Comparteix:

Coordinació del treball de la UPC contra les malalties desateses (2016-U010)

Coordinació i projecció del treball de la comunitat UPC contra la malària, la tuberculosi i les malalties desateses (2016-U010)

 


Llocs de realització

Santiago de Estero (Argentina)

Barcelona (España)


Soci local

Organització Mundial de la Salut

Altres entitats participants

UPC


Participants de la UPC

Alberto Abelló, Josep Casanovas Garcia i Oscar Romero Moral, PDI de la FIB.

Cristina Montanyola Sales, PAS de la FIB

Petar Jovanovic, Postdoc de la FIB

Jakob Gerstenlauer i Pedro González, Estudiants de la FIB

Elisa Sayrol Clols, Margarita Cabrera Bean, Verònica Vilaplana Besler i Jose Vidal Manzano, PDI de l'ETSETB

Jaume Fernandez Garcia i Carles Diaz Vilor, Estudiant de l'ETSETB

Quim Valls Ribas, Daniel López Codina i Clara Prats Soler, PDI de l'ESAB

David Pino González, PDI de l'IEEC

Dates de realització

01 de setembre de 2016 - 31 d'octubre de 2017




Context del projecte

Al gener del 2012, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un full de ruta amb una llista d'objectius o condicions per a la prevenció, control, eliminació i eradicació de 17 malalties tropicals desateses (NTD). A Ginebra, el 16 de gener 2013 un segon informe va ser publicat destacant el progrés sense precedents en els últims dos anys en algunes de les malalties. Per tal d'eradicar cadascuna d'aquestes malalties, s'estan promovent diferents programes dedicats a la sensibilització, millorar l'accés al diagnòstic precoç, el tractament i la promoció de la investigació per desenvolupar millors eines per al tractament i prevenció de cada malaltia.

L'OMS sovint requereix l'assessorament d'experts i la cooperació científica i tècnica amb altres institucions en una àmplia gamma d'activitats com ara la recollida de dades per a la realització d'informes, l'organització de reunions o el desenvolupament d'una directriu.

Objectius

Actualment, l’objectiu de la col·laboració amb l'OMS és establir una base sòlida des de la perspectiva científica i quantitativa per a la presa de decisions sobre el control de la malaltia de Chagas. Les activitats es fonamentaran en el treball d’un equip multidisciplinari amb especialistes de la UPC en diferents àmbits (informàtics, físics, matemàtics, arquitectes, enginyers) i especialistes d’altres institucions de la ciutat de Barcelona (metges, farmacèutics). Les eines i les metodologies desenvolupades permetran posteriorment replicar el treball pensant en altres malalties desateses, o fins i tot en tuberculosi i malària. A curt termini es proposa treballar per tal d'assolir quatre objectius diferents:

  • Crear un curs internacional de formació “LearnBeatChagas” per a responsables de gestió de salut pública.
  • Implementar un sistema de gestió i integració de la informació relativa a la malaltia de Chagas.
  • Avançar en la digitalització d’imatges de la col·lecció Drassanes-Vall d’Hebron.
  • Sensibilitzar la comunitat UPC i difondre la col·laboració amb l'OMS pel control i erradicació de malalties desateses.
  • Acte públic dirigit a la comunitat universitària: “La UPC contra la malària, la tuberculosi, la malaltia de Chagas i altres malalties desateses”.
  • Creació d’un grup d’estudiants i professors “UPC for Health and Human Development (UPC4HHD)”.
  • Publicació d’una pàgina web del grup.

Activitats realitzades

Hores d’ara, s’ha avançat en la coordinació del curs (O1) i es treballa en el desenvolupament del World Information System for Chagas Control - WISCC (O2), dins d’un acord anual de finançament amb l'OMS i d’una eina automàtica d’anàlisi d’imatges per a la detecció automàtica del paràsit de Leishmaniosi (O3). El dia 19 de Gener s’ha dut a terme la jornada de sensibilització (O4a), tal com es va anunciar a tota la comunitat UPC. Durant la jornada s’ha ofert a tots els participants la possibilitat de deixar les dades per tal de continuar en contacte (O4b) i s’ha anunciat la creació d’una web (https://genwebv4.upc.edu/upc4h/en) on properament es posarà informació de tots el projectes UPC relacionats dels que es tingui constància (O4c).

Resultats

  • Properament es començarà la creació de continguts.
  • S’ha renovat l’acord amb l'OMS i s'estan planificant els dos primers pilots abans de l’estiu (regions de Murcia-Espanya i Vèneto-Italia).
  • Desenvolupar un programa, que permeti a un expert en leishmaniosi realitzar anotacions sobre un conjunt d’imatges.
  • La jornada ha tingut una bona acollida a la comunitat UPC, rebent-se respostes de grups de recerca externs a aquest projecte interessats a participar-hi, amb una assistència de més de 40 persones.

Perspectives de continuïtat

  • Esta previst que el curs tingui continuïtat.
  • El finançament de l'OMS està garantit per dos anys mes
  • Les anotacions s’utilitzaran posteriorment per a desenvolupar un programa ’aprenentatge automàtic en base a un pre-entrenament.
  • Donada la bona acollida de la iniciativa, s’ha demanat la creació d’un grup de cooperació UPC i s’espera poder mantenir actualitzada la plana web amb nous projectes i iniciatives. També s’ha creat una llista de distribució amb totes les persones interessades. D’altra banda s’han enviat dues propostes de participació al VII Congreso Universidad y Cooperación al Desarrollo (organitzat per la Universidad Autonoma de Madrid el proper mes de Març) siguent acceptades les dues (una en forma de ponència i l’altra en forma de pòster).

Valoración personal

El rol de las ingenierías, y otras disciplinas cercanas a ellas, para el desarrollo humano sostenible es del todo indiscutible en ámbitos relacionados con la salud. Las ingenierías agroalimentarias o la formación en veterinaria son estratégicas en la lucha contra el hambre, la peor epidemia, la más vergonzosa; también es imprescindible la ingeniería civil para  mejorar el acceso al agua potable; la ingeniería industrial ha sido protagonista de la mejora de cocinas que usan leña como combustible para mejorar la salud respiratoria de muchas poblaciones y reducir el uso de combustible; las energías renovables han mejorado el funcionamiento de centros de salud en lugares recónditos; la colocación de antenas de radio ha permitido la comunicación de poblaciones alejadas con los servicios de salud; etc. Además de estas más evidentes y conocidas aportaciones, hay otro tipo de acciones que se pueden realizar desde las universidades tecnológicas, aportaciones innovadoras pero fundamentales.

En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un equipo interdisciplinar de ingenieros, arquitectos y físicos trabajan desde sus disciplinas para mejorar el control de la malaria, la tuberculosis y las enfermedades tropicales desatendidas. Es obvio que la gestión de la información (telecomunicaciones, informática, matemáticas,…) es estratégica para la salud, desde la creación de software para la gestión de historiales médicos en entornos empobrecidos hasta el uso de las herramientas analíticas para ayudar a tomar decisiones políticas a gran escala. De nuevo, no nos limitamos a usos bien conocidos, sino que proponemos enfoques o aplicaciones innovadoras. Por ejemplo, el urbanismo se muestra como una disciplina básica para garantizar la salud en situaciones extremas como en campos de refugiados que perduran décadas, o en entornos empobrecidos afectados por vectores como el transmisor de la enfermedad de Chagas. También la climatología es una disciplina fundamental en el control de vectores vinculados a enfermedades como la malaria.

Hemos descubierto nuevas perspectivas desde las ingenierías, la arquitectura o ciencias como la física, la química o las matemáticas en la lucha para la salud global. Toda la estrategia se ha construido a partir de iniciativas concretas, pero en todas ellas es imprescindible el trabajo conjunto con especialistas en salud (Departamento de enfermedades desatendidas de la OMS, Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Vall d'Hebron Research Institute, Agència de Salud Pública de Barcelona, grupo de investigación en parasitología de la Facultat de Farmàcia-UB,…). El reto es consolidar esta estrategia en la UPC y animar a otros actores a iniciarla.

 

Aportació del CCD

7.091 €