molt difícil donar una resposta satisfactòria pels refugiats.

A Líban i Jordània es porten a terme diferents polítiques d'acollida: Per una part, el govern Jordà incentiva la creació de camps de refugiats, gestionats per ACNUR. D'altra banda, les polítiques del Líban no contemplen la creació de camps de refugiats, de manera que aquests s'agrupen en assentaments informals i gestionen ells mateixos els pocs recursos als quals tenen accés.

Objectius

Aquest projecte vol proporcionar les eines i la informació per conèixer millor la realitat urbana dels camps de refugiats. Així doncs, es planteja com l'estudi previ necessari per establir quines poden ser les millores adients a implementar en els assentaments d'emergència per tal de millorar la qualitat de vida dels seus habitants. És necessari abans de plantejar cap millora, conèixer en profunditat el context social i infraestructural que aquests assentaments presenten, i tot el bagatge cultural de les persones refugiades per tal de millorar en la mesura del possible el seu període d'acollida en espera d'una resolució de la seva situació vital. Per tant l'objectiu general d'aquest projecte és millorar les condicions de vida dels refugiats a través de l'anàlisi sociotecnològic dels assentaments d'emergència on viuen.

Activitats realitzades

Entre agost i setembre del 2016, l'equip de la UPC va viatjar a Jordània i el Líban per desenvolupar dos workshops d'investigació amb altres 30 estudiants i professors de la German Jordanian University i la Lebanese University. Durant aquests workshops, es van definir la recerca a realitzar en el viatge de camp a Azraq i Terbol, a on es va mapejar, recollir enquestes geolocalitzades, realitzar mapes mentals amb nens i entrevistar els refugiats i els treballadors.
Actualment, s'està analitzant les dades recollides mitjançant mètodes quantitatius i qualitatius. Els resultats s'estan recollint en un informe per a les agències humanitàries responsables, amb l'objectiu de mostrar les principals carències dels assentaments estudiats i obrir línies de millora. Paral·lelament, s'està preparant una exposició que es realitzarà a la UPC i altres centres de Catalunya, per tal de mostrar les condicions de vida dels refugiats sirians al Líban i Jordània.

A més, es va desenvolupar l'exposició "Els altres refugiats" amb els resultats extrets del projecte. Podeu consultar els panells realitzats i les conclussions a la seva web.

Resultats

L'estudi realitzat ha permès conèixer millor la realitat física i social dels dos assentaments estudiats. S'ha recollit una quantitat important de material audiovisual dels dos assentaments. Tanmateix s'ha reunit informació quantitativa geolocalitzada per mitjà de 50 enquestes a Azraq i 124 a Terbol. S'ha recollit també 39 mapes mentals dibuixats per nens. Per altra banda, s'hi ha mapejat físicament l'assentament de Terbol. Finalment, també s'han realitzat entrevistes a refugiats i treballadors en els dos casos.

En general, la informació obtinguda ha permès una major comprensió de la situació dels refugiats sirians a Jordània i Líban (concretament a Azraq i Terbol) com a resultats de les diferents polítiques d'acollida, així com la influència que el sistema organitzatiu dels assentaments exerceix sobre la qualitat de vida dels refugiats.

Perspectives de continuïtat

Actualment, s'està redactant un informe dirigit principalment a l'ACNUR, els governs locals dels assentaments visitats i organitzacions no governamentals interessades. En aquest informe analitzarem la situació de les infraestructures d'aigua des d'una perspectiva social i espaial dels dos assentaments. Es recalcaran quins són els principals reptes i problemes a solucionar, i es proposaran línies de millora en els dos casos.

Paral·lelament, amb tot el material audiovisual gravat i la informació més rellevant es prepararà una exposició per a la difusió de la realitat en els assentaments de refugiats al Líban i Jordània. L'objectiu d'aquesta acció és donar visibilitat a les dures condicions de vida als assentaments de refugiats i d'aquesta manera, sensibilitzar a la població catalana sobre aquesta realitat.

Valoració personal

Aquest projecte va sorgir de la necessitat d'entendre com dues distribucions urbanes diferents en assentaments de refugiats (planificada i autoorganitzada) podien afectar les condicions de vida dels refugiats. Com a graduada en arquitectura, havia realitzat el meu projecte de final de carrera sobre el camp de refugiats de Za'atari (Jordània) sent una primera i decisiva aproximació cap al meu futur àmbit professional, l'urbanisme en els camps de refugiats.

En les diferents fases d'aquest projecte s'han anat presentant reptes molt diferents. Durant la preparació de l'estada a Jordània i el Líban va caldre endinsar-nos en la matèria que volíem investigar, contactar i coordinar-nos amb les Universitats locals (la German Jordanian University a Jordània i la Lebanese University al Líban).

Però la fase d'estada a Jordània i el Líban encara va presentar reptes més interessants i desafiadors. Vam haver de coordinar-nos entre tots els membres de l'equip que veníem de la Universitat Politècnica de Catalunya així com amb les Universitats locals. De la mateixa manera, l'estudi que hem realitzat ha sigut amb persones que estan vivint en situacions d'alta vulnerabilitat per tant, va ser necessari una alta prudència i respecte.

Actualment el focus del projecte es troba en l'assimilació i anàlisi de la gran quantitat d'informació recollida en els assentaments visitats, per tal de poder assenyalar les principals qüestions a millorar a les entitats responsables i poder divulgar aquesta realitat a la societat catalana.

Finalment, voldria agrair l'oportunitat que el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya ens ha brindat donant-nos suport en la realització d'aquest projecte. Calen iniciatives que combinin la investigació universitària, la cooperació i la sensibilització per a poder aproximar situacions de vulnerabilitat des de diferents perspectives i proporcionar possibles solucions que involucrin diferents estrats de la població catalana.