Comparteix:

Condicionament i millora de cases temporals a Nepal (2016-O016)

Lloc de realització Kathmandú (Nepal) Soci local Chhahari Nepal Participants de la UPC Clàudia Calvet Gómez, Oscar Garcia Martínez, Eva Garcia Sayago, Sara Izquierdo López, Pau Miralda Calderón, Enric Villavieja Martínez, estudiants ETSAB Dates de realització 20 de juliol - 05 de setembre de 2016

Context del projecte

L'any 2015 Nepal va patir un terratrèmol de 7,9 de magnitud a l'escala de Ritcher, provocant grans pèrdues materials de patrimoni històric però sobretot de persones (més de 3.700 morts). Moltes famílies van perdre les seves cases i depenien dels ajuts procedents d'organitzacions locals i internacionals, com és el cas de Chhahari Nepal. Aquesta organització, amb la qual vam realitzar el nostre projecte, treballa per millorar la vida de moltes persones, adults i nens, a la vall de Katmandú. La nostra ajuda s'ubica exactament a la comunitat de Sirutar, on s'havien facilitat el muntatge i sufragi de cases metàl·liques, anomenades "cases microones", que se solen disposar després d'un desastre com aquest.

Objectius

Dur a terme un projecte constructiu de millora, de la forma més barata i eficient possible, per a aquestes cases temporals a partir de materials locals.
Aprendre de l'arquitectura tradicional local i de les tècniques de construcció pròpies.
Transmetre, a partir de dibuixos i explicacions in situ, les noves tècniques i la utilització de materials locals com a recurs de baix cost econòmic.
Crear un lligam de coneixements entre comunitat i voluntaris, per treure tot el potencial dels seus coneixements manuals en la matèria de construcció.

En definitiva, ampliar el nostre camp de visió en els àmbits de l'arquitectura, la tecnologia i la cooperació a partir del descobriment d'altres realitats, donades en diferents zones del món.

Activitats realitzades

Disseny del projecte de millora d'un total de 5 cases temporals a partir de dos models d'estructura diferents.

Construcció d'una estructura exterior a partir de pilars i jàsseres de bambú que permetia la col·locació d'una coberta de plàstic (reducció del soroll de l'impacte de la pluja sobre la xapa i la humitat).

Construcció i implantació d'un envoltant de palla per a la xapa (reducció de la radiació sobre el metall i la temperatura interior).

Introducció d'un porxo d'entrada per incrementar valor de la vida social, en els emplaçaments que ho feien possible.

Participació en altres projectes de la zona:

Plànol urbanístic parcial de Sirutar, per a una possible reordenació del territori.

Disseny d'una cabina de lavabo exterior a Lamatar.

Altres ajuts a la comunitat:

Reunió amb estudiants d'enginyeria i arquitectura civil de Nepal.

Visita a l'orfenat local d'un poble pròxim.

Plantació d'arbres al pati de l'escola com a activitat cultural.

Decoració de la façana de l'escola amb pintura de colors vius.

Classes d'anglès a l'escola i jocs amb els nens de la comunitat.

Resultats

La millora de la casa un cop realitzada l'estructura amb bambú era considerable: la coberta de plàstic conduïa l'aigua cap a un lateral i reduïa el soroll, i la coberta de palla evitava la insolació i les altes temperatures a l'interior. A més, la cambra d'aire que es creava entre el plàstic i la palla absorbia part de la calor que generava el sol.
Els habitants van participar activament en el projecte, la qual cosa va facilitar el seu progrés i la continuació d'aquest en altres cases de la zona.

Perspectives de continuïtat

Estem satisfets amb la feina feta, però mai és suficient. Vam assolir l'objectiu d'acabar 5 estructures, 4 d'aquestes amb el model inicial i una amb un model alternatiu. Però a la mateixa comunitat de Sirutar segueixen quedant moltes famílies amb aquesta tipologia de cases en les condicions inicials. Per aquest motiu, vam documentar els dos tipus d'estructures que havíem construït i vam resoldre qualsevol dubte que tinguessin quant al funcionament per tal que ells mateixos poguessin seguir aplicant les solucions.

Valoració personal

Vam arribar al país essent conscients que les idees de projecte plantejades difícilment s'executarien plenament, ja que ens incorporàvem a una població de costums i tradicions tancades, i l'últim que volíem era imposar-nos a anys d'història. Però estàvem disposats a aprendre de cada experiència i intentar transmetre de la millor manera les solucions òptimes per a la comunitat. Per això, podem reconèixer que ha estat el coneixement adquirit procedent dels veïns de Sirutar, pel que fa a les tècniques constructives i la metodologia de treball, i la satisfacció pròpia d'ajudar a gent necessitada i alhora tan agraïda, el que ens ha fet créixer com a persones i ens ha fet valorar la nostra societat, deixant enrere el prejudici que ens marquen el nostre dia a dia i minimitzant la importància dels béns materials.